diumenge, 30 de gener del 2011

AVUI VULL PARLAR DE LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

Fa dies que llegeixo i analitzo el decret de direccions que desenvolupa la Llei 12/2009 del 10 de juliol . D´aquest desplegament en tinc molt per dir i molt per perfilar, però comparteixo plenament la idea de base que identifica la professionalització de la direcció com a element clau per a la qualitat del sistema educatiu:
Direccions professionalitzades amb una formació/titulació específica , amb competències demostrades per desenvolupar un lideratge educatiu i amb capacitat per fer propostes pedagògiques que garanteixin l´exel.lència educativa i l´assoliment de les competències de l´alumnat.
També parla la LEC de la rellevança del projecte de direcció :
“que ha de ser presentat a la comissió de selecció i que ha de ser una concreció del projecte educatiu de centre. Aquest projecte educatiu ha de tenir uns indicatius de progrés i ha de ser el referent a l´hora d´avaluar la funció directiva en acabar el mandat.”
Està clar que el paper ho aguanta tot .
Perquè la realitat és que malgrat l´administració s´esforça per aconseguir uns equips directius estables i seleccionats amb un projecte de direcció per tal de poder ser avaluats d´acord amb el compromís que han adquirit, el resultat és que la manca de candidatures provoca que més de la meitat de les escoles catalanes tinguin un director/a que és nomenat a dit per l´inspector, per descomptat sense cap mena de projecte de direcció per millorar la qualitat educativa del seu centre i sense haver de fer un rendiment de comptes davant de l´administració, perquè , encara gràcies que ens fa el favor, no  podem demanar pas res més !!

És evident que aquest model assambleari on l´indicador d´avaluació predominant és la satisfacció del personal docent ( pel qual també és urgent i necessari que s´estableixin mecanismes d´avaluació d´acord amb els paràmetres de dedicació al centre, innovació educativa ,incidència en  la millora dels resultats del seu alumnat i implicació en el projecte ) , perjudica molt al sistema educatiu del nostre país i només serveix per potenciar el corporativisme laboral .El director és , a efectes pràctics, un director/ company que depèn del professorat i que massa sovint té per objectiu satisfer les seves demandes: les masses han creat al líder en funció del què els convé, el líder procura no prendre decisions impopulars malgrat siguin les més necessàries pel centre, i entre tots ens protegim els uns als altres i acabem deixant en últim terme el què en realitat ha de ser el primer: la qualitat educativa del centre i la seva incidència en el desenvolupament de les competències de l´alumnat.
Aquest és un dels mals més estesos a l´escola pública.
 Ja els agradaria a molts sectors privats poder escollir els seus caps!
Que quedi clar que quan parlo d´un director professional no estic parlant d´un director autoritari, dèspota i cretí que no dialoga ni consulta, sinó d´ un director que té per objectiu la millora del seu centre i que ha de tenir la suficient capacitat per crear el clima de participació i col.laboració necessari per l´assoliment d´ aquestes fites . Perquè  la satisfació del professorat mai pot ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir la millora de resultats de l´alumnat.
EL QUI PER ACONSEGUIR EL” BON ROTLLO” INTERN OBLIDA EL FULL DE RUTA, NO ESTÀ FENT UN SERVEI AL SISTEMA, SINÓ QUE ACTUA EN BENEFICI PROPI

Carme Rider

divendres, 21 de gener del 2011

LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT CANVI DE NOM: TORNEM A ENSENYAMENT

CANVI DE NOM DE LA CONSELLERIA : TORNEM A ENSENYAMENT .

Perquè  la paraula educació, que té  té un sentit molt ampli i  té per objectiu el desenvolupament integral i harmònic de la personalitat, ha de ser una responsabilitat compartida per tota la societat:  família- escola- mitjans de comunicació. Aquest canvi de nom de nom de la conselleria , com molt bé va explicar la mateixa Consellera al programa " el secret " de Catalunya ràdio,és un recordatori de que la tasca educativa no pot recaure  exclussivament en la institució escolar .

Els processos d´ensenyament-aprenentatge són responsabilitat única de l´escola  i a part d´impartir coneixements , matèries  i afavorir l´adquisició de les competències bàsiques , ha de contribuir a la formació integral dels infants. Hem de seguir basant-nos en el principi inclusiu que va justificar ara fa uns anys el canvi de nom d´Ensenyament a Educació,però el procés educatiu ha de començar a la família.Els models de conducta que els infants interioritzaran seran aquells que hagin vist en els seus referents més directes, i aquests referents han de ser sens dubte, els seus pares.
El govern es compromet  a dur a terme unes polítiques educatives eficients ,  a establir una bastida general que garanteixi la qualitat educativa i la reducció del fracàs escolar, però si no apliquem el principi de coresponsabilitat, no ens en sortirem.

Em vénen al cap els numerosos debats que he presenciat sobre l´exel.lència del sistema educatiu finlandès del qual hem transportat aspectes descontextualitzats que no han ajudat a res més que a confondre i a estressar als docents: que si el professorat qualificat , que si l´avaluació dels docents,que si l´equilibri entre la centralització i la descentralització,que si l´alt suport a les necessitats especials, que si més recursos per qui més els necessita...inspectors, directors, mestres i assessors. Tots ens hem vist amb cor de dir la nostra,  i vinga viatges cap a Helsinki a veure si trobem la fórmula  miraculosa!!...
Però hi ha un punt que per mi és molt important i encara no he sentit que ningú el prengui en consideració: les famílies finlandeses no pretenen que l´escola eduqui als seus fills, ells es consideren els principals responsables i entenen la institució escolar com un estament que l´estat posa a la seva disposició  per col.laborar en aquesta tasca. Penso que aquesta és una de les grans claus de l´èxit del sistema educatiu finlandès.
I si per començar a canviar la mentalitat de les famílies catalanes cal invertir uns dinerets en canviar els rètols del Departament,  doncs ho donarem per bo.
Carme Rider




LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT HA QUEDAT AIXí:
( passem de 6 direccions generals a 8 )
Departament d´Ensenyament
Secretaria General
* Direcció de Serveis
* Direcció General de Centres Públics
* Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats
* Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics
Secretaria de Polítiques Educatives
* Direcció General d’Educació Infantil i Primària
* Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
* Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial
* Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa

Nova estructura del Departament d’Ensenyament

L’educació és una aposta de país. El futur de Catalunya s’està dibuixant a les aules de les escoles i dels instituts d’arreu del territori. Les mestres i els mestres, les professores i els professors i tot el personal de suport educatiu i tècnic ens hem de sentir cridats a exercir un mestratge ferm i generós al servei dels infants i joves del nostre país. Som conscients de la important missió que tenim encomanada.


El Govern de Catalunya, en un context de crisi econòmica i de restricció pressupostària de les despeses públiques, ha volgut simbolitzar en la nova estructura del Departament la prioritat que ocupa l’ensenyament en la tasca que el poble de Catalunya li ha encarregat. Un nou organigrama que ha de reflectir l’esperit de la Llei d’educació de Catalunya, on totes les escoles i tots els nivells educatius tenen el seu lloc propi, i que respon a criteris d’austeritat i d’eficiència de l’estructura administrativa.
La Secretaria General manté les seves funcions i la Direcció General de Serveis les amplia, tot incorporant noves atribucions. Es crea una Direcció General de Centres Públics, una Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics i una Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats. La Secretaria de Polítiques Educatives i la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial continuaran en el mateix marc d’actuació. Es crea una Direcció General d’Educació Infantil i Primària i una Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Això ens permetrà un tractament específic i una qualificació més gran de cada realitat amb el propòsit últim de millorar l’eficiència de l’Administració a l’hora de gestionar el servei d’educació de Catalunya. Finalment, la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa representa la voluntat de conscienciar la ciutadania de la importància que té la implicació de pares i mares en l’educació de llurs filles i fills, tal com mostren els estudis de pedagogia comparada.
A partir d’aquesta realitat, cercarem la màxima racionalització dels processos administratius, de la interlocució social i de la presa de decisions. Estarem atents a reduir la burocràcia que envolta el món educatiu. El gest que la Presidència de la Generalitat ha fet vers l’ensenyament esdevé un imperatiu i ens impulsa a fer encara millor la nostra feina.
Irene Rigau i Oliver
Consellera d´Ensenyament

Està clar que  dins del marc de restriccions econòmiques ,aquests canvis responen a una reorientació dels recursos d´una manera reflexionada i madurada  amb l´objectiu de gestionar-los correctament . El nou govern té les prioritats clares i la nova organització té com a referent aquestes prioritats. La divisió de les diferents Direccions  generals haurà de garantir que cada etapa educativa  i tipus de centre tingui un tractament específic , evitar  que les mesures preses siguin uniformes per a tothom  i que cap d´aquests estaments quedi subordinat a un altre.
De la mateixa manena que les persones que vagin al capdavant de cada Direcció hauran de ser persones coneixedores de la realitat que els ocupa, hauran de tenir  també la suficient visió global i capacitat de coordinació que garanteixi la coherència del sistema, tant a nivell vertical ( entre etapes ) com a nivell horitzontal ( entre diferents tipus de centres).

La crida a la implicació de les famílies en l´educació dels seus fills/es a través de la Direcció general d´Atenció a la Família i a la Comunitat educativa em sembla un encert. Pretén transmetre un missatge bàsic  que ha de ser recuperat de manera urgent.

Confio que tots els canvis que es facin serveixin per donar  qualitat , coherència i estabilitat al sistema educatiu. Que les persones que ocupin els càrrecs siguin les més capacitades i que la ciutadania sigui conscient que els resultats no són immediats. Deixem fer i passat un temps, analitzem .
Carme Rider





dijous, 6 de gener del 2011

ALGUNES CONSIDERACIONS EDUCATIVES SOBRE EL NADAL

Gairebé a totes les escoles celebrem el Nadal, ja sigui amb una perspectiva confessional o des del punt de vista de tradició popular.
Tot i la feinada que comporta ,preparem pessebres, fem cagar el Tió, cantem nadales i recitem el poema. I és clar que hem de treballar aquests símbols des de les escoles! formen part del nostre patrimoni cultural. Però si ens quedem aquí, perden el seu sentit i guanya la partida el Nadal consumista dels mitjans de comunicació.


L´escola ha d´anar més enllà i el Nadal ha de ser ocasió per treballar que la nostra cuina, la nostra llengua i la nostra religió té un origen judeocristià i que també ha rebut les influències d´altres cultures.
Conèixer l´origen dels símbols ens ajuda a comprendre la nostra identitat:
-el pessebre simbolitza tot naixement i ho representem a partir de les escriptures de Lluc i Mateu.
-Jesús humà i diví, que havia de ser fill d´una Verge perquè no podia ser fill d´un home ple d´imperfeccions.
-Els tres "savis" d´orient simbolitzen la humanitat. ( Mateu no diu que fossin tres ni parla dels seus noms)
-La cavalgata simbolitza el camí fins a Betlem.
A les escoles ens deixem portar per unes celebracions a demanda de les famílies sense saber quin és l´objectiu. Les famílies desorientades per la falta de lideratge pedagògic van demanant més i més. Segur que quedarien molt agraïdes si algú amb criteri i seguretat els pogués explicar que el Carnaval (per posar un exemple) no té cap justificació pedagògica en una societat on les restriccions quaresmals ja no són obligatòries per a ningú....El treball de la cultura tradicional ha de comptar amb la implicació de l´escola, però també s´ha de treballar des de  l´àmbit familiar i des de les entitats culturals del barri.Si la societat ens repartíssim bé la tasca d´educar als infants en el sentit de pertenyença al país, l´escola podria invertir els seus esforços en altres activitats que vagin més enllà de la "disbauxa " i aprofitar l´estona per analitzar  textos evangèlics  des d´un punt de vista absolutament intercultural :
- Partint de la figura del Rei Herodes podrem estudiar la situació sociopolítica d´una societat oprimida per l´imperi romà.
-Les semblances entre la vida i obra de Jesús i la d´altres mites sorgits d´altres religions ( Mitra,Horus, Krixna...)
- El concepte de  mite històric ( que ha servit a la societat i ha creat acció de progrés social ) i la diferència entre ell i un famós ( que només busca el seu propi èxit personal )
-El paral.lelisme establert entre la resurrecció de Jesús i el període de tres dies que els astròlegs egipcis fixen per afirmar que el sol es manté en el seu punt més baix al desembre, per això es deia que la divinitat solar estava morta durant tres dies, per després resussitar.
D´alguna manera els docents hem d´aprofitar la tradició popular per facilitar la creació de ciutadans cultes!!
També se m´acut que en aquest context de treball dels nostres orígens s´hauria d´integrar el treball de les llengües romàniques que tenen unes estructures lingüístiques molt properes entre elles. Aquest patrimoni que és únic al món no pot ser desaprofitat ja que contribueix al desenvolupament de la solidesa gramatical dels nostres alumnes i els facilitarà l´aprenentatge d´altres  llengües més llunyanes, com  l´anglès.


INTEGRAR APRENENTATGES, SABER QUÈ FEM I PER QUÈ HO FEM , contribuirà a l´adquisició de les competències necessàries per viure.
DISSENYAR ACTIVITATS SENSE UNA SEQÜENCIACIÓ LÒGICA proporcionarà a l´alumnat moltes experiències, però no garantirà el desenvolupament  de cap habilitat.