dimecres, 26 de desembre del 2012

NADAL A CASA, A l´ESCOLA I AL CARRER


Els moviments de Renovació Pedagògica dels anys seixanta i setanta, en el seu intent de recuperació de la tradició popular després dels anys de franquisme, van començar a introduir una pràctica  heredada de l´escola activa de finals del segle passat , com és la celebració de les festes populars dins del calendari escolar. Quaranta anys després, l´escola laica continua marcada  per la utilització pedagògica d´aquestes festes tradicionals. Si fa quatre dècades , ens va ser necessari recuperar els trets identitaris i folklòrics per a la reconstrucció d´una societat  cohesionada i en aquell moment,  formada per famílies de la terra i per altres provinents de diferents parts de la península; actualment , la seva utilització esdevé igual o més  necessària per a la incorporació de famílies provinents d´arreu del món, que arriben amb llengües i creences diverses.

Així com el desembre acaba a ritme de nadales i pastorets en moltes de les nostres escoles, també podem trobar  alguns centres educatius que, en la seva incapacitat de gestionar la diversitat cultural  i en el seu afany de defugir  d´essencialismes culturals i dogmatismes religiosos, no han trobat altra solució que la d´inventar  estranyes adaptacions festives per a aquestes dates. Així neix la Festa de la Pau, la Festa de la Solidaritat, la Festa dels Valors….
Dissenyen activitats alternatives pensant que és una manera  de respectar la pluralitat religiosa i el principi aconfessional de l´estat. Al meu entendre, aquesta reformulació de l´any liturgic està privant als infants de la riquesa d´una vivència cultural conjunta.
És una laïcitat  malentesa que pretén ignorar la dimensió religiosa com a condició universal bàsica de la humanitat;  principi que està present en totes les cultures i ho ha estat al llarg de la història.
És un laïcisme que entén el fenòmen religiós com un anacronisme i relega la fe a l´àmbit estrictament privat i íntim.  Els valors de Pau  i Solidaritat no es poden treballar sense aportar un referent cultural. És precisament aquest referent cultural treballat a partir dels símbols, qui  ens aporta els valors que incorporem al sentir-nos part  integrant d´una comunitat, d´un grup. És a partir d´aquí, que som capaços d´establir els paral.lelismes entre la nostra cultura i les altres, parant més atenció en  les semblances que en  les diferències.
 Els plantejaments cosmopòlites d´aigualir les tradicions  perquè " som d´enlloc i de tot arreu" ,no permeten als alumnes comprendre qui som, doncs ignoren  els nostres orígens judeocristians i priven als infants de l´estudi i l´anàlisi de la  situació sociopolítica de l´imperi romà on es va contextualitzar el naixement del mite que ha marcat totes i cadascuna de les nostres celebracions comunitàries. La manca de tradició condueix a moltes famílies al Nadal dels grans magatzems, de la desmesura i del  mercantilisme que ens imposa  Pares Noëls que queden molt ben contextualitzats en boscos nòrdics humits i plens de follets màgics, però no en la sequedat del bosc mediterrani, que és bosc de soques, alzines i pastors.

 En aquest sentit el pessebre és el símbol on queden recollits tots aquests elements mediterranis .
 És una escenificació del món rural on queden representada tota la  nostra cultura, les nostres arrels i els nostres oficis tradicionals. També s´hi reflecteixen els valors , doncs queda escenificat el naixement d´un infant i tota la societat que adquireix el compromís de protegir-lo. Els tres reis d´orient són la máxima representació de la pluriculturalitat i el caganer simbolitza la fertilitat de la terra. El tió, al igual que el nòrdic arbre de Nadal, és el fruït d´aquesta fertilitat.  

El pessebrisme és un fenòmen de ciutat iniciat per la burgesia del S.XVIII . 

A la gent del camp no li calia representar la natura

  Per altra banda, les nadales ja no són una  fidelitat a l’Evangeli, són manifestacions artístiques populars que esdevenen testimonis del nostre tarannà, de la nostra manera de fer i de pensar. Transmeten missatges i valors. Que les utilitzem per Nadal, no vol dir que siguin patrimoni exclusiu de persones amb conviccions cristianes. Avui, fer el pessebre, cantar nadales, recitar els poemes de Nadal…ja no és una qüestió de fe, sinó de tradició i identitat.

 

 El Nadal és una festa popular molt rica  en símbols i en contingut

 

 

No inventem adaptacions estranyes per a celebracions que sempre s´han viscut amb total normalitat, si us plau! aprofitem l´heritatge per treballar els valors, parem atenció en tots aquells símbols que no van associats a regalar res,  i fem que aquesta festa sigui una de les més viscudes i recordades a casa, a l´escola i al carrer!

dissabte, 8 de desembre del 2012

EL SENTIT DEL BATXILLERAT


  La proposta de millora del batxillerat anunciada pel  govern d´Espanya, a part de coincidir amb una època on no es pot augmentar  la despesa econòmica, de moment només  planteja problemes de caràcter logístic  ( que si  3 cursos absorbint el 4t curs de l’ESO per als alumnes que hi accedeixin, que si els exàmens de revàlida, que si com incorporem aquest canvi en els col.legis que no imparteixen batxillerat... )
 Però , a banda de qüestions logístiques i organitzatives,  quin és el sentit  real del batxillerat ? per a què serveix? què han d´aprendre els joves durant aquesta etapa educativa i , en base a això, com s´hauria d´integrar aquesta etapa dins del conjunt del sistema?

La millora només pot venir d´una anàlisi del seu contingut . El batxillerat no es pot entendre només com un tràmit acadèmic que condueix  cap a la universitat, sinó que ha de servir  per elevar el nivell cultural del país, donar una cultura àmplia al nombre màxim de ciutadans  i  afavorir la màxima llibertat de pensament, creació i participació social .

Com molt bé diu el Dr Joan Manuel del Pozo, el nivell cultural d´un país és el nivell que ofereix el seu batxillerat. Així mateix,  assevera que  el nivell cultural  que tingui un metge, un advocat  o un arquitecte no l´haurà adquirit en la etapa universitària , sinó durant el batxillerat. 
 I té raó, perquè la funció de la universitat no és la contribució a un nivell cultural que ha d´arribar al màxim de ciutadans, sinó  l´especialització professional que té un caràcter molt més específic i selectiu.
Evidentment, els individus- uns més que altres, tot s´ha de dir - seguim desenvolupant cultura, competències i coneixements  durant tota la nostra vida, però aquesta  capacitat  de seguir aprenent i el gust i les ganes de fer-ho, s´adquireix - o s´hauria d´adquirir- en el Batxillerat. 

Ningú no podrà  formar-se com a professional ( universitat )  si abans no s´ha format com a ciutadà
 ( batxillerat ) .


Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres de Catalunya


 Al fil d´aquest assumpte ,el proppassat  28 de setembre  va tenir lloc un seminari acadèmic a la seu  de l´Institut d´Estudis Catalans on professionals  i estudiosos representants  d´aquesta institució i del  Col·legi  Oficial de Doctors i Llicenciats., es van reunir per identificar les característiques que ha de tenir un batxillerat  que integri sense contradicció, les perspectives cultural, professional i pedagògica. 



 

 Els diferents experts  van presentar  propostes agrupades en quatre àmbits: 

-Valor social, econòmic i cultural dels estudis de batxillerat.  
 -Els continguts i àrees: coneixement i pensament.
- Competències d’avui: la nova enciclopèdia digital, lectura i expressió textualitzada d’imatges i relats icònics.
- Noves formes organitzatives: formats didàctics; horaris, calendari i recerca, tècniques i aprenentatge servei; dispositius tecnològics d’informació.

Les dues coordenades que van guiar  les diferents aportacions, van ser :
-Que els joves assoleixin una cultura completa i àmplia.
-Que ho facin motivats pel gust d´aprendre i de descobrir.

El document resultant d´aquesta  acció conjunta de la Societat Catalana de Pedagogia (Secció de Filosofia i Ciències Socials)-IEC i Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, s´ha tramès  al “Ministerio de Educación Cultura y Deporte” que és qui avui emprèn la iniciativa de modificar l’actual batxillerat i també al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a qui correspon regular els estudis catalans. S´actua amb la intenció  que el document tingui algun efecte en els òrgans de decisió política aportant  la màxima iniciativa de contingut ja que aquest no vindrà donat per l’estructura del sistema  escolar.

 Descarregueu el document en format PDF  

La presentació del document “El  Batxillerat, va tenir lloc el proppassat 24 d´octubre a la seu de l´Institut d´Estudis Catalans i va anar acompanyada de la magistral  LIiçó inaugural a càrrec del Dr. Joan Manuel del Pozo, professor de la Universitat de Girona, amb el títol : 
 "Batxillerat, sentit i valors" .

VÍDEO DE LA SESSIÓ