ESTADÍSTICA MAL APLICADA

Encara no ens hem refet de l´ensurt provocat pels resultats de les proves d´avaluació de quart d´ESO, que aviat tindrem els resultats de les proves de competències bàsiques que, com cada any, han realitzat  els alumnes de sisè de primària per donar compliment al desplegament normatiu que regula l´avaluació dels ensenyaments obligatoris i que conjuntament amb l´avaluació diagnòstica de quart de primària i de tercer d´ESO, les PISA i tota la rècula d´informes sociodemogràfics que ens ofereix la Fundació Jaume Bofill, converteixen als nostres alumnes en uns infants més auditats que el Banc Central Europeu.

Em sembla del tot necessari que el sistema estableixi mecanismes d´avaluació dels resultats, però ja que tenim als pobres nanos amb els informes de les competències més actualitzats que el calendari de vacunació, hauria de servir per alguna cosa més que per elaborar indicadors, analitzar resultats, comparar dades entre països i copiar elements aïllats que, ens sembla, expliquen el seu èxit.

L´estadística aplicada a l´educació hauria de servir per dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura i sistema social de referència , també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en la normativa ni en les dades. L´estadística mal aplicada, l´obsessió per posicionar-nos en el ranking del Top Ten i la lectura parcial de les dades, ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l´autonomia de centres, els horaris, l´avaluació…ho hem canviat absolutament tot,fins i tot el discurs,  però el resultat és que seguim navegant a la deriva .

Estupefacta em va deixar  el Ministre Wert amb la seva interpretació de les dades de l´OCDE en relació a les ràtios: que països amb millors resultats tinguin ràtios elevades, el fa concloure que les ràtios petites no són un element de millora dels resultats. Potser el Ministre no s´ha llegit tot l´informe, però ha passat per alt la preparació que han rebut els docents d´aquests països per detectar problemes d´aprenentatge i fer una intervenció adequada dins de l´aula, no havent de derivar als nanos al psicòleg, com hem de fer nosaltres. Que un docent amb aquesta formació en una aula de 30 alumnes sigui més eficient que un amb preparació insuficient en una classe de 20, em resulta evident. Però sumar ràtios elevades amb la incapacitat per detectar i tractar problemas d´aprenentatge, em sembla una bomba de rellotgeria.

Perseguir la raó de l´èxit dels països capdavanters a PISA no farà sinó abocar-nos a un major fracàs, sobretot després de veure que països amb polítiques educatives oposades, obtenen resultats molt similars.

La meva interpretació és que la clau de l´èxit no està en el propi sistema sinó en que el conjunt de la societat s´ha posat d´acord en els valors que vol transmetre. Korea, que veu l´escola com a eina de desenvolupament econòmic, ha dissenyat un sistema escolar manifestament selectiu; mentre que Finlàndia, que la veu com a font de desenvolupament humà, ha creat un sistema igualitari. No hi ha recepta a copiar, perquè no hi ha cap element que en si mateix garanteixi l´eficiència .Si hi ha alguna cosa que perseguir, és la necessitat de crear un sistema escolar soluble al conjunt del sistema social. Aquesta hauria de ser, penso jo, la raó de ser de tanta estadística.

SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA 5a Edició del seminari Primavera Pedagògica.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, convoca  la cinquena edició del seminari de la Primavera Pedagògica  previst  per als dies 31 de maig i 1 de juny. En aquest context,  joves pedagogs i pedagogues que es troben en els deu primers anys d'exercici professional, són convidats a presentar breument els seus estudis, recerques i projectes. S'estableix un diàleg amb altres pedagogs de llarg recorregut professional que actuen com a crítics constructius i sorgeix un debat acadèmic enriquidor, tant per als participants, com per als assistents. Les ponències presentades són publicades a la Revista Catalana de Pedagogia  amb objectiu de donar a conèixer algunes de les línies d'investigació, iniciatives i intervencions pedagògiques que s'estan duent a terme i per a les quals cal trobar un espai de projecció acadèmica

Sovint, les  intervencions dels assistents complementen les propostes dels ponents  i contribueixen al seu enriquiment. Es tracta, doncs, d'una trobada professional i científica d'intercanvi generacional on tots som ponents o responents. Tots podem contribuir a l´enfortiment de la pedagogia d´aquest país. És per això que us animem a participar-hi.

programaPrograma%20Primavera%20pedag%C3%B2gica%202012_corr.pdf

InvitacióFlyerprimaverapedag%C3%B2gica2012_corr.pdf

EDUCACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA PER ALS MÉS PETITS

Arran de la crisi financera  i amb l´objectiu de formar a les noves generacions per tal de no  concórrer en els mateixos errors que la generació anterior,  Barrio Sésamo  presenta, en col.laboració  amb el PNC Bank, una iniciativa que porta per nom  " Para ti, para mi, para luego "  i que consisteix en una sèrie de vídeos, material didàctic ,  guies per als educadors i guies per als pares . Aquests materials, que es troben online a http://www.sesamestreet.org/parents/topicsandactivities/toolkits/save  en  castellà  i en anglès,  pretenen ser una eina de transmissió de valors de consum responsable: des de la funció  dels diners  a la manera de gastar-los, estalviar-los  i compartir-los.

 Cal donar als nostres infants aquesta formació? potser més que aquest tipus de formació, el que necessiten els nens és un model adult que tingui interioritzat valors de solidaritat i no pretengui viure per sobre de les seves possibilitats , pensant que es pot generar riquesa sense produir i sense treballar. Penso, que en comptes d´anar afegint més coses a un currículum que encara no tenim resolt, hauríem d´anar pensant que som els adults qui tenim la responsabilitat d´ incorporar aquests valors, i la transmissió vindrà tot seguit.



Article al NYT sobre aquesta iniciativa 

Talking money with Elmo- vídeo promocional

LES TRES FAMÍLIES TENEN RAÓ

ARA- Article d´opinió : " Les tres famílies tenen raó "
Empar Moliner

12 de març, 2012

Les tres famoses i incansables famílies que reclamen el dret a l’ensenyament en espanyol per als seus fills (i, per tant, per a tots els indígenes d’aquestes terres de missió) anuncien que recorreran contra la sentència. I fan molt bé. Com la vaca cega, quan s’afanyen per una causa justa, com en Tell són adustes i arrogants. Les tres famílies no volen que la benaurança de l’ensenyament en espanyol sigui només per a elles. Si el problema només fossin elles, haurien pogut triar una escola privada de Catalunya, que és el que jo faria si volgués ensenyament en català i visqués a Lugo.

El que passa és que un dels fills d’aquestes tres famílies es veu que ja estudia a la universitat. No sabem què estudia, però val més que no sigui filologia catalana. Seria un disgust per als progenitors del qual no es refarien. De vegades, aquestes desgràcies passen. Conec una família que s’ha passat la vida criticant els homosexuals, i ara Nostre Senyor els ha volgut recompensar amb una filla lesbiana la mar de simpàtica que, a sobre, té una nòvia, també la mar de simpàtica. Els ho dic des d’aquí, que és simpàtica, perquè ells no li parlen (per invertida i viciosa). Vull dir que podria passar perfectament que aquest universitari es fes independentista. Quin disgust. És com si la meva filla em sortís bevedora de lambrusco.

De tota manera, jo trobo que el que seria just i coherent de veritat és que el dret d’aquestes famílies a l’estudi en espanyol tingués caràcter retroactiu. El mal que se li ha provocat a aquest jove universitari és incalculable. Com va dir la seva mare a Catalunya Ràdio, constantment comet errors quan enraona en espanyol. I, en canvi, segur que fa uns pronoms febles per treure’s el barret. Per tant, el que seria lògic és que els catalans li paguéssim, de nou, l’escolaritat en espanyol des de P-3. Hauríem de subvencionar-li entre tots la matrícula a la classe de Los Conejos.

L´autoritat dels mestres

Enllaço El meu article d´opinió que ha publicat el diari  El Punt Avui  i que parla sobre l´autoritat dels mestres.

       Presentació de la publicació de les actes de la  tercera edició del Seminari Primavera Pedagògica

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l´Institut d´Estudis Catalans, convoca,  per mitjà  d´unes jornades anuals, el seminari de la Primavera Pedagògica en què joves pedagogs i pedagogues que es troben en els deu primers anys d´exercici professional, són convidats a presentar breument els seus estudis, recerques  i  projectes. En aquest context, s´estableix un diàleg amb altres  pedagogs de llarg recorregut professional que actuen com a crítics constructius i sorgeix un debat acadèmic enriquidor, tant per als participants, com per als assistents. Es tracta, doncs, d´una trobada professional i científica  d´intercanvi  generacional.Les ponències presentades són publicades amb objectiu de donar a conèixer algunes de les línies d´investigació, iniciatives i intervencions pedagògiques que s´estan duent a terme i per a les quals cal trobar un espai de projecció acadèmica.La publicació Primavera Pedagògica, que es presentarà el dia 24 de febrer, recull les actes de l´edició del 2010, sense oblidar el reconeixement a la tasca dels  participants de les edicions anteriors.

veure invitació

Adjuntem invitació i confiem en poder saludar-vos personalment en la presentació.

DOS PAQUETS DE GALETES

L´enunciat d´aquest problema, que m´ha arribat a les mans i que ha format part d´una prova d´avaluació per a  alumnes de primer de primària, ens ha de fer rumiar a mestres i professors sobre la necessitat d´identificar  les habilitats cognitivo-lingüístiques necessàries per a la comprensió  de textos propis de les matemàtiques, abans de posar-nos a redactar enunciats:



Si un paquet de galetes té set vitamines, quantes vitamines  tenen dos paquets de galetes ?  

 

  La resposta que es considerava correcta era : 

14 VITAMINES. 

Segons Vygotsky, existeix una estreta relació entre l´ús del llenguatge  com instrument cultural i el seu ús com a instrument psicològic per organitzar el nostre propi pensament, generant una comprensió que després interioritzarem en forma de coneixement  i aptituts individuals.

Al fil del plantejament cognoscitiu  sobre la representació mental a través  del llenguatge,
el Decret 143/2007, de 26 de juny, recull el principi Vigotskyà i diu:
"Les matemàtiques són un instrument de coneixement i anàlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen un conjunt de sabers d’un gran valor cultural, el coneixement dels quals ha d’ajudar les persones a raonar, de manera crítica, sobre les diferents realitats i problemàtiques del món actual”.

LA SOCIETAT DEL BENESTAR

Una formació necessària per educar en un context de crisi

Aquest és el títol i el tema del cicle formatiu de conferències que va tenir lloc el proppassat mes de març a  l´escola l´Avenç de Sant Cugat del Vallès i que va ser organitzat per la Fundació Collserola . Els textos i els continguts de les ponències han quedat recollits per l´editorial  Arcàdia en la seva publicació  LA SOCIETAT DEL BENESTAR i s´han fet extensius a totes les famílies per tal de fer-les partícips d´unes reflexions que han de contribuir a una eficàcia educativa basada en un esforç i objectius comuns.

En primer lloc, agrair la iniciativa i valorar l´encert d´haver vist imprescindible el tractament d´aquest tema  que  a primera vista pot semblar no tenir una  relació directa  amb les programacions d´aula, els recursos didàctics  o el Projecte Educatiu de Centre, però que  és una qüestió de fons prou trascendental com per formar part intrínseca de  tot procés educatiu que pretengui transmetre els valors necessaris per a ser ciutadà al S.XXI.

En segon lloc, fer un breu repàs a les ponències i aportar algunes petites reflexions personals:

Josep M. Bricall, Antón Costas, Joan Majó i Alfredo Pastor van tenir l´oportunitat de tractar   ,durant cinc dies i  des de diferents  perspectives, aspectes com els origens i les causes de la societat del benestar, la seva viabilitat en un  context de crisi com l´ actual;  les polítiques econòmiques dels governs amb relació a l´equilibri que ha d´existir  entre aquestes , els mercats i el conjunt de la societat...

També va haver-hi  ocasió per debatre questions sobre la globalització i les economies emergents orientals, però sobretot i d´una manera molt especial , les implicacions educatives  d´aquesta crisi, la preocupació dels educadors - docents i famílies- per ajudar a nens i joves a construir la bastida  que els permeti adaptar-se als efectes d´una recessió econòmica que en moltes famílies  comença a fer-se ben  evident  i que  no va en sintonia   amb   els hàbits  i costums d´una societat que ha acomodat als seus infants en uns luxes i facilitats  sobre els quals ha intentat conscienciar a base de sermons que no tenen cap sentit per a qui no ha experimentat altra manera de viure.

A banda de compartir o no la totalitat de les visions personals dels ponents- sempre documentades i ben argumentades-haig de remarcar que per primer cop des de que es va  iniciar aquesta crisi i després d´haver escoltat i llegit masses vegades que " la crisi serà una oportunitat per retornar a uns valors necessaris d´austeritat i solidaritat que la societat actual ha descatalogat", he pogut comprovar que, en aquest cas,  tot el contingut de les ponències ha girat al voltant d´una idea mare i fonamental, que he trobat a faltar en altres ocasions:

He vingut observant des de fa temps  que els autors i experts  que jo he pogut seguir , han tractat la crisi com una oportunitat de retornar a valors  anteriors, sense parar atenció que la crisi, per si sola i sense que nosaltres fem res, no ens aportarà aquests valors. En tot cas, ens obligarà a modificar alguns costums de manera forçosa que vagin en la línia del consum responsable i l´estalvi,  l´austeritat, i potser fins i tot les conductes solidàries; però si no hi ha una transmissió educativa per tal que aquests costums, que ara es viuen com una qüestió transitòria i obligada per les circumstàncies, quedin impregnades  en la consciència de les noves generacions fins a convertir-se en valors de referència, s´esfumaran davant la primera bufarada de bonança econòmica.

No pretenguem , per tant , que  només pel fet d´ estar davant d´aquesta circumstància econòmica actual a la que hem anomenat crisi, tornara la feina ben feta, la formació,la perseverància , la racionalització del consum ... tots ells  en forma de valors com si d´un estol d´orenetes es tractés, que vénen elles soletes quan arriba la primavera.

Així doncs, hem d´entendre el context actual com una ocasió de reflexió col.lectiva i d´implicació de tots els agents socials que es tradueixi en  la transmissió d´uns valors culturals sòlids a les futures generacions.

I ara em ve al cap  una frase que sovint tinc present , tot i que sóc incapaç de recordar-ne l´autor:

"No  és tant la qüestió en quin tipus de món deixem els nostres fills, com quin tipus de fills deixem al món."

2012

Deixeu-me començar  l´any citant a l´escriptor que, per a mi, millor va saber retratar els bells racons mediterranis del Baix Empordà. M´agrada de Pla la senzillesa de la seva descripció , però especialment el valor que dóna a la contemplació de la natura i com la combina amb les seves reflexions sobre el comportament i les relacions humanes:

" Les circumstàncies de la vida fan que un hom hagi de dependre sempre d’una cosa diferent del que demanen el temperament i l’instint. Però aquesta cadena de desharmonia, que forma el teixir i el desteixir de la Providència, explica per què com més forta és l’obligació de navegar en el safareig ciutadà més plaer dóna la contemplació del mar des d’una altura o des de la popa d’una barca. "

El meu país-Josep Pla

2012
SAPIGUEM TROBAR AQUESTS MOMENTS

Carme Rider

El Nadal, vist per Cristina Losantos

Un dibuix de Cristina Losantos que ens il.lustra aquesta celebració tan tradicional i tan nostra: el Pessebre ocupant un lloc preferent i omplint de molsa el menjador , els versos dalt de la cadira, els avis entusiasmats i amb les monedes  a punt des de fa dies mentre l´adolescent , en el seu món , va comptant l´estona que falta per acabar i trobar-se amb els seus amics. Els dos cosinets pensant quina una en faran mentre la tieta els retrata per sorpresa... Neules,cava,torrons...la típica cafetera Oroley,  que mica en mica anem substituint per  Nespresso...

Tots ben  tips i ben mudats, ben rebuts i ben retrobats,seguirem i seguirem fins a l´arribada dels tres Reis, que no del Pare Noël, que com diu un familiar meu, és un immigrant il.legal  i segons l´última enquesta de l´Ómnibus només té popularitat entre els catalans castellanoparlants de dretes i de casa bona. Segons la mateixa enquesta, els catalans catalanoparlants i d´esquerres prefereixen el Tió i els tres Reis. I  els de la dreta catalanista ? d´aquests l´enquesta  no  en diu res. 

Bé , tant se val, nosaltres a la nostra i Bon Nadal !

Carme Rider