diumenge, 13 de juliol de 2014

EL PROJECTE “ ESCOLTA´M “, espai de diàleg i comunicació


Transcripció de l'article publicat  a la revista del FEAEC en la seva edició del mes de maig 
Carme Rider Serra
 Sovint es parla  de la importància   de saber parlar i  de saber expressar-se correctament, de la necessitat de construir un discurs ben estructurat i d´adequar les paraules, el to i el gest  a un context comunicatiu determinat. Per contrapartida, sembla que es no es valora de la mateixa manera el fet de saber escoltar, per bé que tots necessitem ser escoltats i d´una manera  potser inconscient, a tots ens agrada estar amb persones que tenen la capacitat de dedicar temps als nostres raonaments i als  nostres pensaments.
Escoltar no és el mateix que sentir identificat com oir.[i] Escoltar és observar, contemplar. És un acte de receptivitat que implica obrir-se generosament a l´altre, tenir cura del seu missatge sense pressa i sense pressionar-lo perquè digui ràpidament allò que ha de dir.  Dissortadament, vivim en un món on la lentitud no hi té cabuda, però l´escolta requereix temps, un temps que ens és donat i que donem a l´altre de manera desinteressada.
El  bon oïdor no es distingeix  pel seu silenci, sinó pel seu rostre, la seva mirada, la seva expressió, la posició de les mans i del cap….són tots aquests elements corporals que reflecteixen la veritable escolta, perquè escoltar requereix un domini d´un mateix, sortir del nostre món per ficar-nos en el de l´altre.
Amb la finalitat de desvetllar en els mestres i educadors actituds d´escolta i complementar  l’acció tutorial dels mestres, la psicopedagoga Carme Saumell va iniciar el projecte de tutoria personalitzada “Escolta´m” a l’escola La Jota de Badia del Vallès el 2004.  El programa “Escolta’m” es va anar desenvolupant i estenent impulsat per l´ICE de la Universitat de Barcelona. L´objectiu és aconseguir que l’acció tutorial creï les condicions per a escoltar l’infant i les vivències del món què està interioritzant.  Un resum de les finalitats:
Ø  Fomentar vincles  entre el tutor i l´alumne i entre iguals.
A través d´un temps de mitja hora setmanal denominat “ aula petita” on es reuneix el tutor/a  amb un parell o tres alumnes, es pretén donar ocasió per reconèixer l´alumne, conèixer la persona”. Un altre objectiu principal és detectar si alguns infants o joves necessiten especialment establir un vincle afectiu amb un adult de referència i observar la manera com exterioritzen la seva necessitat d´establir unes relacions harmòniques amb els seus companys/es.
Ø  Assegurar la veu a tot el col·lectiu d´alumnes. La premissa bàsica és que a les sessions d’ “aula petita” han d´assistir rotativament tots els alumnes, no només aquells que per unes causes o unes altres, necessiten una atenció preferent.
Ø  Ressaltar i incrementar la fortalesa professional dels mestres tutors a partir d´una activitat d´auto-avaluació i d´equip. Els equips d´assessorament acompanyen la construcció personal del tutor potenciant la seva pràctica auto-reflexiva i la necessitat de sistematitzar-la dia a dia. Afermar la idea que ensenyar està més vinculat a la relació educativa que a la matèria d’ensenyament.
Ø  Planificar estratègies d´intervenció amb els alumnes i les famílies de manera proactiva La creació d´un clima de cooperació i responsabilitat entre la família i l´escola i la transmissió de valors implícita en la resolució de situacions.
Ø  Crear una comunitat de pràctica per crear xarxes de coneixement.
La reflexió conjunta del grup de mestres permet recollir i sumar el saber de cadascú i alhora prendre decisions sobre qüestions plantejades per traslladar-les a la pràctica d´aula.

Com a mestra i tutora de cicle superior d’educació primària aplico el programa “ Escolta´m” des de fa dos cursos. Valoro molt positivament l´establiment d´un espai i un temps de dedicació tranquil.la per a la interacció  amb tots els infants, no només amb aquells que mostren mancances respecte la seva capacitat de relació, sinó també per apropar-me a aquells  que pel seu tarannà, acostumen a passar “ invisibles”, malgrat necessitar, com tots,  ser escoltats.  És un temps valuós que m´ha permès fer atenció al desenvolupament i identificació de les aptituds dels nois/es i inferir els valors pràctics de les seves famílies, més enllà d’evidents mancances i particularitats. 
Finalment, una darrera reflexió: l´escola és el lloc on mestres, infants i joves es troben diàriament compartint vivències i traduint experiències que els fan créixer com a persones. A l´escola, mestres i alumnes parlem i escoltem per a ensenyar i per a aprendre. El projecte  “Escolta´m “ ens proporciona un temps  de comunicació preferent que aporta resposta a un ritme escolar accelerat que no facilita la reflexió ni la pausa, però no pretén ni pot resoldre-ho tot. Aprofitar o no les possibilitats de diàleg que ens ofereixen les activitats més quotidianes, depèn de nosaltres. Un viatge amb autocar, una estona d´endreça a la biblioteca, l´estona d´esbarjo o una esbandida als pinzells de plàstica, poden ser magnifiques ocasions perquè els infants es deixin anar. Tindrem la certesa que estem escoltant els infants el dia que no necessitem el projecte “Escolta´m”. Els mestres som qui millor podem escoltar i conèixer els infants després de la família i ho hem de fer de manera preferent si veiem que no són escoltats.. Sols escoltar, ja ajuda l'infant incomunicat o al que pateix. Si a més li desvetllem aptituds que el faran ser ell mateix, activem les seves defenses per afrontar les dificultats.


[i] Oir és percebre amb el sentit de l’oïda (un so), verb adequat però molt abandonat per la seva complexitat morfològica fonètica. En el seu lloc usem sovint sentir que equival a oir en un del seus significats elementals i perdem el valor de profunditat de sentir corresponent a sentiment, patiment, consciència. Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC.

Referència bibliogràfica
SAUMELL, Carme; GINER, Antoni ( 2010 ):  “El projecte “ Escolta´m “. Una experiència de tutoria personalitzada”.  Guix, núm 361: pàgs. 13-19. 

Cap comentari: