dimecres, 3 d’octubre del 2012

ARA, LA LOMCE



Ja m´he llegit  l´avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa que en aquest cas, s´anomenarà  LOMCE i que, atesa la recentralització del 65% dels continguts i dels criteris d´avaluació, converteix la nostra escola catalana en la més espanyola  dels darrers trenta anys.
Tot apunta a que la LOMCE s´aprovarà de  la mateixa manera que  es van aprovar en el seu dia la LODE, la LOGSE, la LOPEG , la LOCE i la LOE, és a dir : sense consens polític ni social, per la qual cosa queda oberta a ser derogada pel següent govern, que podrà redactar una LODEG, LOMSEG, LOPSEG….o qualsevol altre nom que se li  pugui ocórrer, tan bon punt arribi a la Moncloa.
Quan de temps haurem d´esperar per tenir una llei d´educació basada en la pedagogia  i al servei dels ciutadans, per comptes d´un instrument ideològic basat en la política i al servei del govern de torn ?
Són molts els aspectes que m´agradaria comentar d´aquest avantprojecte de Llei, però com que també m´agradaria fer-ho de manera rigurosa i exahustiva, avui només analitzaré dos dels punts que han ocasionat més debat i desconfiança: la introducció de les revàlides i la publicació dels resultats dels centres.
En relació a la introducció d´una prova de revàlida al final de cada etapa i al fil de l´argument del Ministre Wert de que” les proves d´avaluació milloren l´aprenentatge perquè els resultats dels informes de la OCDE demostren que els països amb millors resultats tenen una forta cultura de l´avaluació” , cal dir  que reforçar l´avaluació esdevé absolutament necessari per a la millora dels resultats, però també cal aclarir que aquesta avaluació ha de tenir eficàcia pedagògica, ha d´estar integrada en el procés des de bon inici i ha de permetre identificar les dificultats d´aprenentatge per fer un acompanyament eficaç. Quan les proves d´avaluació esdevenen una simple aduana, no milloren els resultats del sistema, sinó que el converteixen en un sistema educatiu selectiu que paradògicament té, en la seva etapa obligatòria, un principi inclusiu i universal. Finlàndia, per posar un exemple,ha aconseguit tal grau d´integració de l´avaluació dins del procés com a eina de detecció de dificultats i acompanyament, que ha decidit prescindir de la figura de la inspecció educativa. De tots és sabut que el segon de Batxillerat s´ha convertit en un curs preparatori per a la selectivitat. Pot passar el mateix en el curs anterior de cada revàlida i l ´objectiu de l´educació obligatòria no pot ser aprovar, sinó desenvolupar en l´alumne el gust per aprendre i la capacitat de seguir aprenent. La tan anhelada cultura de l´esforç  només pot venir de la mà de la motivació.
Esgarrifada m´he quedat quan he llegit que de manera excepcional, un alumne pot repetir el darrer curs de la secundària obligatòria dues vegades consecutives. No em vull ni imaginar l´aversió que generarà cap a l´escola un adolescent de setze anys que hagi de cursar quart d´ESO tres vegades seguides!
Pel que fa a la decisió del Ministerio de fer públics els resultats dels centres com a eina de millora del sistema, caldria recordar-li al ministro que , a diferencia del que passa en en món productiu, en el sistema educatiu el resultat és un element a tenir en compte, però no és l´unic . Les escoles no poden ser avaluades pel resultats dels seus alumnes, sinó per la incidència que han fet en el desenvolupament del seu alumnat .  Amb aquest principi s´actua al Regne Unit: els resultats que publica la BBC no són publicats de manera descontextualitzada, sinó acompanyats d´una sèrie de dades que permeten a les famílies i a la societat, veure quin és el valor afegit que una determinada escola aporta als seus alumnes, al marge dels seus resultats. 

Elevación del anteproyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa al Consejo de Ministros