dimecres, 28 d’agost del 2013

BELLESA, MISTERI I SILENCI



Cada  vegada  són més  els  autors  que  van  prenent  consciència del problema que suposa    l´absència de bellesa a la que estan sotmesos els nostres infants  i de la manca de  gust   estètic  que és  present  a  les  joguines,  als  materials  escolars,  a les aules...
És una pèrdua d´oportunitat  cap a l´excel.lència, perquè  saber meravellar-se  davant la bellesa del món quan són infants, els ensenyarà a il.lusionar-se per un projecte sòlid,quan siguin adults.



Si volem que els nostres fills siguin persones responsables amb capacitat  de prendre decisions reflexionades, hem d´ensenyar-los  a estar quiets observant amb calma el seu voltant.

 LA COVA D´EN GISPERT  és  una oportunitat per connectar  amb  la necessitat de misteri, calma, bellesa i silenci dels infants.
S´hi va des de Tamariu amb Kayak o una barca petita. Només és recomanable els dies de bona mar. 
A part de la seva bellesa natural, té interés històric perquè en el seu moment, va servir d´amagatall per a les barques de pescadors i els estris de pesca que els soldats del règim  requisaven. 



Quan s´hi arriba fa una mica de basarda, perquè l´escletxa a la roca que  fa de porta d´entrada a  la cova és molt estreta, però un cop a l´interior, la cabitat s´eixampla fins desenvocar en una sala principal amb una roca plana al bell mig que s´anomena TAULA.



EL REC DELS ARBRES  és una altra meravella de la natura que ens ofereix l´oportunitat d´ensenyar als nostres infants a gaudir de la solitud, la pau i la bellesa de l´entorn.
És un passadís amagat al que no s´hi arriba per casualitat i que va a morir a una piscina natural situada entre roques. Banyar-se a la piscina del Rec a mitja tarda sentint la remor del mar a l´exterior,  és un plaer difícil d´explicar. Posar-se les ulleres i el tub  i veure sards i oblades nedant entre les roques, ajuda a sentir el miracle de la creació. 




dissabte, 17 d’agost del 2013


L´EMPRENEDORIA DELS NOSTRES BESAVIS


Ens hem acostumat a parlar de l´emprenedoria com aquell que parla d´un nou concepte, 
d´un valor que els nostres joves han d´incorporar per donar resposta a les necessitats econòmiques i socials del S.XXI.
Una de les diverses ramificacions del terme ha donat lloc a L´EMPRENEDORIA SOCIAL. Observo que és tractada com un concepte diferenciat de L´EMPRENEDORIA EMPRESARIAL, quan al  meu entendre, ambdós conceptes no és poden desvincular. Sense deixar de banda a totes les organitzacions socials que des de fa molts anys treballen de forma no lucrativa en àrees d´intervenció diverses, cal recordar que els emprenedors  que contribueixen a la creació de nou treball, tenen una altra responsabilitat afegida: la de contribuir a l´acció de progrés social.
Amb això no vull dir que no sigui lícit que un particular pretengui obtenir benefici a partir de la seva acció empresarial, però ha de mirar de trobar l´equilibri entre el valor econòmic i i el valor social.
La història de Catalunya i la seva gent està farcida d´exemples d´emprenedoria i d´inicaitives culturals d´exel.lència que ens evidencien la necessitat de redescobrir o actualitzar valors que han acompanyat el nostre tarannà  al llarg de segles i que sembla que han quedat mig oblidats.
Així és el cas dels Indians catalans – popularment coneguts per aquests indrets on em trobo com “ ELS AMERICANUS.”  Aquest període històric corresponent al S.XIX en què una bona part de joves de la costa catalana emigraren  a Cuba per “ fer les Àmèriques”, no només va ser un somni per a molts catalans, va ser també un bon exemple del bon saber fer de casa nostra, que sempre ha estat la millor carta de presentació arreu i que ens ha deixat un patrimoni econòmic i cultural que conforma la nostra identitat actual.
Des  de  les cases  d’estil antillà amb línies neoclàssiques, neogòtiques i modernistes adaptades a l’arquitectura colonial que encara ara adornen la costa begurenca, a manifestacions gastronòmiques com l´arròs a la cubana; o manifestacions musicals com les dolces Havaneres que ensucren les caloroses nits d´estiu empurdaneneses, sempre acompanyades del clàssic “Mojito” o "Cremat"

Tenim exemples d´Indians que van marxar amb les butxaques escurades i en  tornar rics, van invertir  en projectes empresarials de compromís social , com és el cas de Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias Camps que van finançar la construcció de la primera fase de la planta de la societat anònima Vichy Catalá  i  la construcció de  l´Hotel Balneari, després que el Dr.Modest Furest constatés les propietats mineromedicinals de la font picant situada a Caldes de Malavella.

Per contrapartida, va haver-hi d´altres que van fer fortuna a ultramar per mai més tornar, com Facund Bacardí Massó, natural de Sitges, emigrat a Cuba durant la primera meitat del S.XIX i fundador de Bacardí Limited.

Altres van tornar igual de pobres que van marxar, i els menys afortunats, o bé van  morir de malària, o bé varen morir a la coberta de El Català,  que com bé explica l´Havanera del mestre Josep-Lluís Ortega, era un vaixell de guerra que tenia per objectiu trencar el bloqueig marítim nord-americà a Cuba essent enfonsat per la marina americana abans de l´any 1900.  

En realitat, el vaixell on anaven tripulats els catorze mariners de Calella no es deia  El català, sinó Montserrat, però a Cuba aquell vaixell amic era conegut amb  el sobrenom de " El catalán "

En qualsevol cas, la veritat és que d´aquest  període històric que ha deixat una petjada profunda a casa nostra, la majoria dels nostres alumnes no en saben res de res. En molts casos, només coneixen la versió de “El meu avi“ que el  grup de Rumba catalana “ Els Manolos “ va adaptar i que va servir de cloenda per als jocs olímpics del 1992. Durant anys, es va utilitzar aquesta versió per a festes de fi de curs, i no hi tinc res a la contra; però jo que sóc partidària de donar valor cultural a les festes escolars, em pregunto si els “ Manolos “ no haurien estat un bon “ham“ evocador del nostre passat indià a  partir del qual organitzar activitats diverses:
- Exposicions de productes com el rom, el cafè, el cacau, les herbes i espècies…
- Tallers d´oficis com els terrissaires,  ferrers, pescadors, espardenyers, bufadors de vidre…
- Espectacles amb ritmes caribenys i havaneres, o recreacions de l´època indiana.

I per a pares, mares i avis: conferències, documentals, taules rodones…què sé jo! difícil serà no trobar a l´escola una família cubana que s´hi vulgui implicar!