dissabte, 17 d’agost de 2013

L´EMPRENEDORIA DELS NOSTRES BESAVIS


Ens hem acostumat a parlar de l´emprenedoria com aquell que parla d´un nou concepte, 
d´un valor que els nostres joves han d´incorporar per donar resposta a les necessitats econòmiques i socials del S.XXI.
Una de les diverses ramificacions del terme ha donat lloc a L´EMPRENEDORIA SOCIAL. Observo que és tractada com un concepte diferenciat de L´EMPRENEDORIA EMPRESARIAL, quan al  meu entendre, ambdós conceptes no és poden desvincular. Sense deixar de banda a totes les organitzacions socials que des de fa molts anys treballen de forma no lucrativa en àrees d´intervenció diverses, cal recordar que els emprenedors  que contribueixen a la creació de nou treball, tenen una altra responsabilitat afegida: la de contribuir a l´acció de progrés social.
Amb això no vull dir que no sigui lícit que un particular pretengui obtenir benefici a partir de la seva acció empresarial, però ha de mirar de trobar l´equilibri entre el valor econòmic i i el valor social.
La història de Catalunya i la seva gent està farcida d´exemples d´emprenedoria i d´inicaitives culturals d´exel.lència que ens evidencien la necessitat de redescobrir o actualitzar valors que han acompanyat el nostre tarannà  al llarg de segles i que sembla que han quedat mig oblidats.
Així és el cas dels Indians catalans – popularment coneguts per aquests indrets on em trobo com “ ELS AMERICANUS.”  Aquest període històric corresponent al S.XIX en què una bona part de joves de la costa catalana emigraren  a Cuba per “ fer les Àmèriques”, no només va ser un somni per a molts catalans, va ser també un bon exemple del bon saber fer de casa nostra, que sempre ha estat la millor carta de presentació arreu i que ens ha deixat un patrimoni econòmic i cultural que conforma la nostra identitat actual.
Des  de  les cases  d’estil antillà amb línies neoclàssiques, neogòtiques i modernistes adaptades a l’arquitectura colonial que encara ara adornen la costa begurenca, a manifestacions gastronòmiques com l´arròs a la cubana; o manifestacions musicals com les dolces Havaneres que ensucren les caloroses nits d´estiu empurdaneneses, sempre acompanyades del clàssic “Mojito” o "Cremat"

Tenim exemples d´Indians que van marxar amb les butxaques escurades i en  tornar rics, van invertir  en projectes empresarials de compromís social , com és el cas de Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias Camps que van finançar la construcció de la primera fase de la planta de la societat anònima Vichy Catalá  i  la construcció de  l´Hotel Balneari, després que el Dr.Modest Furest constatés les propietats mineromedicinals de la font picant situada a Caldes de Malavella.

Per contrapartida, va haver-hi d´altres que van fer fortuna a ultramar per mai més tornar, com Facund Bacardí Massó, natural de Sitges, emigrat a Cuba durant la primera meitat del S.XIX i fundador de Bacardí Limited.

Altres van tornar igual de pobres que van marxar, i els menys afortunats, o bé van  morir de malària, o bé varen morir a la coberta de El Català,  que com bé explica l´Havanera del mestre Josep-Lluís Ortega, era un vaixell de guerra que tenia per objectiu trencar el bloqueig marítim nord-americà a Cuba essent enfonsat per la marina americana abans de l´any 1900.  

En realitat, el vaixell on anaven tripulats els catorze mariners de Calella no es deia  El català, sinó Montserrat, però a Cuba aquell vaixell amic era conegut amb  el sobrenom de " El catalán "

En qualsevol cas, la veritat és que d´aquest  període històric que ha deixat una petjada profunda a casa nostra, la majoria dels nostres alumnes no en saben res de res. En molts casos, només coneixen la versió de “El meu avi“ que el  grup de Rumba catalana “ Els Manolos “ va adaptar i que va servir de cloenda per als jocs olímpics del 1992. Durant anys, es va utilitzar aquesta versió per a festes de fi de curs, i no hi tinc res a la contra; però jo que sóc partidària de donar valor cultural a les festes escolars, em pregunto si els “ Manolos “ no haurien estat un bon “ham“ evocador del nostre passat indià a  partir del qual organitzar activitats diverses:
- Exposicions de productes com el rom, el cafè, el cacau, les herbes i espècies…
- Tallers d´oficis com els terrissaires,  ferrers, pescadors, espardenyers, bufadors de vidre…
- Espectacles amb ritmes caribenys i havaneres, o recreacions de l´època indiana.

I per a pares, mares i avis: conferències, documentals, taules rodones…què sé jo! difícil serà no trobar a l´escola una família cubana que s´hi vulgui implicar!