dimecres, 30 de març del 2011

L´AVALUACIÓ PISA A CATALUNYA

CONSTATACIONS I PROPOSTES D´ACCIÓ
La Societat Catalana de Pedagogia ,filial de l´Institut d´Estudis Catalans , va celebrar el passat dia 25 de març una jornada sobre els informes PISA a Catalunya.
 Un bon nombre d´experts en el tema es van aplegar per analitzar i reflexionar sobre els resultats d´aquest programa internacional d´avaluació de l´alumnat que organitza l´OECD.( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).Va ser una bona ocasió per intercanviar impressions i discutir sobre diferents aspectes : les seves característiques,  el gran ressò mediàtic que han adquirit i com aquestes han condicionat les metodologies dins de les aules i el propi currículum dels sistemes educatius dels diferents països.
Els ponents van abordar el tema des de diferents perspectives, però tots ells van coincidir en quatre punts clau:
1. Que els resultats s´han de saber relativitzar ja que són parcials i no recullen la complexitat de cada context educatiu ni els condicionats que envolten cada procés.
2.Que el gran impacte mediàtic que tenen aquestes proves té connotacions positives i negatives: per una banda ja està bé que l´educació es converteixi en un debat social, pèrò per altra, la lectura simplista i els titulars sensacionalistes dels mitjans de comunicació redueixen aquestes proves a una simple classificació i estableixen " el ranking del top ten " comparant el rendiment  entre l´alumnat de diferents països sense analitzar els processos que han conduït a aquests resultats.
3. Que  les proves PISA no avaluen el currículum ni s´han de prendre com a baròmetre únic de rendiment.L´objectiu de l´educació no ha de ser quedar ben situats a les proves PISA, però la seva popularitat ha comportat que tothom vulgui quedar ben classificat. Atès que les proves estan dissenyades per avaluar competències, no és possible preparar a l´alumnat per obtenir un bon resultat en les mateixes fent-lo memoritzar una sèrie de continguts, l´única manera de preparar-los és creant metodologies d´aula que permetin als nois i  noies  desenvolupar els coneixements que han adquirit d´una manera autònoma i saber-los transferir a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.
Hem de considerar aquest fet com un dels principals beneficis que aquesta avaluació aporta al propi sistema.
4. La interpretació dels resultats s´ha de fer en tota la seva amplitud i ha de ser una eina d´avaluació diagnòstica que ens permeti establir mecanismes de millora prenent com a referent el treball competencial.


LES PONÈNCIES
Carme Amorós (Secretària del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu ) 
i Jordi Saura ( tècnic del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )

 Ens van oferir tota la informació de context sobre el què  és PISA 2009: el tipus de proves i la seva periodicitat,  quins objectius tenen, les competències que  s´han prioritzat i lels àmbits que s´han avaluat, països que han participat, el nombre de centres participants a Catalunya i la mostra de la població catalana, els resultats  obtinguts i amb quins criteris s´han avaluat.

Claudi Alsina (catedratic de la UPC),Anna M Geli ( rectora de la UdG) i Joan Perera ( professor titular de la UB)
Aquests tres professors ens van acostar a les competències que han estat objecte d´avaluació a PISA 2009 i la seva relació amb el currículum . La rectora Anna M Geli va destacar que la competència científica  implica que l´alumnat sigui capaç d´identificar , aplicar i explicar els coneixements científics en situacions de la vida real,així com relacionar informacions de fonts diferents i utilitzar evidències per prendre decisions.També ha de mostrar habilitat per comprendre amb quin model es dissenya una investigació i les variables que s´utilitzarant per tal que aquest model pugui resultar eficaç.
Properarament podreu enllaçar al document
El catedràtic Claudi Alsina  va exposar amb l´humor i amb el to irònic que el caracteritza,que el grau de competència matemàtica d´una persona s´observa quan utilitza les seves habilitats i coneixements matemàtics per resoldre problemes en una àmplia varietat de situacions.El paper dels docents ha de ser el d´afavorir que l´alumnat s´invol.lucri amb les matemàtiques . Ajudar-los a descobrir que les matemàtiques  serveixen per viure. Va remarcar que els resultats en competència matemàtica a les proves PISA 2009 no són prou bons a Catalunya perquè s´ensenyen coses que no s´avaluen i després s´avalua allò que no s´ha ensenyat. Els processos d´ensenyament-aprenentatge han de ser coherents amb la pròpia avaluació. "Per més que pesem el porc, va dir , el porc no s´engreixarà". I és ben veritat: el porc s´engreixarà si li donem de menjar, després ja el pesarem. Properament podreu enllaçar al document

Pel que fa a la competència lectora prioritzada a les proves PISA 2009, el professor Joan Perera va destacar que l´enfocament funcional en que es basa el currículum català va en consonància amb el què s´avalua a les proves PISA , però ara cal seguir treballant per tal d´implantar d´una manera generalitzada pràctiques educatives que contribuiran a la millora dels resultats.
Feu clic aquí per anar al document





Roser Canals i Elvira Borrell ( inspectores d´educació del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
A partir d´una sèrie de " Bones pràctiques " recollides de diferents centres de Catalunya, aquestes inspectores ens van mostrar com l´avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d´ensenyament i els processos d´aprenentatge. Les pràctiques presentades eren molt diverses, però totes elles tenien una sèrie de característiques comunes:
1. El treball autònom ( individual i en petit grup)
2.La recollida d´informació
3. La lectura crítica.
4.La comunicació com a eix de l´aprenentatge : necessitat d´organitzar les idees per expressar-les o argumentar una postura.
Properament podreu enllaçar al document


Joaquim Prats (catedràtic de la UB ) , Jaume Sarramona ( catedràtic emèrit de la UAB) i Joan Mateo ( president del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
A part de diverses consideracions sobre l´Avaluació dels sistemes educatius i les decisions en política educativa, vaig recollir tres punts:
D.Jaume Sarramona
Jaume Sarramona va destacar que les proves PISA han estat fins la data, l´única avaluació que ha estat capaç d´unificar un criteri curricular ( en aquest cas el competencial ) en totes les etapes de l´escolarització obligatòria.
Dr . Joaquim Prats
Joan Mateo va remarcar que al nostre país no tenim cultura avaluativa ,però l´avaluació ha de formar part del procés d´aprenentatge i s´ha d´integrar en ell. L´avaluació per si mateixa no garanteix la qualitat educativa , però ens ajuda a diagnòsticar-la  i orientar la seva millora.
Joaquim Prats va fer referència a l´Ïtaca finlandesa i va  voler insistir en que transportar fórmules d´altres països no funciona . Està bé valorar i analitzar les mesures polítiques que han pres altres països amb bon resultats, però no per copiar-les, sinó per trobar solucions adaptades a la nostra realitat social  i a la nostra tradició educativa.
Properament podreu enllaçar al document

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´Honorable consellera d´Ensenyament, Irene rigau i Oliver.
La titular del Departament va parlar de les línies d´actuació previstes per combatre el fracàs escolar:
-Detecció precoç dels transtorns d´aprenentatge.
-El suport a la lectura
-La reorientació de la formació professional
-La implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.
També va referir-se a la formació inicial dels docents, que ha de ser més exigent . "Els mestres han de ser persones cultes" , va dir.
Pel que fa  a la funció de la inspecció educativa va recordar que la inspecció ha de saber el què passa a l´aula, ja que és el lloc on interactuen els protagonistes principals del procés educatiu.
 I és que la renovació pedagògica no la farà una llei , ni l´administració. La veritable renovació vindrà del canvi metodològic i aquest canvi ha de venir  sens dubte, de l´aula.
______________________________________________________________________



PISA 2009 RESULTS

dimecres, 16 de març del 2011

REPENSAR L´eduCAT 1x1: UNA DECISIÓ BEN ASSENYADA

"RIGAU SOSTIENE QUE LA DIGITALIZACIÓN DE LAS AULAS SE HUBIERA PARALIZADO CON O SIN RECURSOS"
En primer lloc , em prendré la llibertat de polir el titular de El Periódico en el que no hi veig mala fe, però sí una certa confusió dels conceptes: digitalitzar les aules i eduCAT 1x1 no són equivalents.
I és que jo no he sentit dir en cap moment a la consellera que hem d´aturar el procés de digitalització de les aules; altra qüestió és valorar si digitalitzar les aules vol dir que  necessàriament s´hagi de substituir el llibre de paper per un llibre digital i que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a classe el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital.

Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial , i per aconseguir-ho no n´hi ha prou amb començar a repartir ordinadors per a tothom,perquè pot passar el següent:
Cal un canvi estructural i una despesa pública d´aquesta magnitud per  acabar ensenyant les taules de multiplicar igual que fa vint anys ?
Aquest és un canvi revolucionari  i no es pot començar la casa per la teulada. Les noves tecnologies ens obren un món de possibilitats sense precedent a la Història de l´educació, però per poder aprofitar els avantatges que  ens ofereixen cal pensar molt bé on som i cap on volem anar, què volem aconseguir i de quins recursos disposem.
Per engegar un projecte d´aquesta complexitat no es pot tirar pel dret i anar millorant sobre la marxa. Cal tenir madurat i molt ben planificats aspectes logístics i pedagògics que fins ara s´han improvisat:
-Els problemes de connectivitat i de manteniment de les instal.lacions han estat una constant que han dificultat el desenvolupament de l´activitat acadèmica.
-Els continguts dels llibres digitals són , al meu entendre,inadequats.N´he consultat alguns i he pogut comprovar que la majoria de les vegades les editorials  s´han limitat a passar a format PDF el llibre de paper. Altres  són de contingut pobre, falten activitats complementàries. S´observa que s´han hagut de desenvolupar de manera precipitada.
-La formació del professorat a més de voluntària, ha estat insuficient. No n´hi ha prou amb donar una formació tècnica,cal una formació dirigida al canvi metodològic, a la renovació didàctica, a una gestió de l´aula que afavoreixi la construcció del coneixement, el treball cooperatiu... aprendre d´una manera autònoma mentre el mestre acompanya a l´alumne  en aquest procés.
 Em pregunto si  els docents  estem preparats per aquest canvi organitzatiu i didàctic tan radical, quan tot just ens estem iniciant en el repte que suposa deixar de banda un aprenentatge passiu per generar aprenentatge autònom i creatiu.
Trobo que centrar-nos tant en  l´eina ens està fent perdre els objectius educatius, estem basant la innovació pedagògica en el mitjà i la  la qualitat educativa no depèn de l´ordinador, sinó del mestre.
Quan vaig assistir a la jornada de presentació del projecte eduCAT 1x1 , ens van dir una frase que em va quedar gravada al disc dur  " les noves tecnologies renovaran l´escola".
I jo vaig pensar que certament,el concepte de sala d´informàtica on cada grup classe disposa d´una franja horària setmanal per assistir-hi  està totalment obsolet, els ordinadors han d´estar a l´aula i han de ser una eina integrada a l´aprenentatge, però no podrem parlar d´una veritable integració de les TIC fins que no deixem de preguntar-nos:
"-Què puc fer jo amb l´ordinador? ".
La pregunta ha de ser:
"-Què vull que els nens aprenguin i quins recursos utiitzaré, siguin o no digitals, per tal d´aconseguir aquest objectiu.?"

Célestin Freinet  va ser pioner en la introducció
dels mitjans de comunicació a l´escola, però mai va oblidar
els principis d´utilitat i funcionalitat.
La veritat és que ara el necessitariem...segur
que ell sí seria capaç de fer una proposta d´integració
de TIC amb un veritable sentit de renovació pedagògica!

Durant aquest curs, i amb l´adquisició per l´escola d´un canó de projecció i un ordinador  per cada aula, he pogut comprovar que les noves tecnologies són una eina fantàstica que permeten una major motivació i participació de l´alumne  ,que estimulen la reflexió i el pensament crític, especialment quan es tracta de buscar informació , processar-la i comunicar-la.
 Potser  el Departament d´Ensenyament podria començar per aquí: invertir els esforços en dotar a tots els centres de canons de projeccció , ordinador per les aules i pissarres digitals.
Cal recordar però,que aquest canvi de paradigma també requereix també un esforç del professorat per formar-se fora del seu horari laboral. Aquest és un repte que demana un esforç complementari que ha de ser sostingut per  tots: mestres,  equips directius i administració. 
 
Us imagineu un netbook dins de la motxilla d´un
alumne de 1r d´ESO ?
Ep! i jo sóc de les que reivindica el dret d´un nen
d´onze anys a deixar la bossa a terra.
Deixem-los créixer i es convertiran en adults madurs!
D´aquesta manera, el professorat  tindria l´oportunitat d´anar incorporant a la seva pràctica diària noves metodologies i nous models d´activitats de manera progressiva. A mesura que es vagi revisant el procés i es comprovi que aquests canvis estan contribuint a la millora dels resultats de l´alumnat, el Departament d´Ensenyament hauria de  continuar suministrant als centres els recursos tecnològics , humans  i de formació  per tal de seguir ampliant aquestes experiències, al mateix temps que hauria de promoure acords amb editorials que garantissin que els continguts digitals fossin els adequats.
Replantejar el projecte eduCAT1x1 no és aturar el progrés, ni congelar la digitalització. Aquest projecte va ser molt criticat en el seu dia per la precipitació i la manca de planificació .Altres comunitats autònomes han optat per una versió una mica més prudent del  projecte Educa2.0 . Ni tant sols Finlàndia s´ha vist amb cor de fer una versió tan agosarada com la nostra i ha decidit digitalitzar només un 10% dels continguts curriculars!
Cal una reflexió que ens permeti una incorporació sòlida i eficaç de les TIC, la societat s´ha digitalitzat i l´escola no en pot quedar al marge, però aquesta introduccció ha de fer-se de manera assenyada i progressiva.