dimecres, 16 de març del 2011

REPENSAR L´eduCAT 1x1: UNA DECISIÓ BEN ASSENYADA

"RIGAU SOSTIENE QUE LA DIGITALIZACIÓN DE LAS AULAS SE HUBIERA PARALIZADO CON O SIN RECURSOS"
En primer lloc , em prendré la llibertat de polir el titular de El Periódico en el que no hi veig mala fe, però sí una certa confusió dels conceptes: digitalitzar les aules i eduCAT 1x1 no són equivalents.
I és que jo no he sentit dir en cap moment a la consellera que hem d´aturar el procés de digitalització de les aules; altra qüestió és valorar si digitalitzar les aules vol dir que  necessàriament s´hagi de substituir el llibre de paper per un llibre digital i que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a classe el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital.

Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial , i per aconseguir-ho no n´hi ha prou amb començar a repartir ordinadors per a tothom,perquè pot passar el següent:
Cal un canvi estructural i una despesa pública d´aquesta magnitud per  acabar ensenyant les taules de multiplicar igual que fa vint anys ?
Aquest és un canvi revolucionari  i no es pot començar la casa per la teulada. Les noves tecnologies ens obren un món de possibilitats sense precedent a la Història de l´educació, però per poder aprofitar els avantatges que  ens ofereixen cal pensar molt bé on som i cap on volem anar, què volem aconseguir i de quins recursos disposem.
Per engegar un projecte d´aquesta complexitat no es pot tirar pel dret i anar millorant sobre la marxa. Cal tenir madurat i molt ben planificats aspectes logístics i pedagògics que fins ara s´han improvisat:
-Els problemes de connectivitat i de manteniment de les instal.lacions han estat una constant que han dificultat el desenvolupament de l´activitat acadèmica.
-Els continguts dels llibres digitals són , al meu entendre,inadequats.N´he consultat alguns i he pogut comprovar que la majoria de les vegades les editorials  s´han limitat a passar a format PDF el llibre de paper. Altres  són de contingut pobre, falten activitats complementàries. S´observa que s´han hagut de desenvolupar de manera precipitada.
-La formació del professorat a més de voluntària, ha estat insuficient. No n´hi ha prou amb donar una formació tècnica,cal una formació dirigida al canvi metodològic, a la renovació didàctica, a una gestió de l´aula que afavoreixi la construcció del coneixement, el treball cooperatiu... aprendre d´una manera autònoma mentre el mestre acompanya a l´alumne  en aquest procés.
 Em pregunto si  els docents  estem preparats per aquest canvi organitzatiu i didàctic tan radical, quan tot just ens estem iniciant en el repte que suposa deixar de banda un aprenentatge passiu per generar aprenentatge autònom i creatiu.
Trobo que centrar-nos tant en  l´eina ens està fent perdre els objectius educatius, estem basant la innovació pedagògica en el mitjà i la  la qualitat educativa no depèn de l´ordinador, sinó del mestre.
Quan vaig assistir a la jornada de presentació del projecte eduCAT 1x1 , ens van dir una frase que em va quedar gravada al disc dur  " les noves tecnologies renovaran l´escola".
I jo vaig pensar que certament,el concepte de sala d´informàtica on cada grup classe disposa d´una franja horària setmanal per assistir-hi  està totalment obsolet, els ordinadors han d´estar a l´aula i han de ser una eina integrada a l´aprenentatge, però no podrem parlar d´una veritable integració de les TIC fins que no deixem de preguntar-nos:
"-Què puc fer jo amb l´ordinador? ".
La pregunta ha de ser:
"-Què vull que els nens aprenguin i quins recursos utiitzaré, siguin o no digitals, per tal d´aconseguir aquest objectiu.?"

Célestin Freinet  va ser pioner en la introducció
dels mitjans de comunicació a l´escola, però mai va oblidar
els principis d´utilitat i funcionalitat.
La veritat és que ara el necessitariem...segur
que ell sí seria capaç de fer una proposta d´integració
de TIC amb un veritable sentit de renovació pedagògica!

Durant aquest curs, i amb l´adquisició per l´escola d´un canó de projecció i un ordinador  per cada aula, he pogut comprovar que les noves tecnologies són una eina fantàstica que permeten una major motivació i participació de l´alumne  ,que estimulen la reflexió i el pensament crític, especialment quan es tracta de buscar informació , processar-la i comunicar-la.
 Potser  el Departament d´Ensenyament podria començar per aquí: invertir els esforços en dotar a tots els centres de canons de projeccció , ordinador per les aules i pissarres digitals.
Cal recordar però,que aquest canvi de paradigma també requereix també un esforç del professorat per formar-se fora del seu horari laboral. Aquest és un repte que demana un esforç complementari que ha de ser sostingut per  tots: mestres,  equips directius i administració. 
 
Us imagineu un netbook dins de la motxilla d´un
alumne de 1r d´ESO ?
Ep! i jo sóc de les que reivindica el dret d´un nen
d´onze anys a deixar la bossa a terra.
Deixem-los créixer i es convertiran en adults madurs!
D´aquesta manera, el professorat  tindria l´oportunitat d´anar incorporant a la seva pràctica diària noves metodologies i nous models d´activitats de manera progressiva. A mesura que es vagi revisant el procés i es comprovi que aquests canvis estan contribuint a la millora dels resultats de l´alumnat, el Departament d´Ensenyament hauria de  continuar suministrant als centres els recursos tecnològics , humans  i de formació  per tal de seguir ampliant aquestes experiències, al mateix temps que hauria de promoure acords amb editorials que garantissin que els continguts digitals fossin els adequats.
Replantejar el projecte eduCAT1x1 no és aturar el progrés, ni congelar la digitalització. Aquest projecte va ser molt criticat en el seu dia per la precipitació i la manca de planificació .Altres comunitats autònomes han optat per una versió una mica més prudent del  projecte Educa2.0 . Ni tant sols Finlàndia s´ha vist amb cor de fer una versió tan agosarada com la nostra i ha decidit digitalitzar només un 10% dels continguts curriculars!
Cal una reflexió que ens permeti una incorporació sòlida i eficaç de les TIC, la societat s´ha digitalitzat i l´escola no en pot quedar al marge, però aquesta introduccció ha de fer-se de manera assenyada i progressiva.