dijous, 6 de gener del 2011

ALGUNES CONSIDERACIONS EDUCATIVES SOBRE EL NADAL

Gairebé a totes les escoles celebrem el Nadal, ja sigui amb una perspectiva confessional o des del punt de vista de tradició popular.
Tot i la feinada que comporta ,preparem pessebres, fem cagar el Tió, cantem nadales i recitem el poema. I és clar que hem de treballar aquests símbols des de les escoles! formen part del nostre patrimoni cultural. Però si ens quedem aquí, perden el seu sentit i guanya la partida el Nadal consumista dels mitjans de comunicació.


L´escola ha d´anar més enllà i el Nadal ha de ser ocasió per treballar que la nostra cuina, la nostra llengua i la nostra religió té un origen judeocristià i que també ha rebut les influències d´altres cultures.
Conèixer l´origen dels símbols ens ajuda a comprendre la nostra identitat:
-el pessebre simbolitza tot naixement i ho representem a partir de les escriptures de Lluc i Mateu.
-Jesús humà i diví, que havia de ser fill d´una Verge perquè no podia ser fill d´un home ple d´imperfeccions.
-Els tres "savis" d´orient simbolitzen la humanitat. ( Mateu no diu que fossin tres ni parla dels seus noms)
-La cavalgata simbolitza el camí fins a Betlem.
A les escoles ens deixem portar per unes celebracions a demanda de les famílies sense saber quin és l´objectiu. Les famílies desorientades per la falta de lideratge pedagògic van demanant més i més. Segur que quedarien molt agraïdes si algú amb criteri i seguretat els pogués explicar que el Carnaval (per posar un exemple) no té cap justificació pedagògica en una societat on les restriccions quaresmals ja no són obligatòries per a ningú....El treball de la cultura tradicional ha de comptar amb la implicació de l´escola, però també s´ha de treballar des de  l´àmbit familiar i des de les entitats culturals del barri.Si la societat ens repartíssim bé la tasca d´educar als infants en el sentit de pertenyença al país, l´escola podria invertir els seus esforços en altres activitats que vagin més enllà de la "disbauxa " i aprofitar l´estona per analitzar  textos evangèlics  des d´un punt de vista absolutament intercultural :
- Partint de la figura del Rei Herodes podrem estudiar la situació sociopolítica d´una societat oprimida per l´imperi romà.
-Les semblances entre la vida i obra de Jesús i la d´altres mites sorgits d´altres religions ( Mitra,Horus, Krixna...)
- El concepte de  mite històric ( que ha servit a la societat i ha creat acció de progrés social ) i la diferència entre ell i un famós ( que només busca el seu propi èxit personal )
-El paral.lelisme establert entre la resurrecció de Jesús i el període de tres dies que els astròlegs egipcis fixen per afirmar que el sol es manté en el seu punt més baix al desembre, per això es deia que la divinitat solar estava morta durant tres dies, per després resussitar.
D´alguna manera els docents hem d´aprofitar la tradició popular per facilitar la creació de ciutadans cultes!!
També se m´acut que en aquest context de treball dels nostres orígens s´hauria d´integrar el treball de les llengües romàniques que tenen unes estructures lingüístiques molt properes entre elles. Aquest patrimoni que és únic al món no pot ser desaprofitat ja que contribueix al desenvolupament de la solidesa gramatical dels nostres alumnes i els facilitarà l´aprenentatge d´altres  llengües més llunyanes, com  l´anglès.


INTEGRAR APRENENTATGES, SABER QUÈ FEM I PER QUÈ HO FEM , contribuirà a l´adquisició de les competències necessàries per viure.
DISSENYAR ACTIVITATS SENSE UNA SEQÜENCIACIÓ LÒGICA proporcionarà a l´alumnat moltes experiències, però no garantirà el desenvolupament  de cap habilitat.

2 comentaris:

Martí Teixidó mestre, pedagog ha dit...

Coincideixo i segueixo. Així com pensem la carta de compromís educatiu entre escola i família concretada per cicle o alumne, hauríem d'arribar a un Pacte Social per la Infància. Dins del compromís de tota la ciutat per a educar i protegir els infants i hauria d'haver un tractament específic de les festes. Per a la infància són molt més que festes. Són relats mítics i rituals de creixement.

Les festes tradicionals sempre vinculades a la cosmovisió del moment tenen en general orígen o reorientació religiosa. La societat laica ha sortit de les prescripcions religioses però ara les festes estan dirigides pels interessos comercials fins al punt de fer violència a l'infant.

El Nadal hauria de quedar com a Festa de la Humanitat, celebrar la vida de tot infant i procular-li protecció (És el que ja ha apuntat Crame Rider). Sens perjudici de les nostres arrels de cultura cristiana adobada a tants d'elements:el caga-tió perquè tots venim de la fosca nit d'hivern de pagès, el pessebre (St. Francesco) perquè la Mediterrània som d'un poble de pastors, el pessebrisme romàntic dels artistes populars catalans, , Sant Esteve com a segon Nadal cantat per Pau Riba, l'home dels nassos del dia de Sant Silvestre.
Avui també hem de trobar la manera d'incorporar-hi elements de les cultures que duen els altres catalans (Paco Candel): negres-catalans (Edmundo Sepa), magribins-catalans, romanesos-catalans, cubans-catalans (Habaneres). Farem així la Festa de la Humanitat.

Respecte a les festes destinades als infants hem d'admnistrar-les amb mesura per tal que gaudeixin de la preparació i hauriem de donar preferència per edats marcant el ritual de creixement. Caga-tió fins a 6 nays, Savis mags fins a 12 anys esperant que cadascú arribi a destapar la màgia segons la seva llestesa però no posant-li fàcil i fent-lo còmplice quan ja l'ha destapada. Cal pensar una específica festa per a adolescents de 12 a 18 anys. Als 18 anys una celebració social sonada de la majoria d'edat... Hem de pensar-hi, arribar a un pacte social i que el comerç faci el seu servei sense abusos com està passant. Martí Teixidó

Martí Teixidó mestre, pedagog ha dit...

Coincideixo i segueixo. Així com pensem la carta de compromís educatiu entre escola i família concretada per cicle o alumne, hauríem d'arribar a un Pacte Social per la Infància. Dins del compromís de tota la ciutat per a educar i protegir els infants i hauria d'haver un tractament específic de les festes. Per a la infància són molt més que festes. Són relats mítics i rituals de creixement.

Les festes tradicionals sempre vinculades a la cosmovisió del moment tenen en general orígen o reorientació religiosa. La societat laica ha sortit de les prescripcions religioses però ara les festes estan dirigides pels interessos comercials fins al punt de fer violència a l'infant.

El Nadal hauria de quedar com a Festa de la Humanitat, celebrar la vida de tot infant i procular-li protecció (És el que ja ha apuntat Crame Rider). Sens perjudici de les nostres arrels de cultura cristiana adobada a tants d'elements:el caga-tió perquè tots venim de la fosca nit d'hivern de pagès, el pessebre (St. Francesco) perquè la Mediterrània som d'un poble de pastors, el pessebrisme romàntic dels artistes populars catalans, , Sant Esteve com a segon Nadal cantat per Pau Riba, l'home dels nassos del dia de Sant Silvestre.
Avui també hem de trobar la manera d'incorporar-hi elements de les cultures que duen els altres catalans (Paco Candel): negres-catalans (Edmundo Sepa), magribins-catalans, romanesos-catalans, cubans-catalans (Habaneres). Farem així la Festa de la Humanitat.

Respecte a les festes destinades als infants hem d'admnistrar-les amb mesura per tal que gaudeixin de la preparació i hauriem de donar preferència per edats marcant el ritual de creixement. Caga-tió fins a 6 nays, Savis mags fins a 12 anys esperant que cadascú arribi a destapar la màgia segons la seva llestesa però no posant-li fàcil i fent-lo còmplice quan ja l'ha destapada. Cal pensar una específica festa per a adolescents de 12 a 18 anys. Als 18 anys una celebració social sonada de la majoria d'edat... Hem de pensar-hi, arribar a un pacte social i que el comerç faci el seu servei sense abusos com està passant. Martí Teixidó