dijous, 14 de juliol del 2011

EN MEMÒRIA DE CÀSTOR PÉREZ.

 Aquest any la cantada d´havaneres de Calella de Palafrugell ha quedat orfe: el passat mes de novembre ens va  deixar un gran  mestre de la cançó marinera  i del cant de taverna, Càstor Pérez.
El pare de la ja reconeguda cantant Sílvia Pérez Cruz,  ha estat un gran impulsor de la tradició popular catalana a través d´aquest gènere que ens ha arribat de l´altra banda del mar i que representa un nexe entre dues cultures germanes

La interpretació que fan pare i filla de la peça "Vestida de nit " és d´una sensibilitat que treu els sentits... 


Sense tu queden les nits d´estiu a la taverna de la Bella Lola; ens sentim hereus del teu mestratge.
Gràcies,Càstor.
Enguany la Sílvia Pérez ha tornat a cantar aquesta bonica havanera acompanyada de la guitarra de  Lluís Bofill.
Sempre ens quedarà la veu d´aquesta jove palafrugellenca, que amb el mateix sentiment ens canta una havanera o les Corrandes de l´exili, un tango o una peça del flamenc més pur i genuí.
I és que la família Pérez-Cruz ha sabut entendre que el veritable patrimoni cultural és aquell que sap trobar una identitat pròpia entre la nostra cultura d´origen i la llengua i tradicions del lloc on estem immersos. I que aquesta pluriculturalitat és precisament la que ens fa més rics i al mateix temps, més lliures. 
Què no ho hem d´aconseguir això , a les escoles ? què no hem de poder dir que no es tracta de triar en quina llengua volem aprendre , quan tenim una realitat social que ens permet aprendre´n dues? ho diuen els sociòlegs, els neuròlegs, els pedagogs...qui més  ho ha de dir? 
Que obrir-se a noves llengües i cultures no resta, sinó suma. 
I que de la bonica barreja de pobles , en surten manifestacions artístiques tan delicioses com aquesta:

1 comentari:

Jaume Pubill ha dit...

Precioses interpretacions! Gràcies