dissabte, 10 de desembre de 2011

NADAL I CONSUMISME .

Eduquem als nostres fills en un consum responsable, abans  no siguin educats pels mitjans de comunicació en un consum compulsiu
Una passejada per Barcelona m´ha donat ocasió de comprovar que , una vegada més, la maquinària del consum  ja  s´ha posat en marxa per cobrir totes les nostres "innecessitats". Una maquinària que sense nosaltres no és res i que necessita fer-nos creure que és imprescindible allò que no necessitem per a res. 
 El premi major a l´absurditat el donaria a la nova joguina japonesa ,AIR SWIMMERS , que no és  joguina per a infants, sinó per a pares que vulguin comprar-la sota el pretext que és per als seus fills. 
Qui és l´il.luminat que pensa que jo m´entretindré a passejar un peix inflable pel sostre de casa meva per distreure a la canalla? Ens toca a pares i mares demostrar que tenim criteri, que preferim regalar una peixera amb dos peixets i una tortuga que , a més d´afavorir les responsabilitats diàries, permet que els nens tinguin cura d´ells de manera autònoma. Però és més: els ensenyarem que quan marxem de vacances ens els hem d´ emportar, que els llacs dels parcs públics estan plens de tortugues de totes mides que desequilibren l´ecosistema, al no formar-hi part.
He quedat sobtada en veure les cues a les administracions de loteria. Mai no compro loteria, d´enlloc. Una mica per deformació catòlica, una mica perquè no estic disposada a  contribuir a engreixar les arques d´un estat que torna en premis un tant per cent molt petit de la recaptació i  que al damunt em diu que estic contribuint en una obra benèfica. 

 En qualsevol cas, jo no sé de ningú que compri loteria per fer una obra benèfica, sinó per guanyar-se una paga extra que l´ajudi a "ensucrar" les Festes.
Cal ensenyar als infants que el diners han de provenir del treball - i si pot ser ben fet i amb una mica de sentit estètic , molt millor- i no dels jocs d´atzar on jo guanyo si els altres perden.



Veure el malbaratament de recursos energètics a  la pista de gel de la plaça Catalunya, m´ha fet pensar que a  qui se li hagi acudit batejar la capital catalana com a "Barcelona Shopping "per promocionar-la com a destí turístic nadalenc, és ben bé que poc ha viatjat per europa o ben poc coneix als europeus. Gaudí, i no  les compres,  hauria de continuar éssent l´eina de promoció; perquè als europeus amb poder adquisitiu els encanta Barcelona, però busquen les rutes del famós arquitecte català que els ofereixen els" operatours". El turista europeu no vé a Barcelona  a patinar sobre gel, a Europa hi ha pistes molt millors de les que nosaltres els puguem oferir i moltes d´elles, naturals. Evidentment , sempre es compra alguna cosa de retruc, però a part d´artesania local, no trobaran a Barcelona res que no puguin comprar a la resta d´Europa. 



Actualment , els exemples més vergonyosos del consumisme desenfrenat , l´explotació abusiva dels recursos naturals , la pobresa, la misèria i l´esclavitud  humana els podem  trobar a  Dubai  i a  Abu Dabi .
           

Hotels de 7 estrelles amb pistes d´esquiar incloses, al bell mig del desert, boulevards tres vegades més grans que "Harrods" on les grans marques dissenyen models exclusius només per a ells, automòbils Mercedes i Ferraris folrats d´or i diamants... Qui ho permet? qui els ha fet  creure que  tot això és necessari ?
Consum responsable i sostenible. La resta és incultura. Les bacanals -siguin del tipus que siguin-, degraden les persones i no contribueixen al desenvolupament personal. 

La meva carta als Reis :



Com ja és habitual,Cirque du Soleil col·labora amb Fundación Adsis  cedint-lis 400 entrades per a l'espectacle Corteo, contribuint així amb els programes de formació i inserció sociolaboral amb joves que es duen a terme a Barcelona.
Data: Divendres, 2 de març a les 22:00h. 
Lloc: A Barcelona, sota la Carpa Blanca, Plataforma Zoo Marí
Preu: 90 euros  

Els espectacles del Cirque du Soleil són per a mi un regal per als sentits.Què bé han sabut dibuixar  a la humanitat a través de la figura del pallasso: a estones ens ridiculitza, a estones ens enlaira... però sempre aconsegueix que ens enmirallem.
90 euros per anar a contemplar un espectacle format per professionals que mereixen ser admirats, que es guanyen el sou que cobren . A més estarem col.laborant  amb una associació benèfica formada per voluntaris .
    Trucant al 902.367.665 - 93.295.57.27  




2 comentaris:

Martí Teixidó mestre, pedagog ha dit...

Subscric ls reflexions poliètiques de Carme Rider. Referència a uns valors que hem de veure com duem a la pràctica social i que se sàpiga. És la ComunicAcció, la interactivitat entre ciutadans lliures que pensen. Sí, lliurepensadors sense contradicció en ser solidaris.

El pensament més ben articulat entre persona i societat el trobem en Emmanuel Munier i en Herbert Marcuse, dos pensadors deixats a segona fila perquè a primera fila posem els mitificats. El primer, Munier podria haver estat escoltat per presentar una fe cristiana amb carisma per comptes del doctrinarisme vaticà o la rouqueria dominant a España o el sistaqui funcionarial vist a Catalunya . El segon, Marcuse vist com a marxista per uns, con a revisionista liberal per altres, dóna voltes per autenticitat i superació de dualismes a Sartre, Adorno i al dos Heideggers (un contra l'altre) que han tingut major audiència.

A la praxis: Enguany,
1. No compro cap mena de loteria; el que venia gastant -7% ho dedicaré a causes justes.
2. No col·laboro amb la Marató de TV3 que es van aprofitar del sentiment de bondat per Nadal; el què guanyen ells, ho ha operdut Càritas i d'altres institucions d'ajuda als pobres. Les malalties també afecten als rics i per això ens criden a col·laborar.
3. No regalaré res per compromís. Seguiré estimant moltes persones i si tinc clar què els pot fer content o feliç els ho procuraré.
4. Els infants, els primers, i no em faltarà temps per cantar i jugar, abans de carregar-los de regals que obren i ja esperen obrir el següent.
5. Cada dia veig que el millor regal què puc fer a moltes persones, especialment les velles (>72 anys) o les que no troben el seu lloc (per esquizofrènia, per esclerosi múltiple...) és parlar amb elles unes estones sense pressa.

Cal fer un canvi social però les ideologies de progrés fallen si no fem el nostre canvi personal. És la metanoia (canvi de mentalitat) de l'Evangeli de Jesús de Galilea que la doctrina catòlica ha esbiaixat amb el concepte de "conversió" d'una fe penitencial per als pobres que anava molt bé als rics, jararques i dominadors. També el comunisme soviètic i xinès van sotmetre les persones mentre les nomenclatures feien el que fan els opressors però disfressats d'esquerres.
Aquest món és impossible. Un altre món és possible si ja canviem nosaltres i en parlem arreu oportunament i, una mica inoportunament també, una mica. Cap fonamentalisme que ja ens hem fet grans.
Martí Teixidó

Anònim ha dit...

I was just seeking this info for some time. After 6 hours of continuous Googleing, finally I got it in your web site. I wonder what's the Google's problem that does not rank this type of informative sites closer to the top. Usually the top web sites are full of garbage.