diumenge, 3 de juny de 2012

ESTADÍSTICA MAL APLICADA

Transcric l´article que vaig escriure a principis i maig i que va ser publicat pel Punt Avui el  dissabte dia 2 de juny 

Encara no ens hem refet de l´ensurt provocat pels resultats de les proves d´avaluació de quart d´ESO, que aviat tindrem els resultats de les proves de competències bàsiques que, com cada any, han realitzat  els alumnes de sisè de primària per donar compliment al desplegament normatiu que regula l´avaluació dels ensenyaments obligatoris i que conjuntament amb l´avaluació diagnòstica de quart de primària i de tercer d´ESO, les PISA i tota la rècula d´informes sociodemogràfics que ens ofereix la Fundació Jaume Bofill, converteixen als nostres alumnes en uns infants més auditats que el Banc Central Europeu.


Em sembla del tot necessari que el sistema estableixi mecanismes d´avaluació dels resultats, però ja que tenim als pobres nanos amb els informes de les competències més actualitzats que el calendari de vacunació, hauria de servir per alguna cosa més que per elaborar indicadors, analitzar resultats, comparar dades entre països i copiar elements aïllats que, ens sembla, expliquen el seu èxit.

L´estadística aplicada a l´educació hauria de servir per dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura i sistema social de referència , també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en la normativa ni en les dades. L´estadística mal aplicada, l´obsessió per posicionar-nos en el ranking del Top Ten i la lectura parcial de les dades, ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l´autonomia de centres, els horaris, l´avaluació…ho hem canviat absolutament tot,fins i tot el discurs,  però el resultat és que seguim navegant a la deriva .

Estupefacta em va deixar  el Ministre Wert amb la seva interpretació de les dades de l´OCDE en relació a les ràtios: que països amb millors resultats tinguin ràtios elevades, el fa concloure que les ràtios petites no són un element de millora dels resultats. Potser el Ministre no s´ha llegit tot l´informe, però ha passat per alt la preparació que han rebut els docents d´aquests països per detectar problemes d´aprenentatge i fer una intervenció adequada dins de l´aula, no havent de derivar als nanos al psicòleg, com hem de fer nosaltres. Que un docent amb aquesta formació en una aula de 30 alumnes sigui més eficient que un amb preparació insuficient en una classe de 20, em resulta evident. Però sumar ràtios elevades amb la incapacitat per detectar i tractar problemas d´aprenentatge, em sembla una bomba de rellotgeria.

Perseguir la raó de l´èxit dels països capdavanters a PISA no farà sinó abocar-nos a un major fracàs, sobretot després de veure que països amb polítiques educatives oposades, obtenen resultats molt similars.

La meva interpretació és que la clau de l´èxit no està en el propi sistema sinó en que el conjunt de la societat s´ha posat d´acord en els valors que vol transmetre. Corea, que veu l´escola com a eina de desenvolupament econòmic, ha dissenyat un sistema escolar manifestament selectiu; mentre que Finlàndia, que la veu com a font de desenvolupament humà, ha creat un sistema igualitari. No hi ha recepta a copiar, perquè no hi ha cap element que en si mateix garanteixi l´eficiència .Si hi ha alguna cosa que perseguir, és la necessitat de crear un sistema escolar soluble al conjunt del sistema social. Aquesta hauria de ser, penso jo, la raó de ser de tanta estadística.

1 comentari:

Xavier Ureta ha dit...

D'això se'n diu tocar de peus a terra i retornar la mirada a allò que és realment important: infants, mestres, famílies i comunitat. Has escrit, per a mi, una frase antològica: "hem convertit els alumnes en infants més auditats que el Banc Central Europeu". I perquè no examinen als qui es posen de responsables de l'educació? El ministre Wert n'és un clar exemple, d'aquesta manca de selecció.

Subscric totes i cadascuna de les teves paraules, perquè el que importa són les persones, i les persones cal entendre-les en l'entorn. El que per uns entorns és entès com a èxit, en altres esdevé fracàs.

Ja és prou coneguda la demanda de que potser caldria pensar com avaluar l'avaluador: fa anys que ho reclamem. Però seguim cosint a proves als pobres infants. En nom d'aquests, gràcies!