dimarts, 26 d’octubre de 2010

ENID BLYTON

Acabo de veure la pel.lícula de  la biografia de Enid Blyton en versió original i he quedat "morta ". Per a mi  aquesta autora anglesa ha estat la reina de la literatura infantil i juvenil. Gràcies a ella he gaudit de  moltes hores de lectura, i  no per obligació, sinó per plaer.
Abans dels 12 anys ja m´havia llegit tota la col.lecció de " Los cinco " i "los siete secretos". Més endavant "La torres de Malory" i " La escuela de Santa Clara".
Totes les col.leccions m´agradaven molt, però " las aventuras de los cinco " d´una manera especial:  la història sempre començava quan els protagonistes arribaven a casa del seu tiet " tio Quintin " a passar les vacances. L´escenari era un petit poble costaner  d´Anglaterra .El  tiet era un savi que sempre estava molt ocupat  dins del despaxt i els hi  havia posat una  barqueta a la seva disposició per accedir a una petita illa  que hi havia allà  a prop.
Com que jo vivia en una ciutat mitjana on no hi havia lloc per totes aquestes aventures, em sentia absolutament fascinada per  aquest grup de quatre nens i un gos  que passaven les vacances envoltats de natura, en un món sense adults, castells amb passadissos secrets, mapes de llacs on s´amagaven tresors, contrabandistes i tot tipus de perills que sempre acabaven per resoldre.
Devia tenir  tretze o catorze anys quan em vaig "enganxar" a " Las torres de Malory" i "La escuela de Santa Clara". Eren històries que passaven en un internat de nenes de classe alta  on les protagonistes vivien unes aventures apassionants.
El cas és que la biografia de l´autora la mostra com una dona despreciable ,inmadura i insegura que no tenia ni el més mínim instint maternal, alcohòlica, adúltera  i amb una personalitat  tremendament complexa.  Sembla ser que va quedar profundament traumatitzada per l´abandonament  dels seu pare quan tenia dotze anys i als disset va marxar de casa  per no tornar mais més. Alguns han aprofitat per voler veure en els seus llibres estereotips racistes i classistes. Bé , hem de tenir en compte que  en la època en que es van escriure aquestes obres, la globalització no era  precisament el valor dominant.
 També Mark Twain  va decidir que a Tom Sawyer el borratxo i el lladre seria l´indi . Més estereotips racistes  que hi ha a Les aventures de Tom Sawyer! on a cada casa hi havia uns quants esclaus negres amb qui els nens i nenes blancs tenien prohibit relacionar-se...!! Bé, era el reflexe  dels valors d´una determinada època i haig de dir que "Les aventures de Tom Sawyer"  em van ajudar molt a establir relacions a les classes d´història .  En aquest sentit no penso que s´hagi d´anar a buscar més enllà.
Ben mirat, potser sí que hi havia coses estranyes en els llibres de Blynton si  ens posem a pensar què feien tots aquells nens i nenes autosuficients, que voltaven sols o estaven internats? on eren els seus pares ? per què sempre estaven vigilats per algun tiet esquerp o algun tutor a qui feien més nosa que servei ? De petita , el fet que aquests nens tinguessin tanta llibertat i estiguessin tot el dia ficant-se en problemes envoltats de gossos i altres mascotes, em causava més enveja que una altra cosa, però un cop analitzat aquest fet que és una constant en tota la seva obra i després de conèixer la seva vida, se m´acut pensar que va ignorar en la seva obra allò que en el món real li havia causat dolor.L´adult.
També comprenc millor aquesta constant en la continuïtat dels personatges que tanta seguretat em donava a mi de petita: saber que en el proper llibre em tornaria a trobar amb aquells personatges que ja coneixia i m´estimava, de la mateixa manera que l´autora sabia que la continuïtat que ella no va tenir és la que dóna seguretat als infants.
Segons la biografia , la seva obra va estar vetada durant molts anys a la BBC per ser considerada una obra de segona classe, un gènere d´aventures sense cap mena de valor literari.
Com que no sóc cap experta no em posaré a valorar la qualitat literària de les obres de Blyton, però ningú no pot negar que van marcar a tota una generació. A mi, "Los cinco " em van convertir en una lectora  compulsiva. Enid Blyton sabia com fer-me sentir part de les aventures que relatava. Mentre llegia em sentia com una més, com la "sisena" d´aquells nens anglesos que, mirant-los ara amb ulls d´adult , haig de reconèixer que són una mica estereotipats, però em sentia absolutament captivada  seves personalitats quan encara era una nena.
La seva pròpia filla afirma en la biografia i referint-se a la seva mare:  " El secret del seu èxit és que escrivia com una nena amb habilitat d´adult" .
Jo devia tenir uns vuit anys quan algú em va regalar el primer llibre de " los cinco " . En Joan, deu anys més gran que jo, em va veure llegir i em va preguntar: 
- t´agrada ?
-M´encanta !! ara ja l´estic acabant.
Em va fer pujar a la seva habitació i va treure de sota el llit una capsa de cartró amb tota la col.lecció de Los cinco. - Són per a tu, em va dir. Jo ja fa anys que els he llegit. Cuida´ls.
De Los cinco vaig passar a Los siete secretos, de Los siete secretos a Las torres de Malory, després La escuela de Santa Clara .Vaig passar sense adonar-me´n  de Enid Blyton a  Gardner, Levine, Broca, Damasio i Teberosky.També Arturo Pérez-Reverte.
Potser seria igualment una apassionada de la lectura  si no m´hagués creuat amb les obres de Blyton , però en aquest cas va ser ella i no una altra, la que em va acostumar a anar sempre amb un llibre sota el braç.
Carme Rider

1 comentari:

pensant ha dit...

Jo també era una lectora compulsiva d'Enid Blyton. No sabia res de la pel·lícula, ja investigaré. El que sí que et puc dir és que a la teva ciutat mitjana hi havia afortunats i afortunades que podiem jugar a los cinco, fins al punt que ens tornàvem quin dels gossos de la colla faria de Tim cada setmana...
Per cert, els meus llibres de "los cinco" van anar a parar a una escola de l'altiplà de Bolívia: espero que segueixin passant aventures.