diumenge, 3 d’octubre de 2010

L´EDUCACIÓ D´AQUEST PAÍS NECESSITA QUE COMENCI EL CANVI

I quan dic l´educació d´aquest país, vull dir infants, joves, mestres, famílies...la societat en general.
Aquests set últims anys han estat el resultat d´una gestió de govern pèssima, on cadascuna de les decisions que s´han pres des de la Conselleria ( quatre Consellers en cinc anys ) han estat una contribució a fer un pas en la qualitat del sistema educatiu.
Molt preocupats pels resultats dels informes PISA ,han impulsat de manera obsessiva programes d´innovació pedagògica , però no han trobat la manera de lligar-los amb les mesures organitzatives, legislatives i econòmiques que faci possible dur-los a terme.
A tot això el fracàs escolar ens dóna unes xifres escandaloses ( un 30 % a final de l´educació primària ), però el govern segueix entossudit en gastar-se els pocs diners que ens queden en proves d´avaluació que només permeten avaluar resultats i comparar-los entre centres educatius, per comptes d´invertir-los de forma coherent en els processos d´ ensenyament-aprenentatge i els resultats ja vindrien per si mateixos.
Vam començar amb la implantació d´una sisena hora que per mi, podria tenir una justificació pedagògica si s´inverteix en el tractament de primeres i segones llengües estrangeres, treball d´estructures comunes, desenvolupament de processos matemàtics...
Aquesta mesura , que ha estat clarament electoral, no ha resolt el problema a les famílies sinó ben el contrari (alguns/es alumnes que no s´havien de quedar a dinar a l´escola, ara han de fer-ho per falta de temps). A més a provocat una despesa pública que no ens podíem permetre i , si hi afegim la reducció de l´horari lectiu del professorat de 25 hores a 23, ens trobem que per cada 3 aules necessitem un mestre més : 4 mestres més per centre  de primària de doble línia.
Jo no estic en contra de la millora de les meves condicions laborals si aquestes no van en detriment de la qualitat del sistema, però no les vull si això comporta que alumnes de primària hagin de patir les conseqüències d´una formació cada vegada més compartimentada i hagin de conèixer un bon nombre de mestres que van passant per la seva aula hora  darrera hora i que impedeix que es pugui dur a terme l´enfoc globalitzat i interdisciplinari que marca la  LOE i que tants beneficis té pel desenvolupament de les competències.
Tampoc em serveix de res una millora laboral si després em rebaixen el sou perquè les despeses del sistema són insostenibles.
No sabent com arreglar el problema que ells mateixos havien ocasionat, van proposar que els docents que de manera voluntària ho volguessin, podrien fer hores lectives extres i cobrar-les. També quedarien exempts de les reunions de coordinació d´equip.
La persona que no ha trepitjat mai una escola és la que és incapaç de veure que és impossible fer una classe de qualitat si no s´ha tingut temps de preparar-la. Fins i tot aquesta mesura podria ser ben acollida per un perfil de mestre poc compromès que podria justificar fàcilment la seva falta de planificació docent. Per sort, aquesta qüestió va quedar aturada.
Els projectes d´innovació que s´han impulsat són un altre exemple d´una aplicació de mesures sense la planificació dels recursos:
PLANS MULTILINGÜES 2007- 2015
DESPESA TOTAL:221,3 MILIONS D´EUROS
Objectiu: que l´alumnat finalitzi l´educació obligatòria amb el domini de la llengua catalana i castellana i dues llengües estrangeres. Aquest pla d´impuls ha de passar per : la introducció de l´anglès a l´etapa d´educació infantil, el suport a la llengua oral a primària,àrees no lingüístiques vehiculades amb llengua anglesa ( jo insisteixo en que s´ha de reduir a blocs de contingut que l´alumnat hagi treballat en llengua catalana al cicle anterior ) i introducció d´una segona llengua a cicle superior.
Per dur a terme aquest pla multilingüe un centre de primària de doble línia necessita 7,5 especialistes d´anglès o mestres amb competència en aquesta llengua, en aquests moments El DepEdu només en proporciona dos i s´han de fer verdaders malabarismes per aconseguir la resta.
La realitat és que per poder fer extensible el Pla multilingüe a totes les escoles públiques del país, necessitem multiplicar per quatre els especialistes d´anglès i tenir un mestre de francès a cada centre de primària.
El govern ens informa que actualment 1.500 centres s´estan beneficiant d´un Pla experimental de llengües estrangeres en alguna de les seves modalitats, que els PLANS D´IMPULS MULTILINGÜES s´hauran fet extensibles a totes les escoles a l´any 2015 i que 400.00 alumnes acabaran l´ESO aquell mateix any amb un nivell de 3r de EOI.
Optimista planificació dels objectius !!!!
D´on sortiran aquests 400.00 alumnes si les mesures que s´estan implantant només afecten a 1.500 centres i ni tant sols parlem d´un pla d´impuls coherent, seqüencial i continuat que garanteixi l´aprenentatge, sinó de Plans Experimentals subvencionats per un cicle i sense cap garantia de continuïtat?
Ens cal seguir un model d´aprenentatge de llengües estudiat i coordinat que comenci a l'últim curs d´educació infantil i acabi a l´ultim curs de secundària per comptes d´oferir Plans experimentals inconnexos que només serveixen per justificar els diners gastats davant de la ciutadania.
221,3 milions d´euros de despesa pública per impulsar les llengües i no garantim la competència al final de l´escolaritat obligatòria?Trobo que n´hi ha com per demanar responsabilitats.




PROJECTES DE BIBLIOTECA.PUNT EDU
Amb l´objectiu de reduir el fracàs escolar,el DepEdu va crear a l´any 2005 el programa de biblioteca escolar “ puntedu “ per tal de dotar als centres educatius interessats dels recursos necessaris per impulsar la biblioteca escolar com a eina de suport curricular que promou l´hàbit lector i facilita el desenvolupament de les competències comunicatives i de tractament de la informació. Fins el moment s´han seleccionat 957 projectes que , a més d´anar dotats amb un equipament informàtic , la formació del professorat i l´accés al programa Epergam de catalogació de llibres, van acompanyats d´una dotació econòmica de 2000 euros . DESPESA TOTAL 1.914.000 euros
Aquest projecte anava dotat de mitja persona extra de plantilla que s´ocuparia de convertir aquest espai en una eina integrada en el currículum de manera transversal.
FINS AQUÍ ANEM BÉ.
Una vegada més, la falta de planificació ha ocasionat que la dotació de la mitja persona no arribi, la qual cosa ha comportat que els objectius previstos a l´hora de demanar el projecte hagin de quedar reduïts, de manera forçosa, a la meitat..
Tot i així, el DepEdu ha vehiculat un estudi aplicat als 285 centres educatius que varen obtenir el Projecte “PuntEdu” a l´any 2005. Presenten de manera victoriosa els següents resultats:
a/Un 86% dels centres han donat continuïtat al projecte malgrat ja no comptin amb els recursos.
b/ Un 83% dels centres utilitzen la biblioteca un cop a la setmana amb el grup classe.
c/Un 88% dels centres té la convicció que la biblioteca ha contribuït de manera considerable al desenvolupament de la comprensió lectora.
Què vol dir té la convicció ? que els fa l´efecte que l´alumnat ha millorat la seva competència lectora , o que han establert uns criteris d´avaluació coherents amb els objectius proposats i han revisat resultats? I el DepEdu ja dóna per bona aquesta resposta per fer una valoració positiva dels diners invertits?
Bé, així anem .


PROJECTE EduCAT 1x1
Iniciat el curs 2009-2010 en els instituts d’educació secundària, es preveu que en 4 anys el projecte s´estengui a tots els alumnes de secundària i cicle superior de primària.Contempla l’ús personalitzat d’un ordinador portàtil per part de cada alumne i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.



Les despeses previstes són de 8740 euros per aula, dels quals 5840 corresponen a les despeses d´instal.lacions elèctriques i adequació de les aules i 2900 a l´adquisició de pissarres digitals . És evident que les aules s´han de digitalitzar per tal d´adaptar-se a les necessitats i formes de viure del Segle XXI. El que jo em pregunto si digitalitzar les aules vol dir que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a les aules el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital..Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial . Em pregunto també si cal un canvi estructural d´aquesta magnitud per no resoldre res.
 Diners mal gastats quan el sistema encara no està preparat ni a nivell tecnològic ni a nivell de formació del professorat. Encara no hem pogut assolir els objectius marcats en els altres projectes d´innovació iniciats que ja ens tornem a embarcar en una altra ocurrència de la Conselleria que , segons el meu entendre, només servirà per afegir més despesa pública inútil, desorientar a les famílies ,estressar als docents i contribuir a la pitjor de les crisis de les editorials.
Penso  que els recursos per implantar projectes d´innovació s´han de donar de manera prudent a aquells centres que puguin aprofitar-los i  oferir-lis una  garantia de continuïtat. Aquests centres serien referents dels altres i , una vegada demostrats els resultats ,podrien ser formadors
d´ altres centres en un aprenentatge entre iguals que faria possible poder reduir de manera considerable els pressupostos dels plans de formació de zona ( que per cert, també han patit una retallada del 20%).
La implantació del nou calendari i de la supressió de la jornada intensiva mereixen un capítol a part: Aquestes mesures aplicades sense planificació ni consens han provocat que els sindicats aprofitin la “tramuntanada” per impulsar de manera totalment irresponsable actuacions com deixar als nens sense colònies ni sortides. Moltes escoles públiques s´hi han afegit argumentant que les hores que deixen de fer al juny quedaven compensades per les excursions.que es feien durant el curs. Fapac qualifica d´inadmissible la mesura i reclama a Educació que resolgui la problemàtica.
Els moviments de renovació pedagògica han enviat un comunicat a les escoles fent una crida a la professionalitat per tal de no confondre temes d´organització amb accions pedagògiques que se´n desprenen directament del projecte educatiu. Les famílies enfadades, diuen que han perdut la confiança amb el professorat presenten les seves queixes davant de la inspecció educativa. Tot plegat, un desgavell d´una magnitud considerable que estén la crisi a un nou sector que fins ara no la patia: els de les cases de colònies i granges -tallers.



Personalment , em resulta indiferent fer o no la jornada intensiva: he treballat molts anys a l´escola privada on no hi havia ni jornada intensiva ni aire acondicionat i no m´ha passat res ni a mi ni a l´alumnat i no deixa de ser lògica la reivindicació de les famílies. Entenc però,que a un funcionariat que porta molts anys gaudint d´aquest privilegi , no se li pot reduir les condicions laborals de cop i volta sense que ofereixi resistència. En cap cas comparteixo la decisió de “castigar “ als infants sense sortides ni colònies.

Tot això sense parlar de les reduccions de plantilles docents, vetlladores i serveis de logopèdia,la supressió del batxillerat nocturn, els 6000 alumnes  que s´han quedat sense plaça a la universitat...

De les competències bàsiques tothom en parla però molts no saben què són ni com crear dinàmiques d´aula que ajudin a desenvolupar-les. La majoria diu que “ és el mateix que abans, només que ara li han canviat el nom”. Del fracàs escolar en parlaré en el següent article, no és un tema que es pugui tractar d´una manera superficial.
En fi...ho deixo aquí,tot i que en podria escriure una trilogia.

Per tot això necessitem que comenci el canvi. Un canvi iniciat per professionals responsables provinents del món educatiu, amb una visió global del mateix i coneixedors de les conseqüències que poden comportar per seves decisions a mig i llarg termini .
Un canvi que conegui les claus de l´èxit dels resultats escolars i estableixi les prioritats i  distribueixi els recursos convenientment:
1. Projecte educatiu de centre.
2. Formació del professorat ( formació inicial i continuada).
3. Direcció de centre : Una direcció professionalitzada amb competència demostrada ( la que no convé als sindicats i sí al sistema ) .
4. Avaluació de centres i de docents ( Cal canviar de manera urgent la mentalitat de molts funcionaris d´aquest país que pensen haver aprovat unes oposicions és sinònim a no haver de tornar a rendir comptes mai més.)
5. Autonomia de centres ( que permeti a cada centre avastir-se, de manera justificada, dels recursos necessaris per dur a terme el seu propi projecte educatiu.


Sistema educatiu no és només l´escola, el Departament d´Educació o la Conselleria:SISTEMA EDUCATIU som tots: famílies , mestres, mitjans de comunicació.Tots tenim la nostra part de responsabilitat ineludible.
Citaré un vell proverbi africà: PARA EDUCAR A UN NIÑO HACE FALTA UNA TRIBU ENTERA. També he llegit ( no recordo el lloc ) PARA EDUCAR BIEN A UN NIÑO HACE FALTA UNA BUENA TRIBU.

1 comentari:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.