dimecres, 16 de febrer de 2011

SOBREDOTACIÓ .QUAN LA INTEL.LIGÈNCIA ES CONVERTEIX EN UN PROBLEMA

- "Tu no cal que tornis a aixecar la ma, que ja sabem que t´ho saps!"

-"Deixa pensar als altres,home!"
-"Ja has acabat? doncs apa, ara descansa una mica i espera que els altres acabin, eh rei ?"
Ben aviat descobreixen la lectura com a eina 
que els permet adquirir l´aprenentatge de manera
autònoma.
Frases com aquestes són les reben a diari nens i nenes amb altes capacitats o sobredotació. Són víctimes d´un professsorat que no ha rebut la formació necessària per identificar-los o que no té l´olfacte i observància que hauria de tenir. Pateixen les conseqüències d´un sistema que s´ha oblidat d´ells i  tot i que la LOE contempla en els seus articles 76 i 77 el deure de les administracions d´identificar de forma primerenca aquests casos per poder adoptar les mesures adequades, a efectes pràctics s´acaben invertint els recursos només  en ajudar als que tenen retard en l´aprenentatge o presenten algun tipus de transtorn del mateix ( dislèxia , TDAH...etc).
Ser superdotat no és sinònim d´arribar a fer un gran descobriment científic,ni guanyar un premi literari, sinó ben al contrari: com molt bé explica el psicòleg Francisco Gaita, veure´s amb aquesta capacitat  però no poder utilitzar-la perquè no se´ls dóna la possibilitat de canalitzar-la adequadament , suposa crear ansietat , depressió, problemes de relació amb els companys  i moltes vegades ,agressivitat.
La creativitat és un tret molt comú en tots ells.
 Els adults hem d´ajudar-los a canalitzar-la.
Lamentablement, l´escola es converteix en moltes ocasions en el punt de partida de tots aquests transtorns: un nombre molt elevat fracassa acadèmicament i el més greu és que aquest fracàs no és només escolar, sinó que a la llarga acaba sent un fracàs personal, social i afectiu.
El magnífic documental emès per TVE al programa " Documentos TV " no té desperdici:( cliqueu per veure´l en sis fragments ) ens mostra les dificultats a les quals han de fer front les persones amb sobredotació .Per a la majoria d´elles , la solució ha estat marxar a EEUU. Tots ells tenen clar que el nostre sistema educatiu no té capacitat per integrar-los, per això els encobreix, els ignora, pretén posar-los a l´alçada de la resta... conduïnt-los així a  fracassar estrepitosament.
NO ELS HA QUEDAT ALTRE REMEI QUE MARXAR CAP A UN ALTRE LLOC ON LA SEVA INTEL.LIGÈNCIA NO SIGUI UN PROBLEMA.
La fuga de talents és un luxe que no es pot permetre cap país, i molt menys en  èpoques de crisi.
 En paraules de José Antonio Marina , filòsof :
" Els Americans deuen pensar que els europeus som tontos: ens gastem els diners en formar científics i després els hi traspassem perquè siguin ells els qui es puguin beneficiar d´aquest talent".
" Les nacions que inverteixen molt  en contractar futbolistes i poc en contractar científics, són molt estúpides"


VEGEU EL DOCUMENTAL
______________________________________________________________________

SUPERDOTADOS AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUSS


PRIMERA PART ,  SEGONA PART , TERCERA PART ,  QUARTA PART, CINQUENA PART,   SISENA PART

ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS:

Oficialment un infant és reconegut com a sobredotat quan té un cocient intel.lectual  que supera els 130. Representa que els qui han tingut la "sort" que els sigui reconeguda aquesta capacitat, poden "gaudir" de les tristíssimes mesures que l´administració posa a la seva disposició en el nostre país:
-Pla individualitzat adequat a les seves necessitats: dit així queda molt bé , però la realitat és que  molt pocs són els docents que coneixen les veritables necessitats d´aquest tipus d´alumnat.
-Acceleració curricular :que està més que demostrat que no és cap solució, ja que aquests infants tenen una edat intel.lectual per sobre de la normal , però a nivell emocional són nens de la seva edat i , en moltes ocasions més inestables que la resta.

Però,són realment  adequades les eines que s´utilitzen actualment per mesurar la intel.ligència?
Els tests d´intel.ligència que hem heredat de Binet i que no van ser dissenyats per mesurar la mateixa sinó per fer una detecció precoç de l´alumnat amb problemes d´aprenentatge a les escoles públiques de París, es limiten a mesurar habilitats lingüístiques i matemàtiques. Responen a un concepte d´intel.ligència basat en una visió unitària que  cada dia està més obsolet.
Jo amenomeno aquest mètode el " quatre per tres dotze, me´n porto un". I ara que ja sabem que tu ets 136, què fem ?

El concepte pluralista i múltiple de la intel.ligència plantejat per Howard Gardner ens evidencia que la intel.ligència no es pot mesurar  com un element estàtic amb instruments normalitzats en un test. Investigadors en sobredotació, creativitat i talent coincideixen en que hi ha molts tipus d´intel.ligència, per tant la sobredotació podria donar-se en un d´ells, en varis, o en algunes ocasions en tots.
Gardner  insisteix molt  en que no es tracta de mesurar la intel.ligència,sinó observar-la i desenvolupar-la, per això gran part de la seva tasca  s´ha basat en  criteris d´identificació de les diferents habilitats i disseny d´activitats per potenciar-les.

QUINS RECURSOS OFEREIX EL SISTEMA EDUCATIU NORD AMERICÀ ALS ALUMNES AMB SOBREDOTACIÓ?
Per  què aquest país es converteix en el destí inevitable dels superdotats amb possibilitats econòmiques ?
Projecte Spectrum-Projecte Zero-Programa GATE

Tot i que els Nord americans van ser els primers en veure la necessitat de mesurar la intel.ligència a partir de tests psicomètrics, el plantejament proposat per Gardner al Project Spectrum, sorgit dins del marc del Project Zero,  i impulsat per la Harvard University  és el que actualment està fent possible donar cabuda, ja des de l´etapa d´educació infantil a aquest tipus d´alumnat dins del sistema educatiu Nord americà:
Aquest sistema de treball permet:
1.Als educadors, identificar totes aquelles habilitats  de l´alumnat que els currículums "normals" i els tests psicomètrics passen per alt .Les habilitas poden ser avaluades d´una altra manera i cal identificar-les. No es pot permetre que un alumne amb talent  passi per l´escolaritat amb més pena que glòria  perquè el sistema educatiu no té capacitat per detectar-ho.  
2. Als alumnes,  els permet desenvolupar els coneixements i ampliar-los segons capacitat, però sempre fent una ampliació "horitzontal " / d´activitat complementària , mai" vertical"/ d´avançament curricular.


Permet potenciar la creativitat ( musical, plàstica, literària) , la investigació científica i l´autogestió del temps de treball. I quan dic investigació científica no vull dir estudiar i memoritzar el descobriment que va fer un bon dia un científic, sinó  treballar ciències de veritat: formular hipòtesi, observar, comprovar, relacionar, treure´n conclusions...


El Programa GATE Gifted & talented education és una unitat de suport integrada dins de les  escoles dels EEUU. Per entendre´ns, podríem dir que funciona de la mateixa manera que una USSE ,  l´aula d´educació especial, o l´aula d´acollida.
Els alumnes que a partir dels 12 anys demostrin tenir una capacitat especialment alta en algunes de les àrees, compaginen la seva estada a l´aula ordinària amb un pla d´estudis individual amb l´objeciu d´estimular aquelles habilitats en les que està per sobre de la mitjana, sempre tenint en compte  que les habilitats d´un estudiant a l´altre  poden ser molt variants.
El fet de veure satisfetes les seves necessitats i el seu potencial canalitzat, permet a aquests alumnes integrar-se a l´aula ordinària sense frustracions , avorriment ni conductes disruptives.
En definitiva, l´escola es converteix en un terreny de veritable aprenentatge i no en un lloc on s´ofega  als alumnes amb talent i es mata la creativitat.