diumenge, 10 de novembre de 2013

ZIPI I ZAPE ENCARA NO PERTANYEN A L´ERA DE LA GLOBALITZACIÓ

Mai no vaig tenir una gran devoció pels bessons Zipi i Zape, només els havia llegit quan algun dels seus còmics queia a les meves mans de manera sobrevinguda.
La veritat és que els trobava uns personatges massa simples, i no per trapelles i  inquiets;  sinó perquè tenien una manera massa absurda i primitiva de buscar-se problemes, pel meu gust.
Però quan vaig saber que Jorge Lara i OsKar Santos havien decidit portar al cine la història de la família Zapatilla, vaig sentir molta curiositat per saber com s´ho farien per adaptar a l´actualitat la identitat d´uns personatges que tenen unes característiques d´altres temps. Em preguntava si era possible reproduir en la pantalla els càstigs físics i les reclussions a l´habitació de les rates sense que aquests fossin censurats per l´opinió pública.
Veuríem a Zipi i Zape jugant amb tablets i enviant SMS?
 Com s´abordaria aquest repte indefugible que en diem globalització?

Diuen que quan un adult vol una joguina, li compra al seu fill. Doncs bé, això és el que vaig fer jo en aquest cas: convidar a fills i nebots a veure la pel.lícula.

Potser  perquè mai he estat "fan" d´aquest famós TEBEO,  la peli em va semblar genial . 
Més que una adaptació del còmic d´Escobar, és una barreja ben harmonitzada de personatges manllevats d´altres obres literàries : 
- L´intel.ligent inadaptat que és determinant en la resolució del problema és un Harry Potter que ha substituït la màgia per les altes capacitats. 
- El grassonet que no encerta ni una però hi posa bona voluntat i queda admirat amb les habilitats dels altres, és el retrat del " Piraña " de Verano Azul.
- La nena llesta i bufona que està més avorrida que una ostra i necessita aventures que la facin pensar, és la viva estampa de l´Anna de " Los Cinco ". 
-Els bessons Zapatilla canvien el seu perfil de "gamberrets" per un altre de més compromés i de rebel.lia en favor de la justícia. 




La gravació comença sent relativament austera  i manté un to força moderat durant tota la pel.lícula, excepte al final, que van augmentant els efectes especials fins que s´arriba a una mena de èxtasis que coincideix amb el triomf de la justícia i la humiliació dels corruptes.

Un dels aspectes que m´ha sorprès gratament ha estat la manera com s´han sabut ignorar les noves tecnologies sense caure en l´anacronisme. 

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè s´han sabut copsar dos aspectes atemporals: la veritable essència del joc i la necessitat dels infants de sentir-se acceptats.

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè presenta problemes actuals, encara que els perfils dels diferents personatges  estiguin caracteritzats fins al màxim exponent:

a/ L´empresari de joguines compromès, pedagog per naturalesa, que creu en el seu producte i crea una institució escolar amb sistema pedagògic innovador i adaptat a les necessitats dels infants però és enfonsat per l´incompetent acomplexat, que no sap què és un infant i no està disposat a aprendre-ho.

b/ El mestre compromès que no té veu perquè a ningú no li interessa donar-li. 

c/ Una colla d´infants amb habilitats, creativitat i uns valors saludables que són abocats a l´etiquetatge i enviats a un centre reeducacional. 

 NO S´HA CAIGUT EN L´ANACRONISME PERQUÈ, LAMENTABLEMENT, AQUESTS ASPECTES NO SÓN ANACRÒNICS.

Mentrestant, a  les taules de debat tothom reflexiona sobre el futur del sistema educatiu i els canvis que cal afrontar.  Sembla que gairebé tots coincidim en com ha de ser l´educació del futur i quines són  les implicacions que per a infants i joves, la seva educació i el futur del sistema educatiu tindran tot aquest conjunt de canvis socials, econòmics i tecnològics que anomenem globalització.
Certament son temes prou importants i la necessitat d´obrir perspectives de futur fa imprescindible la reflexió. PENSAR EL FUTUR MODIFICA EL FUTUR, però la prospectiva no és més que un debat abstracte si no apunta  propostes d´acció concretes que activin el canvi partint de la realitat actual i tocant de peus a terra. 

                            Ara ja n´hi ha prou de reflexió, ara toca passar a l´acció. 

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
                                                               Raimon  
                                                               






2 comentaris:

Martí Teixidó mestre, pedagog ha dit...

Bé, m'ha interessat. Miraré de veure la pel·lícula. Observacions mesurades i atinades. A mi tampoc m'havien fet especial gràcia Zipi i Zape.

Està molt bé això d'anar a veure els films amb infants i fer el comentari pedagògic amb fonament. Suggereixo que explicitis les reaccions dels infants. Martí Teixidó

Carme Rider ha dit...


Tant la mainada com els adolescents van sortir entusismats. " Ens ha encantat", van dir.
La peli no passa de comèdia familiar, però sap mantenir l´interès i l´emoció fins el final.
En definitiva, una comèdia d´aventures com les que agrada als infants, on l´única cosa que recorda al còmic són les expressions i la manera de fer dels "dolents".

També cal destacar l´habilitat del director per fer alguna discreta "picada d´ullet " als pares que erem infants a la dècada dels 80. Aquest "doble codi" passa desapercebut als infants, però activa i manté connectats als adults.