ZIPI I ZAPE ENCARA NO PERTANYEN A L´ERA DE LA GLOBALITZACIÓ

Mai no vaig tenir una gran devoció pels bessons Zipi i Zape, només els havia llegit quan algun dels seus còmics queia a les meves mans de manera sobrevinguda.

La veritat és que els trobava uns personatges massa simples, i no per trapelles i  inquiets;  sinó perquè tenien una manera massa absurda i primitiva de buscar-se problemes, pel meu gust.

Però quan vaig saber que Jorge Lara i OsKar Santos havien decidit portar al cine la història de la família Zapatilla, vaig sentir molta curiositat per saber com s´ho farien per adaptar a l´actualitat la identitat d´uns personatges que tenen unes característiques d´altres temps. Em preguntava si era possible reproduir en la pantalla els càstigs físics i les reclussions a l´habitació de les rates sense que aquests fossin censurats per l´opinió pública.

Veuríem a Zipi i Zape jugant amb tablets i enviant SMS?
 Com s´abordaria aquest repte indefugible que en diem globalització?

Diuen que quan un adult vol una joguina, li compra al seu fill. Doncs bé, això és el que vaig fer jo en aquest cas: convidar a fills i nebots a veure la pel.lícula.

Potser  perquè mai he estat "fan" d´aquest famós TEBEO,  la peli em va semblar genial . 

Més que una adaptació del còmic d´Escobar, és una barreja ben harmonitzada de personatges manllevats d´altres obres literàries : 

- L´intel.ligent inadaptat que és determinant en la resolució del problema és un Harry Potter que ha substituït la màgia per les altes capacitats. 

- El grassonet que no encerta ni una però hi posa bona voluntat i queda admirat amb les habilitats dels altres, és el retrat del " Piraña " de Verano Azul.

- La nena llesta i bufona que està més avorrida que una ostra i necessita aventures que la facin pensar, és la viva estampa de l´Anna de " Los Cinco ". 

-Els bessons Zapatilla canvien el seu perfil de "gamberrets" per un altre de més compromés i de rebel.lia en favor de la justícia. 

La gravació comença sent relativament austera  i manté un to força moderat durant tota la pel.lícula, excepte al final, que van augmentant els efectes especials fins que s´arriba a una mena de èxtasis que coincideix amb el triomf de la justícia i la humiliació dels corruptes.

Un dels aspectes que m´ha sorprès gratament ha estat la manera com s´han sabut ignorar les noves tecnologies sense caure en l´anacronisme. 

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè s´han sabut copsar dos aspectes atemporals: la veritable essència del joc i la necessitat dels infants de sentir-se acceptats.

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè presenta problemes actuals, encara que els perfils dels diferents personatges  estiguin caracteritzats fins al màxim exponent:

a/ L´empresari de joguines compromès, pedagog per naturalesa, que creu en el seu producte i crea una institució escolar amb sistema pedagògic innovador i adaptat a les necessitats dels infants però és enfonsat per l´incompetent acomplexat, que no sap què és un infant i no està disposat a aprendre-ho.

b/ El mestre compromès que no té veu perquè a ningú no li interessa donar-li. 

c/ Una colla d´infants amb habilitats, creativitat i uns valors saludables que són abocats a l´etiquetatge i enviats a un centre reeducacional. 

 NO S´HA CAIGUT EN L´ANACRONISME PERQUÈ, LAMENTABLEMENT, AQUESTS ASPECTES NO SÓN ANACRÒNICS.

Mentrestant, a  les taules de debat tothom reflexiona sobre el futur del sistema educatiu i els canvis que cal afrontar.  Sembla que gairebé tots coincidim en com ha de ser l´educació del futur i quines són  les implicacions que per a infants i joves, la seva educació i el futur del sistema educatiu tindran tot aquest conjunt de canvis socials, econòmics i tecnològics que anomenem globalització.

Certament son temes prou importants i la necessitat d´obrir perspectives de futur fa imprescindible la reflexió. PENSAR EL FUTUR MODIFICA EL FUTUR, però la prospectiva no és més que un debat abstracte si no apunta  propostes d´acció concretes que activin el canvi partint de la realitat actual i tocant de peus a terra. 

                            Ara ja n´hi ha prou de reflexió, ara toca passar a l´acció. 

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

                                                               Raimon  

                                                               

Instituïm l´educació a Catalunya

L'Institut d'Estudis Catalans i algunes de les seves seccions i societats filials, soles o en col·laboració amb altres entitats,promouen cicles de conferències i debats sobre diverses qüestions relatives al procés sobiranista. Enguany, en col·laboració amb Òmnium Cultural, l'IEC ha iniciat el cicle de debat Qüestions d´Estat, Reflexions per al país del futur.

 

  

Diferents experts en sis àmbits (llengua, educació i ensenyament, cultura, ciència, economia, societat i política) estan tractant aquestes qüestions per apuntalar un estat a partir del país que tenim. El resultat dels debats, les ponències i les conclusions s'entregaran a final d'any al Parlament, de tal manera que els òrgans de decisió política puguin actuar i decidir amb l'assessorament dels experts  de cada àmbit.

El Punt Avui ha volgut col·laborar en aquesta la iniciativa donant visibilitat a aquestes reflexions. Per això, aquest diari va publicant els articles dels diversos ponents en relació amb els temes que es debaten.
Adjunto l´article Instituïm l´educació a Catalunya,a càrrec de Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, que en aquest cas va actuar com a ponent en la sessió dedicada a educació i ensenyament.

A PROPÒSIT DEL PLA D´IMPULS A LA LECTURA

Per tots és conegut el PLA D´IMPULS A LA LECTURA que en el marc de l´objectiu de la millora dels resultats escolars  està impulsant el Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

Mai no he posat en dubte la necessitat de  crear generacions de bons lectors que sàpiguen gaudir d´una bona lectura i que llegeixin per aprendre, doncs resulta evident que la lectura és un instrument  fonamental en el procés de coneixement i de maduració personal dels nostres infants i també dels adults.  

El primer problema  apareix quan les directrius del pla condueixen a convertir una bona sessió de lectura en sessions sistematitzades dedicades al desenvolupament  del tractament de textos.

La solució a la manca d´hàbit lector dels nostres alumnes- i de la societat en general- no és tècnica, però sembla que la funció de mestres i professors en aquest assumpte és ocupar l´estona omplint graelles d´observació amb d´ítems estandaritzats, per comptes d´observar els alumnes per a conèixer-los i submergir-se en la lectura que després els hauran de recomanar.

 El segon problema arriba quan s´estableix una jerarquia entre les tres potes que constitueixen  aquest pla lector, tot dient que el primer és aprendre a llegir, el segon és llegir per aprendre i el darrer és llegir per gaudir. 

Considero que no es pot establir cap mena de jerarquia entre aquests tres processos, doncs cada un d´ells porta implícit els altres dos i tots tres es retroalimenten de manera mútua.

Llegint s´aprèn a conèixer el món i al mateix temps, es desenvolupen estratègies lectores que ens ajudaran  a adquirir més coneixements. Però insisteixo en que són només les bones lectures les que deixen  empremta, desperten aficions i interessos,  ajuden a desenvolupar la sensibilitat i la creativitat….i ens ajuden a entendre als altres des de la nostra particularitat .

 És per això  que els bons lectors acostumen a ser bons estudiants…  perquè  les bones lectures els han despertat el gust per aprendre! 

No anirem enlloc si tecnifiquem tant un procés que té un gran component emocional. 

La creació d´un “triangle  amorós“ entre l´adult, l´infant i el llibre , no necessita tants assessors ni grans instal.lacions;  només vol  mestres i professors enamorats de la lectura que sàpiguen trobar el moment, el lloc i el llibre adequat per transmetre aquesta passió als seus alumnes.  

BELLESA, MISTERI I SILENCI

Cada  vegada  són més  els  autors  que  van  prenent  consciència del problema que suposa    l´absència de bellesa a la que estan sotmesos els nostres infants  i de la manca de  gust   estètic  que és  present  a  les  joguines,  als  materials  escolars,  a les aules...
És una pèrdua d´oportunitat  cap a l´excel.lència, perquè  saber meravellar-se  davant la bellesa del món quan són infants, els ensenyarà a il.lusionar-se per un projecte sòlid,quan siguin adults.

Si volem que els nostres fills siguin persones responsables amb capacitat  de prendre decisions reflexionades, hem d´ensenyar-los  a estar quiets observant amb calma el seu voltant.

 LA COVA D´EN GISPERT  és  una oportunitat per connectar  amb  la necessitat de misteri, calma, bellesa i silenci dels infants.

S´hi va des de Tamariu amb Kayak o una barca petita. Només és recomanable els dies de bona mar. 

A part de la seva bellesa natural, té interés històric perquè en el seu moment, va servir d´amagatall per a les barques de pescadors i els estris de pesca que els soldats del règim  requisaven. 

Quan s´hi arriba fa una mica de basarda, perquè l´escletxa a la roca que  fa de porta d´entrada a  la cova és molt estreta, però un cop a l´interior, la cabitat s´eixampla fins desenvocar en una sala principal amb una roca plana al bell mig que s´anomena TAULA.

EL REC DELS ARBRES  és una altra meravella de la natura que ens ofereix l´oportunitat d´ensenyar als nostres infants a gaudir de la solitud, la pau i la bellesa de l´entorn.

És un passadís amagat al que no s´hi arriba per casualitat i que va a morir a una piscina natural situada entre roques. Banyar-se a la piscina del Rec a mitja tarda sentint la remor del mar a l´exterior,  és un plaer difícil d´explicar. Posar-se les ulleres i el tub  i veure sards i oblades nedant entre les roques, ajuda a sentir el miracle de la creació. 

 

L´EMPRENEDORIA DELS NOSTRES BESAVIS

Ens hem acostumat a parlar de l´emprenedoria com aquell que parla d´un nou concepte, 

d´un valor que els nostres joves han d´incorporar per donar resposta a les necessitats econòmiques i socials del S.XXI.

Una de les diverses ramificacions del terme ha donat lloc a L´EMPRENEDORIA SOCIAL. Observo que és tractada com un concepte diferenciat de L´EMPRENEDORIA EMPRESARIAL, quan al  meu entendre, ambdós conceptes no és poden desvincular. Sense deixar de banda a totes les organitzacions socials que des de fa molts anys treballen de forma no lucrativa en àrees d´intervenció diverses, cal recordar que els emprenedors  que contribueixen a la creació de nou treball, tenen una altra responsabilitat afegida: la de contribuir a l´acció de progrés social.

Amb això no vull dir que no sigui lícit que un particular pretengui obtenir benefici a partir de la seva acció empresarial, però ha de mirar de trobar l´equilibri entre el valor econòmic i i el valor social.

La història de Catalunya i la seva gent està farcida d´exemples d´emprenedoria i d´inicaitives culturals d´exel.lència que ens evidencien la necessitat de redescobrir o actualitzar valors que han acompanyat el nostre tarannà  al llarg de segles i que sembla que han quedat mig oblidats.

Així és el cas dels Indians catalans – popularment coneguts per aquests indrets on em trobo com “ ELS AMERICANUS.”  Aquest període històric corresponent al S.XIX en què una bona part de joves de la costa catalana emigraren  a Cuba per “ fer les Àmèriques”, no només va ser un somni per a molts catalans, va ser també un bon exemple del bon saber fer de casa nostra, que sempre ha estat la millor carta de presentació arreu i que ens ha deixat un patrimoni econòmic i cultural que conforma la nostra identitat actual.

Des  de  les cases  d’estil antillà amb línies neoclàssiques, neogòtiques i modernistes adaptades a l’arquitectura colonial que encara ara adornen la costa begurenca, a manifestacions gastronòmiques com l´arròs a la cubana; o manifestacions musicals com les dolces Havaneres que ensucren les caloroses nits d´estiu empurdaneneses, sempre acompanyades del clàssic “Mojito” o "Cremat"

Tenim exemples d´Indians que van marxar amb les butxaques escurades i en  tornar rics, van invertir  en projectes empresarials de compromís social , com és el cas de Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias Camps que van finançar la construcció de la primera fase de la planta de la societat anònima Vichy Catalá  i  la construcció de  l´Hotel Balneari, després que el Dr.Modest Furest constatés les propietats mineromedicinals de la font picant situada a Caldes de Malavella.

Per contrapartida, va haver-hi d´altres que van fer fortuna a ultramar per mai més tornar, com Facund Bacardí Massó, natural de Sitges, emigrat a Cuba durant la primera meitat del S.XIX i fundador de Bacardí Limited.

Altres van tornar igual de pobres que van marxar, i els menys afortunats, o bé van  morir de malària, o bé varen morir a la coberta de El Català,  que com bé explica l´Havanera del mestre Josep-Lluís Ortega, era un vaixell de guerra que tenia per objectiu trencar el bloqueig marítim nord-americà a Cuba essent enfonsat per la marina americana abans de l´any 1900.  

En realitat, el vaixell on anaven tripulats els catorze mariners de Calella no es deia  El català, sinó Montserrat, però a Cuba aquell vaixell amic era conegut amb  el sobrenom de " El catalán "

En qualsevol cas, la veritat és que d´aquest  període històric que ha deixat una petjada profunda a casa nostra, la majoria dels nostres alumnes no en saben res de res. En molts casos, només coneixen la versió de “El meu avi“ que el  grup de Rumba catalana “ Els Manolos “ va adaptar i que va servir de cloenda per als jocs olímpics del 1992. Durant anys, es va utilitzar aquesta versió per a festes de fi de curs, i no hi tinc res a la contra; però jo que sóc partidària de donar valor cultural a les festes escolars, em pregunto si els “ Manolos “ no haurien estat un bon “ham“ evocador del nostre passat indià a  partir del qual organitzar activitats diverses:

- Exposicions de productes com el rom, el cafè, el cacau, les herbes i espècies…

- Tallers d´oficis com els terrissaires,  ferrers, pescadors, espardenyers, bufadors de vidre…

- Espectacles amb ritmes caribenys i havaneres, o recreacions de l´època indiana.

I per a pares, mares i avis: conferències, documentals, taules rodones…què sé jo! difícil serà no trobar a l´escola una família cubana que s´hi vulgui implicar!

Proposta didàctica : EL MEU AVI VA ANAR A CUBA 

Imaginació, creativitat i sorpresa

Para Todos La 2 - Entrevista: Catherine L'Ecuyer,  "Educar en el asombro"

"Matar la imaginación, el asombro y la creatividad de un niño para inculcarle cuanto antes y contra su naturaleza una actitud razonable es típico de una sociedad fría, cínica y calculadora. Hacemos a los niños a nuestra medida. El niño es un adulto pequeñito". 

Catherine L´Ecuyer - Educar en el asombro -

•    EL LLIBRE QUE HE RECOMANAT A LES FAMÍLIES DELS MEUS ALUMNES
                
  Hi ha massa pares i mares desorientats i atrapats per una societat de consum que porta als infants a ritmes cada vegada més frenètics i exigents i que els allunya de les coses essencials.
  
  EDUCAR EN EL ASOMBRO és un llibre de redactat senzill, ple de sentit comú i ben fonamentat científicament. Fa una revisió a l´entorn on ens trobem immersos i com aquest ha afegit gran complexitat a la tasca d´educar. És una crida a recuperar valors com el silenci, la bellesa, la interioritat, la natura...
  
  No fa gaires dies vam sentir que Sanitat té previst multar als pares dels adolescents que hagin de ser atesos de manera reiterada per coma etílic. I s´ha encès el debat. Al meu entendre, la pregunta no és si s´han de multar o no als pares, la pregunta és: per què hi ha tants adolescents que beuen fins a entrar en coma? doncs perquè aquest comportament és un producte de la societat de consum, de la satisfacció immediata i dels abusos.
  
  Sentir curiositat és necessari per aprendre.
  Sentir el desig de tenir és vital per valorar el que tenim.
  Tots nosaltres tenim la responsabilitat de donar la volta a aquesta desaforada societat en la que vivim. 
  
  Catherine L´Ecuyer ha fet una bona contribució.
  
  
  
  
  Para Todos La 2 - Entrevista: Catherine L'Ecuyer,  "Educar en el asombro"
  • Para Todos La 2 - Entrevista: Catherine L'Ecuyer,  "Educar en el asombro"
•                    La Contra - LA VANGUARDIA
  
  
  
   L´americana Rachel Carson - també autora de la primavera silenciosa-  ja va escriure  als anys cinquanta, sobre la importància de sorprendre´s i la necessitat de sentir curiositat.     
  En aquest petit i breu llibre, parla del rol de l´adult  com a acompanyant de  l´infant en aquest procés de desenvolupament i d´aprenentatge. 
  
   

  

  És ben greu que una científica i una advocada amb trajectòria de vida reflexionada, facin aportacions que hauríem de saber fer els professionals de l´educació

    
•  
•  
•  
•  
•  
•  
•  
•  
•  
•  
•