MARCEL BOSCH I EL SEU TALLER DE MATEMÀTICA ACTIVA

 Cliqueu damunt el títol per anar a la seva pag web

" Taller vivencial de matemàtica activa amb material matemàtic fàcil d´aconseguir"

Vàrem assistir al Seminari  d´en Marcel Bosch el passat  mes de novembre i la veritat és que no té pèrdua: Va dirigit a  tots  aquells mestres que volen conèixer i experimentar els avantatges de l´aprenentatge vivencial, sentir la diferència entre una matemàtica abstracta i simbòlica i una matemàtica activa i concreta.

S´INSPIRA EN EL MATERIAL MONTESSORI I PROPOSA ACTIVITATS PER A TOTS ELS CICLES DE PRIMÀRIA I EL PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
" El renacuajo no se hace  mejor sapo si se lo fuerza a vivir fuera del agua prematuramente.
Así también, el niño no desarrolla mejores cualidades humanas si se le reprime sus impulsos naturales, si se le obliga a portarse como un pequeño adulto que debe pasar  muchas horas inmóvil, callado, asimilando conocimientos  por medio de lecciones verbales......de acuerdo a un horario organizado por especialistas en pedagogía."
José Ortega y Gasset

MATERIALS I ACTIVITATS
RESOLDRE EQUACIONS AMB EL " EcuaABACO"

PRACTICAR FRACCIONS AMB EL "Joc de les pizzes"

MULTIPLICAR AMB LLEGUMS

TROBAR NOMBRES QUADRATS I CALCULAR L´ARREL QUADRADA

DIVIDIR  AMB TAPS  I AMPOLLES

UNITATS, DESENES ,CENTENES I MILERS AMB MATERIALS MULTIBASE I DAUS

No podem oblidar , diu aquest Alemany afincat a Perú, la regla d´or que ha d´acompanyar als alumnes en la matemàtica: corporal- vivencial-concret -abstracte.
ÉS L´UNICA MANERA DE CONSOLIDAR  APRENENTAGES I MOTIVAR ALUMNES.
Potser no cal donar tota la volta al mitjó, però hem de començar a pensar que amb aquest tipus de metodologies a les aules, molts dels alumnes que actualment han de passar per l´aula d´educació especial, no els caldria.

Mònica Baños i Carme Rider

ELS INDIS AMERICANS

Recordeu les aventures d´un nen indi i una nena europea que van conèixer dos ossets ?  FEU CLICK DAMUNT EL TÍTOL PER ESCOLTAR LA CANÇÓ

PER LA NONA, L´ANNA, LA SÍLVIA I LA GLÒRIA.  de part del Joan Gassó

Esperem que aquests materials que hem preparat per a vosaltres us ajudin a treballar la unitat didàctica dels indis americans.

Si voleu descarregar els dibuixos per poder-los pintar, només heu de clicar  damunt  les imatges  i les veureu en gran per imprimir.

També us hem preparat un power point que us podeu descarregar fent clic a "slideboom"

els indis americans

View more presentations or Upload your own.

NIT DE REIS

ELS REIS MAGS EXISTEIXEN DE VERITAT

Alguns diuen que eren quatre...

Segons una teoria elaborada per 

 l´astrònom Mark Kidger, del Centre Europeu d´astronomia, un quart Rei Mag anomenat " Arbatán" no va arribar a temps a la ciutat de Betlem  perquè es va desorientar en perdre la llum de l´estrella que el guiava.

Siguin tres o siguin quatre, avui per la Rambla en passaven tres: Melcior, Gaspar i Baltasar.
Quan hem arribat a casa hem posat tres plats plens de torrons i una olla plena d´aigua pels tres camells i, quan després dels nervis i l´excitació pròpia d´una nit com la d´avui  tot ha tornat a la calma, obro el correu i em trobo un e-mail del meu tiet, que és el jubilat més informatitzat de tot l´Òmnium  Cultural i de la resta de Sabadell, cosa de la qual n´estic ben orgullosa.
En fi, el cas és que vull compartir el correu; tard o d´hora a tots ens farà falta:



Els reis Mags són veritat
Tot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- Papà?
- Sí, filla, diga'm.
- Escolta, vull... que em diguis la veritat.
- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que... -va dubtar la Júlia.
- Digues-me, filla, digues-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?
El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:
- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen , perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.
- Llavors no ho entenc papà.
- Asseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.
La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la veritable història dels Reis Mags:
"'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic...
Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:
- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?
- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus
fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços. "
Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any vinent  ja guardaré més diners.
I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.
PD:
Per cert, fes fora de casa teva a aquest barbut gros impostor que vesteix de vermell, és un artifici consumista!!! Salvem al Tió i als Reis Mags!

                                 Feliç Nit de Reis.
                                                                  Carme Rider