El New york times va publicar el passat mes de març un article In troubled Spain, Boom time for foreign language on ens deixa així de bé:
Comença explicant al món que davant dels elevats índexs d´atur, cada vegada són més els espanyols que busquen feina a l´estranger, però que la nostra escassa competència en llengües estrangeres ens dificulta aquesta tasca. Afirma que si bé encara hi ha alguna esperança per les generacions futures, les actuals ho tenen una mica magre. Destaca que menys d´un 5% dels llicenciats parla anglès fluidament i que el nostre nivell d´anglès és pitjor que el de fa quinze anys, també fa referència a la nostra pronunciació, que qualifica de"punt dèbil " i remarca que ni el Presidente del Gobierno ni el líder de l´oposició parlen anglès.
Tot plegat és com per posar-se a plorar. No m´estranya que els del New York Times estiguin tan preocupats per nosaltres...
En canvi, recull les mil maravilles dels Colegios Públicos Bilingües de la Comunidad de Madrid, programa impulsat per la presidenta d´aquesta comunitat, Esperanza Aguirre, que demostra parlar anglès perfectament . Sembla ser que més d´un terç de les escoles d´aquesta comunitat ja s´han incorporat a aquest programa on es fan totes les assignatures en anglès, excepte la llengua castellana i les matemàtiques . Segons l´article, el 90% d´alumnes de la primera promoció han superat l´exàmen de la Universitat de Cambridge, tot i que no especifica quin.
I és clar, jo que desconeixia l´existència d´aquest programa , he pogut comprovar que no hi ha res millor que tenir l´hàbit setmanal de llegir el New York Times per enterar-te del que passa a cinc-cents quilòmetres de casa teva. M´he interessat pel tema i he recollit la següent informació:
1. Al curs 2004 -2005 el Ministerio de Educación es va adherir al Programa " Colegios Bilingües" impulsat pel British Council . Altres països com Italia o Portugal també duen a terme aquest projecte.
2. Aquest programa va dirigit a Escoles Públiques i concertades de la comunidad de Madrid. Per ser considerat Colegio Bilingüe s´han de complir els següents requisits:
-Es poden impartir totes les classes en anglès, excepte les matemàtiques i la llengua castellana.
-La classe de llengua anglesa la impartiran mestres amb la titulació adequada, pels quals no s´exigeix l´habilitació.
-Les classes vehiculades en llengua anglesa han d´ocupar almenys, un terc de l´horari escolar.
-L´escola haurà de comptar amb el nombre de mestres necessaris que hagin obtingut la Habilitación para la ensenyanza bilingüe" en llengua anglesa que dóna la comunidad de Madrid.
-Les classes impartides en anglès han de donar-les mestres amb l´habilitació per a l´ensenyament bilingüe.
-L´escola ha de comptar, al menys, amb un auxiliar de conversación . Aquests auxiliars han de tenir l´anglès com a llengua materna i estar fent o haver finalitzat estudis universitaris.
1. Al curs 2004 -2005 el Ministerio de Educación es va adherir al Programa " Colegios Bilingües" impulsat pel British Council . Altres països com Italia o Portugal també duen a terme aquest projecte.
2. Aquest programa va dirigit a Escoles Públiques i concertades de la comunidad de Madrid. Per ser considerat Colegio Bilingüe s´han de complir els següents requisits:
-Es poden impartir totes les classes en anglès, excepte les matemàtiques i la llengua castellana.
-La classe de llengua anglesa la impartiran mestres amb la titulació adequada, pels quals no s´exigeix l´habilitació.
-Les classes vehiculades en llengua anglesa han d´ocupar almenys, un terc de l´horari escolar.
-L´escola haurà de comptar amb el nombre de mestres necessaris que hagin obtingut la Habilitación para la ensenyanza bilingüe" en llengua anglesa que dóna la comunidad de Madrid.
-Les classes impartides en anglès han de donar-les mestres amb l´habilitació per a l´ensenyament bilingüe.
-L´escola ha de comptar, al menys, amb un auxiliar de conversación . Aquests auxiliars han de tenir l´anglès com a llengua materna i estar fent o haver finalitzat estudis universitaris.
TITULACIÓ NECESSÀRIA PER OBTENIR LA "HABILITACIÓN PARA LA ENSENYANZA BILINGÜE".
S´ha de tenir al menys, una de les següents titulacions:
-Ser llicenciat en filologia anglesa.
-Ser llicenciat en Traducció i interpretació Anglesa
-Tenir el certificat d´aptitud d´anglès de les escoles oficials d´idiomes.
-Cambridge Certificate of Proficiency in English (CPE)
-Cambridge Certificate in Advanced English (CAE)
-Certificat del Trinity College nivells 11 /12
-Tenir un títol universitari cursat en una universitat de parla anglesa.
I jo que d´entrada, aplaudeixo la iniciativa d´impulsar un programa escolar que camini amb pas ferm cap al bilingüisme, em plantejo els següents interrogants:
- D´on treu la comunidad de Madrid tant personal amb aquestes titulacions per cobrir un terç de la jornada escolar a gairebé tres-centes escoles públiques? tenen el nivell i la pronunciació adequada?
-I els auxiliars de conversa? diu que n´hi ha un a cada escola...m´imagino que els proporciona el British Council. Ara entenc perquè a Catalunya no n´arriben , deuen ser tots a Madrid!
-Qui paga l´examen de Cambrigde a final de primària? el Gobierno o les famílies de manera lliure i voluntària? mira que si el paga el Gobierno...nosaltres treient les proves de 4t d´ESO i ells pagant-se exàmens a Cambridge! Ja cal que no ho sàpiga la Merkel, això!
El model educatiu , transportat i transplantat de la British school on la Sra Aguirre va estudiar, també em genera alguns dubtes:
1. Es pot calcar amb èxit un model d´ensenyament de llengües d´una escola privada, dirigida a les èlites, on els mestres i professors són natius,on molts dels seus alumnes són fills de treballadors de les embaixades o directius de multinacionals que a casa tenen babysitters que ja els parlen en aquesta llengua?
2. Com atenen a los Colegios Públicos Bilingües els alumnes amb dislèxia ? i els que tenen transtorns de llenguatge? i els de lateralitat creuada? perquè a les internationals schools aquests casos els resolen convocant als pares i convidant-los a buscar un altre tipus d´escola que s´adapti millor a les necessitats del seu fill, o filla! això sí, amb moltíssima correcció i amabilitat, no ens pensem...
Però l´escola pública és inclusiva i no dic res de nou si recordo que l´última cosa que es recomana a un alumne/a amb algun tipus de transtorn d´aprenentatge és que construeixi coneixement en una llengua estrangera...per tant, s´entén que apliquen mesures individualitzades , la qual cosa comporta recursos organitzatius i humans. No sé com deuen anar de plantilles...
3.Com es pot oferir un nivell adequat dels continguts de ciències a uns alumnes que inicien l´aprenentatge d´una llengua estrangera a primer de primària en un país com el nostre ,on es desaprofita l´etapa de major plasticitat i elasticitat cerebral de la canalla, traduïnt tota la programació infantil incloses les pel.lícules? els nens i nenes de Finlàndia comencen l´aprenentatge formal de les llengües estrangeres als deu anys, però s´han iniciat des de ben petits fora de l´aprenentatge reglat, amb el suport social que té la llengua anglesa a través dels mitjans de comunicació.
4.Garanteix la comunidad de Madrid que cada alumne que surt d´un centre de primària bilingüe tingui una plaça a secundària en un institut de les mateixes característiques?
________________________________________________________________________
Puc intuir certa lleugeresa per part de l´articulista a l´hora d´avalar les exel.lències d´aquest model educatiu.Ha quedat meravellat perquè a l´aula s´impartien ciències en anglès " amb total normalitat". Una cosa és que el mestre estigués parlant de les salibary glands i l´altra és que els alumnes recordin el vocabulari, les estructures lingüístiques i encara més, que hagin interioritzat el funcionament de l´aparell digestiu. Ho ha comprovat això el periodista abans d´escriure l´article ? segur que ni tan sols hi ha pensat.
Un 90% d´aprovats en un examen extern de Cambrigde és una barbaritat..M´inclino a pensar que deu ser una data extreta del 15 o 20 % d´alumnes als quals els seus pares li han pagat la prova voluntàriament, que deuen ser precisament aquells alumnes que ja fan anglès a les acadèmies. Si la prova de la que parlen és una equivalent a un preliminary school ( molt bàsica ) aplicada a un 20% de l´alumnat d´un terç de les escoles madrilenyes, doncs tampoc és com per llançar coets.
Seguiré investigant si la Comunidad de Madrid està portant a terme un projecte ben trenat o està publicitant un castell de sorra.
En qualsevol cas, a Catalunya ens urgeix un model d´aprenentatge de llengües basat en la nostra realitat, amb una direcció clara però sense rigideses igualitàries.
Un model articulat que garanteixi la continuïtat al llarg de tota l´escolaritat i que compti amb el suport social necessari per garantir-ne l´ èxit.
Ja cal que ens hi posem , perquè després de tants anys donant voltes a la paella i tants milions gastats amb iniciatives que es queden pel camí, sembla mentida que encara estiguem igual.
I jo que d´entrada, aplaudeixo la iniciativa d´impulsar un programa escolar que camini amb pas ferm cap al bilingüisme, em plantejo els següents interrogants:
- D´on treu la comunidad de Madrid tant personal amb aquestes titulacions per cobrir un terç de la jornada escolar a gairebé tres-centes escoles públiques? tenen el nivell i la pronunciació adequada?
-I els auxiliars de conversa? diu que n´hi ha un a cada escola...m´imagino que els proporciona el British Council. Ara entenc perquè a Catalunya no n´arriben , deuen ser tots a Madrid!
-Qui paga l´examen de Cambrigde a final de primària? el Gobierno o les famílies de manera lliure i voluntària? mira que si el paga el Gobierno...nosaltres treient les proves de 4t d´ESO i ells pagant-se exàmens a Cambridge! Ja cal que no ho sàpiga la Merkel, això!
El model educatiu , transportat i transplantat de la British school on la Sra Aguirre va estudiar, també em genera alguns dubtes:
1. Es pot calcar amb èxit un model d´ensenyament de llengües d´una escola privada, dirigida a les èlites, on els mestres i professors són natius,on molts dels seus alumnes són fills de treballadors de les embaixades o directius de multinacionals que a casa tenen babysitters que ja els parlen en aquesta llengua?
2. Com atenen a los Colegios Públicos Bilingües els alumnes amb dislèxia ? i els que tenen transtorns de llenguatge? i els de lateralitat creuada? perquè a les internationals schools aquests casos els resolen convocant als pares i convidant-los a buscar un altre tipus d´escola que s´adapti millor a les necessitats del seu fill, o filla! això sí, amb moltíssima correcció i amabilitat, no ens pensem...
Però l´escola pública és inclusiva i no dic res de nou si recordo que l´última cosa que es recomana a un alumne/a amb algun tipus de transtorn d´aprenentatge és que construeixi coneixement en una llengua estrangera...per tant, s´entén que apliquen mesures individualitzades , la qual cosa comporta recursos organitzatius i humans. No sé com deuen anar de plantilles...
3.Com es pot oferir un nivell adequat dels continguts de ciències a uns alumnes que inicien l´aprenentatge d´una llengua estrangera a primer de primària en un país com el nostre ,on es desaprofita l´etapa de major plasticitat i elasticitat cerebral de la canalla, traduïnt tota la programació infantil incloses les pel.lícules? els nens i nenes de Finlàndia comencen l´aprenentatge formal de les llengües estrangeres als deu anys, però s´han iniciat des de ben petits fora de l´aprenentatge reglat, amb el suport social que té la llengua anglesa a través dels mitjans de comunicació.
4.Garanteix la comunidad de Madrid que cada alumne que surt d´un centre de primària bilingüe tingui una plaça a secundària en un institut de les mateixes característiques?
________________________________________________________________________
Puc intuir certa lleugeresa per part de l´articulista a l´hora d´avalar les exel.lències d´aquest model educatiu.Ha quedat meravellat perquè a l´aula s´impartien ciències en anglès " amb total normalitat". Una cosa és que el mestre estigués parlant de les salibary glands i l´altra és que els alumnes recordin el vocabulari, les estructures lingüístiques i encara més, que hagin interioritzat el funcionament de l´aparell digestiu. Ho ha comprovat això el periodista abans d´escriure l´article ? segur que ni tan sols hi ha pensat.
Un 90% d´aprovats en un examen extern de Cambrigde és una barbaritat..M´inclino a pensar que deu ser una data extreta del 15 o 20 % d´alumnes als quals els seus pares li han pagat la prova voluntàriament, que deuen ser precisament aquells alumnes que ja fan anglès a les acadèmies. Si la prova de la que parlen és una equivalent a un preliminary school ( molt bàsica ) aplicada a un 20% de l´alumnat d´un terç de les escoles madrilenyes, doncs tampoc és com per llançar coets.
Seguiré investigant si la Comunidad de Madrid està portant a terme un projecte ben trenat o està publicitant un castell de sorra.
En qualsevol cas, a Catalunya ens urgeix un model d´aprenentatge de llengües basat en la nostra realitat, amb una direcció clara però sense rigideses igualitàries.
Un model articulat que garanteixi la continuïtat al llarg de tota l´escolaritat i que compti amb el suport social necessari per garantir-ne l´ èxit.
Ja cal que ens hi posem , perquè després de tants anys donant voltes a la paella i tants milions gastats amb iniciatives que es queden pel camí, sembla mentida que encara estiguem igual.