dilluns, 30 de desembre del 2013

De Sant Esteve a Nadal

M´han fet arribar aquest interessant article de Jaume Reixach que es va publicar ahir al puntAvui.

Parla molt encertadament del sentit del  Nadal que ha d´anar molt més enllà del religiós, sense perdre de vista que l´element central de la fe cristiana és el fracàs i la mort del Just que es va convertir en victòria per a la humanitat ( resurrecció ) .

Adjunto l´article i tot seguit, un comentari personal que no m´he pogut estar d´escriure.

El drama dels innocents


29/12/13 02:00 - Jaume Reixach
La festa dels Sants Innocents no era només ahir, és cada dia. I creieu-me que no és una festa: és el drama dels innocents

Ahir era la festa dels Sants Innocents. Des del meu punt de vista es tracta d'una redundància: si eren innocents, ja eren sants. L'ordre d'Herodes era matar els nens menors de dos anys, per curar-se en salut, d'acord amb la informació que havia rebut dels tres savis d'Orient que van arribar a Jerusalem. Avui coneixem millor el Jesús històric que abans. Durant segles ha sigut un perfecte desconegut entre els cristians, ja que primer vam conèixer el Crist (l'Ungit) que no l'home que va ser anteriorment el Crist, el Déu fet home. Dit amb altres paraules, hem seguit la vida de Jesús començant pel final, coneixent primer el fracàs de la creu i la posterior resurrecció, el fet central de la vida cristiana, que es caracteritza per la fe en la resurrecció. De fet, la celebració de la vetlla pasqual és més important, en el calendari cristià, que les joioses festes nadalenques. Tanmateix, aquestes són, sens dubte, les celebracions més populars i les que gaudeixen d'una tradició arreladíssima i molt rica en cançons populars. Difícilment trobaríem un poeta que no hagi escrit mai un poema nadalenc. Ben al contrari, és fàcil trobar poetes que només ho són quan arriba el Nadal.
Per Nadal, diu la dita, un pas de pardal. Es refereix a l'inici del solstici d'hivern. La nit s'escurça una miqueta, comparable a un pas de pardal. Quan arribi l'any nou, el pas ja serà de bou. Tot aquest folklore indica la importància que han tingut durant segles les festes nadalenques, molt superior a la resta de les celebracions de l'any. Devem al Concili Vaticà II la recuperació de la celebració de la vetlla pasqual, d'acord amb el fonament de la fe cristiana, que es basa en la fe dels apòstols i en la seva predicació (el Kerigma) dels fets i les paràboles de Jesús, recollides en els quatre evangelis i en les cartes de Pau, no menys que en els Fets dels Apòstols i dels altres llibres del Nou Testament. Mai agrairem prou l'esforç dels pares conciliars per posar l'Església al dia, tal com desitjava l'estimat Joan XXIII. Avui tenim un nombre difícilment calculable de cristians fills del Vaticà II, que, guiats per capellans fidels a l'esperit i la lletra de l'últim dels concilis ecumènics celebrats (i, sens dubte, el més gran de tots els celebrats) representen el futur de l'Església. Un futur que l'elecció del papa Francesc permet pensar que torna a estar en marxa. Jo també ho penso. Igual que participo de la preocupació de molts creients respecte a les possibilitats reals de realitzar el seu projecte de reforma de la cúria i d'assolir una Església pobra i dels pobres, o sigui: digna de Jesús, a qui l'Església ho deu tot. Jesús és més gran que l'Església. Ara bé: Jesús va morir a la creu.
Ja sé que són festes nadalenques, però malauradament no per a tothom. Hi ha molta, moltíssima gent que sofreix. Jesús mateix, malgrat haver estat sempre al costat dels qui sofrien, va tenir una mort injusta, cruel, immerescuda, fruit d'una conxorxa de poders que la va fer inevitable. Moria el just, el sant, l'innocent. Tal vegada perquè mai més en la vida es repetís una situació semblant. I això no obstant, no hi ha dia que no mori un innocent. O algú que no es trobi (com aquells nens innocents) en una situació d'indefensió total. S'ha d'extirpar de la societat la violència física i l'opressió moral de determinats mitjans, que actuen amb la mateixa impunitat que l'homicida confés i convicte, fent seu el dret a mentir que l'assisteix a ell, en tant que convicte, però a ningú més. La festa dels Sants Innocents no era només ahir, és cada dia. I creieu-me que no és una festa: és el drama dels innocents.







Certament, ens cal recuperar el sentit original de les diferents parts de l´any litúrgic i veure com les incorporem en una societat industrialitzada, tecnològica, científica i sobretot, secularitzada.   Per poder-nos renovar, el sentit de tota celebració religiosa ha d´anar més enllà de normes, rituals i costums propis d´una vida de pietat que fins no fa gaire, s´acceptaven amb normalitat però que actualment es consideren impròpies dels nostres temps i  han quedat pobrament substituïdes per uns dies de descans, consum i vacances.
La societat en general sembla haver arribat a la conclusió que la religió no és necessària per viure, fins i tot, que la seva absència ens permet viure amb major grau de llibertat i  menor grau de culpabilitat.
Penso que necessitem  incorporar una religiositat renovada que doni sentit  a les nostres celebracions, a la nostra vida comunitària i a la nostra reflexió personal ; sense que això es tradueixi necessàriament en la transmissió d´unes formes de religiositat que ja estan del tot antiquades  i que són fins i tot, contradictòries amb la nostra manera de viure.
El Nadal, la Quaresma i la Pasqua són fidels representacions de la nostra vida: des del naixement i el compromís de la societat per a la cura de la infància desprotegida; al temps de camí, maduració, esforç i rectificació que representa la Quaresma. La Setmana Santa ens explica que la violenta mort de Jesús va ser conseqüència d´una vida a favor de la justícia.
Davant d´aquesta greu crisi de referents, el Nadal s´acaba convertint en una carrera consumista i abusiva en la qual també hi ha entrat en competició el món escolar cagant el Tió i rebent la visita del Pare Noël i la dels Reis d´Orient.
Quin sentit té duplicar rituals que no corresponen a l´escola sinó a la família i a la societat i que a més a més, es fan mal fets ?
Quin sentit té que els Reis d´Orient apareguin a l´escola el 19 de desembre si de tots és sabut que els primers en arribar són els patges, el dia de Sant Esteve arriba l´Ambaixador i els Reis no arriben fins el dia 5 de gener al migdia! Però si surt a les notícies : “ Ses majestats els Reis d´Orient han arribat aquest migdia a Barcelona i han estat rebuts per l´alcalde de la ciutat….”. Quina manera de desorientar a la canalla i de provocar que descobreixin "la veritat" abans que el seu nivell maduratiu els permeti adoptar el rol de "grans" fent-se còmplice dels adults i protegint als més petits.
El dia 28 de desembre els infants pengen “llufes” a l´esquena dels adults sense que ningú els hi expliqui el sentit.
És llàstima que la Quaresma cristiana hagi quedat revestida només de dejuni i abstinències. La Setmana Santa, sovint queda reduída a la mortificació. El missatge principal hauria de ser que la nostra societat segueix reproduint la trama que va portar a Jesús a la seva crucificació.
La Pasqua és la victòria (resurrecció) que per a cada humà i per a  la humanitat sencera va representar la mort de Jesús, doncs assenyala que la vida i la mort dels qui viuen a favor dels pobres i de la justícia, no queda perduda per sempre.


diumenge, 22 de desembre del 2013

NADAL 2013

Enguany vull felicitar les Festes amb una imatge que recull els valors que, al meu entendre, haurien de predominar en el nou país que hem de construir plegats:

1. El patrimoni familiar
2. L´esforç per la feina ben feta
3. El compromís amb la infància, tot oferint modelatge i encomanant el gust per la cultura i per l´aprenentatge.

He volgut acompanyar aquesta imatge amb un poema de la Joana Raspall, que malgrat va ser escrit a l´any 1977, conserva tota la vigència.  





DRALION : UNA MAGISTRAL FUSIÓ DE CULTURES I NATURA






                       UN REGAL PER ALS  SENTITS. 



-Explosió de colors  ben harmonitzada i mesurada.
-Espectacle acrobàtic  de màxim nivell i màxim risc.
-Fil  argumental amb un gran component de contingut cultural  i d´acostament a la natura.
-Producció musical  exel.lent , plena de contrastos i integradora de terres i cultures.

Em sembla oportú aclarir que sempre m´he mostrat contrària a la creixent influència de la indústria cultural de masses que actua com element  mediàtic uniformador  i totalitzant i pensada únicament per obtenir grans guanys econòmics.

Generalment, acostumo a decantar-me per propostes culturals  i artístiques de qualitat més minoritàries, amb un grau de comercialització mesurat i raonable; sense aquell descarat component de manipulació sistemàtica que pretén doblegar l´espectador davant els interessos  del poder.

Però confesso obertament de el CIRQUE DU SOLEIL m´ha atrapat una vegada més. No puc deixar de dir i repetir que tenen la bona fama més que merescuda i que es guanyen sobradament el sou que cobren.

Fa anys vaig pensar que ALEGRIA havia estat una producció encertada difícil de superar. Més tard  va arribar CORTEO. D´entrada, el tema de l´enterrament d´un pallasso no em semblava gaire suggerent, però vaig quedar admirada de la capacitat  dels guionistes per dibuixar  la humanitat a través d´aquesta figura que  a estones ens ridiculitza, a estones ens enlaira... però sempre aconsegueix que ens emmirallem. També vaig quedar meravellada de la capacitat dels acròbates per transmetre sentiments, a vegades complementaris i a vegades contraposats.

I ara és el torn de  DRALION, una fantàstica fusió de les arts acrobàtiques tradicionals xineses i el vanguardisme multidisciplinari del Cirque du Soleil.  Una exel.lent  barreja entre la filosofia oriental que  cerca l´harmonia entre l´home i la natura,  i els rituals occidentals  que són producte de la concepció que la natura és la font de riquesa necessària  per a cobrir les  necessitats humanes.
Com de costum, és un espectacle per a tots els públics però en aquesta ocasió, han introduït uns elements de referència que faciliten la comprensió  de l´escenificació als més petits; cada element de la natura és representat per un color :l'aire és de color verd, l'aigua és de color blau, el foc és vermell i la terra marró ocre. Així mateix el món oriental queda sempre representat per la figura del drac, mentres que el món occidental queda clarament identificat amb el lleó. 

     Cultura de masses de qualitat. No li podem donar l´esquena.

    ELEGANT, SENSUAL, HIPNOTITZANT.....MA-GIS-TRAL 





                                                           

UN REGAL MÀGIC I MUSICAL


Dissabte passat vam tenir el goig  de ser convidats a l´espectacle BOMBOLLAVA,  De Pep Bou. 

Va ser un regal màgic i musical.  Una excel.lent ocasió per gaudir de les bones amistats i  per introduir  els menuts de la casa en el fet teatral.  
BOMBOLLA VA és una oportunitat per connectar  amb  la necessitat de misteri, calma, bellesa dels infants, sobretot davant de l´absència de  gust   estètic  al què estan sotmesos a diari i  que és  present  a  les  joguines,  als  materials  escolars i a les aules.

 
Una producció teatral adequada per infants a partir de tres o quatre anys

Desafiant les condicios ambientals i jugant amb la física i la química, Pep Bou ens mostra que les bombolles de sabó poden esdevenir un bell llenguatge visual sorgit a partir de la manipulació dels d´objectes més quotidians.

Aigua, sabó, tubs i fum són conjugats en una obra d´artesania que convida a infants i a adults a contemplar la bellesa de les coses més efímeres i l´efímera bellesa de les coses.

dimarts, 10 de desembre del 2013

INFORME PISA 2013 - La sacralització de les dades -


 Un any més, l´informe PISA ens diu que estem estancats, que no ens ensortim. Que hi ha massa quantitat i poca qualitat.

 Que el nivell acadèmic del nostres escolars és baix, està fora de dubte, que el sistema escolar de casa nostra necessita urgents reformes estructurals, també. Amb tot, afegeixo alguns punts de reflexió que tenen per objectiu aportar relativitat a la lectura d´aquests resultats, sense deixar de remarcar les indiscutibles millores i canvi d´enfocament que necessita el nostre sistema educatiu:

L´EDUCACIÓ ÉS UN PROCÉS FORTAMENT MARCAT PEL CONTEXT : penso que no té cap fonament ni consistència establir una eina comparativa entre països que no tenen un mínim denominador comú i pretendre´n una anàlisi comparativa basada en els resultats, a a partir de la qual  s´han de poder deduir fórmules universals de polítiques educatives.

QUALSEVOL MECANISME D´AVALUACIÓ  HAURIA  DE:

  a/ permetre trobar fórmules per a dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura de referència i també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en les dades.

b/  Ser un mecanisme integrat en el procés.


L´OBSESSIÓ PEL POSICIONAMENT EN EL RANQUING  INTOXICA EL PROCÉS D´APRENENTAGE

L'obsessió per posicionar-nos en el rànquing del top ten i la lectura parcial de les dades ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l'autonomia de centres, els horaris, l'avaluació…tot, per sortir més ben parats l´edició següent.

Polítics, periodistes i tertulians s´atreveixen a fer deduccions i forçar tot tipus d´interpretacions. Aquestes lectures  parcials, interessades i simplificades; perverteixen i desdibuixen la finalitat del sistema d´avaluació. L´estadística  acaba servint per justificar determinats programes polítics.


ÈXIT ASIÀTIC O CAMPANYA PROMOCIONAL ACORDADA I CONSENTIDA?

L’informe Pisa no avalua tots els alumnes xinesos, sinó tan sols de les economies més avançades del país. Una vegada més, torna a posar-se de manifest que la impunitat de la que gaudeix aquest país asiàtic no es redueix al terreny comercial.

Deixar que facin una foto d´allò que interessa al govern Xinès  és equivalent a dir que la trista realitat en què viuen els infants xinesos, no existeix. I nosaltres, no tan sols tapem aquesta realitat, sinó que els posem al capdavant de les llistes i el presentem com a país de referència.


EL RESULTAT EN CIÈNCIES REFLECTEIX LES PRIORITATS DEL PAÍS

En aquest punt, ningú no ens pot negar la coherència existent entre les polítiques educatives i les econòmiques, doncs la manca d´estímul a les vocacions científiques va acompanyada de retallades als centres d´investigació.

NOVAMENT, EL CANVI DE METODOLOGIES QUEDA CONFIAT A L´AVALUACIÓ

La Consellera Rigau ja ha anunciat que, amb l´objectiu de millorar els resultats de ciències, el Departament d´Ensenyament afegirà una altra prova que avaluarà la competència científica.

Una vegada més, comencem la casa per la teulada pensant que l´avaluació serà la transformadora de les metodologies d´aula. Ha quedat més que demostrada la capacitat que té el sistema d´avaluació per estructurar i modificar currículums, però els bons resultats només poden venir del canvi de metodologies.
El dia que entenguem que l´escola primària ha de ser l´hivernacle del gust per aprendre i el llit de la identificació de les diferents habilitats, haurà arribat el veritable canvi metodològic. Però per a què aquest hivernacle fructifiqui, cal posar-hi un bon planté.
 Potser no queda massa simpàtic això que vaig a dir, però no tothom pot ser mestre, igual que no tothom pot ser enginyer. Més enllà de la formació inicial i permanent, cal una selecció de perfils. I com abans ho assumim, abans posarem fil a l´agulla en benefici de tots, però especialment en benefici d´aquells que passen la infància exposats a una contínua situació de frustració.


EDUQUEM PER A SER COMPETITIUS I PROU?

PISA només avalua la competivitat. El sentit de l´educació ha d´anar més enllà. On queda la creativitat, la sensibilitat estètica o musical, el gust per aprendre o les ganes d´escriure? I el desenvolupament personal i compromís social que donen sentit a la vida?  Si es desdibuixen les veritables finalitats de l´educació, no anem bé.

diumenge, 1 de desembre del 2013

IDENTIFICACIÓ I DESPLEGAMENT DE LA COMPETÈNCIA D´ÀMBIT DIGITAL EN EL CURRÍCULUM


El Departament d’Ensenyament va presentar el proppassat 6 de novembre  les competències bàsiques de l’àmbit digital en el currículum de primària i secundària. L’acte de presentació va estar presidit per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i va comptar amb la participació del catedràtic de pedagogia de la UAB, Jaume Serramona, que en va  fer la conferència inaugural. L´acte també va comptar amb l´assistència del  professor i company Pere Marquès, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia i coordinador  del grup de treball que ha elaborat els documents :



 El document de desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit digital vol promoure un canvi metodològic, i alhora permetre clarificar les competències bàsiques en l’àmbit digital. D’aquesta manera, s’afegeix als treballs de competències en l’àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) i també les d´àmbit matemàtic, que es van presentar al gener.



digita_bo


El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques digitals que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula. El treball ha estat elaborat amb la participació de professionals de l’àmbit universitari, professorat de centres públics i privats,  representants de la Inspecció Educativa, i tècnics del Departament d’Ensenyament.


  El desplegament de les competències, tant a primària com a secundària, es divideixen en quatre blocs, i inclouen aspectes com ara els coneixements dels diferents dispositius digitals, el treball col·laboratiu, l’accés a la informació i posterior transformació en coneixement o la reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.


La competència digital té un caràcter transversal pel que fa al tractament de la informació i de la comunicació, que fa que es relacioni amb totes les matèries del currículum. Les diferències entre el document de les competències digitals de primària i el de les de secundària se situen d’una banda entorn de l’estructura pròpia de cada etapa i, de l’altra, de les característiques de les diferents edats dels alumnes. És per aquest motiu que s’ha desenvolupat una competència sobre ciutadania que afecta exclusivament el document de secundària.