De Sant Esteve a Nadal

M´han fet arribar aquest interessant article de Jaume Reixach que es va publicar ahir al puntAvui.

Parla molt encertadament del sentit del  Nadal que ha d´anar molt més enllà del religiós, sense perdre de vista que l´element central de la fe cristiana és el fracàs i la mort del Just que es va convertir en victòria per a la humanitat ( resurrecció ) .

Adjunto l´article i tot seguit, un comentari personal que no m´he pogut estar d´escriure.

El drama dels innocents

29/12/13 02:00 - Jaume Reixach

La festa dels Sants Innocents no era només ahir, és cada dia. I creieu-me que no és una festa: és el drama dels innocents

Jaume Reixach Felipe

Ahir era la festa dels Sants Innocents. Des del meu punt de vista es tracta d'una redundància: si eren innocents, ja eren sants. L'ordre d'Herodes era matar els nens menors de dos anys, per curar-se en salut, d'acord amb la informació que havia rebut dels tres savis d'Orient que van arribar a Jerusalem. Avui coneixem millor el Jesús històric que abans. Durant segles ha sigut un perfecte desconegut entre els cristians, ja que primer vam conèixer el Crist (l'Ungit) que no l'home que va ser anteriorment el Crist, el Déu fet home. Dit amb altres paraules, hem seguit la vida de Jesús començant pel final, coneixent primer el fracàs de la creu i la posterior resurrecció, el fet central de la vida cristiana, que es caracteritza per la fe en la resurrecció. De fet, la celebració de la vetlla pasqual és més important, en el calendari cristià, que les joioses festes nadalenques. Tanmateix, aquestes són, sens dubte, les celebracions més populars i les que gaudeixen d'una tradició arreladíssima i molt rica en cançons populars. Difícilment trobaríem un poeta que no hagi escrit mai un poema nadalenc. Ben al contrari, és fàcil trobar poetes que només ho són quan arriba el Nadal.
Per Nadal, diu la dita, un pas de pardal. Es refereix a l'inici del solstici d'hivern. La nit s'escurça una miqueta, comparable a un pas de pardal. Quan arribi l'any nou, el pas ja serà de bou. Tot aquest folklore indica la importància que han tingut durant segles les festes nadalenques, molt superior a la resta de les celebracions de l'any. Devem al Concili Vaticà II la recuperació de la celebració de la vetlla pasqual, d'acord amb el fonament de la fe cristiana, que es basa en la fe dels apòstols i en la seva predicació (el Kerigma) dels fets i les paràboles de Jesús, recollides en els quatre evangelis i en les cartes de Pau, no menys que en els Fets dels Apòstols i dels altres llibres del Nou Testament. Mai agrairem prou l'esforç dels pares conciliars per posar l'Església al dia, tal com desitjava l'estimat Joan XXIII. Avui tenim un nombre difícilment calculable de cristians fills del Vaticà II, que, guiats per capellans fidels a l'esperit i la lletra de l'últim dels concilis ecumènics celebrats (i, sens dubte, el més gran de tots els celebrats) representen el futur de l'Església. Un futur que l'elecció del papa Francesc permet pensar que torna a estar en marxa. Jo també ho penso. Igual que participo de la preocupació de molts creients respecte a les possibilitats reals de realitzar el seu projecte de reforma de la cúria i d'assolir una Església pobra i dels pobres, o sigui: digna de Jesús, a qui l'Església ho deu tot. Jesús és més gran que l'Església. Ara bé: Jesús va morir a la creu.
Ja sé que són festes nadalenques, però malauradament no per a tothom. Hi ha molta, moltíssima gent que sofreix. Jesús mateix, malgrat haver estat sempre al costat dels qui sofrien, va tenir una mort injusta, cruel, immerescuda, fruit d'una conxorxa de poders que la va fer inevitable. Moria el just, el sant, l'innocent. Tal vegada perquè mai més en la vida es repetís una situació semblant. I això no obstant, no hi ha dia que no mori un innocent. O algú que no es trobi (com aquells nens innocents) en una situació d'indefensió total. S'ha d'extirpar de la societat la violència física i l'opressió moral de determinats mitjans, que actuen amb la mateixa impunitat que l'homicida confés i convicte, fent seu el dret a mentir que l'assisteix a ell, en tant que convicte, però a ningú més. La festa dels Sants Innocents no era només ahir, és cada dia. I creieu-me que no és una festa: és el drama dels innocents.

			Certament, ens cal recuperar el sentit original de les diferents parts de l´any litúrgic i veure com les incorporem en una societat industrialitzada, tecnològica, científica i sobretot, secularitzada.   Per poder-nos renovar, el sentit de tota celebració religiosa ha d´anar més enllà de normes, rituals i costums propis d´una vida de pietat que fins no fa gaire, s´acceptaven amb normalitat però que actualment es consideren impròpies dels nostres temps i  han quedat pobrament substituïdes per uns dies de descans, consum i vacances. La societat en general sembla haver arribat a la conclusió que la religió no és necessària per viure, fins i tot, que la seva absència ens permet viure amb major grau de llibertat i  menor grau de culpabilitat. Penso que necessitem  incorporar una religiositat renovada que doni sentit  a les nostres celebracions, a la nostra vida comunitària i a la nostra reflexió personal ; sense que això es tradueixi necessàriament en la transmissió d´unes formes de religiositat que ja estan del tot antiquades  i que són fins i tot, contradictòries amb la nostra manera de viure. El Nadal, la Quaresma i la Pasqua són fidels representacions de la nostra vida: des del naixement i el compromís de la societat per a la cura de la infància desprotegida; al temps de camí, maduració, esforç i rectificació que representa la Quaresma. La Setmana Santa ens explica que la violenta mort de Jesús va ser conseqüència d´una vida a favor de la justícia. Davant d´aquesta greu crisi de referents, el Nadal s´acaba convertint en una carrera consumista i abusiva en la qual també hi ha entrat en competició el món escolar cagant el Tió i rebent la visita del Pare Noël i la dels Reis d´Orient. Quin sentit té duplicar rituals que no corresponen a l´escola sinó a la família i a la societat i que a més a més, es fan mal fets ? Quin sentit té que els Reis d´Orient apareguin a l´escola el 19 de desembre si de tots és sabut que els primers en arribar són els patges, el dia de Sant Esteve arriba l´Ambaixador i els Reis no arriben fins el dia 5 de gener al migdia! Però si surt a les notícies : “ Ses majestats els Reis d´Orient han arribat aquest migdia a Barcelona i han estat rebuts per l´alcalde de la ciutat….”. Quina manera de desorientar a la canalla i de provocar que descobreixin "la veritat" abans que el seu nivell maduratiu els permeti adoptar el rol de "grans" fent-se còmplice dels adults i protegint als més petits. El dia 28 de desembre els infants pengen “llufes” a l´esquena dels adults sense que ningú els hi expliqui el sentit. És llàstima que la Quaresma cristiana hagi quedat revestida només de dejuni i abstinències. La Setmana Santa, sovint queda reduída a la mortificació. El missatge principal hauria de ser que la nostra societat segueix reproduint la trama que va portar a Jesús a la seva crucificació. La Pasqua és la victòria (resurrecció) que per a cada humà i per a  la humanitat sencera va representar la mort de Jesús, doncs assenyala que la vida i la mort dels qui viuen a favor dels pobres i de la justícia, no queda perduda per sempre.