divendres, 13 de gener del 2012

LA SOCIETAT DEL BENESTAR

Una formació necessària per educar en un context de crisi
Aquest és el títol i el tema del cicle formatiu de conferències que va tenir lloc el proppassat mes de març a  l´escola l´Avenç de Sant Cugat del Vallès i que va ser organitzat per la Fundació Collserola . Els textos i els continguts de les ponències han quedat recollits per l´editorial  Arcàdia en la seva publicació  LA SOCIETAT DEL BENESTAR i s´han fet extensius a totes les famílies per tal de fer-les partícips d´unes reflexions que han de contribuir a una eficàcia educativa basada en un esforç i objectius comuns.
En primer lloc, agrair la iniciativa i valorar l´encert d´haver vist imprescindible el tractament d´aquest tema  que  a primera vista pot semblar no tenir una  relació directa  amb les programacions d´aula, els recursos didàctics  o el Projecte Educatiu de Centre, però que  és una qüestió de fons prou trascendental com per formar part intrínseca de  tot procés educatiu que pretengui transmetre els valors necessaris per a ser ciutadà al S.XXI.

En segon lloc, fer un breu repàs a les ponències i aportar algunes petites reflexions personals:
Josep M. Bricall, Antón Costas, Joan Majó i Alfredo Pastor van tenir l´oportunitat de tractar   ,durant cinc dies i  des de diferents  perspectives, aspectes com els origens i les causes de la societat del benestar, la seva viabilitat en un  context de crisi com l´ actual;  les polítiques econòmiques dels governs amb relació a l´equilibri que ha d´existir  entre aquestes , els mercats i el conjunt de la societat...
També va haver-hi  ocasió per debatre questions sobre la globalització i les economies emergents orientals, però sobretot i d´una manera molt especial , les implicacions educatives  d´aquesta crisi, la preocupació dels educadors - docents i famílies- per ajudar a nens i joves a construir la bastida  que els permeti adaptar-se als efectes d´una recessió econòmica que en moltes famílies  comença a fer-se ben  evident  i que  no va en sintonia   amb   els hàbits  i costums d´una societat que ha acomodat als seus infants en uns luxes i facilitats  sobre els quals ha intentat conscienciar a base de sermons que no tenen cap sentit per a qui no ha experimentat altra manera de viure.

A banda de compartir o no la totalitat de les visions personals dels ponents- sempre documentades i ben argumentades-haig de remarcar que per primer cop des de que es va  iniciar aquesta crisi i després d´haver escoltat i llegit masses vegades que " la crisi serà una oportunitat per retornar a uns valors necessaris d´austeritat i solidaritat que la societat actual ha descatalogat", he pogut comprovar que, en aquest cas,  tot el contingut de les ponències ha girat al voltant d´una idea mare i fonamental, que he trobat a faltar en altres ocasions:
He vingut observant des de fa temps  que els autors i experts  que jo he pogut seguir , han tractat la crisi com una oportunitat de retornar a valors  anteriors, sense parar atenció que la crisi, per si sola i sense que nosaltres fem res, no ens aportarà aquests valors. En tot cas, ens obligarà a modificar alguns costums de manera forçosa que vagin en la línia del consum responsable i l´estalvi,  l´austeritat, i potser fins i tot les conductes solidàries; però si no hi ha una transmissió educativa per tal que aquests costums, que ara es viuen com una qüestió transitòria i obligada per les circumstàncies, quedin impregnades  en la consciència de les noves generacions fins a convertir-se en valors de referència, s´esfumaran davant la primera bufarada de bonança econòmica.
No pretenguem , per tant , que  només pel fet d´ estar davant d´aquesta circumstància econòmica actual a la que hem anomenat crisi, tornara la feina ben feta, la formació,la perseverància , la racionalització del consum ... tots ells  en forma de valors com si d´un estol d´orenetes es tractés, que vénen elles soletes quan arriba la primavera.
Així doncs, hem d´entendre el context actual com una ocasió de reflexió col.lectiva i d´implicació de tots els agents socials que es tradueixi en  la transmissió d´uns valors culturals sòlids a les futures generacions.
I ara em ve al cap  una frase que sovint tinc present , tot i que sóc incapaç de recordar-ne l´autor:
"No  és tant la qüestió en quin tipus de món deixem els nostres fills, com quin tipus de fills deixem al món."

dilluns, 2 de gener del 2012

2012



Deixeu-me començar  l´any citant a l´escriptor que, per a mi, millor va saber retratar els bells racons mediterranis del Baix Empordà. M´agrada de Pla la senzillesa de la seva descripció , però especialment el valor que dóna a la contemplació de la natura i com la combina amb les seves reflexions sobre el comportament i les relacions humanes:

" Les circumstàncies de la vida fan que un hom hagi de dependre sempre d’una cosa diferent del que demanen el temperament i l’instint. Però aquesta cadena de desharmonia, que forma el teixir i el desteixir de la Providència, explica per què com més forta és l’obligació de navegar en el safareig ciutadà més plaer dóna la contemplació del mar des d’una altura o des de la popa d’una barca. "
El meu país-Josep Pla
2012
SAPIGUEM TROBAR AQUESTS MOMENTS

Carme Rider

El Nadal, vist per Cristina Losantos

Un dibuix de Cristina Losantos que ens il.lustra aquesta celebració tan tradicional i tan nostra: el Pessebre ocupant un lloc preferent i omplint de molsa el menjador , els versos dalt de la cadira, els avis entusiasmats i amb les monedes  a punt des de fa dies mentre l´adolescent , en el seu món , va comptant l´estona que falta per acabar i trobar-se amb els seus amics. Els dos cosinets pensant quina una en faran mentre la tieta els retrata per sorpresa... Neules,cava,torrons...la típica cafetera Oroley,  que mica en mica anem substituint per  Nespresso...
Tots ben  tips i ben mudats, ben rebuts i ben retrobats,seguirem i seguirem fins a l´arribada dels tres Reis, que no del Pare Noël, que com diu un familiar meu, és un immigrant il.legal  i segons l´última enquesta de l´Ómnibus només té popularitat entre els catalans castellanoparlants de dretes i de casa bona. Segons la mateixa enquesta, els catalans catalanoparlants i d´esquerres prefereixen el Tió i els tres Reis. I  els de la dreta catalanista ? d´aquests l´enquesta  no  en diu res. 
Bé , tant se val, nosaltres a la nostra i Bon Nadal !
Carme Rider