dilluns, 20 de desembre del 2010

I AMB AQUEST ANÀLISI PUBLICITARI DE L´EMPRESA DE JOGUINES MÉS ANTIGA D´ESPANYA, US VULL DESITJAR UNES BONES FESTES DE NADAL

Al 1970 jo no havia nascut encara, però em faltava molt poquet. Les coses han canviat molt  des de llavors i la campanya publicitària de " las muñecas de Famosa " ha variat en la forma, però el missatge continua  sent el mateix: recull l´esperit nadalenc de les diferents èpoques.Del 1970 al 1980  el van  construir a partir  d´unes imatges molt bíbliques basades en el naixement de Jesús (Lluc 2,6-8.15-20):  la Sagrada Família i la visita dels pastors,que en aquest cas són els nens i nenes representant  la viva imatge de l´amor i la felicitat , valors molt característics  d´aquestes Festes. Qui que tingui entre 40 i 45 no s´hi sent identificat ?


L´edició del 1980 és la que jo recordo millor,es va repetir durant molts anys. Per a mi aquest sempre ha estat el genuí , sortia la meva Nancy estimada de la qual cada any en demanava una versió diferent. Segurament aquest anunci  és "l´autèntic " per  a tots aquells que , com jo, al 2011 farem quaranta primaveres.
Aquí encara es repeteix la imatge del pessebre  que després desapareixerà. L´element que s´ha mantingut intacte durant els 30 anys i que ha donat identitat al producte és la cançó original. Hi ha algú que pugui dir que no guarda la lletra d´aquesta cançó a la seva memòria ?






Mireu quin canvi d´estil el de l´any 1994! A part de que les noves tecnologies ja donaven a l´anunci un aspecte visual molt diferent, el pessebre i la Sagrada família van ser substituits  per l´arbre de Nadal i el ninot de neu.  Però és que les nines també havien desaparegut...
Bé, està clar que per seguir igual en el temps, s´ha de canviar . I això és el que van fer els publicistes: seguir transmetent el missatge nadalenc i familiar de pau , joia i felicitat, però amb un aire més actual i  europeu.



Any 2006:  Se´ls ha de felicitar. O és que  aquesta combinació de les dues  èpoques no és real ?

                                  " Nochebuena de amor, Navidad jubilosa,
                                    es el mensaje feliz de las muñecas Famosa"
                                                          BON NADAL

diumenge, 19 de desembre del 2010

FEM-LOS PARTICIPAR EN LES TASQUES DE LA LLAR!

Al llarg de la meva vida professional he tingut l´oportunitat d´escoltar les preocupacions de moltes famílies. La majoria d´elles han estat parelles compromeses amb l´educació dels seus fills que han fet  els impossibles per trobar el temps per estar amb ells després de les seves jornades laborals.
En conec d´altres que han participat  en tot tipus de jornades i conferències sobre diferents aspectes relacionats amb l´educació dels fills, però a l´hora de la veritat han fracassat estrepitosament. I és que el millor regal que podem donar als fills és el nostre temps!
Un element de preocupació molt comú que ha anat en augment especialment en els últims anys, és la preocupació dels pares respecte la poca capacitat d´esforç dels seus fills i la manca de responsabilitat  i autonomia a l´hora de complir amb les seves obligacions.
És molt convenient que tots els membres de la família comparteixin les feines de casa.Tenir la responsabilitat de l´encàrrec ajuda al creixement personal,  fomenta la capacitat participativa i ajuda  als infants a a entendre millor el concepte de cooperació.
 A més  de fomentar la seva  capacitat  participativa, estem ensenyant  als nostres fills/es a pensar en els altres i donar-los suport quan cal.
A casa tenim moltes ocasions per fer-los col.laborar: des de parar la taula, baixar la brossa,buidar el rentaplats, fins ocupar-se de vestir un germà petit ,  jugar una estona amb ell per distreure´l , o fer una estoneta de companyia al tiet que acava de ser operat.
La responsabilitat a la llar ajuda a créixer en molts valors personals i comprendre la satisfació que proporciona el fet de ser útil.
En rebre la resposta positiva dels pares amb actitut de  gratitut, augmenta la seva autoestima i els ensenyem  a ser agraïts, ja que el reconeixement i l´agraïment que demostrem els pares en veure complert un encàrrec, és un dels referents per a transmetre aquesta qualitat .
Sense posar-hi paraules, infants i joves ens demanen què han de fer, volen saber quin és el seu paper dins la llar i què s´espera d´ells.
Massa sovint he vist actituts rondinàires de pares i mares que es queixen de la poca participació familiar, però quan he parlat amb ells han acabat reconeixent  que potser estaven recriminant als seus fills/es el haver fet malament unes coses que no sabien com  havien de fer.
Educar en la responsabilitat és formar persones honestes, amb conviccions profundes i fonamentades en valors. La responsabilitat personal és necessària per a tots,  i els adults hem de ser els referents:  la  nostra manera de fer, la maduresa amb que prenem les decisions i l´actitut en que afrontem les contrarietats, ens ajudarà a formar persones crítiques i madures, amb capacitat d´aplicar allò que han après.
" El treball ajuda sempre. Treballar no és realitzar allò que un s´imaginava, sinó descobrir allò que un porta dins." BORIS L. PASTERNAK

dijous, 11 de novembre del 2010

SARA, NO HO HAS SOMIAT!!

Maragall da marcha atrás y autorizará la jornada intensiva en junio en las escuelas

Los maestros ganan el pulso tras boicotear las colonias de miles de alumnos
"El departamento del consejero Ernest Maragall afirmo ayer que la autorización de la jornada intensiva tiene sentido ahora con los decretos de autonomía y de dirección de centros escolares aprobados recientemente, que dan a las escuelas más potestad para organizarse. Para desbloquear el asunto, Educación anunció que "ha dado instrucciones a los directores de los servicios territoriales para que gestionen con las direcciones de los centros educativos la organización de la jornada en el mes de junio". Educación recalca que los directores son "los profesionales en los que recae la toma de decisiones sobre el funcionamiento global del centro y la rendición de cuentas a la sociedad".
El País. 11/11/2010

´Ni els mestres han guanyat el pols , ni els decrets de direccions i d´autonomia tenen res a veure amb aquesta nova decisió: l´aprovació de la jornada intensiva ja era competència de  Consell Escolar  abans de la LEC,amb el posterior  vistiplau de la Direcció territorial . No serà que a falta  de propostes clares i coherents han de copiar les de CIU? La  Sra Irene Rigau ha dit i repetit que en cas de formar govern a partir del 28-N ,  retornarà la jornada intensiva a aquells centres que la sol.licitin .
Ai,  Maragall ! quina serà la propera? ara també suprimirà la setmana blanca,  i ens retornarà el dia 7 de gener? aquestes coses s´han de pensar abans de crear aquest malestar tan innecessari  entre pares i mestres i abocar a la crisi a les cases de colònies i sectors d´oci.
I ara ? doncs ara direm el mateix que diu CIU a veure si remontem i al.leguem que són els nous decrets els que donen sentit a aquest canvi de criteri .
És d´esperar que els representants del sector famílies en Consell Escolar autoritzin la jornada intensiva  només si els mestres es comprometen a fer colònies.
Caldria un pacte que reguli aquest tema, per evitar que torni a passar una cosa així.
Carme Rider

MIREU EL VIDEO ON L´HONORABLE CONSELLER ARGUMENTA D´UNA MANERA CONTUNDENT ELS MOTIUS PELS QUALS  LA JORNADA INTENSIVA HA DE TENIR UN CRITERI UNIFICAT DE TERRITORI I MAI HA DE QUEDAR SUBJECTA A DECISIONS INDIVIDUALS DE  CADA CENTRE.  ARA  RESULTA QUE JA POT SER DECISIÓ PARTICULAR DE CADA CONSELL ESCOLAR.  SENSE COMENTARIS.
Carme Rider

dimarts, 26 d’octubre del 2010

ENID BLYTON

Acabo de veure la pel.lícula de  la biografia de Enid Blyton en versió original i he quedat "morta ". Per a mi  aquesta autora anglesa ha estat la reina de la literatura infantil i juvenil. Gràcies a ella he gaudit de  moltes hores de lectura, i  no per obligació, sinó per plaer.
Abans dels 12 anys ja m´havia llegit tota la col.lecció de " Los cinco " i "los siete secretos". Més endavant "La torres de Malory" i " La escuela de Santa Clara".
Totes les col.leccions m´agradaven molt, però " las aventuras de los cinco " d´una manera especial:  la història sempre començava quan els protagonistes arribaven a casa del seu tiet " tio Quintin " a passar les vacances. L´escenari era un petit poble costaner  d´Anglaterra .El  tiet era un savi que sempre estava molt ocupat  dins del despaxt i els hi  havia posat una  barqueta a la seva disposició per accedir a una petita illa  que hi havia allà  a prop.
Com que jo vivia en una ciutat mitjana on no hi havia lloc per totes aquestes aventures, em sentia absolutament fascinada per  aquest grup de quatre nens i un gos  que passaven les vacances envoltats de natura, en un món sense adults, castells amb passadissos secrets, mapes de llacs on s´amagaven tresors, contrabandistes i tot tipus de perills que sempre acabaven per resoldre.
Devia tenir  tretze o catorze anys quan em vaig "enganxar" a " Las torres de Malory" i "La escuela de Santa Clara". Eren històries que passaven en un internat de nenes de classe alta  on les protagonistes vivien unes aventures apassionants.
El cas és que la biografia de l´autora la mostra com una dona despreciable ,inmadura i insegura que no tenia ni el més mínim instint maternal, alcohòlica, adúltera  i amb una personalitat  tremendament complexa.  Sembla ser que va quedar profundament traumatitzada per l´abandonament  dels seu pare quan tenia dotze anys i als disset va marxar de casa  per no tornar mais més. Alguns han aprofitat per voler veure en els seus llibres estereotips racistes i classistes. Bé , hem de tenir en compte que  en la època en que es van escriure aquestes obres, la globalització no era  precisament el valor dominant.
 També Mark Twain  va decidir que a Tom Sawyer el borratxo i el lladre seria l´indi . Més estereotips racistes  que hi ha a Les aventures de Tom Sawyer! on a cada casa hi havia uns quants esclaus negres amb qui els nens i nenes blancs tenien prohibit relacionar-se...!! Bé, era el reflexe  dels valors d´una determinada època i haig de dir que "Les aventures de Tom Sawyer"  em van ajudar molt a establir relacions a les classes d´història .  En aquest sentit no penso que s´hagi d´anar a buscar més enllà.
Ben mirat, potser sí que hi havia coses estranyes en els llibres de Blynton si  ens posem a pensar què feien tots aquells nens i nenes autosuficients, que voltaven sols o estaven internats? on eren els seus pares ? per què sempre estaven vigilats per algun tiet esquerp o algun tutor a qui feien més nosa que servei ? De petita , el fet que aquests nens tinguessin tanta llibertat i estiguessin tot el dia ficant-se en problemes envoltats de gossos i altres mascotes, em causava més enveja que una altra cosa, però un cop analitzat aquest fet que és una constant en tota la seva obra i després de conèixer la seva vida, se m´acut pensar que va ignorar en la seva obra allò que en el món real li havia causat dolor.L´adult.
També comprenc millor aquesta constant en la continuïtat dels personatges que tanta seguretat em donava a mi de petita: saber que en el proper llibre em tornaria a trobar amb aquells personatges que ja coneixia i m´estimava, de la mateixa manera que l´autora sabia que la continuïtat que ella no va tenir és la que dóna seguretat als infants.
Segons la biografia , la seva obra va estar vetada durant molts anys a la BBC per ser considerada una obra de segona classe, un gènere d´aventures sense cap mena de valor literari.
Com que no sóc cap experta no em posaré a valorar la qualitat literària de les obres de Blyton, però ningú no pot negar que van marcar a tota una generació. A mi, "Los cinco " em van convertir en una lectora  compulsiva. Enid Blyton sabia com fer-me sentir part de les aventures que relatava. Mentre llegia em sentia com una més, com la "sisena" d´aquells nens anglesos que, mirant-los ara amb ulls d´adult , haig de reconèixer que són una mica estereotipats, però em sentia absolutament captivada  seves personalitats quan encara era una nena.
La seva pròpia filla afirma en la biografia i referint-se a la seva mare:  " El secret del seu èxit és que escrivia com una nena amb habilitat d´adult" .
Jo devia tenir uns vuit anys quan algú em va regalar el primer llibre de " los cinco " . En Joan, deu anys més gran que jo, em va veure llegir i em va preguntar: 
- t´agrada ?
-M´encanta !! ara ja l´estic acabant.
Em va fer pujar a la seva habitació i va treure de sota el llit una capsa de cartró amb tota la col.lecció de Los cinco. - Són per a tu, em va dir. Jo ja fa anys que els he llegit. Cuida´ls.
De Los cinco vaig passar a Los siete secretos, de Los siete secretos a Las torres de Malory, després La escuela de Santa Clara .Vaig passar sense adonar-me´n  de Enid Blyton a  Gardner, Levine, Broca, Damasio i Teberosky.També Arturo Pérez-Reverte.
Potser seria igualment una apassionada de la lectura  si no m´hagués creuat amb les obres de Blyton , però en aquest cas va ser ella i no una altra, la que em va acostumar a anar sempre amb un llibre sota el braç.
Carme Rider

diumenge, 3 d’octubre del 2010

L´EDUCACIÓ D´AQUEST PAÍS NECESSITA QUE COMENCI EL CANVI

I quan dic l´educació d´aquest país, vull dir infants, joves, mestres, famílies...la societat en general.
Aquests set últims anys han estat el resultat d´una gestió de govern pèssima, on cadascuna de les decisions que s´han pres des de la Conselleria ( quatre Consellers en cinc anys ) han estat una contribució a fer un pas en la qualitat del sistema educatiu.
Molt preocupats pels resultats dels informes PISA ,han impulsat de manera obsessiva programes d´innovació pedagògica , però no han trobat la manera de lligar-los amb les mesures organitzatives, legislatives i econòmiques que faci possible dur-los a terme.
A tot això el fracàs escolar ens dóna unes xifres escandaloses ( un 30 % a final de l´educació primària ), però el govern segueix entossudit en gastar-se els pocs diners que ens queden en proves d´avaluació que només permeten avaluar resultats i comparar-los entre centres educatius, per comptes d´invertir-los de forma coherent en els processos d´ ensenyament-aprenentatge i els resultats ja vindrien per si mateixos.
Vam començar amb la implantació d´una sisena hora que per mi, podria tenir una justificació pedagògica si s´inverteix en el tractament de primeres i segones llengües estrangeres, treball d´estructures comunes, desenvolupament de processos matemàtics...
Aquesta mesura , que ha estat clarament electoral, no ha resolt el problema a les famílies sinó ben el contrari (alguns/es alumnes que no s´havien de quedar a dinar a l´escola, ara han de fer-ho per falta de temps). A més a provocat una despesa pública que no ens podíem permetre i , si hi afegim la reducció de l´horari lectiu del professorat de 25 hores a 23, ens trobem que per cada 3 aules necessitem un mestre més : 4 mestres més per centre  de primària de doble línia.
Jo no estic en contra de la millora de les meves condicions laborals si aquestes no van en detriment de la qualitat del sistema, però no les vull si això comporta que alumnes de primària hagin de patir les conseqüències d´una formació cada vegada més compartimentada i hagin de conèixer un bon nombre de mestres que van passant per la seva aula hora  darrera hora i que impedeix que es pugui dur a terme l´enfoc globalitzat i interdisciplinari que marca la  LOE i que tants beneficis té pel desenvolupament de les competències.
Tampoc em serveix de res una millora laboral si després em rebaixen el sou perquè les despeses del sistema són insostenibles.
No sabent com arreglar el problema que ells mateixos havien ocasionat, van proposar que els docents que de manera voluntària ho volguessin, podrien fer hores lectives extres i cobrar-les. També quedarien exempts de les reunions de coordinació d´equip.
La persona que no ha trepitjat mai una escola és la que és incapaç de veure que és impossible fer una classe de qualitat si no s´ha tingut temps de preparar-la. Fins i tot aquesta mesura podria ser ben acollida per un perfil de mestre poc compromès que podria justificar fàcilment la seva falta de planificació docent. Per sort, aquesta qüestió va quedar aturada.
Els projectes d´innovació que s´han impulsat són un altre exemple d´una aplicació de mesures sense la planificació dels recursos:
PLANS MULTILINGÜES 2007- 2015
DESPESA TOTAL:221,3 MILIONS D´EUROS
Objectiu: que l´alumnat finalitzi l´educació obligatòria amb el domini de la llengua catalana i castellana i dues llengües estrangeres. Aquest pla d´impuls ha de passar per : la introducció de l´anglès a l´etapa d´educació infantil, el suport a la llengua oral a primària,àrees no lingüístiques vehiculades amb llengua anglesa ( jo insisteixo en que s´ha de reduir a blocs de contingut que l´alumnat hagi treballat en llengua catalana al cicle anterior ) i introducció d´una segona llengua a cicle superior.
Per dur a terme aquest pla multilingüe un centre de primària de doble línia necessita 7,5 especialistes d´anglès o mestres amb competència en aquesta llengua, en aquests moments El DepEdu només en proporciona dos i s´han de fer verdaders malabarismes per aconseguir la resta.
La realitat és que per poder fer extensible el Pla multilingüe a totes les escoles públiques del país, necessitem multiplicar per quatre els especialistes d´anglès i tenir un mestre de francès a cada centre de primària.
El govern ens informa que actualment 1.500 centres s´estan beneficiant d´un Pla experimental de llengües estrangeres en alguna de les seves modalitats, que els PLANS D´IMPULS MULTILINGÜES s´hauran fet extensibles a totes les escoles a l´any 2015 i que 400.00 alumnes acabaran l´ESO aquell mateix any amb un nivell de 3r de EOI.
Optimista planificació dels objectius !!!!
D´on sortiran aquests 400.00 alumnes si les mesures que s´estan implantant només afecten a 1.500 centres i ni tant sols parlem d´un pla d´impuls coherent, seqüencial i continuat que garanteixi l´aprenentatge, sinó de Plans Experimentals subvencionats per un cicle i sense cap garantia de continuïtat?
Ens cal seguir un model d´aprenentatge de llengües estudiat i coordinat que comenci a l'últim curs d´educació infantil i acabi a l´ultim curs de secundària per comptes d´oferir Plans experimentals inconnexos que només serveixen per justificar els diners gastats davant de la ciutadania.
221,3 milions d´euros de despesa pública per impulsar les llengües i no garantim la competència al final de l´escolaritat obligatòria?Trobo que n´hi ha com per demanar responsabilitats.




PROJECTES DE BIBLIOTECA.PUNT EDU
Amb l´objectiu de reduir el fracàs escolar,el DepEdu va crear a l´any 2005 el programa de biblioteca escolar “ puntedu “ per tal de dotar als centres educatius interessats dels recursos necessaris per impulsar la biblioteca escolar com a eina de suport curricular que promou l´hàbit lector i facilita el desenvolupament de les competències comunicatives i de tractament de la informació. Fins el moment s´han seleccionat 957 projectes que , a més d´anar dotats amb un equipament informàtic , la formació del professorat i l´accés al programa Epergam de catalogació de llibres, van acompanyats d´una dotació econòmica de 2000 euros . DESPESA TOTAL 1.914.000 euros
Aquest projecte anava dotat de mitja persona extra de plantilla que s´ocuparia de convertir aquest espai en una eina integrada en el currículum de manera transversal.
FINS AQUÍ ANEM BÉ.
Una vegada més, la falta de planificació ha ocasionat que la dotació de la mitja persona no arribi, la qual cosa ha comportat que els objectius previstos a l´hora de demanar el projecte hagin de quedar reduïts, de manera forçosa, a la meitat..
Tot i així, el DepEdu ha vehiculat un estudi aplicat als 285 centres educatius que varen obtenir el Projecte “PuntEdu” a l´any 2005. Presenten de manera victoriosa els següents resultats:
a/Un 86% dels centres han donat continuïtat al projecte malgrat ja no comptin amb els recursos.
b/ Un 83% dels centres utilitzen la biblioteca un cop a la setmana amb el grup classe.
c/Un 88% dels centres té la convicció que la biblioteca ha contribuït de manera considerable al desenvolupament de la comprensió lectora.
Què vol dir té la convicció ? que els fa l´efecte que l´alumnat ha millorat la seva competència lectora , o que han establert uns criteris d´avaluació coherents amb els objectius proposats i han revisat resultats? I el DepEdu ja dóna per bona aquesta resposta per fer una valoració positiva dels diners invertits?
Bé, així anem .


PROJECTE EduCAT 1x1
Iniciat el curs 2009-2010 en els instituts d’educació secundària, es preveu que en 4 anys el projecte s´estengui a tots els alumnes de secundària i cicle superior de primària.Contempla l’ús personalitzat d’un ordinador portàtil per part de cada alumne i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.



Les despeses previstes són de 8740 euros per aula, dels quals 5840 corresponen a les despeses d´instal.lacions elèctriques i adequació de les aules i 2900 a l´adquisició de pissarres digitals . És evident que les aules s´han de digitalitzar per tal d´adaptar-se a les necessitats i formes de viure del Segle XXI. El que jo em pregunto si digitalitzar les aules vol dir que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a les aules el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital..Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial . Em pregunto també si cal un canvi estructural d´aquesta magnitud per no resoldre res.
 Diners mal gastats quan el sistema encara no està preparat ni a nivell tecnològic ni a nivell de formació del professorat. Encara no hem pogut assolir els objectius marcats en els altres projectes d´innovació iniciats que ja ens tornem a embarcar en una altra ocurrència de la Conselleria que , segons el meu entendre, només servirà per afegir més despesa pública inútil, desorientar a les famílies ,estressar als docents i contribuir a la pitjor de les crisis de les editorials.
Penso  que els recursos per implantar projectes d´innovació s´han de donar de manera prudent a aquells centres que puguin aprofitar-los i  oferir-lis una  garantia de continuïtat. Aquests centres serien referents dels altres i , una vegada demostrats els resultats ,podrien ser formadors
d´ altres centres en un aprenentatge entre iguals que faria possible poder reduir de manera considerable els pressupostos dels plans de formació de zona ( que per cert, també han patit una retallada del 20%).
La implantació del nou calendari i de la supressió de la jornada intensiva mereixen un capítol a part: Aquestes mesures aplicades sense planificació ni consens han provocat que els sindicats aprofitin la “tramuntanada” per impulsar de manera totalment irresponsable actuacions com deixar als nens sense colònies ni sortides. Moltes escoles públiques s´hi han afegit argumentant que les hores que deixen de fer al juny quedaven compensades per les excursions.que es feien durant el curs. Fapac qualifica d´inadmissible la mesura i reclama a Educació que resolgui la problemàtica.
Els moviments de renovació pedagògica han enviat un comunicat a les escoles fent una crida a la professionalitat per tal de no confondre temes d´organització amb accions pedagògiques que se´n desprenen directament del projecte educatiu. Les famílies enfadades, diuen que han perdut la confiança amb el professorat presenten les seves queixes davant de la inspecció educativa. Tot plegat, un desgavell d´una magnitud considerable que estén la crisi a un nou sector que fins ara no la patia: els de les cases de colònies i granges -tallers.



Personalment , em resulta indiferent fer o no la jornada intensiva: he treballat molts anys a l´escola privada on no hi havia ni jornada intensiva ni aire acondicionat i no m´ha passat res ni a mi ni a l´alumnat i no deixa de ser lògica la reivindicació de les famílies. Entenc però,que a un funcionariat que porta molts anys gaudint d´aquest privilegi , no se li pot reduir les condicions laborals de cop i volta sense que ofereixi resistència. En cap cas comparteixo la decisió de “castigar “ als infants sense sortides ni colònies.

Tot això sense parlar de les reduccions de plantilles docents, vetlladores i serveis de logopèdia,la supressió del batxillerat nocturn, els 6000 alumnes  que s´han quedat sense plaça a la universitat...

De les competències bàsiques tothom en parla però molts no saben què són ni com crear dinàmiques d´aula que ajudin a desenvolupar-les. La majoria diu que “ és el mateix que abans, només que ara li han canviat el nom”. Del fracàs escolar en parlaré en el següent article, no és un tema que es pugui tractar d´una manera superficial.
En fi...ho deixo aquí,tot i que en podria escriure una trilogia.

Per tot això necessitem que comenci el canvi. Un canvi iniciat per professionals responsables provinents del món educatiu, amb una visió global del mateix i coneixedors de les conseqüències que poden comportar per seves decisions a mig i llarg termini .
Un canvi que conegui les claus de l´èxit dels resultats escolars i estableixi les prioritats i  distribueixi els recursos convenientment:
1. Projecte educatiu de centre.
2. Formació del professorat ( formació inicial i continuada).
3. Direcció de centre : Una direcció professionalitzada amb competència demostrada ( la que no convé als sindicats i sí al sistema ) .
4. Avaluació de centres i de docents ( Cal canviar de manera urgent la mentalitat de molts funcionaris d´aquest país que pensen haver aprovat unes oposicions és sinònim a no haver de tornar a rendir comptes mai més.)
5. Autonomia de centres ( que permeti a cada centre avastir-se, de manera justificada, dels recursos necessaris per dur a terme el seu propi projecte educatiu.


Sistema educatiu no és només l´escola, el Departament d´Educació o la Conselleria:SISTEMA EDUCATIU som tots: famílies , mestres, mitjans de comunicació.Tots tenim la nostra part de responsabilitat ineludible.
Citaré un vell proverbi africà: PARA EDUCAR A UN NIÑO HACE FALTA UNA TRIBU ENTERA. També he llegit ( no recordo el lloc ) PARA EDUCAR BIEN A UN NIÑO HACE FALTA UNA BUENA TRIBU.

dilluns, 23 d’agost del 2010

VISITA A LA LLOTJA I AL PORT PESQUER DE PALAMÓS

Last holiday we paid a visit to fishing vessels in the port of Palamos. It was very rewarding for everyone, but especially for children, they could see different types of  fishing boats. The boats begin to arrive about half past four p.m. The smaller ones, who can not go very far, have been leaving the port the morning before, the largest ships can stay even a week at sea! We could watch the fishermen as they arrived, unloaded the fish, prepared it  with ice and carried it toward the box.





Once in the box, the fish is weighed, measured and divided into boxes. That day brought out many prawns and hake, but also large fishes, like a swordfish that caused much impact among  the kids.


Subsequently the boxes of fish pass through a film where all sit waiting for fishermen and fishmongers. The screen displays all the information: weight, catch location, price ...

Everything happens very quickly, and when you realize the fish is already sold and awarded.


Finally we went to the market to be on premises to buy a few fresh shells for dinner.


It was a very educational excursion where children learned in a very direct path  the way of the fish,from  the  sea to the table.


Recommended for the whole family.



diumenge, 9 de maig del 2010

Why make Catalan the first language learning for everyone?

FOR H.R:
I HOPE THIS INFORMATION HELPS YOU TO UNDERSTAND THE SOCIOLINGUISTIC SITUATION IN CATALONIA
Two different languages in the same territory is a source of conflict but  is necessary that all citizens know  both of them. Separate the students because the language is to divide the population. Catalan language is still a minority  language in the media and on the streets of many neighborhoods, if  castilian speaking children learn the Catalan language at school, will be bilingual. We have a cultural heritage : the opportunity of learning two romanic  languages with very close linguistic structures that will help students to strengthen their ability of grammar which can be forwarded easily to other  languages.

From the Government of Spain (2000-2004)  there was an attempt to give freedom to the families for their children to recive their education in castilian language. Become active parent groups,  who ask castilian language education on the grounds of freedom of choice.
In 2006, with the approval of LOE ( legislation) ,the governament wants to force all students to do many hours of Spanish and Catalan in all schools , denying the value of " joint linguistic structures " for two romanics languages. One  radio station has helped permanently to confuse the people, especially from outsite of Catalonia.
Seems that the fight for Castilian-language schools  is more a political harassment to bring down the government than  a raoanable option of education.

See the article: ( La Vanguardia, 10th of may, 2009)

El PP publica un anuncio en La Vanguardia contra la ley catalana de educación

El anuncio, encabezado por el lema "Suspenso en calidad. Suspenso en libertad", se publica íntegramente en castellano sólo en la edición de este domingo de La Vanguardia, según fuentes del partido, y se enmarca en la intensa campaña que ha emprendido el PP en contra de la futura Ley de Educación impulsada por el Gobierno catalán.


La publicidad advierte de que el nivel educativo catalán es "de los más bajos de España" y empeorará con la futura LEC, dado que, en opinión del PP, "arrincona y desprecia definitivamente el castellano", comporta una menor exigencia a los alumnos y no apoya al profesorado.
"Todo ello evidencia la corta mentalidad de un Gobierno tensado por sus contradicciones internas, que surgen de una alianza de perdedores", prosigue el texto del anuncio publicitario, que mantiene que Cataluña debe situarse en cabeza en "calidad, rigor y libertad".
El texto publicitario, acompañado de la fotografía de una madre y su hijo esposados y con los ojos tapados, alerta de que la "miseria intelectual" que conlleva la Ley de Educación, que "sólo conduce a un futuro: la miseria moral y económica".

Por este motivo, el PP se compromete a defender la libertad de los padres para elegir el centro educativo de sus hijos así como la lengua preferente en la escuela: catalán, español o inglés.

divendres, 30 d’abril del 2010

L´EFECTE PIGMALIÓ

Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són persones, fa créixer les nostres expectatives en positiu cap a ells. Pensar i dir: tu pots fer-ho, endavant!, els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs, així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicología encuadra com un principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.

La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la familia i dels adults, propers a ells, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.

Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos, i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen. Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc, però quantes vegades explicitem allò del que creiem poden ser capaços, quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?
Establir lligams d’afecte, de complicitat, d’apropament, és reconèixer allò que els infants fan bé, els pot ajudar a millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament, des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspasar-los a les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia, confiança i responsabilitat.


Montse Palouzié
Tutora de 4t

dissabte, 13 de febrer del 2010

GAUDÍ I EL MODERNISME

 PER A TOTS ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS CONILLS...AQUÍ TENIU UNES " COSETES " QUE US HEM PREPARAT.
Mireu aquesta auca de Gaudí que han fet uns nens i unes nenes de 2n de primària !!

 L´AUCA D´EN GAUDÍ                              

Gaudí va néixer a Reus,
que es terra de conreus,
el seu pare era calderer
i es guanyava la vida bé.




Vuit anys d´arquitectura
fins aconseguir la diplomatura






Moltes obres va dissenyar
i el modernisme va utilitzar
si vols cultura
mira la seva arquitectura


A gaudí la recta no li agradava
però de corbes se n´atipava
De la natura es va enamorar
i a les façanes la va imitar




Va dissenyar fanals a Barcelona
i parades de flors a Tarragona






Una construcció seva va ser la casa Milà
però la Pedrera la van anomenar





Al parc Gúell estava Gaudí
enganxant rajoles al voltant del jardí
El drac del parc Güell va construir,
i després algú el va destruir




A la seva casa s'ha instal·lat
i un gran museu han muntat.

 
 
 
 
Moltes xemeneies va crear,
que els terrats van decorar.






La Sagrada Família va començar,
i no la va veure acabar.






La vida se li va acabar,
quan un tramvia el va atropellar.





   
     PER  FER PLÀSTICA... AQUÍ TENIU LA PEDRERA
                   Cliqueu damunt la imatge per descarregar-la


AQUEST ÉS UN MOSAIC MODERNISTA D´UN BANC DEL PARC GÜELL
Descarregar clicant la imatge


divendres, 5 de febrer del 2010

I SI NO ENS AGRADA ESQUIAR,QUÈ?

Clicar damunt el títol per llegir l´article

SOBRE  L´ARTICLE PUBLICAT AL DIARI  AVUI EL 26 DE GENER - IU FORN

Voldria felicitar al Senyor Iu Forn pel seu article  i per la gran eina  de suport curricular que ens ha donat a tots els mestres. És un article excel.lent que podem fer servir amb alumnes a partir de cicle superior de primària per treballar d´una manera crítica el què hauria de ser un article periodístic documentat, fonamentat i contrastat .Podem utilitzar l´avinantesa per parlar de la diferència entre un article d´opinió subjectiu i una informació tergiversada i errònia.
Fins i tot  a secundària podem parlar de l´ètica professional: buscar l´impacte mediàtic, la polèmica, que es parli d´un......encara que la informació que s´hagi donat  no s´ajusti a la realitat  i contribueixi a crear una imatge pública d´un col.lectiu de mestres incompetents, dròpols i amb poques ganes de treballar.
Bé , m´imagino que el Sr.Iu Forn ja sap ( i si no ho hauria de saber) que  els horaris i els calendaris escolars els decideix la Conselleria, no els mestres ; que durant la Setmana Blanca els mestres no anirem a esquiar, ens dedicarem a preparar el segon trimestre i tot allò que ens hagi quedat pendent al setembre.
Coincideixo amb ell que la nostra no és una cultura de l´esquí, sinó de la mediterrària de pins i oliveres   ( no oblidi les figueres, que són per exel.lència l´arbre de les migdiades estiuenques ).
Però, d´aquí a responsabilitzar als mestres d´aquesta situació......n´hi va un bon tros.
Carme Rider

dilluns, 25 de gener del 2010

MARCEL BOSCH I EL SEU TALLER DE MATEMÀTICA ACTIVA

 Cliqueu damunt el títol per anar a la seva pag web

" Taller vivencial de matemàtica activa amb material matemàtic fàcil d´aconseguir"
Vàrem assistir al Seminari  d´en Marcel Bosch el passat  mes de novembre i la veritat és que no té pèrdua: Va dirigit a  tots  aquells mestres que volen conèixer i experimentar els avantatges de l´aprenentatge vivencial, sentir la diferència entre una matemàtica abstracta i simbòlica i una matemàtica activa i concreta.








S´INSPIRA EN EL MATERIAL MONTESSORI I PROPOSA ACTIVITATS PER A TOTS ELS CICLES DE PRIMÀRIA I EL PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
" El renacuajo no se hace  mejor sapo si se lo fuerza a vivir fuera del agua prematuramente.
Así también, el niño no desarrolla mejores cualidades humanas si se le reprime sus impulsos naturales, si se le obliga a portarse como un pequeño adulto que debe pasar  muchas horas inmóvil, callado, asimilando conocimientos  por medio de lecciones verbales......de acuerdo a un horario organizado por especialistas en pedagogía."
José Ortega y Gasset

MATERIALS I ACTIVITATS
RESOLDRE EQUACIONS AMB EL " EcuaABACO"









PRACTICAR FRACCIONS AMB EL "Joc de les pizzes"








MULTIPLICAR AMB LLEGUMS









TROBAR NOMBRES QUADRATS I CALCULAR L´ARREL QUADRADA

DIVIDIR  AMB TAPS  I AMPOLLES







UNITATS, DESENES ,CENTENES I MILERS AMB MATERIALS MULTIBASE I DAUS


No podem oblidar , diu aquest Alemany afincat a Perú, la regla d´or que ha d´acompanyar als alumnes en la matemàtica: corporal- vivencial-concret -abstracte.
ÉS L´UNICA MANERA DE CONSOLIDAR  APRENENTAGES I MOTIVAR ALUMNES.
Potser no cal donar tota la volta al mitjó, però hem de començar a pensar que amb aquest tipus de metodologies a les aules, molts dels alumnes que actualment han de passar per l´aula d´educació especial, no els caldria.

Mònica Baños i Carme Rider