La Societat Catalana de Pedagogia ,filial de l´Institut d´Estudis Catalans , va celebrar el passat dia 25 de març una jornada sobre els informes PISA a Catalunya.
Un bon nombre d´experts en el tema es van aplegar per analitzar i reflexionar sobre els resultats d´aquest programa internacional d´avaluació de l´alumnat que organitza l´OECD.( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).Va ser una bona ocasió per intercanviar impressions i discutir sobre diferents aspectes : les seves característiques, el gran ressò mediàtic que han adquirit i com aquestes han condicionat les metodologies dins de les aules i el propi currículum dels sistemes educatius dels diferents països.
Els ponents van abordar el tema des de diferents perspectives, però tots ells van coincidir en quatre punts clau:
1. Que els resultats s´han de saber relativitzar ja que són parcials i no recullen la complexitat de cada context educatiu ni els condicionats que envolten cada procés.
2.Que el gran impacte mediàtic que tenen aquestes proves té connotacions positives i negatives: per una banda ja està bé que l´educació es converteixi en un debat social, pèrò per altra, la lectura simplista i els titulars sensacionalistes dels mitjans de comunicació redueixen aquestes proves a una simple classificació i estableixen " el ranking del top ten " comparant el rendiment entre l´alumnat de diferents països sense analitzar els processos que han conduït a aquests resultats.
3. Que les proves PISA no avaluen el currículum ni s´han de prendre com a baròmetre únic de rendiment.L´objectiu de l´educació no ha de ser quedar ben situats a les proves PISA, però la seva popularitat ha comportat que tothom vulgui quedar ben classificat. Atès que les proves estan dissenyades per avaluar competències, no és possible preparar a l´alumnat per obtenir un bon resultat en les mateixes fent-lo memoritzar una sèrie de continguts, l´única manera de preparar-los és creant metodologies d´aula que permetin als nois i noies desenvolupar els coneixements que han adquirit d´una manera autònoma i saber-los transferir a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.
Hem de considerar aquest fet com un dels principals beneficis que aquesta avaluació aporta al propi sistema.
4. La interpretació dels resultats s´ha de fer en tota la seva amplitud i ha de ser una eina d´avaluació diagnòstica que ens permeti establir mecanismes de millora prenent com a referent el treball competencial.
LES PONÈNCIES
Carme Amorós (Secretària del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
i Jordi Saura ( tècnic del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
Ens van oferir tota la informació de context sobre el què és PISA 2009: el tipus de proves i la seva periodicitat, quins objectius tenen, les competències que s´han prioritzat i lels àmbits que s´han avaluat, països que han participat, el nombre de centres participants a Catalunya i la mostra de la població catalana, els resultats obtinguts i amb quins criteris s´han avaluat.
Claudi Alsina (catedratic de la UPC),Anna M Geli ( rectora de la UdG) i Joan Perera ( professor titular de la UB)
Aquests tres professors ens van acostar a les competències que han estat objecte d´avaluació a PISA 2009 i la seva relació amb el currículum . La rectora Anna M Geli va destacar que la competència científica implica que l´alumnat sigui capaç d´identificar , aplicar i explicar els coneixements científics en situacions de la vida real,així com relacionar informacions de fonts diferents i utilitzar evidències per prendre decisions.També ha de mostrar habilitat per comprendre amb quin model es dissenya una investigació i les variables que s´utilitzarant per tal que aquest model pugui resultar eficaç.
Properarament podreu enllaçar al document
Properarament podreu enllaçar al document
El catedràtic Claudi Alsina va exposar amb l´humor i amb el to irònic que el caracteritza,que el grau de competència matemàtica d´una persona s´observa quan utilitza les seves habilitats i coneixements matemàtics per resoldre problemes en una àmplia varietat de situacions.El paper dels docents ha de ser el d´afavorir que l´alumnat s´invol.lucri amb les matemàtiques . Ajudar-los a descobrir que les matemàtiques serveixen per viure. Va remarcar que els resultats en competència matemàtica a les proves PISA 2009 no són prou bons a Catalunya perquè s´ensenyen coses que no s´avaluen i després s´avalua allò que no s´ha ensenyat. Els processos d´ensenyament-aprenentatge han de ser coherents amb la pròpia avaluació. "Per més que pesem el porc, va dir , el porc no s´engreixarà". I és ben veritat: el porc s´engreixarà si li donem de menjar, després ja el pesarem. Properament podreu enllaçar al document
Pel que fa a la competència lectora prioritzada a les proves PISA 2009, el professor Joan Perera va destacar que l´enfocament funcional en que es basa el currículum català va en consonància amb el què s´avalua a les proves PISA , però ara cal seguir treballant per tal d´implantar d´una manera generalitzada pràctiques educatives que contribuiran a la millora dels resultats.
Feu clic aquí per anar al document
Roser Canals i Elvira Borrell ( inspectores d´educació del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
A partir d´una sèrie de " Bones pràctiques " recollides de diferents centres de Catalunya, aquestes inspectores ens van mostrar com l´avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d´ensenyament i els processos d´aprenentatge. Les pràctiques presentades eren molt diverses, però totes elles tenien una sèrie de característiques comunes:
1. El treball autònom ( individual i en petit grup)
2.La recollida d´informació
3. La lectura crítica.
4.La comunicació com a eix de l´aprenentatge : necessitat d´organitzar les idees per expressar-les o argumentar una postura.
Properament podreu enllaçar al document
Joaquim Prats (catedràtic de la UB ) , Jaume Sarramona ( catedràtic emèrit de la UAB) i Joan Mateo ( president del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
A part de diverses consideracions sobre l´Avaluació dels sistemes educatius i les decisions en política educativa, vaig recollir tres punts:
Jaume Sarramona va destacar que les proves PISA han estat fins la data, l´única avaluació que ha estat capaç d´unificar un criteri curricular ( en aquest cas el competencial ) en totes les etapes de l´escolarització obligatòria.
Joan Mateo va remarcar que al nostre país no tenim cultura avaluativa ,però l´avaluació ha de formar part del procés d´aprenentatge i s´ha d´integrar en ell. L´avaluació per si mateixa no garanteix la qualitat educativa , però ens ajuda a diagnòsticar-la i orientar la seva millora.
Joaquim Prats va fer referència a l´Ïtaca finlandesa i va voler insistir en que transportar fórmules d´altres països no funciona . Està bé valorar i analitzar les mesures polítiques que han pres altres països amb bon resultats, però no per copiar-les, sinó per trobar solucions adaptades a la nostra realitat social i a la nostra tradició educativa.
Properament podreu enllaçar al document
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´Honorable consellera d´Ensenyament, Irene rigau i Oliver.
La titular del Departament va parlar de les línies d´actuació previstes per combatre el fracàs escolar:
-Detecció precoç dels transtorns d´aprenentatge.
-El suport a la lectura
-La reorientació de la formació professional
-La implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.
També va referir-se a la formació inicial dels docents, que ha de ser més exigent . "Els mestres han de ser persones cultes" , va dir.
Pel que fa a la funció de la inspecció educativa va recordar que la inspecció ha de saber el què passa a l´aula, ja que és el lloc on interactuen els protagonistes principals del procés educatiu.
I és que la renovació pedagògica no la farà una llei , ni l´administració. La veritable renovació vindrà del canvi metodològic i aquest canvi ha de venir sens dubte, de l´aula.
______________________________________________________________________
PISA 2009 RESULTS
Pel que fa a la competència lectora prioritzada a les proves PISA 2009, el professor Joan Perera va destacar que l´enfocament funcional en que es basa el currículum català va en consonància amb el què s´avalua a les proves PISA , però ara cal seguir treballant per tal d´implantar d´una manera generalitzada pràctiques educatives que contribuiran a la millora dels resultats.
Feu clic aquí per anar al document
Roser Canals i Elvira Borrell ( inspectores d´educació del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
A partir d´una sèrie de " Bones pràctiques " recollides de diferents centres de Catalunya, aquestes inspectores ens van mostrar com l´avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d´ensenyament i els processos d´aprenentatge. Les pràctiques presentades eren molt diverses, però totes elles tenien una sèrie de característiques comunes:
1. El treball autònom ( individual i en petit grup)
2.La recollida d´informació
3. La lectura crítica.
4.La comunicació com a eix de l´aprenentatge : necessitat d´organitzar les idees per expressar-les o argumentar una postura.
Properament podreu enllaçar al document
Joaquim Prats (catedràtic de la UB ) , Jaume Sarramona ( catedràtic emèrit de la UAB) i Joan Mateo ( president del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
A part de diverses consideracions sobre l´Avaluació dels sistemes educatius i les decisions en política educativa, vaig recollir tres punts:
D.Jaume Sarramona |
Dr . Joaquim Prats |
Joaquim Prats va fer referència a l´Ïtaca finlandesa i va voler insistir en que transportar fórmules d´altres països no funciona . Està bé valorar i analitzar les mesures polítiques que han pres altres països amb bon resultats, però no per copiar-les, sinó per trobar solucions adaptades a la nostra realitat social i a la nostra tradició educativa.
Properament podreu enllaçar al document
La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´Honorable consellera d´Ensenyament, Irene rigau i Oliver.
La titular del Departament va parlar de les línies d´actuació previstes per combatre el fracàs escolar:
-Detecció precoç dels transtorns d´aprenentatge.
-El suport a la lectura
-La reorientació de la formació professional
-La implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.
També va referir-se a la formació inicial dels docents, que ha de ser més exigent . "Els mestres han de ser persones cultes" , va dir.
Pel que fa a la funció de la inspecció educativa va recordar que la inspecció ha de saber el què passa a l´aula, ja que és el lloc on interactuen els protagonistes principals del procés educatiu.
I és que la renovació pedagògica no la farà una llei , ni l´administració. La veritable renovació vindrà del canvi metodològic i aquest canvi ha de venir sens dubte, de l´aula.
______________________________________________________________________
PISA 2009 RESULTS