Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són persones, fa créixer les nostres expectatives en positiu cap a ells. Pensar i dir: tu pots fer-ho, endavant!, els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs, així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicología encuadra com un principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.
La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la familia i dels adults, propers a ells, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.
Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos, i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen. Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc, però quantes vegades explicitem allò del que creiem poden ser capaços, quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?
Establir lligams d’afecte, de complicitat, d’apropament, és reconèixer allò que els infants fan bé, els pot ajudar a millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament, des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspasar-los a les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia, confiança i responsabilitat.Montse Palouzié
Tutora de 4t
2 comentaris:
Totalment d'acord , es tasca dels pares i amb l'ajuda dels mestres a les escoles, educar a la mainada , animar-los a fer les coses per ells mateixos d'aquesta manera agafaran confiança i aixo els farà creixer. Nomes aixi farem d'ells unes persones amb empenta per tirar endavant en aquesta vida doncs els pares ens els estimem molt però no hi serem per sempre.
Carme Romero Serra
Publica un comentari a l'entrada