Una formació necessària per educar en un context de crisi
Aquest és el títol i el tema del cicle formatiu de conferències que va tenir lloc el proppassat mes de març a l´escola l´Avenç de Sant Cugat del Vallès i que va ser organitzat per la Fundació Collserola . Els textos i els continguts de les ponències han quedat recollits per l´editorial Arcàdia en la seva publicació LA SOCIETAT DEL BENESTAR i s´han fet extensius a totes les famílies per tal de fer-les partícips d´unes reflexions que han de contribuir a una eficàcia educativa basada en un esforç i objectius comuns.
En primer lloc, agrair la iniciativa i valorar l´encert d´haver vist imprescindible el tractament d´aquest tema que a primera vista pot semblar no tenir una relació directa amb les programacions d´aula, els recursos didàctics o el Projecte Educatiu de Centre, però que és una qüestió de fons prou trascendental com per formar part intrínseca de tot procés educatiu que pretengui transmetre els valors necessaris per a ser ciutadà al S.XXI.
En segon lloc, fer un breu repàs a les ponències i aportar algunes petites reflexions personals:
Josep M. Bricall, Antón Costas, Joan Majó i Alfredo Pastor van tenir l´oportunitat de tractar ,durant cinc dies i des de diferents perspectives, aspectes com els origens i les causes de la societat del benestar, la seva viabilitat en un context de crisi com l´ actual; les polítiques econòmiques dels governs amb relació a l´equilibri que ha d´existir entre aquestes , els mercats i el conjunt de la societat...
També va haver-hi ocasió per debatre questions sobre la globalització i les economies emergents orientals, però sobretot i d´una manera molt especial , les implicacions educatives d´aquesta crisi, la preocupació dels educadors - docents i famílies- per ajudar a nens i joves a construir la bastida que els permeti adaptar-se als efectes d´una recessió econòmica que en moltes famílies comença a fer-se ben evident i que no va en sintonia amb els hàbits i costums d´una societat que ha acomodat als seus infants en uns luxes i facilitats sobre els quals ha intentat conscienciar a base de sermons que no tenen cap sentit per a qui no ha experimentat altra manera de viure.
A banda de compartir o no la totalitat de les visions personals dels ponents- sempre documentades i ben argumentades-haig de remarcar que per primer cop des de que es va iniciar aquesta crisi i després d´haver escoltat i llegit masses vegades que " la crisi serà una oportunitat per retornar a uns valors necessaris d´austeritat i solidaritat que la societat actual ha descatalogat", he pogut comprovar que, en aquest cas, tot el contingut de les ponències ha girat al voltant d´una idea mare i fonamental, que he trobat a faltar en altres ocasions:
He vingut observant des de fa temps que els autors i experts que jo he pogut seguir , han tractat la crisi com una oportunitat de retornar a valors anteriors, sense parar atenció que la crisi, per si sola i sense que nosaltres fem res, no ens aportarà aquests valors. En tot cas, ens obligarà a modificar alguns costums de manera forçosa que vagin en la línia del consum responsable i l´estalvi, l´austeritat, i potser fins i tot les conductes solidàries; però si no hi ha una transmissió educativa per tal que aquests costums, que ara es viuen com una qüestió transitòria i obligada per les circumstàncies, quedin impregnades en la consciència de les noves generacions fins a convertir-se en valors de referència, s´esfumaran davant la primera bufarada de bonança econòmica.
No pretenguem , per tant , que només pel fet d´ estar davant d´aquesta circumstància econòmica actual a la que hem anomenat crisi, tornara la feina ben feta, la formació,la perseverància , la racionalització del consum ... tots ells en forma de valors com si d´un estol d´orenetes es tractés, que vénen elles soletes quan arriba la primavera.
Així doncs, hem d´entendre el context actual com una ocasió de reflexió col.lectiva i d´implicació de tots els agents socials que es tradueixi en la transmissió d´uns valors culturals sòlids a les futures generacions.
I ara em ve al cap una frase que sovint tinc present , tot i que sóc incapaç de recordar-ne l´autor:
"No és tant la qüestió en quin tipus de món deixem els nostres fills, com quin tipus de fills deixem al món."
