dimarts, 17 de juliol del 2012
LA GRANJA DE WERT
Transcric una part de l´article escrit per ALFREDO Aranda (vicepresidente del Sindicato del Profesorado PIDE) i publicat al diari d´extremadura (22/05/2012)
El Real Decreto 3/2002, de 11 de enero, por el que se establecen las normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras, indica que cada gallina deberá disponer de, al menos, 750 centímetros cuadrados de superficie de jaula. El Real Decreto 1135/2002, de 31 de octubre, relativo a las condiciones mínimas para la protección de cerdos, explicita que las condiciones mínimas de suelo libre es de 2,25 metros cuadrados por cerdo cuando el habitáculo contiene de 6 a 39 individuos (los verracos, 6 metros cuadrados/animal). La explotación que no cumpla la normativa a fecha del 1 de enero de 2013, será bloqueada, no dando ninguna prórroga ni periodo de adaptación.
El Real Decreto-Ley 14/2012 de recortes en educación del ministro Wert , también establece un aumento de las ratios, es decir, más alumnos por metro cuadrado (1,5 m2 por niño): en Primaria hasta 30 alumnos por aula; en Secundaria hasta 33 alumnos (pudiendo llegar hasta 36) y en Bachillerato, hasta 39 (pudiendo superar los 40 alumnos por aula). En definitiva que los animales de granja disponen de más metros cuadrados que los alumnos del sistema educativo español.
Sin duda que los animales (cerdos, gallinas ponedoras, vacas...) tienen el derecho a ser tratados con dignidad, en eso hemos avanzado mucho y lo celebro. Sin embargo no parece que el bienestar de los alumnos importe mucho a este Gobierno, pues mientras que mejoran las condiciones de espacio de cerdos y gallinas, empeoran las de nuestros escolares, que son el futuro del país.
dimarts, 10 de juliol del 2012
L´ELOGI A L´EDUCACIÓ SALVATGE I " EL TRANSTORN PER DÈFICIT DE NATURALESA"
Us recomano dues lectures lleugeres i refrescants per aquest estiu. De fet, les dues parlen del mateix: de la necessitat d´allunyar els infants del món artificial que els estem construint i la urgència de retornar-los a la natura.
Les seves consideracions en relació al TDAH i altres transtorns no tenen pèrdua i ens han d´ajudar a aturar la medicalització infantil.
EDUCAR EN VERDE
Heike Freire
En qualsevol cas -nomenclatures a part- l´autora apela al concepte de natura a partir d´una interessant reflexió sobre educació , vida moderna i la necessitat de " rescatar " als infants de l´excés de civilització al que estan sotmesos.
"Si hace cien años la educación era un acto pensado para sacarnos del salvajismo, quizás ahora nos tenga que llevar de nuevo a la vida salvaje, debido a todo lo que nos hemos alejado de ella."
Freire assevera que aquesta mutació social no només atempta contra els ritmes psicobiològics de l´infant, sinó que també atempta contra els principis bàsics de les seves construccions mentals. Fa referència a un concepte molt interessant - BIOFILIA - entesa com l´atracció innata que tenen els infants cap a tot allò que té vida . En canvi , viuen en un món revestit de ciment i se´ls va inculcant que higiene vol dir eliminar vida ( no formiques, no pinassa, no fulles seques...) per tant, a través de l´educació van construint uns esquemes mentals diametralment oposats als principis bàsics de la seva existència- BIOFÒBIA- i això, diu Freire , crea disfuncions en un percentatge molt alt.
Els conceptes " Arrest domiciliari compensat amb tecnologia" i "Compensar el sedentarisme a base d´activitats motrius dirigides " són dos punts que m´han generat molta reflexió: Freire parla de la importància de tenir estones de joc autònom en un entorn natural que generin experimentació, construcció de materials, observació...doncs segons l´autora és l´única manera d´aconseguir elaboració de pensament propi que repercuteix, indiscutiblement, en una millora de la concentració.
Evidentment, no hem d´atribuir tots els símptomes de falta de concentració i hiperactivitat al dèficit de natura, hi ha altres factors socials i educatius que també cal tenir en compte. Però ja comença a ser hora de fer propostes pedagògiques que demostrin que el què necessiten aquests infants no són pastilles, sinó viure en un món que respecti la seva naturalesa i les seves necessitats de desenvolupament.
LAST CHILD IN THE WOODS
Richard Louv
La seva intenció no és inventar-se una nova patologia susceptible de ser diagnosticada, sinó advertir-nos dels perills que comporta aquest tipus d´educació on la natura és més una abstraccció que una realitat tot convidar-nos a prendre mesures .
El " transtorn per dèficit d´atenció" , associat a desordres en l´estructura cerebral, està molt relacionat amb un excés de televisió . Però les hores d´exposició a la pantalla, diu Louv , no és més que un petit exemple de com s´ha transformat la nostra forma de vida : en poc més de mig segle hem passat d´una societat rural a una altra totalment urbanitzada i molts experts asseguren que molts dels cervells dels nostres infants no estan preparats per processar l´excés d´estimulació que se´n deriven de tots aquests canvis.
Per tant , hem d´entendre que el TDA-H no és un desordre de tipus neurològic , sinó un desordre de tipus social-educatiu. És una resposta conductual a una educació que no té en compte ritmes ni necessitats.
Penso que aquest autor americà ens aporta evidència empírica suficient per fer-nos concloure que si el problema no és neurològic sinó social-educatiu , no s´ha d´abordar des de la neurologia , sinó des d´una intervenció pedagògica fonamentada en la sociologia.
diumenge, 1 de juliol del 2012
Reconeixement a Xavier Ureta
El passat 14 de juny, va rebre la menció especial en el VI premi d'assaig pedagògic Frederic Company i Franquesa, convocat pel Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya.
Trobareu tota la informació i el treball en aquest enllaç del COPEC:
 |
| Xavier Ureta i Buxeda |
El meu reconeixement a la qualitat del seu treball així com la meva adhesió a les seves reflexions sobre els motius pels quals el pedagog ha quedat apartat del nucli del disseny del projecte pedagògic de la institució escolar i la urgència de propostes clares que tornin a situar al pedagog en el centre de l´acció educativa .
Jo mateixa he posat de manifest en diversos articles publicats en premsa que la solidesa d´un sistema educatiu només pot venir de la mà de les propostes pedagògiques ; però ja fa massa temps que els aspectes organitzatius, normatius i administratius, s´anteposen als pedagògics i no sembla que caminem en la línia de donar-hi la volta .
Em pregunto si els equips de mestres donen suport al lideratge pedagògic o prefereixen recolzar a un gestor que no els exigeix res i a més, pot ser substituït en qualsevol moment .
I l´administració ? quin és el suport real que dóna a aquest tan enyorat referent pedagògic? Potser caldria analitzar si a efectes pràctics, els directors escolars són avaluats en funció de la seva capacitat per dissenyar intervencions pedagògiques fonamentades científicament que contribueixin a la millora de les competències de l´alumnat del seu centre, o en realitat només són avaluats en funció de la satisfacció del professorat.
Felicito l´aportació, sobretot perquè ens ha d´ajudar a portar a la pràctica el retorn de l´aspecte més fonamental que ha de regir la presa de decisions a les escoles : la pedagogia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)