Sobre la reforma de la Llei de Costes i el Plan Integral Nacional de Turismo

Davant de les greus conseqüències que la salvatge expansió urbanística i inmobiliària ha tingut per al medi ambient, per al paisatge i per a la societat en general, el Govern d´Espanya està convençut que  el turisme  ha de continuar sent  un sector clau per al desenvolupament econòmic  del nostre país i preveu que serà un dels primers sectors en sortir de la crisi, per la quantitat de llocs de treball que genera de manera directa, i perquè esdevé dinamitzador d´altres activitats complementàries com la construcció, el transport, o la fabricació de tot tipus de productes per als turistes. Sota aquest pronòstic i amb la sana intenció de que vinguin més visitants, de més qualitat  i que gastin més diners, l´equip de Rajoy ha apostat per donar el seu suport a la que ha de ser la principal font d´ingressos i motor econòmic d´aquest país, aprovant el passat mes de juny el Plan Integral Nacional de Turismo, elaborat pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. El pla compta amb un pressupost de 18.000 milions d´euros i estableix les principals directrius per als propers quatre anys partint de dues premises: la necessitat d´atraure el turisme cultural, rural, urbà i gastronòmic; i la conciliació entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat mediambiental .

Certament, la perpetuació d´un model turístic  preponderantmet econòmic, fruit d´una època on mostrar cultura era una prohibició i només ens estava permès  vendre patrimoni no renovable  a visitants que venien  a torrar-se al sol com una xurruca, és d´una obsolència socio-econòmica,cultural i mediambiental  insostenible.

Un turisme  ben gestionat pot tenir un paper molt important  en la preservació del patrimoni cultural i dels valors del nostre país, així mateix pot esdevenir una via de dinamització de la nostra tradició industrial i productiva, sempre que aquesta gestió turística tingui capacitat i voluntat de convertir al visitant d´avui en un prescriptor dels nostres productes quan arribi al seu país. No pot haver millor promoció que la de donar  valor a l´expressió de la nostra terra i la nostra gent i fugir  d´estratègies  que pretenen convertir-nos en una destinació competitiva i de masses.

Cal afegir que la gestió sostenible del litoral, a més de ser un imperatiu ambiental, és també una necessitat econòmica. Preservar els paisatges no només ens protegirà dels desequilibris dels escosistemes, sinó que contribuirà a complir les expectatives d´un tipus de turisme que demana qualitat paisatgística i identitat cultural. La depredació dels recursos naturals no és únicament  una agressió per al medi ambient, constitueix també la  demolició d´un model econòmic sostenible .

Tot i així, les contradiccions entre els objectius del Pla i les actuacions que s´estan duent a terme, desperten el meu escepticisme. Per citar algun exemple, em referiré  a la reforma de la Llei de costes proposada pel Govern d´Espanya, que recorda més a la que a finals dels seixanta va permetre el desenvolupament de projectes inmobiliaris que han destrossat gran part de la nostra costa, que no pas una reforma que camini  cap a la conciliació  entre economia i sostenibilitat. La seva aprovació pot  suposar un gran retrocés en la protecció de la naturalesa i ens pot conduir a la privatització d´un litoral que des de 1988   rep  la consideració de domini públic.

Sembla que els catalans ens lliurarem del projecte Eurovegas que, a part de suposar una sobrexplotació del territori  i una despesa energètica inassumible que no sembla guardar massa coherència amb les bondats del Pla, respon al mateix  model econòmic basat en l´especulació inmobiliaria i el crèdit  financer  que ens ha portat on  som; però mentres que un macro-complexe d´oci , joc i desarrelament , s´ha presentat  com la solució a la crisi; s´ha desatès  l´intent de creació de la Reserva Marina d´Interès Pesquer de les Illes Formigues que  pretenia impulsar els mètodes de pesca tradicional sostenible i donar continuitat a un dels principals sectors de desenvolupament econòmic de l´Empordà.

La meva proposta és que bona part d´aquests 18.000 euros, més que invertir-se en projectes foranis que aterrissen un bon dia  imposant condicions, s´inverteixin en iniciatives on el valor cultural de la  tradició, del  sentit de pertanyença i de la  protecció del producte autòcton, s´afegeixen al valor econòmic i el potencien.