Ja m´he llegit l´avantprojecte
de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa que en aquest cas,
s´anomenarà LOMCE i que, atesa la recentralització del 65% dels
continguts i dels criteris d´avaluació, converteix la nostra escola catalana en
la més espanyola dels darrers trenta anys.
Tot apunta a que la LOMCE s´aprovarà
de la mateixa manera que es van aprovar en el seu dia la LODE, la
LOGSE, la LOPEG , la LOCE i la LOE, és a dir : sense consens polític ni social,
per la qual cosa queda oberta a ser derogada pel següent govern, que podrà
redactar una LODEG, LOMSEG, LOPSEG….o qualsevol altre nom que se li pugui
ocórrer, tan bon punt arribi a la Moncloa.
Quan de temps haurem d´esperar per
tenir una llei d´educació basada en la pedagogia i al servei dels
ciutadans, per comptes d´un instrument ideològic basat en la política i al
servei del govern de torn ?
Són molts els aspectes que
m´agradaria comentar d´aquest avantprojecte de Llei, però com que també m´agradaria
fer-ho de manera rigurosa i exahustiva, avui només analitzaré dos dels punts
que han ocasionat més debat i desconfiança: la introducció de les revàlides i la
publicació dels resultats dels centres.
En relació a la introducció d´una
prova de revàlida al final de cada etapa i al fil de l´argument del Ministre
Wert de que” les proves d´avaluació
milloren l´aprenentatge perquè els resultats dels informes de la OCDE demostren
que els països amb millors resultats tenen una forta cultura de l´avaluació” ,
cal dir que reforçar l´avaluació esdevé absolutament necessari per a la
millora dels resultats, però també cal aclarir que aquesta avaluació ha de
tenir eficàcia pedagògica, ha d´estar integrada en el procés des de bon inici i
ha de permetre identificar les dificultats d´aprenentatge per fer un
acompanyament eficaç. Quan les proves d´avaluació esdevenen una simple aduana,
no milloren els resultats del sistema, sinó que el converteixen en un sistema
educatiu selectiu que paradògicament té, en la seva etapa obligatòria, un
principi inclusiu i universal. Finlàndia, per posar un exemple,ha aconseguit
tal grau d´integració de l´avaluació dins del procés com a eina de detecció de
dificultats i acompanyament, que ha decidit prescindir de la figura de la
inspecció educativa. De tots és sabut que el segon de Batxillerat s´ha
convertit en un curs preparatori per a la selectivitat. Pot passar el mateix en
el curs anterior de cada revàlida i l ´objectiu de l´educació obligatòria no
pot ser aprovar, sinó desenvolupar en l´alumne el gust per aprendre i la
capacitat de seguir aprenent. La tan anhelada cultura de l´esforç només
pot venir de la mà de la motivació.
Esgarrifada m´he quedat quan he
llegit que de manera excepcional, un alumne pot repetir el darrer curs de la
secundària obligatòria dues vegades consecutives. No em vull ni imaginar
l´aversió que generarà cap a l´escola un adolescent de setze anys que hagi de
cursar quart d´ESO tres vegades seguides!
Pel que fa a la decisió del
Ministerio de fer públics els resultats dels centres com a eina de millora del
sistema, caldria recordar-li al ministro que , a diferencia del que passa en en
món productiu, en el sistema educatiu el resultat és un element a tenir en
compte, però no és l´unic . Les escoles no poden ser avaluades pel resultats
dels seus alumnes, sinó per la incidència que han fet en el desenvolupament del
seu alumnat . Amb aquest principi s´actua al Regne Unit: els resultats
que publica la BBC no són publicats de manera descontextualitzada, sinó
acompanyats d´una sèrie de dades que permeten a les famílies i a la societat,
veure quin és el valor afegit que una determinada escola aporta als seus
alumnes, al marge dels seus resultats.
