SANT JORDI 2011

FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA
Ara més que mai, demostrem que Catalunya és viva i ben viva,que hi ha país , que som nació.

Que la festa de la llengua i la cultura sigui la festa de  tots els catalans i catalanes. Sí, de tots. Fins i tot  la d´aquelles famílies que confoses i desorientades , pretenen instal.lar als seus fills en una  miopia lingüística cultural i reclamen un ensenyament en llengua castellana.

Quan Ernest Maragall va pronunciar-se ara fa  uns mesos  sobre la sentència  del TC assegurant  que el model lingüístic de les escoles catalanes no quedava afectat,vaig quedar palplantada... vaig pensar que, o no se l´havia llegit, o no l´havia sabut interpretar, o feia discurs polític .

No fem demagògia ,que l´autonomia i la identitat catalana ha quedat tocada i ben tocada!que no és una qüestió de recompte, que la sentència sobre l´Estatut del 2006 retalla encara més que l´Estatut del 1979  les competències autonòmiques, el finançament i els temes lingüístics.

Els articles que fan referència a la llengua són interpretables i  no seran declarats  inconstitucionals sempre  que s´interpretin com ells diuen que s´han d´interpretar.
I com s´han d´interpretar ? està clar que la interpretació d´uns i altres respon a dos conceptes diferents del que ha de ser Espanya i Catalunya:

Per uns , Catalunya  ha de formar part d´un estat espanyol que tingui  un veritable sentit d´estat, que tingui les idees clares sobre  la pluralitat dels pobles que el composen i que treballi en la línia  d´aconseguir una estructura política, econòmica i identitària que contempli la personalitat  diferenciada de les autonomies, al mateix temps que aquestes es comprometen a donar el suport necessari que garanteixi la governabilitat i l´estabilitat de tot l´estat.

Pels altres, Catalunya forma part d´un estat uniformador i generalitzador que no admet més nació  que la espanyola i que no està disposat a  reconèixer la  identitat catalana  ni el seu autogovern. Això sí, que col.labori amb un 9% del PIB mentre la Bavaria, que és el  Länder amb la renda més alta d´un estat federal, col.labora amb un 4%.

Després de contribuir activament durant quasi quaranta  anys a consolidar la democràcia  a Espanya i a la seva projecció dins de la Unió Europea  donant   suport incondicional en moments molt crítics , ens comencem a preguntar on ens porta aquest vaixell, si hem de reclamar que es revisi  la Constitució, si s´hauria de derogar l´Estatut del 2006 i tornar al del 1979, o bé si definitivament ha arribat l´hora de fer les maletes.

Jo  no ho sé. Ni tan sols sé si la independència de Catalunya és viable des del punt de vista econòmic. Tampoc sé si en aquests moments estem  amb capacitat  per dur a terme un programa que garanteixi el  ple desenvolupament de l´economia catalana i la seva integració a Europa dins d´un marc d´independència política. Per si de  cas, això ho deixaré pels juristes, economistes i els  politòlegs.

Però és que nosaltres, els i les mestres també hem de decidir:
Hem de decidir  si seguim reclamant que la Constitució reconegui el deure de tot ciutadà a conèixer la llengua catalana , o entre tots fem que la llengua catalana sigui llengua necessària per viure a Catalunya. 
Hem de decidir  si restem passius mentre sectors interessats en esquerdar el nostre model lingüístic desorienten a les famílies, o prenem la iniciativa i les orientem nosaltres.
Nosaltres hem d´estar per sobre de la sentència, no esperem que la plenitud de la llengua catalana ens arribi de la mà dels recursos interposats contra el TC, arribarà  de la nostra pròpia convicció .Posem-nos-hi!

RODA DE PREMSA CONSELLERA ENSENYAMENT 11-4-2011

La consellera d'Ensenyament presenta les mesures de reorganització als centres per tal d'assumir el nou alumnat i per combatre el fracàs escolar
( resum de la roda de premsa extret del portal xtec)

· La consellera Irene Rigau ha presentat en roda de premsa 5 mesures per afrontar els principals reptes per als propers cursos en l'actual marc de contenció pressupostària

 

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat avui la proposta de les mesures de reorganització als centres educatius amb l’objectiu d’assumir el nou alumnat que s’incorporarà al sistema i alhora combatre el fracàs escolar. Les 5 mesures presentades no suposen en cap cas la pèrdua de lloc de treball dels docents actuals, i implica reorganització dels horaris als centres.


Segons la titular d’Ensenyament, es tracta de “propostes que es formulen en el marc de l’actual contenció pressupostària, que tenen voluntat de reorganització i molt poc de retallada. Hem prioritzat en tot cas la plantilla de professorat d’aquest país”.


Aquestes mesures permetran fer front a l’arribada de nou alumnat el proper curs, que es preveu en més de 15.000 alumnes, i també lluitar contra el fracàs escolar reforçant l’educació primària i secundària i el 4rt. curs d’ESO. El Departament d’Ensenyament ha iniciat avui un procés negociador amb totes les parts implicades en el procés.

Reorganització de l’horari del professorat


Així, tant a l’educació primària com a l’educació secundària es manté l’horari laboral del professorat. La distribució de l’horari a primària passarà de 23 a 24 hores de docència setmanals a l’aula, i 6 d’horari fix al centre.

En aquesta etapa també es contemplen les tasques de vigilància a l’esbarjo dins l’horari lectiu dels mestres en 2,5 hores setmanals. La vigilància als patis recaurà en tants mestres com cicles per línia d’educació primària tingui el centre i tants mestres com grups hi hagi a l’etapa infantil. Les 7 hores i 30 minuts restants es dedicaran a preparació de classes, correccions, formació permanent o reunions pedagògiques, que no s’han de fer necessàriament al centre.


Pel que fa al professorat de secundària, passarà de fer 18 hores lectives setmanals a l’aula a 19 hores el proper curs escolar, i dedicarà 6 hores d’activitats complementàries als centres d’horari fix i 5 hores d’activitats complementàries variables.


És d’aquesta manera que en aquesta etapa es destinaran recursos als programes de diversificació curricular de 4rt d’ESO.

Un altra de les mesures fa referència a la reducció horària que fins era per als majors de 55 anys i que es proposa que sigui per al personal d’entre 59 i 64 anys.


El nomenament complementari del mes de juliol també és una de les mesures contemplades. El professorat que no tingui nomenament durant els mesos de juliol i agost i que no formi part de l’acord de garanties de continuïtat i que hagi prestat 9 mesos de serveis com a substitut durant el curts rebran un nomenament corresponent durant el mes de juliol, fet que els comportarà participar en els cursos de formació d’estiu. El curs actual, aquest nomenament el professorat que ha prestat 6 o més mesos de servei com a substitut.


Sisena hora per a determinats centres
La darrera de les mesures presentades per la consellera d’Ensenyament fa referència a la sisena hora de primària als centres públics. En aquest cas, es proposa mantenir la sisena hora de caràcter no lectiu en centres d’entorns socioeconòmics desfavorits com a mesura complementària. Aquest manteniment de la sisena hora pot ser tant per tots els grups del centre com per un determinat nombre d’alumnat, en funció de les necessitats en cada cas.


Aquesta mesura permetrà dedicar una part dels recursos de la sisena hora a activitats específiques de lluita contra el fracàs escolar, específicament en el camp de la lectoescriptura, de les matemàtiques, i del pas de l’educació primària a l’educació secundària.

Segons Irene Rigau, “aquests recursos es destinaran als centres més desafavorits per lluitar contra el fracàs i en els centres ordinaris a potenciar l’adquisició de la lectoescriptura i el càlcul, i a garantir un bon pas de la primària a secundària”. La titular d’Ensenyament, “cal superar el dèficit en comprensió lectora, perquè afecta a tots els continguts i àmbits, la comprensió lectora és transversal i afecta no només a la llengua o literatura, també a la història, les matemàtiques i a totes les matèries”.

Aquesta mesura suposarà reduir el nombre de mestres que intervenen en un grup i reforçar la figura del mestre tutor, alhora que permetrà realitzar en horari post-lectiu actuacions d’atenció individualitzada o reforç per a grups reduïts. Segons la consellera Rigau, “perseguim atacar el fracàs quan aparegui, evitar que es cronifiqui perquè la repetició no és la solució al problema, el que volem sobretot és que l’alumne no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra”.


11 d’abril de 2011