SANT JORDI 2011

FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA
Ara més que mai, demostrem que Catalunya és viva i ben viva,que hi ha país , que som nació.

Que la festa de la llengua i la cultura sigui la festa de  tots els catalans i catalanes. Sí, de tots. Fins i tot  la d´aquelles famílies que confoses i desorientades , pretenen instal.lar als seus fills en una  miopia lingüística cultural i reclamen un ensenyament en llengua castellana.

Quan Ernest Maragall va pronunciar-se ara fa  uns mesos  sobre la sentència  del TC assegurant  que el model lingüístic de les escoles catalanes no quedava afectat,vaig quedar palplantada... vaig pensar que, o no se l´havia llegit, o no l´havia sabut interpretar, o feia discurs polític .

No fem demagògia ,que l´autonomia i la identitat catalana ha quedat tocada i ben tocada!que no és una qüestió de recompte, que la sentència sobre l´Estatut del 2006 retalla encara més que l´Estatut del 1979  les competències autonòmiques, el finançament i els temes lingüístics.

Els articles que fan referència a la llengua són interpretables i  no seran declarats  inconstitucionals sempre  que s´interpretin com ells diuen que s´han d´interpretar.
I com s´han d´interpretar ? està clar que la interpretació d´uns i altres respon a dos conceptes diferents del que ha de ser Espanya i Catalunya:

Per uns , Catalunya  ha de formar part d´un estat espanyol que tingui  un veritable sentit d´estat, que tingui les idees clares sobre  la pluralitat dels pobles que el composen i que treballi en la línia  d´aconseguir una estructura política, econòmica i identitària que contempli la personalitat  diferenciada de les autonomies, al mateix temps que aquestes es comprometen a donar el suport necessari que garanteixi la governabilitat i l´estabilitat de tot l´estat.

Pels altres, Catalunya forma part d´un estat uniformador i generalitzador que no admet més nació  que la espanyola i que no està disposat a  reconèixer la  identitat catalana  ni el seu autogovern. Això sí, que col.labori amb un 9% del PIB mentre la Bavaria, que és el  Länder amb la renda més alta d´un estat federal, col.labora amb un 4%.

Després de contribuir activament durant quasi quaranta  anys a consolidar la democràcia  a Espanya i a la seva projecció dins de la Unió Europea  donant   suport incondicional en moments molt crítics , ens comencem a preguntar on ens porta aquest vaixell, si hem de reclamar que es revisi  la Constitució, si s´hauria de derogar l´Estatut del 2006 i tornar al del 1979, o bé si definitivament ha arribat l´hora de fer les maletes.

Jo  no ho sé. Ni tan sols sé si la independència de Catalunya és viable des del punt de vista econòmic. Tampoc sé si en aquests moments estem  amb capacitat  per dur a terme un programa que garanteixi el  ple desenvolupament de l´economia catalana i la seva integració a Europa dins d´un marc d´independència política. Per si de  cas, això ho deixaré pels juristes, economistes i els  politòlegs.

Però és que nosaltres, els i les mestres també hem de decidir:
Hem de decidir  si seguim reclamant que la Constitució reconegui el deure de tot ciutadà a conèixer la llengua catalana , o entre tots fem que la llengua catalana sigui llengua necessària per viure a Catalunya. 
Hem de decidir  si restem passius mentre sectors interessats en esquerdar el nostre model lingüístic desorienten a les famílies, o prenem la iniciativa i les orientem nosaltres.
Nosaltres hem d´estar per sobre de la sentència, no esperem que la plenitud de la llengua catalana ens arribi de la mà dels recursos interposats contra el TC, arribarà  de la nostra pròpia convicció .Posem-nos-hi!