Aquest any la cantada d´havaneres de Calella de Palafrugell ha quedat orfe: el passat mes de novembre ens va deixar un gran mestre de la cançó marinera i del cant de taverna, Càstor Pérez.
El pare de la ja reconeguda cantant Sílvia Pérez Cruz, ha estat un gran impulsor de la tradició popular catalana a través d´aquest gènere que ens ha arribat de l´altra banda del mar i que representa un nexe entre dues cultures germanes
La interpretació que fan pare i filla de la peça "Vestida de nit " és d´una sensibilitat que treu els sentits...
La interpretació que fan pare i filla de la peça "Vestida de nit " és d´una sensibilitat que treu els sentits...
Sense tu queden les nits d´estiu a la taverna de la Bella Lola; ens sentim hereus del teu mestratge.
Gràcies,Càstor.
Gràcies,Càstor.
Enguany la Sílvia Pérez ha tornat a cantar aquesta bonica havanera acompanyada de la guitarra de Lluís Bofill.
Sempre ens quedarà la veu d´aquesta jove palafrugellenca, que amb el mateix sentiment ens canta una havanera o les Corrandes de l´exili, un tango o una peça del flamenc més pur i genuí.
I és que la família Pérez-Cruz ha sabut entendre que el veritable patrimoni cultural és aquell que sap trobar una identitat pròpia entre la nostra cultura d´origen i la llengua i tradicions del lloc on estem immersos. I que aquesta pluriculturalitat és precisament la que ens fa més rics i al mateix temps, més lliures.
Què no ho hem d´aconseguir això , a les escoles ? què no hem de poder dir que no es tracta de triar en quina llengua volem aprendre , quan tenim una realitat social que ens permet aprendre´n dues? ho diuen els sociòlegs, els neuròlegs, els pedagogs...qui més ho ha de dir?
Que obrir-se a noves llengües i cultures no resta, sinó suma.
I que de la bonica barreja de pobles , en surten manifestacions artístiques tan delicioses com aquesta:
1 comentari:
Precioses interpretacions! Gràcies
Publica un comentari a l'entrada