Els i les mestres ja tenim a la nostra disposició el protocol que el Departament d´Ensenyament de la Generalitat ha elaborat conjuntament amb el Col.legi de Logopedes de Catalunya per a la detecció de la dislèxia.
L´objectiu d´aquest protocol és facilitar als docents eines i informació sobre aquest trastorn d´aprenentatge, per tal de facilitar-ne la detecció precoç i per tant la correcta intervenció.
Si bé l´elaboració i difusió d´aquest protocol va en la línia de les directrius establertes per alguns dels països europeus que són referents en resultats educatius, i que sostenen ( amb tota la raó ) que els docents han d´estar preparats per a la detecció de possibles trastorns, cal que vigilem de no caure en una tendència a
" sobrediagnosticar":
Tot i que les característiques que defineixen la dislèxia -així com totes les que defineixen qualsevol tipus de trastorn d´aprenentatge- no són mai determinants ( es poden donar algunes d´aquestes característiques en nens no dislèxics, éssent així una qüestió madurativa o d´entorn ; per contra , nens o nenes dislèxics poden no presentar algun d´aquests símptomes), oferir eines als docents que els capacitin per a identificar els problemes/trastorns d´aprenentatge , ja és prou positiu, sempre que aquesta detecció no és tradueixi en un augment d´infants medicats. La detecció precoç de trastorns i/o dificultats, hauria de portar implícita una concreció de les estratègies que es portaran a terme des de l´aula i l´elaboració d´unes pautes de col.laboració amb la família, que és el que donarà millor resultats , deixant la medicació i els tractaments només per a casos molt greus.
En qualsevol cas, a més de protocols per a detecció de problemes d´aprenentatge, caldria establir protocols concrets que permetin avaluar els perfils neurocognitius dels alumnes , com el protocol elaborat per Howard Gardner i el seu equip a través del Project Spectrum , que va lliurar del fracàs escolar a molts infants d´escoles públiques dels EEUU.
Al fil de les propostes ja efectuades amb anterioritat pel president de la SCP, ens urgeix un protocol que serveixi per a avaluar la competència lingüística dels alumnes i permeti dissenyar un itinerari d´aprenentatge de llengües d´acord amb les seves capacitats.
Algunes consideracions personals:
Jo acostumo a utilitzar el terme " problema o dificultat" per comptes de" trastorn". Sembla que quan sentim la paraula "trastorn " pares i mestres quedem alliberats, en ser una qüestió neurològica que se´ns escapa, sobre la qual no hi podem fer res, que és un tema dels neuròlegs i de la medicina. Recordo el cas d´uns pares que, desesperats perquè el seu fill tenia problemes per dormir, van acudir al consultori del dr Estivill amb l´esperança que els digués que el seu fill tenia un trastorn del son. El dr Estivill va descartar aquesta possibilitat , els va dir totes aquelles coses que feien malament i que eren la causa d´aquesta alteració i que per tant, havien de canviar. La resposta no els va agradar, per això no hi van tornar més. A vegades, no sempre, el tema dels trastorns d´aprenentatge, m´hi fa pensar. Definició de dislèxia- Diccionari d´educació Termcat-
Trastorn del llenguatge que es manifesta per una dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit, a una edat suficient per a accedir a aquestes tècniques, i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.
Nota: Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques (trastorn òptic) o fonètiques (trastorn acústic) i l'anormalitat en l'agrupació de les lletres en formar les paraules (alteració de la funció de globalització o síntesi).
La lectura d´aquest llibre, que em va donar a conèixer una companya i amiga, ens ajudarà a conèixer les necessitats de l´alumnat amb dificultats en la lectura:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada