dissabte, 24 de setembre del 2011

SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA

       JORNADA  INAUGURAL CURS 2011 2012

Societat Catalana de Pedagogia

Institut d’Estudis Catalans


APRENDRE EN CATALÀ, UN OBJECTIU EDUCATIU I SOCIAL IRRENUNCIABLE
FONAMENTACIÓ PEDAGÒGICA

L´acte se celebrarà a les 19 hores del dia 5 d´octubre a  la sala Prat de la Riba de
 l´Institut d´Estudis Catalans
Carrer del Carme 47,Barcelona
(Es prega confirmació per correu electrònic a l’adreça scp@iec.cat o al tel. 935 529 103.) 



 Vegeu  programa i cartell/ invitació al portal web de la Societat Catalana de pedagogia


És la nostra participació com a societat científica en aquest debat social propiciat per sectors, generalment foranis, en contra de la consolidació del català com a llengua de tots els ciutadans ara que amb trenta anys veiem que ha estat una alternativa eficaç, cohesionadora i respectuosa. I ja sabem que això no solament passa a Catalunya sinó a totes les terres de llengua catalana. És per això que hem volgut donar la paraula a  ciutadans acreditats acadèmicament i també per la seva trajectòria professional i cívica, coneixedors de les diferents situacions ( Martí Teixidó, president SCP)

dilluns, 5 de setembre del 2011

YO TAMBIÉN DEFIENDO EL CASTELLANO

AUTO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA EN RELACIÓN AL MODELO DE INMERSIÓN LINGÜÍSTICA DE LOS COLEGIOS CATALANES 
(leer el documento)

La "Llei de política lingüística "-1998- y la LEC -2009- establecen que, al acabar la escolarización obligatoria, el alumnado debe ser competente en las dos lenguas oficiales, es decir: catalán y castellano.
Como madre ,maestra , catalanoparlante y defensora del multilingüismo, estoy muy interesada en que mis hijos reciban un modelo de educación que garantice  la adquisición de las competencias necesarias para el futuro y no cabe la menor duda que una de esas competencias es la lengua castellana .
Rechazaría , por tanto, cualquier modelo lingüístico que obstaculizara el aprendizaje de alguna de las lenguas oficiales, que las excluyera, que las apartara. En definitiva: que negara a los alumnos su derecho a ser bilingües.

Si defiendo el modelo de inmersión de los colegios catalanes no es por orientación política  ni sentimiento patriótico; es porque puedo asegurar que este modelo ha garantizado el bilingüismo  en Cataluña durante muchos años: 
a/ el catalán para castellanoparlantes como el sr Albert Rivera de Ciudadanos, hijo de madre andaluza que no sería bilingüe si no lo hubiera aprendido en la escuela.
b/ el castellano para catalanoparlantes como yo, que no sería capaz de escribir estas líneas si el sistema educativo me hubiera impedido aprenderlo.


Con la crisis y el déficit que tenemos, ¿ cómo se pueden invertir tantos esfuerzos en cuestionar un modelo de éxito, con resultados demostrados, que ha sido reconocido por la comisión del multilingüismo de la UE como modelo referente transportable a otros paises?
Es la evaluación de los resultados del alumnado la que debe sustentar la toma de decisiones, y no presiones políticas externas sin ningún fundamento sociolingüístico ni pedagógico.

Y la realidad , aunque muchos quieran tergiversarla con argumentos que me resultan más cercanos a una película de Hollywood que a lo que que vivo día a  día , es que en Cataluña todo el mundo es bilingüe, excepto aquellos castellanoparlantes que se han negado a aprender el catalán.
  
Pero vayamos a la  argumentación que subraya que el sistema de inmersión atenta contra el derecho de las familias a elegir si quieren que sus hijos sean escolarizados en lengua materna, porque me temo que ciertos indocumentados aún no se han enterado que este mismo criterio de inmersión es el que se aplica en el resto del Estado. ¿ O es que en Madrid,Sevilla o Zaragoza se les pregunta a los hijos de inmigrantes si quieren escolarizarse en lengua materna? tampoco tengo constancia que se les pida a las familias provenientes de otros lugares de España si desean que su hijo sea escolarizado en catalán, gallego o euskera...resulta evidente pensar que se tomará como referente la lengua propia del lugar y ésta será  considerada lengua materna en un sentido colectivo. Y a nadie se le ocurrirá pensar que este modelo  perjudica la adquisición de su lengua familiar, porque todo el mundo entiende que está sobradamente garantizada. Al contrario, será una oportunidad de aprendizaje de una lógica aplastante. Pero parece ser que este modelo es positivo para todos menos para los catalanes. 

Potser ara ens toca fer la feina que no van fer en el seu moment els que l´havien de fer, però la farem. Ep! la farem sense deixar-nos portar per clams  incendiaris i  irresponsables demanant desobediència civil i insubmissió,que són igualment interessats. La farem sense crear confrontacions innecessàries  procurant que  no passi com no fa gaire,  i que  no siguin els petits catalanets els qui hagin de pagar els plats trencats.

dijous, 18 d’agost del 2011

ELS PAISATGES DE JOSEP PLA

 Nascut a Palafrugell a l´any 1897 , es definia a si mateix com un pagès sofisticat per la cultura.



Solitari,bevedor i un pèl "atramuntanat",va retratar amb paraules els bells racons mediterranis del Baix Empordà.

"Es veu a si mateix incapacitat per a  l´amistat ; només les persones que poden ensenyar-li alguna cosa desperten el seu interès. A canvi, les tolera sols una estona."
Biografia Josep Pla-Corpus literari

La descripció i la paisatgística són combinades de manera magistral amb les seves reflexions sobre el comportament humà i les relacions socials, sobre les que no deixa de mostrar el seu interès en comprendre, tot i generar-li gran desconfiança i estranyesa. És dels pocs escriptors que ha sabut reconèixer que el clima  i el vent influeixen  de manera molt directa en el caràcter dels empordanesos.

La Fundació Josep Pla, situada al carrer Nou de Palafrugell, ofereix un gran nombre de tallers adreçats a alumnes d´educació Infantil, primària i primer cicle d´ESO. Aquestes activitats tenen per objectiu acostar als alumnes a la creació literària i al plaer de llegir, conèixer els diferents tipus de text i  descobrir que tots podem esdevenir escriptors.

ELS TALLERS 
1.Ens divertim llegint  Adreçada a alumnes des de P4 fins a 3r de primària
2.El país del vent  Adreçat a alumnes des de 4t de primària fins a 2n ESO
3.Pintant amb els adjectius Adreçat a alumnes de primer cicle d´ESO
4.Perill! pirates a la vista ! Adreçada a alumnes de primer cicle d´ESO

LES RUTES JOSEP PLA
La Fundació Josep Pla també ofereix pels adults un bon nombre d´itineraris dissenyats per tal de donar a conèixer als lectors de l´obra de Pla , els  indrets que van marcar la seva obra literària.
Algunes de les rutes transcorren dins la vila, altres enfilen els camins de ronda.
Heus aquí, tres parades de la ruta Josep Pla: tres racons de l´escriptor que també són els meus:


 Far de Sant Sebastià: És un mirador extraordinari,un balcó sobre el mar situat al cim d´un penya-segat. A la dreta, Calella i Llafranc. A l´esquerra i una mica més allunyat, Tamariu. Les vistes són insuperables. De dia, el mar immensament blau . A la nit, la llum encegadora del far i el  xiulet del vent que mai deixa de bufar, allà dalt.

“Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha ningú, encara ho és més. És preciós. M’agradava de pujar-hi anys enrere, a mitja tarda, els dies de primavera. La primavera a Palafrugell sol ésser curta, però cada any tenim quinze dies primaverals –com quinze dies de tardor- en què els paisatges dels voltants de la vila arriba al seu punt més alt i mes graciós de finor.” 
El meu país-Josep Pla
" Les circumstàncies de la vida fan que un hom hagi de dependre sempre d’una cosa diferent del que demanen el temperament i l’instint. Però aquesta cadena de desharmonia, que forma el teixir i el desteixir de la Providència, explica per què com més forta és l’obligació de navegar en el safareig ciutadà més plaer dóna la contemplació del mar des d’una altura o des de la popa d’una barca. "
El meu país-Josep Pla



Calella de Palafrugell : És una petita localitat  costanera que pertany al municipi de Palafrugell. Bressol de l´havanera i  antic refugi de pescadors format per infinitat de cales, roques i penya-segats , moltes vegades molt amagats i de gran bellesa. Cases blanques i amuntegades, barques de pescadors ( teranyines, en diuen per aquí ) que dormen damunt la sorra.  Un plat típic: les "garotes" amb botifarra negra, que són garoines cuinades a l´estil empurdanès

«El xaloc ronda al sud-est i el garbí, o llebeig, arriba a la una. És a dir: a l’hora de l’aperitiu. (Hora vella, que era la bona). És en aquesta hora, si és possible en un cafè i si encara és possible davant una absenta gelada, que convé situar-se un gran dia de sol i de calor a les Voltes de Calella. Des de l’ombra dels arcs, la platja del Port Bo es veu inundada d’una llum lleonada i està com submergida dins una calma letàrgica. El mar té una reverberació que encega la mirada. Circula poca gent. El poble dina i a estones arriba un petit soroll de forquilla o de cullera xocant contra un plat, llunyà i entusiasta. Les embarcacions fondejades es balencegen imperceptiblement. Les cordes s’han afluixat i cauen com una corba humana fatigada.»

Tres guies-Josep Pla
  
Tamariu  És la més allunyada de les platges de Palafrugell, de fet, toca a Begur. De dimensions molt reduïdes i d´ambient molt familiar, Tamariu té unes magnífiques  cales que encara es troben en el seu estat més salvatge: cala Pedrosa, Aigua Gelida , Cala Marquesa... i moltes altres, algunes de les quals només s´hi pot arribar per mar. 

                 "Tamariu és un paradís llunyà, la quinta essència de la llibertat " 
                                El meu país-Josep Pla                             


"Només hi ha una cosa, en aquest país, perfecta, davant la qual no hi ha res a dir: el paisatge i la natura. "
El meu país-Josep Pla

divendres, 22 de juliol del 2011

L´ANACRONISME DEL SISTEMA EDUCATIU

Mestres i professors del segle XX , formant els futurs ciutadans  del segle XXI amb un model d´organització  escolar dissenyat  al  segle XIX.
Ken Robinson ,  especialista en creativitat i atenció personalitzada dels alumnes ens presenta  un vídeo ple d´humor on  ens ofereix elements de debat  sobre la realitat actual dels nostres sistemes educatius,les transformacions que ha patit la societat des de que es va dissenyar l´escola  que ara coneixem, i els canvis als quals ens haurem d´enfrontar per oferir un veritable suport individualitzat que ajudi a l´alumnat a descobrir i desenvolupar les seves habilitats. 
Existeix realment el TDH? Qui el pateix ? és la medicació la millor solució?  he vist molts mestres rebre aquest tipus de diagnòstics amb un cert descans, quan en realitat, del què ens allibera  un diagnòstic és de la responsabilitat que suposa pensar que l´infant  està éssent víctima  del nostre propi fracàs.



Tot i així, els engranatges  del nostre sistema educatiu reaccionen amb molta lentitud davant dels canvis socials:  quan sembla que ja hem estat capaços de desenvolupar  organitzacions i estructures amb capacitat d´afrontar nous reptes,  surgeixen noves qüestions que exigeixen altres tipus  d´adaptacions.
De moment, només s´han  pres mesures d´urgència a partir de  dades extretes de forma descontextualitzada de determinats centres  educatius i països. Són mesures que no podran satisfer les exigències que plantegen al sistema educatiu els sectors financers i econòmics, perquè no han tingut en compte el context global ni aporten una veritable renovació pedagògica.
Els governs, a falta de  poder canviar la mentalitat dels mestres i fer aportacions  que tinguin una incidència directa  en el treball que es fa dins les aules, opten per organitzar el sistema a base de lleis i decrets que no tenen per si sols cap capacitat de canvi.I a manca de visió de conjunt i direcció pedagògica , cada mestre va aplicant  mesures individuals basades en la intuició i la bona voluntat . I encara ens preguntem per què no ens acabem d´ensortir....

A vegades , les propostes de Ken Robinson són rebudes com el planteig d´un sistema on no hi ha normes, on cada alumne/a fa el què vol , I no !  els infants necessiten normes , hàbits i límits . Hem d´exigir- lis que s´esforcin i que rendeixin al màxim;però tot aprenentatge neix de la motivació, amb avorriment no hi ha esforç, l´esforç no pot anar deslligat de les ganes d´aprendre. I si no ajudem als alumnes a identificar les seves capacitats, si nosaltres mateixos no les identifiquem,si ens entossudim en que tots han de fer el mateix, a la mateixa hora i de la mateixa manera, mai podrem conèixer els diferents potencials i donar resposta a les diferents necessitats . Els estarem destinant doncs al fracàs. A un fracàs que a més d´escolar, comporta també un fracàs social i personal.

El programa REDES, que s´emet els diumenges a les 21.30 del vespre per TV2,  tracta tot sovint  temes educatius. Algunes vegades, des d´una perspectiva social, altres aporta una fonamentació científica i evolutiva a diferents aspectes de l´aprenentatge:
 
TED-¿MATAN LAS ESCUELAS LA CREATIVIDAD? Ken Robinson





 




 

dijous, 14 de juliol del 2011

EN MEMÒRIA DE CÀSTOR PÉREZ.

 Aquest any la cantada d´havaneres de Calella de Palafrugell ha quedat orfe: el passat mes de novembre ens va  deixar un gran  mestre de la cançó marinera  i del cant de taverna, Càstor Pérez.
El pare de la ja reconeguda cantant Sílvia Pérez Cruz,  ha estat un gran impulsor de la tradició popular catalana a través d´aquest gènere que ens ha arribat de l´altra banda del mar i que representa un nexe entre dues cultures germanes

La interpretació que fan pare i filla de la peça "Vestida de nit " és d´una sensibilitat que treu els sentits... 


Sense tu queden les nits d´estiu a la taverna de la Bella Lola; ens sentim hereus del teu mestratge.
Gràcies,Càstor.
Enguany la Sílvia Pérez ha tornat a cantar aquesta bonica havanera acompanyada de la guitarra de  Lluís Bofill.
Sempre ens quedarà la veu d´aquesta jove palafrugellenca, que amb el mateix sentiment ens canta una havanera o les Corrandes de l´exili, un tango o una peça del flamenc més pur i genuí.
I és que la família Pérez-Cruz ha sabut entendre que el veritable patrimoni cultural és aquell que sap trobar una identitat pròpia entre la nostra cultura d´origen i la llengua i tradicions del lloc on estem immersos. I que aquesta pluriculturalitat és precisament la que ens fa més rics i al mateix temps, més lliures. 
Què no ho hem d´aconseguir això , a les escoles ? què no hem de poder dir que no es tracta de triar en quina llengua volem aprendre , quan tenim una realitat social que ens permet aprendre´n dues? ho diuen els sociòlegs, els neuròlegs, els pedagogs...qui més  ho ha de dir? 
Que obrir-se a noves llengües i cultures no resta, sinó suma. 
I que de la bonica barreja de pobles , en surten manifestacions artístiques tan delicioses com aquesta: