Mestres i professors del segle XX , formant els futurs ciutadans del segle XXI amb un model d´organització escolar dissenyat al segle XIX.
Ken Robinson , especialista en creativitat i atenció personalitzada dels alumnes ens presenta un vídeo ple d´humor on ens ofereix elements de debat sobre la realitat actual dels nostres sistemes educatius,les transformacions que ha patit la societat des de que es va dissenyar l´escola que ara coneixem, i els canvis als quals ens haurem d´enfrontar per oferir un veritable suport individualitzat que ajudi a l´alumnat a descobrir i desenvolupar les seves habilitats.
Existeix realment el TDH? Qui el pateix ? és la medicació la millor solució? he vist molts mestres rebre aquest tipus de diagnòstics amb un cert descans, quan en realitat, del què ens allibera un diagnòstic és de la responsabilitat que suposa pensar que l´infant està éssent víctima del nostre propi fracàs.
Tot i així, els engranatges del nostre sistema educatiu reaccionen amb molta lentitud davant dels canvis socials: quan sembla que ja hem estat capaços de desenvolupar organitzacions i estructures amb capacitat d´afrontar nous reptes, surgeixen noves qüestions que exigeixen altres tipus d´adaptacions.
De moment, només s´han pres mesures d´urgència a partir de dades extretes de forma descontextualitzada de determinats centres educatius i països. Són mesures que no podran satisfer les exigències que plantegen al sistema educatiu els sectors financers i econòmics, perquè no han tingut en compte el context global ni aporten una veritable renovació pedagògica.
Els governs, a falta de poder canviar la mentalitat dels mestres i fer aportacions que tinguin una incidència directa en el treball que es fa dins les aules, opten per organitzar el sistema a base de lleis i decrets que no tenen per si sols cap capacitat de canvi.I a manca de visió de conjunt i direcció pedagògica , cada mestre va aplicant mesures individuals basades en la intuició i la bona voluntat . I encara ens preguntem per què no ens acabem d´ensortir....
A vegades , les propostes de Ken Robinson són rebudes com el planteig d´un sistema on no hi ha normes, on cada alumne/a fa el què vol , I no ! els infants necessiten normes , hàbits i límits . Hem d´exigir- lis que s´esforcin i que rendeixin al màxim;però tot aprenentatge neix de la motivació, amb avorriment no hi ha esforç, l´esforç no pot anar deslligat de les ganes d´aprendre. I si no ajudem als alumnes a identificar les seves capacitats, si nosaltres mateixos no les identifiquem,si ens entossudim en que tots han de fer el mateix, a la mateixa hora i de la mateixa manera, mai podrem conèixer els diferents potencials i donar resposta a les diferents necessitats . Els estarem destinant doncs al fracàs. A un fracàs que a més d´escolar, comporta també un fracàs social i personal.
El programa REDES, que s´emet els diumenges a les 21.30 del vespre per TV2, tracta tot sovint temes educatius. Algunes vegades, des d´una perspectiva social, altres aporta una fonamentació científica i evolutiva a diferents aspectes de l´aprenentatge:
TED-¿MATAN LAS ESCUELAS LA CREATIVIDAD? Ken Robinson
