dissabte, 10 de desembre del 2011

NADAL I CONSUMISME .

Eduquem als nostres fills en un consum responsable, abans  no siguin educats pels mitjans de comunicació en un consum compulsiu
Una passejada per Barcelona m´ha donat ocasió de comprovar que , una vegada més, la maquinària del consum  ja  s´ha posat en marxa per cobrir totes les nostres "innecessitats". Una maquinària que sense nosaltres no és res i que necessita fer-nos creure que és imprescindible allò que no necessitem per a res. 
 El premi major a l´absurditat el donaria a la nova joguina japonesa ,AIR SWIMMERS , que no és  joguina per a infants, sinó per a pares que vulguin comprar-la sota el pretext que és per als seus fills. 
Qui és l´il.luminat que pensa que jo m´entretindré a passejar un peix inflable pel sostre de casa meva per distreure a la canalla? Ens toca a pares i mares demostrar que tenim criteri, que preferim regalar una peixera amb dos peixets i una tortuga que , a més d´afavorir les responsabilitats diàries, permet que els nens tinguin cura d´ells de manera autònoma. Però és més: els ensenyarem que quan marxem de vacances ens els hem d´ emportar, que els llacs dels parcs públics estan plens de tortugues de totes mides que desequilibren l´ecosistema, al no formar-hi part.
He quedat sobtada en veure les cues a les administracions de loteria. Mai no compro loteria, d´enlloc. Una mica per deformació catòlica, una mica perquè no estic disposada a  contribuir a engreixar les arques d´un estat que torna en premis un tant per cent molt petit de la recaptació i  que al damunt em diu que estic contribuint en una obra benèfica. 

 En qualsevol cas, jo no sé de ningú que compri loteria per fer una obra benèfica, sinó per guanyar-se una paga extra que l´ajudi a "ensucrar" les Festes.
Cal ensenyar als infants que el diners han de provenir del treball - i si pot ser ben fet i amb una mica de sentit estètic , molt millor- i no dels jocs d´atzar on jo guanyo si els altres perden.



Veure el malbaratament de recursos energètics a  la pista de gel de la plaça Catalunya, m´ha fet pensar que a  qui se li hagi acudit batejar la capital catalana com a "Barcelona Shopping "per promocionar-la com a destí turístic nadalenc, és ben bé que poc ha viatjat per europa o ben poc coneix als europeus. Gaudí, i no  les compres,  hauria de continuar éssent l´eina de promoció; perquè als europeus amb poder adquisitiu els encanta Barcelona, però busquen les rutes del famós arquitecte català que els ofereixen els" operatours". El turista europeu no vé a Barcelona  a patinar sobre gel, a Europa hi ha pistes molt millors de les que nosaltres els puguem oferir i moltes d´elles, naturals. Evidentment , sempre es compra alguna cosa de retruc, però a part d´artesania local, no trobaran a Barcelona res que no puguin comprar a la resta d´Europa. 



Actualment , els exemples més vergonyosos del consumisme desenfrenat , l´explotació abusiva dels recursos naturals , la pobresa, la misèria i l´esclavitud  humana els podem  trobar a  Dubai  i a  Abu Dabi .
           

Hotels de 7 estrelles amb pistes d´esquiar incloses, al bell mig del desert, boulevards tres vegades més grans que "Harrods" on les grans marques dissenyen models exclusius només per a ells, automòbils Mercedes i Ferraris folrats d´or i diamants... Qui ho permet? qui els ha fet  creure que  tot això és necessari ?
Consum responsable i sostenible. La resta és incultura. Les bacanals -siguin del tipus que siguin-, degraden les persones i no contribueixen al desenvolupament personal. 

La meva carta als Reis :



Com ja és habitual,Cirque du Soleil col·labora amb Fundación Adsis  cedint-lis 400 entrades per a l'espectacle Corteo, contribuint així amb els programes de formació i inserció sociolaboral amb joves que es duen a terme a Barcelona.
Data: Divendres, 2 de març a les 22:00h. 
Lloc: A Barcelona, sota la Carpa Blanca, Plataforma Zoo Marí
Preu: 90 euros  

Els espectacles del Cirque du Soleil són per a mi un regal per als sentits.Què bé han sabut dibuixar  a la humanitat a través de la figura del pallasso: a estones ens ridiculitza, a estones ens enlaira... però sempre aconsegueix que ens enmirallem.
90 euros per anar a contemplar un espectacle format per professionals que mereixen ser admirats, que es guanyen el sou que cobren . A més estarem col.laborant  amb una associació benèfica formada per voluntaris .
    Trucant al 902.367.665 - 93.295.57.27  




diumenge, 13 de novembre del 2011


 Clicant damunt l´enllaç podreu llegir
La intenció és que aquesta declaració esdevingui un document que contribueixi al coneixement de la ciutadania pel que fa a la fonamentació científico i pedagògica de l´ensenyament en llengua catalana.
El procés que s´ha seguit  per a l´elaboració de la declaració, ha estat el següent :
a/ Recollida d´informació.
b/ Aportacions inicials dels membres de la SCP
c/Redacció de l´esborrany
d/ Presentació del document provisional a consulta dels socis i dels assistents durant  la Jornada inaugural de curs  2011-2012 de la SCP
e/ Recepcció d´aportacions, suggerències i matisos.
f/ Reelaboració del document i  introducció de les darreres aportacions i redacció del document definitiu.
g/Anàlisi i aprovació del document durant la sessió de Junta de Govern del proppassat 19 d´octubre.
h/ Difusió
Tot aquest procés ha tingut lloc entre el 14 de setembre i el 19 d´octubre del 2011.

Carme Rider

dimarts, 1 de novembre del 2011

PROTOCOL DE DETECCIÓ DE LA DISLÈXIA Departament d´Ensenyament

Els i les mestres ja tenim a la nostra disposició el protocol que el Departament d´Ensenyament de la Generalitat ha elaborat conjuntament amb el Col.legi de Logopedes de Catalunya  per a la detecció de la dislèxia.
L´objectiu d´aquest protocol és facilitar als docents eines i informació sobre aquest trastorn d´aprenentatge, per tal de facilitar-ne  la detecció precoç i per tant la correcta intervenció. 

Si bé l´elaboració i difusió d´aquest protocol va en la línia de les directrius establertes per alguns dels països europeus que són referents en resultats educatius, i que sostenen (  amb tota la raó ) que els docents han d´estar preparats per a la detecció de possibles trastorns, cal que vigilem de no caure en una tendència a 
" sobrediagnosticar": 

Tot i que   les característiques que defineixen la dislèxia -així com totes les que defineixen qualsevol tipus de  trastorn d´aprenentatge- no són mai determinants ( es poden donar algunes d´aquestes característiques en nens no dislèxics, éssent així una qüestió madurativa o d´entorn ;  per contra , nens o nenes dislèxics poden no presentar algun d´aquests símptomes), oferir eines als docents que els capacitin per a identificar  els problemes/trastorns d´aprenentatge , ja és prou positiu, sempre que aquesta detecció no és tradueixi en un augment d´infants medicats. La detecció precoç de trastorns i/o dificultats, hauria de portar implícita   una concreció de   les estratègies que es portaran a terme des de l´aula i  l´elaboració d´unes pautes de col.laboració amb la família, que és el que donarà millor resultats , deixant la medicació i els tractaments només  per a casos molt greus.
En qualsevol cas, a més de protocols per a detecció de problemes d´aprenentatge, caldria establir protocols concrets que permetin avaluar els perfils neurocognitius dels alumnes , com el protocol elaborat  per Howard Gardner i el seu equip a través del Project Spectrum  , que va lliurar del fracàs escolar a molts infants d´escoles públiques dels EEUU.
Al fil de les propostes ja efectuades amb anterioritat pel president de la SCP,  ens urgeix un protocol que serveixi per a  avaluar la competència lingüística dels alumnes i permeti dissenyar un itinerari d´aprenentatge de llengües d´acord amb les seves capacitats.
Algunes consideracions personals:
Jo acostumo a utilitzar el terme " problema o dificultat" per comptes de" trastorn". Sembla que quan sentim la paraula "trastorn " pares i mestres quedem alliberats, en ser una qüestió neurològica que se´ns escapa, sobre la qual no hi podem fer res, que és un tema dels neuròlegs i de la medicina. Recordo el cas d´uns pares que, desesperats perquè el seu fill tenia problemes per dormir, van acudir al consultori del dr Estivill amb l´esperança que els digués que el seu fill tenia un trastorn del son. El dr Estivill  va descartar aquesta possibilitat , els va dir totes aquelles coses que feien malament i que eren la causa d´aquesta alteració i que per tant, havien de canviar. La resposta no els va agradar, per això no hi van tornar més. A vegades, no sempre, el tema dels trastorns d´aprenentatge, m´hi fa pensar.

       Definició de dislèxia- Diccionari d´educació Termcat-
Trastorn del llenguatge que es manifesta per una dificultat d'identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit, a una edat suficient per a accedir a aquestes tècniques, i sense que hi hagi cap alteració orgànica ni cap dèficit intel·lectual que ho justifiqui.
Nota: Els símptomes que presenta són la confusió de les lletres que tenen semblances gràfiques (trastorn òptic) o fonètiques (trastorn acústic) i l'anormalitat en l'agrupació de les lletres en formar les paraules (alteració de la funció de globalització o síntesi).




Protocol de detecció de la dislèxia-cicle superior de primària

La lectura d´aquest llibre, que em va donar a conèixer una companya i amiga, ens ajudarà a conèixer les necessitats de l´alumnat amb dificultats en la lectura: 


ALUMNADO CON DIFICULTADES EN EL APRENDIZAJE DE LA LECTURA


DOLORS GISPERT, LURDES RIBAS, GRAO, 2010
ISBN 9788478279128