LA SORT DE SER UN INFANT AL S XXI

LA GRANJA DE WERT

Transcric una part de l´article escrit per ALFREDO Aranda (vicepresidente del Sindicato del Profesorado PIDE) i publicat al diari d´extremadura (22/05/2012)

El Real Decreto 3/2002, de 11 de enero, por el que se establecen las normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras, indica que cada gallina deberá disponer de, al menos, 750 centímetros cuadrados de superficie de jaula. El Real Decreto 1135/2002, de 31 de octubre, relativo a las condiciones mínimas para la protección de cerdos, explicita que las condiciones mínimas de suelo libre es de 2,25 metros cuadrados por cerdo cuando el habitáculo contiene de 6 a 39 individuos (los verracos, 6 metros cuadrados/animal). La explotación que no cumpla la normativa a fecha del 1 de enero de 2013, será bloqueada, no dando ninguna prórroga ni periodo de adaptación.

El Real Decreto-Ley 14/2012 de recortes en educación del ministro Wert , también establece un aumento de las ratios, es decir, más alumnos por metro cuadrado (1,5 m2 por niño): en Primaria hasta 30 alumnos por aula; en Secundaria hasta 33 alumnos (pudiendo llegar hasta 36) y en Bachillerato, hasta 39 (pudiendo superar los 40 alumnos por aula). En definitiva que los animales de granja disponen de más metros cuadrados que los alumnos del sistema educativo español.

Sin duda que los animales (cerdos, gallinas ponedoras, vacas...) tienen el derecho a ser tratados con dignidad, en eso hemos avanzado mucho y lo celebro. Sin embargo no parece que el bienestar de los alumnos importe mucho a este Gobierno, pues mientras que mejoran las condiciones de espacio de cerdos y gallinas, empeoran las de nuestros escolares, que son el futuro del país.

L´ELOGI A L´EDUCACIÓ SALVATGE I " EL TRANSTORN PER DÈFICIT DE NATURALESA"

Us recomano dues lectures lleugeres i refrescants per aquest estiu. De fet, les dues parlen del mateix: de la necessitat d´allunyar els infants del món artificial que els estem construint i la urgència de retornar-los a la natura.

Les seves consideracions en relació al TDAH i altres transtorns no tenen pèrdua i ens han d´ajudar a aturar la medicalització infantil.

EDUCAR EN VERDE
Heike Freire

L´autora parla de PEDAGOGIA VERDA. No sé si és aquest el nom que li hem de posar, ni tant sols acabo de comprendre per quin motiu parlem del color verd sempre que ens referim a la natura, quan en realitat la natura és verda, però també de molts altres colors.


En qualsevol cas -nomenclatures a part- l´autora apela al concepte de natura a partir d´una interessant reflexió sobre educació , vida moderna i la necessitat de " rescatar " als infants de l´excés de civilització al que estan sotmesos.

"Si hace cien años la educación era un acto pensado para sacarnos del salvajismo, quizás ahora nos tenga que llevar de nuevo a la vida salvaje, debido a todo lo que nos hemos alejado de ella."

Freire assevera que aquesta mutació social no només atempta contra els ritmes psicobiològics de l´infant, sinó que també atempta contra els principis bàsics de les seves construccions mentals. Fa referència a un concepte molt interessant - BIOFILIA - entesa com l´atracció innata que tenen els infants cap a tot allò que té vida . En canvi , viuen en un món revestit de ciment i se´ls va inculcant que higiene vol dir eliminar vida ( no formiques, no pinassa, no fulles seques...) per tant, a través de l´educació van construint uns esquemes mentals diametralment oposats als principis bàsics de la seva existència- BIOFÒBIA- i això, diu Freire , crea disfuncions en un percentatge molt alt.

Els conceptes " Arrest domiciliari compensat amb tecnologia" i "Compensar el sedentarisme a base d´activitats motrius dirigides " són dos punts que m´han generat molta reflexió: Freire parla de la importància de tenir estones de joc autònom en un entorn natural que generin experimentació, construcció de materials, observació...doncs segons l´autora és l´única manera d´aconseguir elaboració de pensament propi que repercuteix, indiscutiblement, en una millora de la concentració.

Evidentment, no hem d´atribuir tots els símptomes de falta de concentració i hiperactivitat al dèficit de natura, hi ha altres factors socials i educatius que també cal tenir en compte. Però  ja comença a ser hora de fer propostes pedagògiques que demostrin que el què necessiten aquests infants no són pastilles, sinó viure en un món que respecti la seva naturalesa i les seves necessitats de desenvolupament.

LAST CHILD IN THE WOODS
Richard Louv

Richard Louv utilitza el terme " transtorn per dèficit de naturalesa" per agrupar una sèrie de símptomes que van des de la depressió a l´estrès, TDH, ansietat....i que segons ell, són la conseqüència d´una educació massa artificial , on l´infant creix en espais massa tancats, amb massa televisió, sorolls , joguines electròniques...en definitiva: amb un excés d´estimulació sensorial i cognitiva plena d´activitats dirigides que no deixen lloc ni espai per a l´elaboració personal ni la imaginació.


La seva intenció no és inventar-se una nova patologia susceptible de ser diagnosticada, sinó advertir-nos dels perills que comporta aquest tipus d´educació on la natura és més una abstraccció que una realitat tot convidar-nos a prendre mesures .

El " transtorn per dèficit d´atenció" , associat  a desordres en l´estructura cerebral,  està molt relacionat amb un excés de televisió . Però les hores d´exposició a la pantalla, diu Louv , no és més que un petit exemple de com s´ha transformat la nostra forma de vida : en poc més de mig segle hem passat d´una societat rural a una altra totalment urbanitzada i molts experts asseguren que molts dels cervells dels nostres infants no estan preparats  per processar l´excés d´estimulació que se´n deriven de tots aquests canvis. 

Per tant , hem d´entendre que el TDA-H no és un desordre de tipus neurològic , sinó un desordre de tipus social-educatiu. És una resposta conductual a una educació que no té en compte ritmes ni necessitats.

Penso que aquest autor americà ens aporta evidència empírica suficient  per fer-nos concloure que si el problema no és neurològic sinó social-educatiu , no s´ha d´abordar des de la  neurologia , sinó des d´una intervenció pedagògica fonamentada en la sociologia.

Reconeixement a Xavier Ureta

El passat 14 de juny, va rebre la menció especial en el VI premi d'assaig pedagògic Frederic Company i Franquesa, convocat pel Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya.
 Trobareu tota la informació i el treball  en aquest enllaç del COPEC:

http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1184&i=ca&gd=114.



Xavier Ureta i Buxeda



El meu reconeixement a la qualitat del seu treball així com la meva adhesió a les seves reflexions sobre els motius pels quals el pedagog ha quedat apartat del nucli del disseny del projecte pedagògic de la institució escolar i la urgència de propostes clares que tornin a situar al pedagog en el centre de l´acció educativa .

Jo mateixa he posat de manifest en diversos articles publicats en premsa que la solidesa d´un sistema educatiu només pot venir de la mà de les propostes pedagògiques ; però ja fa massa temps que els aspectes organitzatius, normatius i administratius, s´anteposen als pedagògics i no sembla que caminem en la línia de donar-hi la volta .

Em pregunto si els equips de mestres donen suport al lideratge pedagògic o prefereixen recolzar a un gestor que no els exigeix res i a més, pot ser substituït en qualsevol moment .

I l´administració ? quin és el suport real que dóna a aquest tan enyorat referent pedagògic? Potser caldria analitzar si a efectes pràctics, els directors escolars són avaluats en funció de la seva capacitat per dissenyar intervencions pedagògiques fonamentades científicament que contribueixin a la millora de les competències de l´alumnat del seu centre, o en realitat només són avaluats en funció de la satisfacció del professorat.

Felicito l´aportació, sobretot perquè ens ha d´ajudar a portar a la pràctica el retorn de l´aspecte més fonamental que ha de regir la presa de decisions a les escoles : la pedagogia.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d´Estudis Catalans, convoca enguany l’Assemblea General dels socis amb una activitat prèvia oberta a tothom. Hem elaborat una presentació mosaic de recursos TIC que assenyala el seu valor pedagògic per a poder millorar el nostre sistema d’ensenyament i aprenentatge.

A mitja tarda, farem una petita pausa tastet per a poder continuar gaudint de la conversa debat que s’haurà iniciat a la sala. Abans de donar pas a la sessió ordinària de l’Assemblea General de socis, farem un reconeixement a la tasca realitzada per la pedagoga Maria Teresa Codina ,la seva aportació a la pedagogia del nostre país i la seva tasca d'integració d'alumnat en situació social desfavorida.

Us animem a assistir-hi. CAL QUE CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA A L’ADREÇA DE CORREU scp@iec.cat O AL TELÈFON 935 529 102

Programa i invitació

ESTADÍSTICA MAL APLICADA

Transcric l´article que vaig escriure a principis i maig i que va ser publicat pel Punt Avui el  dissabte dia 2 de juny 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/545775-estadistica-mal-aplicada.html

Encara no ens hem refet de l´ensurt provocat pels resultats de les proves d´avaluació de quart d´ESO, que aviat tindrem els resultats de les proves de competències bàsiques que, com cada any, han realitzat  els alumnes de sisè de primària per donar compliment al desplegament normatiu que regula l´avaluació dels ensenyaments obligatoris i que conjuntament amb l´avaluació diagnòstica de quart de primària i de tercer d´ESO, les PISA i tota la rècula d´informes sociodemogràfics que ens ofereix la Fundació Jaume Bofill, converteixen als nostres alumnes en uns infants més auditats que el Banc Central Europeu.

Em sembla del tot necessari que el sistema estableixi mecanismes d´avaluació dels resultats, però ja que tenim als pobres nanos amb els informes de les competències més actualitzats que el calendari de vacunació, hauria de servir per alguna cosa més que per elaborar indicadors, analitzar resultats, comparar dades entre països i copiar elements aïllats que, ens sembla, expliquen el seu èxit.

L´estadística aplicada a l´educació hauria de servir per dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura i sistema social de referència , també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en la normativa ni en les dades. L´estadística mal aplicada, l´obsessió per posicionar-nos en el ranking del Top Ten i la lectura parcial de les dades, ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l´autonomia de centres, els horaris, l´avaluació…ho hem canviat absolutament tot,fins i tot el discurs,  però el resultat és que seguim navegant a la deriva .

Estupefacta em va deixar  el Ministre Wert amb la seva interpretació de les dades de l´OCDE en relació a les ràtios: que països amb millors resultats tinguin ràtios elevades, el fa concloure que les ràtios petites no són un element de millora dels resultats. Potser el Ministre no s´ha llegit tot l´informe, però ha passat per alt la preparació que han rebut els docents d´aquests països per detectar problemes d´aprenentatge i fer una intervenció adequada dins de l´aula, no havent de derivar als nanos al psicòleg, com hem de fer nosaltres. Que un docent amb aquesta formació en una aula de 30 alumnes sigui més eficient que un amb preparació insuficient en una classe de 20, em resulta evident. Però sumar ràtios elevades amb la incapacitat per detectar i tractar problemas d´aprenentatge, em sembla una bomba de rellotgeria.

Perseguir la raó de l´èxit dels països capdavanters a PISA no farà sinó abocar-nos a un major fracàs, sobretot després de veure que països amb polítiques educatives oposades, obtenen resultats molt similars.

La meva interpretació és que la clau de l´èxit no està en el propi sistema sinó en que el conjunt de la societat s´ha posat d´acord en els valors que vol transmetre. Corea, que veu l´escola com a eina de desenvolupament econòmic, ha dissenyat un sistema escolar manifestament selectiu; mentre que Finlàndia, que la veu com a font de desenvolupament humà, ha creat un sistema igualitari. No hi ha recepta a copiar, perquè no hi ha cap element que en si mateix garanteixi l´eficiència .Si hi ha alguna cosa que perseguir, és la necessitat de crear un sistema escolar soluble al conjunt del sistema social. Aquesta hauria de ser, penso jo, la raó de ser de tanta estadística.

SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA 5a Edició del seminari Primavera Pedagògica.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, convoca  la cinquena edició del seminari de la Primavera Pedagògica  previst  per als dies 31 de maig i 1 de juny. En aquest context,  joves pedagogs i pedagogues que es troben en els deu primers anys d'exercici professional, són convidats a presentar breument els seus estudis, recerques i projectes. S'estableix un diàleg amb altres pedagogs de llarg recorregut professional que actuen com a crítics constructius i sorgeix un debat acadèmic enriquidor, tant per als participants, com per als assistents. Les ponències presentades són publicades a la Revista Catalana de Pedagogia  amb objectiu de donar a conèixer algunes de les línies d'investigació, iniciatives i intervencions pedagògiques que s'estan duent a terme i per a les quals cal trobar un espai de projecció acadèmica

Sovint, les  intervencions dels assistents complementen les propostes dels ponents  i contribueixen al seu enriquiment. Es tracta, doncs, d'una trobada professional i científica d'intercanvi generacional on tots som ponents o responents. Tots podem contribuir a l´enfortiment de la pedagogia d´aquest país. És per això que us animem a participar-hi.

programaPrograma%20Primavera%20pedag%C3%B2gica%202012_corr.pdf

InvitacióFlyerprimaverapedag%C3%B2gica2012_corr.pdf

EDUCACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA PER ALS MÉS PETITS

Arran de la crisi financera  i amb l´objectiu de formar a les noves generacions per tal de no  concórrer en els mateixos errors que la generació anterior,  Barrio Sésamo  presenta, en col.laboració  amb el PNC Bank, una iniciativa que porta per nom  " Para ti, para mi, para luego "  i que consisteix en una sèrie de vídeos, material didàctic ,  guies per als educadors i guies per als pares . Aquests materials, que es troben online a http://www.sesamestreet.org/parents/topicsandactivities/toolkits/save  en  castellà  i en anglès,  pretenen ser una eina de transmissió de valors de consum responsable: des de la funció  dels diners  a la manera de gastar-los, estalviar-los  i compartir-los.

 Cal donar als nostres infants aquesta formació? potser més que aquest tipus de formació, el que necessiten els nens és un model adult que tingui interioritzat valors de solidaritat i no pretengui viure per sobre de les seves possibilitats , pensant que es pot generar riquesa sense produir i sense treballar. Penso, que en comptes d´anar afegint més coses a un currículum que encara no tenim resolt, hauríem d´anar pensant que som els adults qui tenim la responsabilitat d´ incorporar aquests valors, i la transmissió vindrà tot seguit.



Article al NYT sobre aquesta iniciativa 

Talking money with Elmo- vídeo promocional

LES TRES FAMÍLIES TENEN RAÓ

ARA- Article d´opinió : " Les tres famílies tenen raó "
Empar Moliner

12 de març, 2012

Les tres famoses i incansables famílies que reclamen el dret a l’ensenyament en espanyol per als seus fills (i, per tant, per a tots els indígenes d’aquestes terres de missió) anuncien que recorreran contra la sentència. I fan molt bé. Com la vaca cega, quan s’afanyen per una causa justa, com en Tell són adustes i arrogants. Les tres famílies no volen que la benaurança de l’ensenyament en espanyol sigui només per a elles. Si el problema només fossin elles, haurien pogut triar una escola privada de Catalunya, que és el que jo faria si volgués ensenyament en català i visqués a Lugo.

El que passa és que un dels fills d’aquestes tres famílies es veu que ja estudia a la universitat. No sabem què estudia, però val més que no sigui filologia catalana. Seria un disgust per als progenitors del qual no es refarien. De vegades, aquestes desgràcies passen. Conec una família que s’ha passat la vida criticant els homosexuals, i ara Nostre Senyor els ha volgut recompensar amb una filla lesbiana la mar de simpàtica que, a sobre, té una nòvia, també la mar de simpàtica. Els ho dic des d’aquí, que és simpàtica, perquè ells no li parlen (per invertida i viciosa). Vull dir que podria passar perfectament que aquest universitari es fes independentista. Quin disgust. És com si la meva filla em sortís bevedora de lambrusco.

De tota manera, jo trobo que el que seria just i coherent de veritat és que el dret d’aquestes famílies a l’estudi en espanyol tingués caràcter retroactiu. El mal que se li ha provocat a aquest jove universitari és incalculable. Com va dir la seva mare a Catalunya Ràdio, constantment comet errors quan enraona en espanyol. I, en canvi, segur que fa uns pronoms febles per treure’s el barret. Per tant, el que seria lògic és que els catalans li paguéssim, de nou, l’escolaritat en espanyol des de P-3. Hauríem de subvencionar-li entre tots la matrícula a la classe de Los Conejos.

L´autoritat dels mestres

Enllaço El meu article d´opinió que ha publicat el diari  El Punt Avui  i que parla sobre l´autoritat dels mestres.