diumenge, 22 de desembre del 2013

DRALION : UNA MAGISTRAL FUSIÓ DE CULTURES I NATURA






                       UN REGAL PER ALS  SENTITS. 



-Explosió de colors  ben harmonitzada i mesurada.
-Espectacle acrobàtic  de màxim nivell i màxim risc.
-Fil  argumental amb un gran component de contingut cultural  i d´acostament a la natura.
-Producció musical  exel.lent , plena de contrastos i integradora de terres i cultures.

Em sembla oportú aclarir que sempre m´he mostrat contrària a la creixent influència de la indústria cultural de masses que actua com element  mediàtic uniformador  i totalitzant i pensada únicament per obtenir grans guanys econòmics.

Generalment, acostumo a decantar-me per propostes culturals  i artístiques de qualitat més minoritàries, amb un grau de comercialització mesurat i raonable; sense aquell descarat component de manipulació sistemàtica que pretén doblegar l´espectador davant els interessos  del poder.

Però confesso obertament de el CIRQUE DU SOLEIL m´ha atrapat una vegada més. No puc deixar de dir i repetir que tenen la bona fama més que merescuda i que es guanyen sobradament el sou que cobren.

Fa anys vaig pensar que ALEGRIA havia estat una producció encertada difícil de superar. Més tard  va arribar CORTEO. D´entrada, el tema de l´enterrament d´un pallasso no em semblava gaire suggerent, però vaig quedar admirada de la capacitat  dels guionistes per dibuixar  la humanitat a través d´aquesta figura que  a estones ens ridiculitza, a estones ens enlaira... però sempre aconsegueix que ens emmirallem. També vaig quedar meravellada de la capacitat dels acròbates per transmetre sentiments, a vegades complementaris i a vegades contraposats.

I ara és el torn de  DRALION, una fantàstica fusió de les arts acrobàtiques tradicionals xineses i el vanguardisme multidisciplinari del Cirque du Soleil.  Una exel.lent  barreja entre la filosofia oriental que  cerca l´harmonia entre l´home i la natura,  i els rituals occidentals  que són producte de la concepció que la natura és la font de riquesa necessària  per a cobrir les  necessitats humanes.
Com de costum, és un espectacle per a tots els públics però en aquesta ocasió, han introduït uns elements de referència que faciliten la comprensió  de l´escenificació als més petits; cada element de la natura és representat per un color :l'aire és de color verd, l'aigua és de color blau, el foc és vermell i la terra marró ocre. Així mateix el món oriental queda sempre representat per la figura del drac, mentres que el món occidental queda clarament identificat amb el lleó. 

     Cultura de masses de qualitat. No li podem donar l´esquena.

    ELEGANT, SENSUAL, HIPNOTITZANT.....MA-GIS-TRAL 





                                                           

UN REGAL MÀGIC I MUSICAL


Dissabte passat vam tenir el goig  de ser convidats a l´espectacle BOMBOLLAVA,  De Pep Bou. 

Va ser un regal màgic i musical.  Una excel.lent ocasió per gaudir de les bones amistats i  per introduir  els menuts de la casa en el fet teatral.  
BOMBOLLA VA és una oportunitat per connectar  amb  la necessitat de misteri, calma, bellesa dels infants, sobretot davant de l´absència de  gust   estètic  al què estan sotmesos a diari i  que és  present  a  les  joguines,  als  materials  escolars i a les aules.

 
Una producció teatral adequada per infants a partir de tres o quatre anys

Desafiant les condicios ambientals i jugant amb la física i la química, Pep Bou ens mostra que les bombolles de sabó poden esdevenir un bell llenguatge visual sorgit a partir de la manipulació dels d´objectes més quotidians.

Aigua, sabó, tubs i fum són conjugats en una obra d´artesania que convida a infants i a adults a contemplar la bellesa de les coses més efímeres i l´efímera bellesa de les coses.

dimarts, 10 de desembre del 2013

INFORME PISA 2013 - La sacralització de les dades -


 Un any més, l´informe PISA ens diu que estem estancats, que no ens ensortim. Que hi ha massa quantitat i poca qualitat.

 Que el nivell acadèmic del nostres escolars és baix, està fora de dubte, que el sistema escolar de casa nostra necessita urgents reformes estructurals, també. Amb tot, afegeixo alguns punts de reflexió que tenen per objectiu aportar relativitat a la lectura d´aquests resultats, sense deixar de remarcar les indiscutibles millores i canvi d´enfocament que necessita el nostre sistema educatiu:

L´EDUCACIÓ ÉS UN PROCÉS FORTAMENT MARCAT PEL CONTEXT : penso que no té cap fonament ni consistència establir una eina comparativa entre països que no tenen un mínim denominador comú i pretendre´n una anàlisi comparativa basada en els resultats, a a partir de la qual  s´han de poder deduir fórmules universals de polítiques educatives.

QUALSEVOL MECANISME D´AVALUACIÓ  HAURIA  DE:

  a/ permetre trobar fórmules per a dissenyar un sistema escolar autònom que conflueixi amb la seva cultura de referència i també per establir estratègies pròpies de millora dels resultats basades en la pedagogia, no en les dades.

b/  Ser un mecanisme integrat en el procés.


L´OBSESSIÓ PEL POSICIONAMENT EN EL RANQUING  INTOXICA EL PROCÉS D´APRENENTAGE

L'obsessió per posicionar-nos en el rànquing del top ten i la lectura parcial de les dades ens han dut a experimentar amb el currículum, les subvencions, l'autonomia de centres, els horaris, l'avaluació…tot, per sortir més ben parats l´edició següent.

Polítics, periodistes i tertulians s´atreveixen a fer deduccions i forçar tot tipus d´interpretacions. Aquestes lectures  parcials, interessades i simplificades; perverteixen i desdibuixen la finalitat del sistema d´avaluació. L´estadística  acaba servint per justificar determinats programes polítics.


ÈXIT ASIÀTIC O CAMPANYA PROMOCIONAL ACORDADA I CONSENTIDA?

L’informe Pisa no avalua tots els alumnes xinesos, sinó tan sols de les economies més avançades del país. Una vegada més, torna a posar-se de manifest que la impunitat de la que gaudeix aquest país asiàtic no es redueix al terreny comercial.

Deixar que facin una foto d´allò que interessa al govern Xinès  és equivalent a dir que la trista realitat en què viuen els infants xinesos, no existeix. I nosaltres, no tan sols tapem aquesta realitat, sinó que els posem al capdavant de les llistes i el presentem com a país de referència.


EL RESULTAT EN CIÈNCIES REFLECTEIX LES PRIORITATS DEL PAÍS

En aquest punt, ningú no ens pot negar la coherència existent entre les polítiques educatives i les econòmiques, doncs la manca d´estímul a les vocacions científiques va acompanyada de retallades als centres d´investigació.

NOVAMENT, EL CANVI DE METODOLOGIES QUEDA CONFIAT A L´AVALUACIÓ

La Consellera Rigau ja ha anunciat que, amb l´objectiu de millorar els resultats de ciències, el Departament d´Ensenyament afegirà una altra prova que avaluarà la competència científica.

Una vegada més, comencem la casa per la teulada pensant que l´avaluació serà la transformadora de les metodologies d´aula. Ha quedat més que demostrada la capacitat que té el sistema d´avaluació per estructurar i modificar currículums, però els bons resultats només poden venir del canvi de metodologies.
El dia que entenguem que l´escola primària ha de ser l´hivernacle del gust per aprendre i el llit de la identificació de les diferents habilitats, haurà arribat el veritable canvi metodològic. Però per a què aquest hivernacle fructifiqui, cal posar-hi un bon planté.
 Potser no queda massa simpàtic això que vaig a dir, però no tothom pot ser mestre, igual que no tothom pot ser enginyer. Més enllà de la formació inicial i permanent, cal una selecció de perfils. I com abans ho assumim, abans posarem fil a l´agulla en benefici de tots, però especialment en benefici d´aquells que passen la infància exposats a una contínua situació de frustració.


EDUQUEM PER A SER COMPETITIUS I PROU?

PISA només avalua la competivitat. El sentit de l´educació ha d´anar més enllà. On queda la creativitat, la sensibilitat estètica o musical, el gust per aprendre o les ganes d´escriure? I el desenvolupament personal i compromís social que donen sentit a la vida?  Si es desdibuixen les veritables finalitats de l´educació, no anem bé.

diumenge, 1 de desembre del 2013

IDENTIFICACIÓ I DESPLEGAMENT DE LA COMPETÈNCIA D´ÀMBIT DIGITAL EN EL CURRÍCULUM


El Departament d’Ensenyament va presentar el proppassat 6 de novembre  les competències bàsiques de l’àmbit digital en el currículum de primària i secundària. L’acte de presentació va estar presidit per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i va comptar amb la participació del catedràtic de pedagogia de la UAB, Jaume Serramona, que en va  fer la conferència inaugural. L´acte també va comptar amb l´assistència del  professor i company Pere Marquès, vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia i coordinador  del grup de treball que ha elaborat els documents :



 El document de desplegament de les competències bàsiques en l’àmbit digital vol promoure un canvi metodològic, i alhora permetre clarificar les competències bàsiques en l’àmbit digital. D’aquesta manera, s’afegeix als treballs de competències en l’àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) i també les d´àmbit matemàtic, que es van presentar al gener.



digita_bo


El document estableix, en cada etapa i per a cada àmbit, quina és la gradació de les competències bàsiques digitals que hauria d’assolir l’alumnat. Alhora, determina els continguts clau associats a cada competència i inclou un seguit d’orientacions metodològiques per tal que el professorat les pugui aplicar a l’aula. El treball ha estat elaborat amb la participació de professionals de l’àmbit universitari, professorat de centres públics i privats,  representants de la Inspecció Educativa, i tècnics del Departament d’Ensenyament.


  El desplegament de les competències, tant a primària com a secundària, es divideixen en quatre blocs, i inclouen aspectes com ara els coneixements dels diferents dispositius digitals, el treball col·laboratiu, l’accés a la informació i posterior transformació en coneixement o la reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.


La competència digital té un caràcter transversal pel que fa al tractament de la informació i de la comunicació, que fa que es relacioni amb totes les matèries del currículum. Les diferències entre el document de les competències digitals de primària i el de les de secundària se situen d’una banda entorn de l’estructura pròpia de cada etapa i, de l’altra, de les característiques de les diferents edats dels alumnes. És per aquest motiu que s’ha desenvolupat una competència sobre ciutadania que afecta exclusivament el document de secundària.

diumenge, 10 de novembre del 2013

ZIPI I ZAPE ENCARA NO PERTANYEN A L´ERA DE LA GLOBALITZACIÓ

Mai no vaig tenir una gran devoció pels bessons Zipi i Zape, només els havia llegit quan algun dels seus còmics queia a les meves mans de manera sobrevinguda.
La veritat és que els trobava uns personatges massa simples, i no per trapelles i  inquiets;  sinó perquè tenien una manera massa absurda i primitiva de buscar-se problemes, pel meu gust.
Però quan vaig saber que Jorge Lara i OsKar Santos havien decidit portar al cine la història de la família Zapatilla, vaig sentir molta curiositat per saber com s´ho farien per adaptar a l´actualitat la identitat d´uns personatges que tenen unes característiques d´altres temps. Em preguntava si era possible reproduir en la pantalla els càstigs físics i les reclussions a l´habitació de les rates sense que aquests fossin censurats per l´opinió pública.
Veuríem a Zipi i Zape jugant amb tablets i enviant SMS?
 Com s´abordaria aquest repte indefugible que en diem globalització?

Diuen que quan un adult vol una joguina, li compra al seu fill. Doncs bé, això és el que vaig fer jo en aquest cas: convidar a fills i nebots a veure la pel.lícula.

Potser  perquè mai he estat "fan" d´aquest famós TEBEO,  la peli em va semblar genial . 
Més que una adaptació del còmic d´Escobar, és una barreja ben harmonitzada de personatges manllevats d´altres obres literàries : 
- L´intel.ligent inadaptat que és determinant en la resolució del problema és un Harry Potter que ha substituït la màgia per les altes capacitats. 
- El grassonet que no encerta ni una però hi posa bona voluntat i queda admirat amb les habilitats dels altres, és el retrat del " Piraña " de Verano Azul.
- La nena llesta i bufona que està més avorrida que una ostra i necessita aventures que la facin pensar, és la viva estampa de l´Anna de " Los Cinco ". 
-Els bessons Zapatilla canvien el seu perfil de "gamberrets" per un altre de més compromés i de rebel.lia en favor de la justícia. 




La gravació comença sent relativament austera  i manté un to força moderat durant tota la pel.lícula, excepte al final, que van augmentant els efectes especials fins que s´arriba a una mena de èxtasis que coincideix amb el triomf de la justícia i la humiliació dels corruptes.

Un dels aspectes que m´ha sorprès gratament ha estat la manera com s´han sabut ignorar les noves tecnologies sense caure en l´anacronisme. 

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè s´han sabut copsar dos aspectes atemporals: la veritable essència del joc i la necessitat dels infants de sentir-se acceptats.

No s´ha caigut en l´anacronisme perquè presenta problemes actuals, encara que els perfils dels diferents personatges  estiguin caracteritzats fins al màxim exponent:

a/ L´empresari de joguines compromès, pedagog per naturalesa, que creu en el seu producte i crea una institució escolar amb sistema pedagògic innovador i adaptat a les necessitats dels infants però és enfonsat per l´incompetent acomplexat, que no sap què és un infant i no està disposat a aprendre-ho.

b/ El mestre compromès que no té veu perquè a ningú no li interessa donar-li. 

c/ Una colla d´infants amb habilitats, creativitat i uns valors saludables que són abocats a l´etiquetatge i enviats a un centre reeducacional. 

 NO S´HA CAIGUT EN L´ANACRONISME PERQUÈ, LAMENTABLEMENT, AQUESTS ASPECTES NO SÓN ANACRÒNICS.

Mentrestant, a  les taules de debat tothom reflexiona sobre el futur del sistema educatiu i els canvis que cal afrontar.  Sembla que gairebé tots coincidim en com ha de ser l´educació del futur i quines són  les implicacions que per a infants i joves, la seva educació i el futur del sistema educatiu tindran tot aquest conjunt de canvis socials, econòmics i tecnològics que anomenem globalització.
Certament son temes prou importants i la necessitat d´obrir perspectives de futur fa imprescindible la reflexió. PENSAR EL FUTUR MODIFICA EL FUTUR, però la prospectiva no és més que un debat abstracte si no apunta  propostes d´acció concretes que activin el canvi partint de la realitat actual i tocant de peus a terra. 

                            Ara ja n´hi ha prou de reflexió, ara toca passar a l´acció. 

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
                                                               Raimon