NADAL A CASA, A l´ESCOLA I AL CARRER

Els moviments de Renovació Pedagògica dels anys seixanta i setanta, en el seu intent de recuperació de la tradició popular després dels anys de franquisme, van començar a introduir una pràctica  heredada de l´escola activa de finals del segle passat , com és la celebració de les festes populars dins del calendari escolar. Quaranta anys després, l´escola laica continua marcada  per la utilització pedagògica d´aquestes festes tradicionals. Si fa quatre dècades , ens va ser necessari recuperar els trets identitaris i folklòrics per a la reconstrucció d´una societat  cohesionada i en aquell moment,  formada per famílies de la terra i per altres provinents de diferents parts de la península; actualment , la seva utilització esdevé igual o més  necessària per a la incorporació de famílies provinents d´arreu del món, que arriben amb llengües i creences diverses.

Així com el desembre acaba a ritme de nadales i pastorets en moltes de les nostres escoles, també podem trobar  alguns centres educatius que, en la seva incapacitat de gestionar la diversitat cultural  i en el seu afany de defugir  d´essencialismes culturals i dogmatismes religiosos, no han trobat altra solució que la d´inventar  estranyes adaptacions festives per a aquestes dates. Així neix la Festa de la Pau, la Festa de la Solidaritat, la Festa dels Valors….
Dissenyen activitats alternatives pensant que és una manera  de respectar la pluralitat religiosa i el principi aconfessional de l´estat. Al meu entendre, aquesta reformulació de l´any liturgic està privant als infants de la riquesa d´una vivència cultural conjunta.

És una laïcitat  malentesa que pretén ignorar la dimensió religiosa com a condició universal bàsica de la humanitat;  principi que està present en totes les cultures i ho ha estat al llarg de la història.

És un laïcisme que entén el fenòmen religiós com un anacronisme i relega la fe a l´àmbit estrictament privat i íntim.  Els valors de Pau  i Solidaritat no es poden treballar sense aportar un referent cultural. És precisament aquest referent cultural treballat a partir dels símbols, qui  ens aporta els valors que incorporem al sentir-nos part  integrant d´una comunitat, d´un grup. És a partir d´aquí, que som capaços d´establir els paral.lelismes entre la nostra cultura i les altres, parant més atenció en  les semblances que en  les diferències.

 Els plantejaments cosmopòlites d´aigualir les tradicions  perquè " som d´enlloc i de tot arreu" ,no permeten als alumnes comprendre qui som, doncs ignoren  els nostres orígens judeocristians i priven als infants de l´estudi i l´anàlisi de la  situació sociopolítica de l´imperi romà on es va contextualitzar el naixement del mite que ha marcat totes i cadascuna de les nostres celebracions comunitàries. La manca de tradició condueix a moltes famílies al Nadal dels grans magatzems, de la desmesura i del  mercantilisme que ens imposa  Pares Noëls que queden molt ben contextualitzats en boscos nòrdics humits i plens de follets màgics, però no en la sequedat del bosc mediterrani, que és bosc de soques, alzines i pastors.

 En aquest sentit el pessebre és el símbol on queden recollits tots aquests elements mediterranis .

 És una escenificació del món rural on queden representada tota la  nostra cultura, les nostres arrels i els nostres oficis tradicionals. També s´hi reflecteixen els valors , doncs queda escenificat el naixement d´un infant i tota la societat que adquireix el compromís de protegir-lo. Els tres reis d´orient són la máxima representació de la pluriculturalitat i el caganer simbolitza la fertilitat de la terra. El tió, al igual que el nòrdic arbre de Nadal, és el fruït d´aquesta fertilitat.  

El pessebrisme és un fenòmen de ciutat iniciat per la burgesia del S.XVIII . 

A la gent del camp no li calia representar la natura

  Per altra banda, les nadales ja no són una  fidelitat a l’Evangeli, són manifestacions artístiques populars que esdevenen testimonis del nostre tarannà, de la nostra manera de fer i de pensar. Transmeten missatges i valors. Que les utilitzem per Nadal, no vol dir que siguin patrimoni exclusiu de persones amb conviccions cristianes. Avui, fer el pessebre, cantar nadales, recitar els poemes de Nadal…ja no és una qüestió de fe, sinó de tradició i identitat.

 

 El Nadal és una festa popular molt rica  en símbols i en contingut

 

 

No inventem adaptacions estranyes per a celebracions que sempre s´han viscut amb total normalitat, si us plau! aprofitem l´heritatge per treballar els valors, parem atenció en tots aquells símbols que no van associats a regalar res,  i fem que aquesta festa sigui una de les més viscudes i recordades a casa, a l´escola i al carrer!

EL SENTIT DEL BATXILLERAT

  La proposta de millora del batxillerat anunciada pel  govern d´Espanya, a part de coincidir amb una època on no es pot augmentar  la despesa econòmica, de moment només  planteja problemes de caràcter logístic  ( que si  3 cursos absorbint el 4t curs de l’ESO per als alumnes que hi accedeixin, que si els exàmens de revàlida, que si com incorporem aquest canvi en els col.legis que no imparteixen batxillerat... )

 Però , a banda de qüestions logístiques i organitzatives,  quin és el sentit  real del batxillerat ? per a què serveix? què han d´aprendre els joves durant aquesta etapa educativa i , en base a això, com s´hauria d´integrar aquesta etapa dins del conjunt del sistema?

La millora només pot venir d´una anàlisi del seu contingut . El batxillerat no es pot entendre només com un tràmit acadèmic que condueix  cap a la universitat, sinó que ha de servir  per elevar el nivell cultural del país, donar una cultura àmplia al nombre màxim de ciutadans  i  afavorir la màxima llibertat de pensament, creació i participació social .

Com molt bé diu el Dr Joan Manuel del Pozo, el nivell cultural d´un país és el nivell que ofereix el seu batxillerat. Així mateix,  assevera que  el nivell cultural  que tingui un metge, un advocat  o un arquitecte no l´haurà adquirit en la etapa universitària , sinó durant el batxillerat. 

 I té raó, perquè la funció de la universitat no és la contribució a un nivell cultural que ha d´arribar al màxim de ciutadans, sinó  l´especialització professional que té un caràcter molt més específic i selectiu.

Evidentment, els individus- uns més que altres, tot s´ha de dir - seguim desenvolupant cultura, competències i coneixements  durant tota la nostra vida, però aquesta  capacitat  de seguir aprenent i el gust i les ganes de fer-ho, s´adquireix - o s´hauria d´adquirir- en el Batxillerat. 

Ningú no podrà  formar-se com a professional ( universitat )  si abans no s´ha format com a ciutadà

 ( batxillerat ) .

 Al fil d´aquest assumpte ,el proppassat  28 de setembre  va tenir lloc un seminari acadèmic a la seu  de l´Institut d´Estudis Catalans on professionals  i estudiosos representants  d´aquesta institució i del  Col·legi  Oficial de Doctors i Llicenciats., es van reunir per identificar les característiques que ha de tenir un batxillerat  que integri sense contradicció, les perspectives cultural, professional i pedagògica. 

 

 Els diferents experts  van presentar  propostes agrupades en quatre àmbits: 

-Valor social, econòmic i cultural dels estudis de batxillerat.  

 -Els continguts i àrees: coneixement i pensament.
- Competències d’avui: la nova enciclopèdia digital, lectura i expressió textualitzada d’imatges i relats icònics.
- Noves formes organitzatives: formats didàctics; horaris, calendari i recerca, tècniques i aprenentatge servei; dispositius tecnològics d’informació.

Les dues coordenades que van guiar  les diferents aportacions, van ser :
-Que els joves assoleixin una cultura completa i àmplia.
-Que ho facin motivats pel gust d´aprendre i de descobrir.

El document resultant d´aquesta  acció conjunta de la Societat Catalana de Pedagogia (Secció de Filosofia i Ciències Socials)-IEC i Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, s´ha tramès  al “Ministerio de Educación Cultura y Deporte” que és qui avui emprèn la iniciativa de modificar l’actual batxillerat i també al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a qui correspon regular els estudis catalans. S´actua amb la intenció  que el document tingui algun efecte en els òrgans de decisió política aportant  la màxima iniciativa de contingut ja que aquest no vindrà donat per l’estructura del sistema  escolar.

 Descarregueu el document en format PDF  

La presentació del document “El  Batxillerat “, va tenir lloc el proppassat 24 d´octubre a la seu de l´Institut d´Estudis Catalans i va anar acompanyada de la magistral  LIiçó inaugural a càrrec del Dr. Joan Manuel del Pozo, professor de la Universitat de Girona, amb el títol : 
 "Batxillerat, sentit i valors" .

VÍDEO DE LA SESSIÓ

ARA, LA LOMCE

Ja m´he llegit  l´avantprojecte de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa que en aquest cas, s´anomenarà  LOMCE i que, atesa la recentralització del 65% dels continguts i dels criteris d´avaluació, converteix la nostra escola catalana en la més espanyola  dels darrers trenta anys.

Tot apunta a que la LOMCE s´aprovarà de  la mateixa manera que  es van aprovar en el seu dia la LODE, la LOGSE, la LOPEG , la LOCE i la LOE, és a dir : sense consens polític ni social, per la qual cosa queda oberta a ser derogada pel següent govern, que podrà redactar una LODEG, LOMSEG, LOPSEG….o qualsevol altre nom que se li  pugui ocórrer, tan bon punt arribi a la Moncloa.

Quan de temps haurem d´esperar per tenir una llei d´educació basada en la pedagogia  i al servei dels ciutadans, per comptes d´un instrument ideològic basat en la política i al servei del govern de torn ?

Són molts els aspectes que m´agradaria comentar d´aquest avantprojecte de Llei, però com que també m´agradaria fer-ho de manera rigurosa i exahustiva, avui només analitzaré dos dels punts que han ocasionat més debat i desconfiança: la introducció de les revàlides i la publicació dels resultats dels centres.

En relació a la introducció d´una prova de revàlida al final de cada etapa i al fil de l´argument del Ministre Wert de que” les proves d´avaluació milloren l´aprenentatge perquè els resultats dels informes de la OCDE demostren que els països amb millors resultats tenen una forta cultura de l´avaluació” , cal dir  que reforçar l´avaluació esdevé absolutament necessari per a la millora dels resultats, però també cal aclarir que aquesta avaluació ha de tenir eficàcia pedagògica, ha d´estar integrada en el procés des de bon inici i ha de permetre identificar les dificultats d´aprenentatge per fer un acompanyament eficaç. Quan les proves d´avaluació esdevenen una simple aduana, no milloren els resultats del sistema, sinó que el converteixen en un sistema educatiu selectiu que paradògicament té, en la seva etapa obligatòria, un principi inclusiu i universal. Finlàndia, per posar un exemple,ha aconseguit tal grau d´integració de l´avaluació dins del procés com a eina de detecció de dificultats i acompanyament, que ha decidit prescindir de la figura de la inspecció educativa. De tots és sabut que el segon de Batxillerat s´ha convertit en un curs preparatori per a la selectivitat. Pot passar el mateix en el curs anterior de cada revàlida i l ´objectiu de l´educació obligatòria no pot ser aprovar, sinó desenvolupar en l´alumne el gust per aprendre i la capacitat de seguir aprenent. La tan anhelada cultura de l´esforç  només pot venir de la mà de la motivació.

Esgarrifada m´he quedat quan he llegit que de manera excepcional, un alumne pot repetir el darrer curs de la secundària obligatòria dues vegades consecutives. No em vull ni imaginar l´aversió que generarà cap a l´escola un adolescent de setze anys que hagi de cursar quart d´ESO tres vegades seguides!

Pel que fa a la decisió del Ministerio de fer públics els resultats dels centres com a eina de millora del sistema, caldria recordar-li al ministro que , a diferencia del que passa en en món productiu, en el sistema educatiu el resultat és un element a tenir en compte, però no és l´unic . Les escoles no poden ser avaluades pel resultats dels seus alumnes, sinó per la incidència que han fet en el desenvolupament del seu alumnat .  Amb aquest principi s´actua al Regne Unit: els resultats que publica la BBC no són publicats de manera descontextualitzada, sinó acompanyats d´una sèrie de dades que permeten a les famílies i a la societat, veure quin és el valor afegit que una determinada escola aporta als seus alumnes, al marge dels seus resultats. 

Elevación del anteproyecto de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa al Consejo de Ministros

http://www.educacion.gob.es/horizontales/prensa/actualidad/2012/09/20120926-anteproyecto-lomce.html

Sobre la reforma de la Llei de Costes i el Plan Integral Nacional de Turismo

Davant de les greus conseqüències que la salvatge expansió urbanística i inmobiliària ha tingut per al medi ambient, per al paisatge i per a la societat en general, el Govern d´Espanya està convençut que  el turisme  ha de continuar sent  un sector clau per al desenvolupament econòmic  del nostre país i preveu que serà un dels primers sectors en sortir de la crisi, per la quantitat de llocs de treball que genera de manera directa, i perquè esdevé dinamitzador d´altres activitats complementàries com la construcció, el transport, o la fabricació de tot tipus de productes per als turistes. Sota aquest pronòstic i amb la sana intenció de que vinguin més visitants, de més qualitat  i que gastin més diners, l´equip de Rajoy ha apostat per donar el seu suport a la que ha de ser la principal font d´ingressos i motor econòmic d´aquest país, aprovant el passat mes de juny el Plan Integral Nacional de Turismo, elaborat pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. El pla compta amb un pressupost de 18.000 milions d´euros i estableix les principals directrius per als propers quatre anys partint de dues premises: la necessitat d´atraure el turisme cultural, rural, urbà i gastronòmic; i la conciliació entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat mediambiental .

Certament, la perpetuació d´un model turístic  preponderantmet econòmic, fruit d´una època on mostrar cultura era una prohibició i només ens estava permès  vendre patrimoni no renovable  a visitants que venien  a torrar-se al sol com una xurruca, és d´una obsolència socio-econòmica,cultural i mediambiental  insostenible.

Un turisme  ben gestionat pot tenir un paper molt important  en la preservació del patrimoni cultural i dels valors del nostre país, així mateix pot esdevenir una via de dinamització de la nostra tradició industrial i productiva, sempre que aquesta gestió turística tingui capacitat i voluntat de convertir al visitant d´avui en un prescriptor dels nostres productes quan arribi al seu país. No pot haver millor promoció que la de donar  valor a l´expressió de la nostra terra i la nostra gent i fugir  d´estratègies  que pretenen convertir-nos en una destinació competitiva i de masses.

Cal afegir que la gestió sostenible del litoral, a més de ser un imperatiu ambiental, és també una necessitat econòmica. Preservar els paisatges no només ens protegirà dels desequilibris dels escosistemes, sinó que contribuirà a complir les expectatives d´un tipus de turisme que demana qualitat paisatgística i identitat cultural. La depredació dels recursos naturals no és únicament  una agressió per al medi ambient, constitueix també la  demolició d´un model econòmic sostenible .

Tot i així, les contradiccions entre els objectius del Pla i les actuacions que s´estan duent a terme, desperten el meu escepticisme. Per citar algun exemple, em referiré  a la reforma de la Llei de costes proposada pel Govern d´Espanya, que recorda més a la que a finals dels seixanta va permetre el desenvolupament de projectes inmobiliaris que han destrossat gran part de la nostra costa, que no pas una reforma que camini  cap a la conciliació  entre economia i sostenibilitat. La seva aprovació pot  suposar un gran retrocés en la protecció de la naturalesa i ens pot conduir a la privatització d´un litoral que des de 1988   rep  la consideració de domini públic.

Sembla que els catalans ens lliurarem del projecte Eurovegas que, a part de suposar una sobrexplotació del territori  i una despesa energètica inassumible que no sembla guardar massa coherència amb les bondats del Pla, respon al mateix  model econòmic basat en l´especulació inmobiliaria i el crèdit  financer  que ens ha portat on  som; però mentres que un macro-complexe d´oci , joc i desarrelament , s´ha presentat  com la solució a la crisi; s´ha desatès  l´intent de creació de la Reserva Marina d´Interès Pesquer de les Illes Formigues que  pretenia impulsar els mètodes de pesca tradicional sostenible i donar continuitat a un dels principals sectors de desenvolupament econòmic de l´Empordà.

La meva proposta és que bona part d´aquests 18.000 euros, més que invertir-se en projectes foranis que aterrissen un bon dia  imposant condicions, s´inverteixin en iniciatives on el valor cultural de la  tradició, del  sentit de pertanyença i de la  protecció del producte autòcton, s´afegeixen al valor econòmic i el potencien.

MITJÀ DE COMUNICACIÓ O MALTRACTAMENT INFANTIL ?

LA SORT DE SER UN INFANT AL S XXI

LA GRANJA DE WERT

Transcric una part de l´article escrit per ALFREDO Aranda (vicepresidente del Sindicato del Profesorado PIDE) i publicat al diari d´extremadura (22/05/2012)

El Real Decreto 3/2002, de 11 de enero, por el que se establecen las normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras, indica que cada gallina deberá disponer de, al menos, 750 centímetros cuadrados de superficie de jaula. El Real Decreto 1135/2002, de 31 de octubre, relativo a las condiciones mínimas para la protección de cerdos, explicita que las condiciones mínimas de suelo libre es de 2,25 metros cuadrados por cerdo cuando el habitáculo contiene de 6 a 39 individuos (los verracos, 6 metros cuadrados/animal). La explotación que no cumpla la normativa a fecha del 1 de enero de 2013, será bloqueada, no dando ninguna prórroga ni periodo de adaptación.

El Real Decreto-Ley 14/2012 de recortes en educación del ministro Wert , también establece un aumento de las ratios, es decir, más alumnos por metro cuadrado (1,5 m2 por niño): en Primaria hasta 30 alumnos por aula; en Secundaria hasta 33 alumnos (pudiendo llegar hasta 36) y en Bachillerato, hasta 39 (pudiendo superar los 40 alumnos por aula). En definitiva que los animales de granja disponen de más metros cuadrados que los alumnos del sistema educativo español.

Sin duda que los animales (cerdos, gallinas ponedoras, vacas...) tienen el derecho a ser tratados con dignidad, en eso hemos avanzado mucho y lo celebro. Sin embargo no parece que el bienestar de los alumnos importe mucho a este Gobierno, pues mientras que mejoran las condiciones de espacio de cerdos y gallinas, empeoran las de nuestros escolares, que son el futuro del país.

L´ELOGI A L´EDUCACIÓ SALVATGE I " EL TRANSTORN PER DÈFICIT DE NATURALESA"

Us recomano dues lectures lleugeres i refrescants per aquest estiu. De fet, les dues parlen del mateix: de la necessitat d´allunyar els infants del món artificial que els estem construint i la urgència de retornar-los a la natura.

Les seves consideracions en relació al TDAH i altres transtorns no tenen pèrdua i ens han d´ajudar a aturar la medicalització infantil.

EDUCAR EN VERDE
Heike Freire

L´autora parla de PEDAGOGIA VERDA. No sé si és aquest el nom que li hem de posar, ni tant sols acabo de comprendre per quin motiu parlem del color verd sempre que ens referim a la natura, quan en realitat la natura és verda, però també de molts altres colors.


En qualsevol cas -nomenclatures a part- l´autora apela al concepte de natura a partir d´una interessant reflexió sobre educació , vida moderna i la necessitat de " rescatar " als infants de l´excés de civilització al que estan sotmesos.

"Si hace cien años la educación era un acto pensado para sacarnos del salvajismo, quizás ahora nos tenga que llevar de nuevo a la vida salvaje, debido a todo lo que nos hemos alejado de ella."

Freire assevera que aquesta mutació social no només atempta contra els ritmes psicobiològics de l´infant, sinó que també atempta contra els principis bàsics de les seves construccions mentals. Fa referència a un concepte molt interessant - BIOFILIA - entesa com l´atracció innata que tenen els infants cap a tot allò que té vida . En canvi , viuen en un món revestit de ciment i se´ls va inculcant que higiene vol dir eliminar vida ( no formiques, no pinassa, no fulles seques...) per tant, a través de l´educació van construint uns esquemes mentals diametralment oposats als principis bàsics de la seva existència- BIOFÒBIA- i això, diu Freire , crea disfuncions en un percentatge molt alt.

Els conceptes " Arrest domiciliari compensat amb tecnologia" i "Compensar el sedentarisme a base d´activitats motrius dirigides " són dos punts que m´han generat molta reflexió: Freire parla de la importància de tenir estones de joc autònom en un entorn natural que generin experimentació, construcció de materials, observació...doncs segons l´autora és l´única manera d´aconseguir elaboració de pensament propi que repercuteix, indiscutiblement, en una millora de la concentració.

Evidentment, no hem d´atribuir tots els símptomes de falta de concentració i hiperactivitat al dèficit de natura, hi ha altres factors socials i educatius que també cal tenir en compte. Però  ja comença a ser hora de fer propostes pedagògiques que demostrin que el què necessiten aquests infants no són pastilles, sinó viure en un món que respecti la seva naturalesa i les seves necessitats de desenvolupament.

LAST CHILD IN THE WOODS
Richard Louv

Richard Louv utilitza el terme " transtorn per dèficit de naturalesa" per agrupar una sèrie de símptomes que van des de la depressió a l´estrès, TDH, ansietat....i que segons ell, són la conseqüència d´una educació massa artificial , on l´infant creix en espais massa tancats, amb massa televisió, sorolls , joguines electròniques...en definitiva: amb un excés d´estimulació sensorial i cognitiva plena d´activitats dirigides que no deixen lloc ni espai per a l´elaboració personal ni la imaginació.


La seva intenció no és inventar-se una nova patologia susceptible de ser diagnosticada, sinó advertir-nos dels perills que comporta aquest tipus d´educació on la natura és més una abstraccció que una realitat tot convidar-nos a prendre mesures .

El " transtorn per dèficit d´atenció" , associat  a desordres en l´estructura cerebral,  està molt relacionat amb un excés de televisió . Però les hores d´exposició a la pantalla, diu Louv , no és més que un petit exemple de com s´ha transformat la nostra forma de vida : en poc més de mig segle hem passat d´una societat rural a una altra totalment urbanitzada i molts experts asseguren que molts dels cervells dels nostres infants no estan preparats  per processar l´excés d´estimulació que se´n deriven de tots aquests canvis. 

Per tant , hem d´entendre que el TDA-H no és un desordre de tipus neurològic , sinó un desordre de tipus social-educatiu. És una resposta conductual a una educació que no té en compte ritmes ni necessitats.

Penso que aquest autor americà ens aporta evidència empírica suficient  per fer-nos concloure que si el problema no és neurològic sinó social-educatiu , no s´ha d´abordar des de la  neurologia , sinó des d´una intervenció pedagògica fonamentada en la sociologia.

Reconeixement a Xavier Ureta

El passat 14 de juny, va rebre la menció especial en el VI premi d'assaig pedagògic Frederic Company i Franquesa, convocat pel Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya.
 Trobareu tota la informació i el treball  en aquest enllaç del COPEC:

http://www.pedagogs.cat/reg.asp?id=1184&i=ca&gd=114.



Xavier Ureta i Buxeda



El meu reconeixement a la qualitat del seu treball així com la meva adhesió a les seves reflexions sobre els motius pels quals el pedagog ha quedat apartat del nucli del disseny del projecte pedagògic de la institució escolar i la urgència de propostes clares que tornin a situar al pedagog en el centre de l´acció educativa .

Jo mateixa he posat de manifest en diversos articles publicats en premsa que la solidesa d´un sistema educatiu només pot venir de la mà de les propostes pedagògiques ; però ja fa massa temps que els aspectes organitzatius, normatius i administratius, s´anteposen als pedagògics i no sembla que caminem en la línia de donar-hi la volta .

Em pregunto si els equips de mestres donen suport al lideratge pedagògic o prefereixen recolzar a un gestor que no els exigeix res i a més, pot ser substituït en qualsevol moment .

I l´administració ? quin és el suport real que dóna a aquest tan enyorat referent pedagògic? Potser caldria analitzar si a efectes pràctics, els directors escolars són avaluats en funció de la seva capacitat per dissenyar intervencions pedagògiques fonamentades científicament que contribueixin a la millora de les competències de l´alumnat del seu centre, o en realitat només són avaluats en funció de la satisfacció del professorat.

Felicito l´aportació, sobretot perquè ens ha d´ajudar a portar a la pràctica el retorn de l´aspecte més fonamental que ha de regir la presa de decisions a les escoles : la pedagogia.

La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d´Estudis Catalans, convoca enguany l’Assemblea General dels socis amb una activitat prèvia oberta a tothom. Hem elaborat una presentació mosaic de recursos TIC que assenyala el seu valor pedagògic per a poder millorar el nostre sistema d’ensenyament i aprenentatge.

A mitja tarda, farem una petita pausa tastet per a poder continuar gaudint de la conversa debat que s’haurà iniciat a la sala. Abans de donar pas a la sessió ordinària de l’Assemblea General de socis, farem un reconeixement a la tasca realitzada per la pedagoga Maria Teresa Codina ,la seva aportació a la pedagogia del nostre país i la seva tasca d'integració d'alumnat en situació social desfavorida.

Us animem a assistir-hi. CAL QUE CONFIRMEU L’ASSISTÈNCIA A L’ADREÇA DE CORREU scp@iec.cat O AL TELÈFON 935 529 102

Programa i invitació