dimarts, 22 d’octubre del 2013

Instituïm l´educació a Catalunya


L'Institut d'Estudis Catalans i algunes de les seves seccions i societats filials, soles o en col·laboració amb altres entitats,promouen cicles de conferències i debats sobre diverses qüestions relatives al procés sobiranista. Enguany, en col·laboració amb Òmnium Cultural, l'IEC ha iniciat el cicle de debat Qüestions d´Estat, Reflexions per al país del futur.

 
  
Diferents experts en sis àmbits (llengua, educació i ensenyament, cultura, ciència, economia, societat i política) estan tractant aquestes qüestions per apuntalar un estat a partir del país que tenim. El resultat dels debats, les ponències i les conclusions s'entregaran a final d'any al Parlament, de tal manera que els òrgans de decisió política puguin actuar i decidir amb l'assessorament dels experts  de cada àmbit.


El Punt Avui ha volgut col·laborar en aquesta la iniciativa donant visibilitat a aquestes reflexions. Per això, aquest diari va publicant els articles dels diversos ponents en relació amb els temes que es debaten.
Adjunto l´article Instituïm l´educació a Catalunya,a càrrec de Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, que en aquest cas va actuar com a ponent en la sessió dedicada a educació i ensenyament.

dimarts, 17 de setembre del 2013

A PROPÒSIT DEL PLA D´IMPULS A LA LECTURA


Per tots és conegut el PLA D´IMPULS A LA LECTURA que en el marc de l´objectiu de la millora dels resultats escolars  està impulsant el Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 


Mai no he posat en dubte la necessitat de  crear generacions de bons lectors que sàpiguen gaudir d´una bona lectura i que llegeixin per aprendre, doncs resulta evident que la lectura és un instrument  fonamental en el procés de coneixement i de maduració personal dels nostres infants i també dels adults.  




El primer problema  apareix quan les directrius del pla condueixen a convertir una bona sessió de lectura en sessions sistematitzades dedicades al desenvolupament  del tractament de textos.
La solució a la manca d´hàbit lector dels nostres alumnes- i de la societat en general- no és tècnica, però sembla que la funció de mestres i professors en aquest assumpte és ocupar l´estona omplint graelles d´observació amb d´ítems estandaritzats, per comptes d´observar els alumnes per a conèixer-los i submergir-se en la lectura que després els hauran de recomanar.



 El segon problema arriba quan s´estableix una jerarquia entre les tres potes que constitueixen  aquest pla lector, tot dient que el primer és aprendre a llegir, el segon és llegir per aprendre i el darrer és llegir per gaudir. 
Considero que no es pot establir cap mena de jerarquia entre aquests tres processos, doncs cada un d´ells porta implícit els altres dos i tots tres es retroalimenten de manera mútua.
Llegint s´aprèn a conèixer el món i al mateix temps, es desenvolupen estratègies lectores que ens ajudaran  a adquirir més coneixements. Però insisteixo en que són només les bones lectures les que deixen  empremta, desperten aficions i interessos,  ajuden a desenvolupar la sensibilitat i la creativitat….i ens ajuden a entendre als altres des de la nostra particularitat .


 És per això  que els bons lectors acostumen a ser bons estudiants…  perquè  les bones lectures els han despertat el gust per aprendre! 


No anirem enlloc si tecnifiquem tant un procés que té un gran component emocional. 
La creació d´un “triangle  amorós“ entre l´adult, l´infant i el llibre , no necessita tants assessors ni grans instal.lacions;  només vol  mestres i professors enamorats de la lectura que sàpiguen trobar el moment, el lloc i el llibre adequat per transmetre aquesta passió als seus alumnes.  

dimecres, 28 d’agost del 2013

BELLESA, MISTERI I SILENCI



Cada  vegada  són més  els  autors  que  van  prenent  consciència del problema que suposa    l´absència de bellesa a la que estan sotmesos els nostres infants  i de la manca de  gust   estètic  que és  present  a  les  joguines,  als  materials  escolars,  a les aules...
És una pèrdua d´oportunitat  cap a l´excel.lència, perquè  saber meravellar-se  davant la bellesa del món quan són infants, els ensenyarà a il.lusionar-se per un projecte sòlid,quan siguin adults.



Si volem que els nostres fills siguin persones responsables amb capacitat  de prendre decisions reflexionades, hem d´ensenyar-los  a estar quiets observant amb calma el seu voltant.

 LA COVA D´EN GISPERT  és  una oportunitat per connectar  amb  la necessitat de misteri, calma, bellesa i silenci dels infants.
S´hi va des de Tamariu amb Kayak o una barca petita. Només és recomanable els dies de bona mar. 
A part de la seva bellesa natural, té interés històric perquè en el seu moment, va servir d´amagatall per a les barques de pescadors i els estris de pesca que els soldats del règim  requisaven. 



Quan s´hi arriba fa una mica de basarda, perquè l´escletxa a la roca que  fa de porta d´entrada a  la cova és molt estreta, però un cop a l´interior, la cabitat s´eixampla fins desenvocar en una sala principal amb una roca plana al bell mig que s´anomena TAULA.



EL REC DELS ARBRES  és una altra meravella de la natura que ens ofereix l´oportunitat d´ensenyar als nostres infants a gaudir de la solitud, la pau i la bellesa de l´entorn.
És un passadís amagat al que no s´hi arriba per casualitat i que va a morir a una piscina natural situada entre roques. Banyar-se a la piscina del Rec a mitja tarda sentint la remor del mar a l´exterior,  és un plaer difícil d´explicar. Posar-se les ulleres i el tub  i veure sards i oblades nedant entre les roques, ajuda a sentir el miracle de la creació. 




dissabte, 17 d’agost del 2013


L´EMPRENEDORIA DELS NOSTRES BESAVIS


Ens hem acostumat a parlar de l´emprenedoria com aquell que parla d´un nou concepte, 
d´un valor que els nostres joves han d´incorporar per donar resposta a les necessitats econòmiques i socials del S.XXI.
Una de les diverses ramificacions del terme ha donat lloc a L´EMPRENEDORIA SOCIAL. Observo que és tractada com un concepte diferenciat de L´EMPRENEDORIA EMPRESARIAL, quan al  meu entendre, ambdós conceptes no és poden desvincular. Sense deixar de banda a totes les organitzacions socials que des de fa molts anys treballen de forma no lucrativa en àrees d´intervenció diverses, cal recordar que els emprenedors  que contribueixen a la creació de nou treball, tenen una altra responsabilitat afegida: la de contribuir a l´acció de progrés social.
Amb això no vull dir que no sigui lícit que un particular pretengui obtenir benefici a partir de la seva acció empresarial, però ha de mirar de trobar l´equilibri entre el valor econòmic i i el valor social.
La història de Catalunya i la seva gent està farcida d´exemples d´emprenedoria i d´inicaitives culturals d´exel.lència que ens evidencien la necessitat de redescobrir o actualitzar valors que han acompanyat el nostre tarannà  al llarg de segles i que sembla que han quedat mig oblidats.
Així és el cas dels Indians catalans – popularment coneguts per aquests indrets on em trobo com “ ELS AMERICANUS.”  Aquest període històric corresponent al S.XIX en què una bona part de joves de la costa catalana emigraren  a Cuba per “ fer les Àmèriques”, no només va ser un somni per a molts catalans, va ser també un bon exemple del bon saber fer de casa nostra, que sempre ha estat la millor carta de presentació arreu i que ens ha deixat un patrimoni econòmic i cultural que conforma la nostra identitat actual.
Des  de  les cases  d’estil antillà amb línies neoclàssiques, neogòtiques i modernistes adaptades a l’arquitectura colonial que encara ara adornen la costa begurenca, a manifestacions gastronòmiques com l´arròs a la cubana; o manifestacions musicals com les dolces Havaneres que ensucren les caloroses nits d´estiu empurdaneneses, sempre acompanyades del clàssic “Mojito” o "Cremat"

Tenim exemples d´Indians que van marxar amb les butxaques escurades i en  tornar rics, van invertir  en projectes empresarials de compromís social , com és el cas de Bonaventura Blay i Milà, Josep Ferrer i Torralbas, Josep Serradell i Amich i Josep Vias Camps que van finançar la construcció de la primera fase de la planta de la societat anònima Vichy Catalá  i  la construcció de  l´Hotel Balneari, després que el Dr.Modest Furest constatés les propietats mineromedicinals de la font picant situada a Caldes de Malavella.

Per contrapartida, va haver-hi d´altres que van fer fortuna a ultramar per mai més tornar, com Facund Bacardí Massó, natural de Sitges, emigrat a Cuba durant la primera meitat del S.XIX i fundador de Bacardí Limited.

Altres van tornar igual de pobres que van marxar, i els menys afortunats, o bé van  morir de malària, o bé varen morir a la coberta de El Català,  que com bé explica l´Havanera del mestre Josep-Lluís Ortega, era un vaixell de guerra que tenia per objectiu trencar el bloqueig marítim nord-americà a Cuba essent enfonsat per la marina americana abans de l´any 1900.  

En realitat, el vaixell on anaven tripulats els catorze mariners de Calella no es deia  El català, sinó Montserrat, però a Cuba aquell vaixell amic era conegut amb  el sobrenom de " El catalán "

En qualsevol cas, la veritat és que d´aquest  període històric que ha deixat una petjada profunda a casa nostra, la majoria dels nostres alumnes no en saben res de res. En molts casos, només coneixen la versió de “El meu avi“ que el  grup de Rumba catalana “ Els Manolos “ va adaptar i que va servir de cloenda per als jocs olímpics del 1992. Durant anys, es va utilitzar aquesta versió per a festes de fi de curs, i no hi tinc res a la contra; però jo que sóc partidària de donar valor cultural a les festes escolars, em pregunto si els “ Manolos “ no haurien estat un bon “ham“ evocador del nostre passat indià a  partir del qual organitzar activitats diverses:
- Exposicions de productes com el rom, el cafè, el cacau, les herbes i espècies…
- Tallers d´oficis com els terrissaires,  ferrers, pescadors, espardenyers, bufadors de vidre…
- Espectacles amb ritmes caribenys i havaneres, o recreacions de l´època indiana.

I per a pares, mares i avis: conferències, documentals, taules rodones…què sé jo! difícil serà no trobar a l´escola una família cubana que s´hi vulgui implicar!

dimecres, 31 de juliol del 2013

Imaginació, creativitat i sorpresa


"Matar la imaginación, el asombro y la creatividad de un niño para inculcarle cuanto antes y contra su naturaleza una actitud razonable es típico de una sociedad fría, cínica y calculadora. Hacemos a los niños a nuestra medida. El niño es un adulto pequeñito". 

Catherine L´Ecuyer - Educar en el asombro -

  •    EL LLIBRE QUE HE RECOMANAT A LES FAMÍLIES DELS MEUS ALUMNES
                  
    Hi ha massa pares i mares desorientats i atrapats per una societat de consum que porta als infants a ritmes cada vegada més frenètics i exigents i que els allunya de les coses essencials.

    EDUCAR EN EL ASOMBRO és un llibre de redactat senzill, ple de sentit comú i ben fonamentat científicament. Fa una revisió a l´entorn on ens trobem immersos i com aquest ha afegit gran complexitat a la tasca d´educar. És una crida a recuperar valors com el silenci, la bellesa, la interioritat, la natura...

    No fa gaires dies vam sentir que Sanitat té previst multar als pares dels adolescents que hagin de ser atesos de manera reiterada per coma etílic. I s´ha encès el debat. Al meu entendre, la pregunta no és si s´han de multar o no als pares, la pregunta és: per què hi ha tants adolescents que beuen fins a entrar en coma? doncs perquè aquest comportament és un producte de la societat de consum, de la satisfacció immediata i dels abusos.

    Sentir curiositat és necessari per aprendre.
    Sentir el desig de tenir és vital per valorar el que tenim.
    Tots nosaltres tenim la responsabilitat de donar la volta a aquesta desaforada societat en la que vivim. 

    Catherine L´Ecuyer ha fet una bona contribució.


  •                    La Contra - LA VANGUARDIA


     L´americana Rachel Carson - també autora de la primavera silenciosa-  ja va escriure  als anys cinquanta, sobre la importància de sorprendre´s i la necessitat de sentir curiositat.     
    En aquest petit i breu llibre, parla del rol de l´adult  com a acompanyant de  l´infant en aquest procés de desenvolupament i d´aprenentatge. 
     
    És ben greu que una científica i una advocada amb trajectòria de vida reflexionada, facin aportacions que hauríem de saber fer els professionals de l´educació
      
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

dimarts, 30 de juliol del 2013

L´ÀNGEL DE LES TENEBRES



Endinsar-se en una  bona lectura  pot ser una mena  de glop d´aigua dolça en mig d´aquest mar de tragèdies que per desgràcia, colpegen els mitjans de comunicació a diari.

 


El vaig comprar pels volts de Sant Jordi a Girona, però  no l´he pogut llegir fins que no he deixat de veure´m aclaparada per les meves obligacions docents i altres compromisos adquirits.
Escrita pel company Josep-Lluís González,  L´àngel de les tenebres és molt més que una novel.la històrica: en el marc de la Barcelona de principis del segle XIV i en mig d´un  contrast d´escenaris  i religions que va de  la misèria de l´arenal a la prosperitat del call, del cristianisme romà occidental, a la més antiga de les religions monoteïstes; l´autor ens presenta a Xamuel Benvenist, un metge que va ser capaç de salvar els jueus de la mortaldat i la pestil.lència però, paradòjicament, va sembrar el dolor i la mort al llarg del seu camí cap a la cerca de la felicitat.