La intel.ligència o les intel.ligències? Consultant la literatura existent en el camp de la psicologia trobem multitud de definicions que miren d´enmarcar el concepte d´intel.ligència.
Més enllà dels grans debats que ens mantenen ocupats des de fa moltes dècades, actualment tothom sembla reconèixer que la o les intel.ligències són producte de l´herència genètica , però que molts aspectes poden ser modificats si es reben els estímuls significatius en el moment adequat. ( períodes sensitius ).
El Dr. Howard Gadrner va provocar als anys 80 una revolució en el món de la psicologia i l´educació al publicar les seves conclusions sobre les estructures de la ment i amb la seva teoria sobre les intel.ligències múltiples.
Aquests autors mantenen que històricament s´ha mesurat la intel.ligència amb proves escrites denominades proves d´intel.ligència que l´evaluen amb mètodes verbals que depenen bàsicament d´una combinació de capacitats lògiques i lingüístiques , oblidant tota una sèrie d´habilitats que són pròpies de persones intel.ligents.
Els resultats de diverses investigacions neurocientífiques suggereixen l´existència de diverses zones que regeixen diferents dominis de cognició; Cada zona del cervell pot expressar una forma d´intel.ligència i una manera específica de processar informacions i competències.
Tot i que Gardner va presentar la seva teoria amb set tipus d´intel.ligències , a partir de l´any 1995 va afegir la intel.ligència naturalista . Hi ha certa discrepància davant d´aquesta afirmació, ja que autors com Sternberg, consideren que aquest tipus d´intel.ligència no ocupa un lloc autònom en el cervell , sinó que aquestes capacitats estan incloses dins de les intel.ligències lògic-matemàtiques i visual-espaial.
Tot i que Gardner va presentar la seva teoria amb set tipus d´intel.ligències , a partir de l´any 1995 va afegir la intel.ligència naturalista . Hi ha certa discrepància davant d´aquesta afirmació, ja que autors com Sternberg, consideren que aquest tipus d´intel.ligència no ocupa un lloc autònom en el cervell , sinó que aquestes capacitats estan incloses dins de les intel.ligències lògic-matemàtiques i visual-espaial.
A l ´actualitat molts educadors coneixem la teoria de les IM de Howard Gardner. La lectura dels seus llibres i els dels seus col.laboradors ens pot ajudar a afrontar la nostra tasca de manera diferent, també ens ajudarà a conéixer millor als infants , respectar les diferències que existeixen entre ells i buscar diferents maneres d´ajudar-los a formar-se com a persones intel.ligents i felices. 
1 comentari:
He de dir que sóc fan de la teoria de"Howar Gardner" i de la filosofia del llibre "Mentes diferentes,aprendizajes diferentes", és per això que al llegir l’ article nopuc per menys que fer-hi un comentariet al respecte. Evident és que desenvolupem ments diferents, per circumstàncies uterines i genètiques diferents, per situacions ambientals postnatals diferents, no diem doncs per estimulacions rebudes diferents, que faran del nostre cablejat cerebral personal, la demanda d’ un aprenentatge diferent. Però és que ser diferent és normal.Així que no podem ensenyar a tothom igual, haurem de donar múltiples opcions i oportunitats diferents per un veritable aprenentatge.
Aplicant la filosofia del llibre de Mel Levine "Mentes diferentes..." a l’ escola, que com a “ Coses de mestre” ens interessa, cal tenir en compte que els nens haurien de disposar
d’ entorns educatius en els que puguin ser ells mateixos i aïllar-se de la pressió dels companys o educadors. Coneixem molts nens i adolescents que estan sent homogeneïtzats o mediocritzats , al final s’ acaben resignant a ser com tots els demés pel temor de ser considerats diferents o “estranys”. Cal esperar que els centres educatius desenvolupin diferents maneres d’ animar als nens a ser ells mateixos. I que quan els estudiants deixin de veure l’ escola com una institució que els jutja, podran relaxar-se i gaudir dels continguts escolars i a partir d’ aquest estímuls, adquirir la motivació intrínseca necessària per seguir aprenent.
Per tant destacaria la necessitat de que les escoles gaudissin almenys, per començar a canviar, de :
Educadors:
- que observen i descriuen les característiques neuroevolutives dels seus alumnes i responen a elles de manera més adequada.
- que basen la seva metodologia en la comprensió del funcionament de l’ aprenentatge.
Estudiants :
- que aprenen sobre aprenentatges mentre aprenen amb virtuts que han estat adequadament identificades i cultivades.
- que respecten als seus companys amb perfils neuroevolutius i circumstàncies personals diferents de les seves.
És necessari per tal de crear l’ atmosfera necessària per dur a terme la teoria de H.Garner i la filosofia M. Levin a les aules.
M’ agradaria afegir un comentari estret del llibre molt vàlid a tenir en compte per tot educador:
"Les escoles son com aeroports ; els alumnes, iguals que els passatgers, arriben de moltes i variades procedències i emprenen destinacions molt diverses. Però on cada “despegue” concret cap a la vida adulta exigirà un pla de vol diferent."
Gràcies per ser lliures i educar de la manera més adequada possible a cada persona tant diferent i irrepetible.
Eva
Publica un comentari a l'entrada