Fa dies que llegeixo i analitzo el decret de direccions que desenvolupa la Llei 12/2009 del 10 de juliol . D´aquest desplegament en tinc molt per dir i molt per perfilar, però comparteixo plenament la idea de base que identifica la professionalització de la direcció com a element clau per a la qualitat del sistema educatiu:
Direccions professionalitzades amb una formació/titulació específica , amb competències demostrades per desenvolupar un lideratge educatiu i amb capacitat per fer propostes pedagògiques que garanteixin l´exel.lència educativa i l´assoliment de les competències de l´alumnat.
També parla la LEC de la rellevança del projecte de direcció :
“que ha de ser presentat a la comissió de selecció i que ha de ser una concreció del projecte educatiu de centre. Aquest projecte educatiu ha de tenir uns indicatius de progrés i ha de ser el referent a l´hora d´avaluar la funció directiva en acabar el mandat.”
Està clar que el paper ho aguanta tot .
Perquè la realitat és que malgrat l´administració s´esforça per aconseguir uns equips directius estables i seleccionats amb un projecte de direcció per tal de poder ser avaluats d´acord amb el compromís que han adquirit, el resultat és que la manca de candidatures provoca que més de la meitat de les escoles catalanes tinguin un director/a que és nomenat a dit per l´inspector, per descomptat sense cap mena de projecte de direcció per millorar la qualitat educativa del seu centre i sense haver de fer un rendiment de comptes davant de l´administració, perquè , encara gràcies que ens fa el favor, no podem demanar pas res més !!
És evident que aquest model assambleari on l´indicador d´avaluació predominant és la satisfacció del personal docent ( pel qual també és urgent i necessari que s´estableixin mecanismes d´avaluació d´acord amb els paràmetres de dedicació al centre, innovació educativa ,incidència en la millora dels resultats del seu alumnat i implicació en el projecte ) , perjudica molt al sistema educatiu del nostre país i només serveix per potenciar el corporativisme laboral .El director és , a efectes pràctics, un director/ company que depèn del professorat i que massa sovint té per objectiu satisfer les seves demandes: les masses han creat al líder en funció del què els convé, el líder procura no prendre decisions impopulars malgrat siguin les més necessàries pel centre, i entre tots ens protegim els uns als altres i acabem deixant en últim terme el què en realitat ha de ser el primer: la qualitat educativa del centre i la seva incidència en el desenvolupament de les competències de l´alumnat.
Aquest és un dels mals més estesos a l´escola pública. Ja els agradaria a molts sectors privats poder escollir els seus caps!
Que quedi clar que quan parlo d´un director professional no estic parlant d´un director autoritari, dèspota i cretí que no dialoga ni consulta, sinó d´ un director que té per objectiu la millora del seu centre i que ha de tenir la suficient capacitat per crear el clima de participació i col.laboració necessari per l´assoliment d´ aquestes fites . Perquè la satisfació del professorat mai pot ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir la millora de resultats de l´alumnat.
EL QUI PER ACONSEGUIR EL” BON ROTLLO” INTERN OBLIDA EL FULL DE RUTA, NO ESTÀ FENT UN SERVEI AL SISTEMA, SINÓ QUE ACTUA EN BENEFICI PROPICarme Rider
1 comentari:
Hola Carme: he llegit el teu article "La professionalització de la funció directiva" i m'ha agradat força. Jo també estic d'acord amb que es professionalitzi la funció directiva, però això ha de comportar un canvi de mentalitat en tot el sistema educatiu (administració, mestres, famílies, i fins i tot alumnes). A més, cal que aquesta funció estigui ben definida i ben remunerada i que rebi tot el suport del departament d'enseyament, ja que si no no hi haurà prou candidats i per tant s'acabarà escollint "a qui es presenti" o bé en alguns casos es nomenarà "a dit", com tu molt bé dius, i això no garantitzarà que sigui la persona més idònia. En faig una pregunta: Pot una escola estar sense director si cap candidat reuneix els requisits necessaris fer ser-ho?. Segurament no i per això tot i que la idea és molt bona serà difícil posar-la a la pràctica en el nostre País. Tant de bó les coses canviin. Continuarem desitjant-lo.
Espero veure't aviat.
Àngels Romero
Publica un comentari a l'entrada