FOR EVERY LITTLE MIRACLE

Pot ser que sigui planejat  o no,
Pot ser que arribi tres mesos abans o deu anys més tard,
que arribi per  ciència  o per aigua,
Que la seva mare sigui adolescent  o de lloguer.
Pot ser que la seva família estigui aquí   o allà.
Que parli una llengua  o dues.
Que tingui necessitats especials o moltes necessitats.
Que hagi nascut aquí  o que acabi d´arribar.
Sigui com sigui, els de Pampers creuen que cada nadó és un petit miracle que hem de celebrar, ajudar i protegir.

Quan la tecnologia em va permetre  sentir a les set setmanes de gestació el cor del meu primer fill, em va venir al cap una feminista radical a la que dies abans havia vist reivindicar el dret a l´avortament lliure argumentant que ella " amb el seu cos feia el que li donava la gana" .En aquell moment vaig comprendre que aquell cor que bategava ja no era el meu cos, era una nova vida sobre la qual jo no tenia cap dret a decidir . El sentiment  de força que em va invadir em va permetre entendre  a totes aquelles dones, algunes d´elles adolescents , que malgrat  les adversitats socials , econòmiques i familiars van tenir  la certesa que  res no les podria  separar d´aquell nou ésser al qual havien de protegir. Perquè  les persones som raó, però també  som instint.

I vaig sentir llàstima per aquella feminista que víctima de la manipulació  , parlava de progrés , drets de les dones i alliberació.

Ens enganyen a les dones quan ens diuen que l´avortament és una opció , un dret. L´avortament , ai no ! que ara es diu IVE...doncs això l´IVE no suposa una alliberació sinó una condemna. El síndrome post-avortament  té uns símptomes molts severs que poden aparèixer a l´acte d´haver-lo practicat ( quan es pren consciència del que realment s´acava de fer) , passades algunes setmanes i en moltes adolescents apareixen passats uns anys. En la majoria dels casos perduren tota la vida.

Hem d´afrontar la realitat de l´avortament, no només pel debat absurd i fora de lloc sobre la humanitat del fetus i els terminis en que es permet l´avortament lliure, sinó també per  la crueltat de les tècniques utilitzades.

 El vídeo El grito silencioso, que no enllaço per no ferir la sensibilitat de les persones  però que està penjat a la xarxa, és un vídeo d´un avortament realitzat abans de les 23 setmanes de gestació on es veu clarament com es descuartitza brutalment a un  fetus que té cinc dits a cada extremitat, cara ulls, orelles i tot el què té un ésser humà: primer li arranquen una cama, després l´altra, mentrestant el pobre fill lluita inutil i desesperadament per la seva vida fins que al final tira el cap enrera mentre obre la boca i en un crit silenciós d´agonia i desesperació, es rendeix definitivament.

La mare avortista s´ha convertit en una afèrrima defensora de la vida i com ella mateixa diu, ha consagrat la resta de la seva existència en ajudar i orientar a altres dones per tal que no hagin de passar pel mateix que ha passat ella.

Dret a l´avortament ?  dret a la vida! dret a la maternitat! dret a que la classe política no ens destrueixi psicològicament en nom del progrés i ens pressioni a renunciar a  allò que per naturalesa ens ha estat donat .

El dret a la vida no ha de tenir res a veure amb conviccions religioses ni inclinacions polítiques. És el primer i fonamental dels drets humans, entre altres coses perquè sense aquest, tots els altres no tindrien raó de ser.

L´inici de la vida és un misteri per la ciència i un miracle pels de Pampers, però uns i altres coincideixen en que vius estem des del moment de la concepció fins el moment de la nostra mort.