INFÀNCIA I TDAH - ANÀLISI MULTIFACTORIAL

                   Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica

 Què és el Tdah ?  Existeix  realment ? Són reals  tots els diagnòstics o s´està diagnosticant de tdah a nens que presenten aquesta triada simptomàtica per tenir altres trastorns o per falta de límits ? 

 

 Com es fa un bon diagnòstic diferencial i qui és el responsable de fer-ho ? serveix la comorbiditat com a justtificació davant de diagnòstics confosos ? 

 

Fins a quin punt la pressió social davant les tasses de fracàs escolar i els problemes de conducta dels alumnes, contribueixen a aquesta tendència de  psiquiatritzar problemes de la vida diària ? 

 

El desajust entre la immaduresa neurològica de l´infant i un sistema educatiu que li exigeix cremar etapes, pot explicar aquesta triada simptomàtica ?  

 

 

El Seminari d´Hivern del curs 2012-2013 de la Societat Catalana de Pedagogia, ha abordat aquesta temàtica durant els dies 29,30 i 31 de gener

Aquest seminari ha estat adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, s´ha fet una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives. En primer lloc, s´ha reflexionat sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament. A continuació, s´han analitzat els canvis socials de les darreres dècades, i s´ha valorat si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat. Per últim, s´han presentat propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular  l’atenció i la capacitat de concentració. 

El Dr Josep Cornellà ( psiquiatre ) , va iniciar la seva intervenció amb una perspectiva històrica sobre quan la societat va començar a fixar-se per primer cop en aquells infants que, tot i tenint un desenvolupament intel.lectual normal, tenen problemes per organitzar-se i per parar atenció. 

Va parlar de l´evolució del terme , des de Hoffman al DSM, qüestionant  per quins motius els criteris del DSM s´han imposat per damunt dels del CIE-10.

En abordar el tema de la diagnosi a l´actualitat, va emfatitzar la necessitat de fer un bon diagnòstic diferencial i la necessitat d´entendre l´infant dins d´un context i dins d´un procés maduratiu. 

En relació al fàrmac,va defensar els avantatges d´un tractament adequat, però  es va mostrar crític amb alguns fàrmacs que s´estan utilitzant massa a la lleugera.
 " No tot s´hi val " . Va dir .

 També va posar de manifest els beneficis dels àcids OMEGA 3 i la fisioteràpia.

Va convidar a la reflexió al parlar de personatges històrics  amb possible TDAH que havien fet important aportacions a la ciència, com és el cas de D.Santiago  Ramon i Cajal.

  

   

El Dr Gregorio Luri ( filòsof i pedagog ) ens va oferir, des d´una perspectiva filosòfica, unes reflexions amb respecte a la nostra societat : una societat terapèutica habitada per l´home psicològic. 

A diferència dels antics, que es veien a si mateixos com a ciutadans d´una comunitat política, l´home psicològic vol veure´s directament sense cap mediació política o institucional i necessita permanentment teràpia i no vol ser jutjat per les seves accions sinó per com se sent . 

També va recordar, que malgrat avui dia els psicòlegs i terapèutes estan presents a totes les escoles, en comptes d´augmentar la salut dels infants, han incrementat el nombre de síndromes. 

El Dr Jordi Sunyer ( Co-director del CREAL) ens va fer una exposició des de l´epidemiologia i possibles causes ambientals que poden contribuir als símptomes de l´anomenat Tdah. 

Els resultats de l´estudi INMA, fet entre la població infantil de Sabadell als quatre anys, constaten que el 75% de nens seuen davant la TV més d´una hora al dia i un 30% més de dues hores. Només un 25% camina més de mitja hora al dia. 

També va presentar resultats relatius a la lactància materna (com a factor que pot prevenir el Tdah) i la contaminació ambiental ( com a factor que el pot augmentar ) 

 

 

La Dra Gladys Veracoechea ( psicòloga ) Va aportar tractaments alternatius a la medicació , com la bioteràpia. Així mateix, va  explicar els motius pels quals un diagnòstic taxonòmic és el passaport segur cap a la medicació i per què un diagnòstic descriptiu afavoreix l´administració de tractaments més adequats a les necessitats de cada infant. 

Va destacar la importància del docent com a membre fonamental de l´equip multidisciplinar i va presentar el protocol d´intervenció sense fàrmacs que aplica als seus pacients. 

En darrer lloc, va fer una revisió a factors externs que poden ajudar a desenvolupar aquesta simptomatologia, com poden ser l´excés de vídeojocs, la manca d´activitat a l´aire lliure, la falta d´experimentació i activitat motriu...   

Joan Domènech (Director del col.legi Fructuós de Gelabert ) Va parlar de la necessitat de desaccelerar el procés d´aprenentatge per contemplar el ritme singular dels processos educatius per a la comprensió. Cada aprenentatge té el seu temps i cal contemplar els diferents temps per aprendre. 
Així mateix, va remarcar com la sobrecàrrega del currículum, la homogeneitat i l´acceleració,  donen com a resultat un model escolar tecnocràtic que no afavoreix la interiorització dels aprenentatges i condueix als infants a la  hiperactivitat i a la dispersió.

 Berta Meneses ( Directora de l´escola Nostra Sra de Lurdes )  Va fer una exposició de les activitats d´interiorització que porten a terme a la seva escola per tal d´ajudar als alumnes a afrontar els canvis de la complexa vida actual, el brogir diari i totes les amenaces que els dificulten l´atenció; com el bombardeig informatiu, la sobrestimulació audiovisual....

 Va explicar com aquesta pràctica diària  ajuda als alumnes a augmentar la consciència del seu propi cos i a créixer en la capacitat d´autrospecció, autoconeixement, silenci i interiorització del propi procés d´aprenentatge.  

 Núria Alart ( professora de la UB ) Va parlar de la teoria de les inte.ligències múltiples com una intervenció pedagògica adequada per a l´alumnat diagnosticat de Tdah o susceptible de ser-ho.

La línia d´intervenció  hauria de consistir en realitzar una mirada global, oberta i flexible d’aquest alumnat, com una persona complexa amb les seves possibilitats, interessos, aficions, actituds i dificultats. Sense encasellar-los dins d´un paràmetre concret, ajudar-los a descobrir les seves habilitats, donant-los confiança en les seves capacitats d’aprenentatge i de millora.

CONCLUSIONS 

1. El Tdah està sobrediagnosticat .

2.Els seus símptomes apareixen en nens amb altres trastorns mentals i també en nens normals amb falta de límits o mancances afectives. 

3.No té marcadors biològics ni existeix cap prova mèdica que constati la seva presència, per tant el diagnòstic és clínic. 

4. En relació al diagnòstic : 

- Ha de ser descriptiu o diferencial. 

- Cal ser prudent amb la comorbiditat i s´ha de tenir present tot l´entorn de l´infant.

- Els criteris  del DSM donen unes tasses de prevalència quatre vegades més elevades que els criteris del CIE-10 i al darrera, poden haver-hi interessos econòmics.

5. L´origen és multifactorial, és una suma de factors entre una predisposició genètica i un entorn que no deixa als infants ser infants.

6. La manca d´activitat motriu, la manca de joc a l´aire lliure, l´excés de televisió,  vídeojocs i la contaminació ambiental, poder ser factors afavoridors dels símptomes.

7. Una dieta amb excés de sucre, pot ser afavoridora de la hiperactivitat. Els OMEGA 3 , poden ser un complement beneficiós per a millorar l´atenció. 

8. El nostre cos no serveix només per transportar el nostre cap. El treball i consciència del propi cos, ajuda a equilibrar les transmissions  neuronals.

9. La desacceleració del procés d´aprenentatge, l´equilibri entre l´activitat i la interioritat ,  i la identificació de les diferents habilitats;  han de ser els eixos d´adaptació del sistema escolar, a les necessitats, ritmes i individualitats dels infants.