A PROPÒSIT DE L´OFENSIVA CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR

La consellera d´Ensenyament va prometre, ja en campanya electoral, posar fil a l´agulla als mals resultats escolars amb la famosa “Ofensiva de país contra el fracàs escolar“ que s´hauria d´abordar des de quatre eixos diferents:

- La identificació primerenca de les dificultats d´aprenentatge, 

- L´impuls de la lectura,

- La professionalització de la tasca directiva

 -La implicació de les famílies en el procés educatiu del seus fills.

En aquesta línia es va decidir  posar rumb a la millora dels resultats, reorientant molts dels  aspectes aprovats per l'anterior govern:

1. Les ocurrències com la setmana blanca, els canvis de calendari i la supressió de la jornada intensiva que no tenien, per si soles, cap capacitat per incidir en la millora de la qualitat però ens van fer perdre molt temps, van ser les primeres en ser redreçades.

2. La sisena hora generalitzada no va semblar corregir la tendència negativa quant als resultats i s´ha substituït pel Suport Escolar Personalitzat. Podria fer molts matisos sobre l´adequació i efectivitat de la seva aplicació; però si més no, dir que el plantejament de donar atenció individualitzada en funció de les diferents necessitats, em sembla molt més eficient que oferir una sisena hora uniforme per a tothom. No és una qüestió d´hores, sinó de dissenyar programes amb metodologies adequades que incideixin directament sobre les diferents necessitats.

  

3. El projecte  de digitalització 1x1, que pretenia  donar a cada alumne de secundària un portàtil personal com a principal eina de treball va ser un clar exemple de voler fer passar un tren d´alta velocitat per un via de fusta. S´ha repensat donant-li continuïtat a aquells centres que ho han desitjat, però amb diferents modalitats obertes a les necessitats i possibilitats de cada centre.

4. Els projectes de biblioteca i els plans experimentals de llengües estrangeres, van ser una bona iniciativa pedagògica, però la incapacitat del Govern del tripartit per posar les mesures organitzatives al servei de les qüestions pedagògiques que ell mateix estava impulsant , feia impossible dur-los a terme i consolidar-los. En aquest punt, l´actual consellera ha decidit polir serrells i ara  els plans de biblioteca queden emmarcats en el Pla nacional d´impuls a la lectura*, i els projectes de llengües estrangeres (PELE) passen a formar part d´un projecte més ampli que s´anomena PILE**

Amb la voluntat de garantir els recursos humans que permetin donar continuïtat als projectes engegats pels centres, la consellera Rigau acaba de proposar un decret de plantilles en virtut del qual  els directors  podran triar un cinquanta per cent del seu personal.

Sempre he defensat la professionalització de la funció directiva, entesa com una aposta de l´administració per posar les eines que permetin crear professionals amb capacitat de lideratge pedagògic, que puguin prendre decisions en funció dels interessos del seu centre  i que passin un rigorós procés de selecció en consonància amb les atribucions que se´ls donarà. De fet, aquest és un plantejament comú a tots els països d´èxit educatiu. La gran diferència és que a Catalunya s´ha entès que per professionalitzar la funció directiva n´hi ha prou amb  atorgar el títol de director professional a qualsevol docent que hagi fet un curset de 150 hores  o bé a qui hagi estat quatre cursos a la direcció d´una escola.

A part de reorientar les herències rebudes, el Departament d´Ensenyament ha fet una aposta  per a l´elaboració d´uns materials que, com diu la mateixa consellera, es posen a disposició dels centres amb la pretensió de marcar la seva manera de treballar amb una voluntat clara d´incidir positivament sobre els resultats:  els protocols d´identificació dels trastorns d´aprenentatge, el pla lector o l´adaptació del currículum escolar al currículum per competències, són alguns dels exemples que formen part d´aquest reguitzell de documents.

PERÒ LA MEVA OPINIÓ DE TOT PLEGAT ÉS QUE , MALGRAT LA FEINA FETA I EL CANVI DE DISCURS, EL PROBLEMA PRINCIPAL SEGUEIX SENT EL MATEIX
 I  CONTINUA  SENSE ABORDATGE

La manca de pedagogia dins de les escoles 

Per a mi, la solució al fracàs escolar no passa per  “cosir “ als centres amb tot tipus de plans, projectes i protocols com els que s´estan elaborant. D´acord que la Conselleria marqui les directrius departamentals, però aquests documents tenen un nivell de concreció que no correspon a l´administració, sinó als centres. Si bé és veritat que no es tracta d´una imposició, també és cert que, un cop elaborats, hi ha un desplegament de   maquinària en  favor d´ells. La conseqüència és que en venir suggerits per  la inspecció, l´assessor LIC o l´EAP, molts centres els acaben aplicant amb compromís i bona voluntat , però sovint sense entendre el fons de la qüestió, per la qual cosa, s´acaba adoptant un model de franquícia que permet omplir aplicatius sobre actuacions fetes, però manca  iniciativa per recollir les directrius generals i dissenyar un projecte PROPI i ben trenat que respongui a les necessitats de cada centre.

Fa un parell de mesos, vaig llegir que la consellera Rigau havia dit que la tasca d´integrar les competències al currículum no es podia deixar en mans de cada centre, quan requereix una metodologia i expertesa que no tothom té. D´aquesta manera justificava l´elaboració de l´adapatació del currículum a les competències per part del Departament d´Ensenyament , i el seu lliurament als centres.

Doncs bé, jo diria que amb aquesta afirmació ja som al cap del carrer, doncs implícitament s´esta reconeixent la incapacitat de molts centres per dissenyar un sistema pedagògic propi.

I jo em em pregunto:

Quants restaurants que pretenguin guanyar-se el reconeixement internacional es conformarien en contractar un Xef que no sàpiga cuinar i en compensació, suministrar-li  els plats pre-cuinats ? 

L´obvietat de que amb aquesta política cap restaurant no guanyarà cap premi a la qualitat, ens condueix ràpidament a la  necessitat de que l´administració faci una aposta clara i contundent per retornar el pedagog i la pedagogia al centre de l´acció educativa, és a dir, a l´escola . 

Que ningú esperi cap renovació pedagògica que no provingui directament de dins l´escola. Les directrius de les polítiques educatives són necessàries, però les escoles han de tenir sistema pedagògic propi i l´administració ha de donar-hi suport, distingint la veritable acció de renovació pedagògica  del fet d´acollir-se a tot tipus de plans i projectes; perquè encara que se´n diguin "projectes d´innovació, l´hàbit no fa el monjo.