SOBREDOTACIÓ .QUAN LA INTEL.LIGÈNCIA ES CONVERTEIX EN UN PROBLEMA

- "Tu no cal que tornis a aixecar la ma, que ja sabem que t´ho saps!"

-"Deixa pensar als altres,home!"
-"Ja has acabat? doncs apa, ara descansa una mica i espera que els altres acabin, eh rei ?"

Ben aviat descobreixen la lectura com a eina 
que els permet adquirir l´aprenentatge de manera
autònoma.

Frases com aquestes són les reben a diari nens i nenes amb altes capacitats o sobredotació. Són víctimes d´un professsorat que no ha rebut la formació necessària per identificar-los o que no té l´olfacte i observància que hauria de tenir. Pateixen les conseqüències d´un sistema que s´ha oblidat d´ells i  tot i que la LOE contempla en els seus articles 76 i 77 el deure de les administracions d´identificar de forma primerenca aquests casos per poder adoptar les mesures adequades, a efectes pràctics s´acaben invertint els recursos només  en ajudar als que tenen retard en l´aprenentatge o presenten algun tipus de transtorn del mateix ( dislèxia , TDAH...etc).
Ser superdotat no és sinònim d´arribar a fer un gran descobriment científic,ni guanyar un premi literari, sinó ben al contrari: com molt bé explica el psicòleg Francisco Gaita, veure´s amb aquesta capacitat  però no poder utilitzar-la perquè no se´ls dóna la possibilitat de canalitzar-la adequadament , suposa crear ansietat , depressió, problemes de relació amb els companys  i moltes vegades ,agressivitat.

La creativitat és un tret molt comú en tots ells.
 Els adults hem d´ajudar-los a canalitzar-la.

Lamentablement, l´escola es converteix en moltes ocasions en el punt de partida de tots aquests transtorns: un nombre molt elevat fracassa acadèmicament i el més greu és que aquest fracàs no és només escolar, sinó que a la llarga acaba sent un fracàs personal, social i afectiu.
El magnífic documental emès per TVE al programa " Documentos TV " no té desperdici:( cliqueu per veure´l en sis fragments ) ens mostra les dificultats a les quals han de fer front les persones amb sobredotació .Per a la majoria d´elles , la solució ha estat marxar a EEUU. Tots ells tenen clar que el nostre sistema educatiu no té capacitat per integrar-los, per això els encobreix, els ignora, pretén posar-los a l´alçada de la resta... conduïnt-los així a  fracassar estrepitosament.

NO ELS HA QUEDAT ALTRE REMEI QUE MARXAR CAP A UN ALTRE LLOC ON LA SEVA INTEL.LIGÈNCIA NO SIGUI UN PROBLEMA.

La fuga de talents és un luxe que no es pot permetre cap país, i molt menys en  èpoques de crisi.

 En paraules de José Antonio Marina , filòsof :

" Els Americans deuen pensar que els europeus som tontos: ens gastem els diners en formar científics i després els hi traspassem perquè siguin ells els qui es puguin beneficiar d´aquest talent".

" Les nacions que inverteixen molt  en contractar futbolistes i poc en contractar científics, són molt estúpides"

VEGEU EL DOCUMENTAL

______________________________________________________________________

SUPERDOTADOS AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUSS


PRIMERA PART ,  SEGONA PART , TERCERA PART ,  QUARTA PART, CINQUENA PART,   SISENA PART

ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS:

Oficialment un infant és reconegut com a sobredotat quan té un cocient intel.lectual  que supera els 130. Representa que els qui han tingut la "sort" que els sigui reconeguda aquesta capacitat, poden "gaudir" de les tristíssimes mesures que l´administració posa a la seva disposició en el nostre país:

-Pla individualitzat adequat a les seves necessitats: dit així queda molt bé , però la realitat és que  molt pocs són els docents que coneixen les veritables necessitats d´aquest tipus d´alumnat.

-Acceleració curricular :que està més que demostrat que no és cap solució, ja que aquests infants tenen una edat intel.lectual per sobre de la normal , però a nivell emocional són nens de la seva edat i , en moltes ocasions més inestables que la resta.

Però,són realment  adequades les eines que s´utilitzen actualment per mesurar la intel.ligència?
Els tests d´intel.ligència que hem heredat de Binet i que no van ser dissenyats per mesurar la mateixa sinó per fer una detecció precoç de l´alumnat amb problemes d´aprenentatge a les escoles públiques de París, es limiten a mesurar habilitats lingüístiques i matemàtiques. Responen a un concepte d´intel.ligència basat en una visió unitària que  cada dia està més obsolet.
Jo amenomeno aquest mètode el " quatre per tres dotze, me´n porto un". I ara que ja sabem que tu ets 136, què fem ?

El concepte pluralista i múltiple de la intel.ligència plantejat per Howard Gardner ens evidencia que la intel.ligència no es pot mesurar  com un element estàtic amb instruments normalitzats en un test. Investigadors en sobredotació, creativitat i talent coincideixen en que hi ha molts tipus d´intel.ligència, per tant la sobredotació podria donar-se en un d´ells, en varis, o en algunes ocasions en tots.

Gardner  insisteix molt  en que no es tracta de mesurar la intel.ligència,sinó observar-la i desenvolupar-la, per això gran part de la seva tasca  s´ha basat en  criteris d´identificació de les diferents habilitats i disseny d´activitats per potenciar-les.

QUINS RECURSOS OFEREIX EL SISTEMA EDUCATIU NORD AMERICÀ ALS ALUMNES AMB SOBREDOTACIÓ?
Per  què aquest país es converteix en el destí inevitable dels superdotats amb possibilitats econòmiques ?

Projecte Spectrum-Projecte Zero-Programa GATE

Tot i que els Nord americans van ser els primers en veure la necessitat de mesurar la intel.ligència a partir de tests psicomètrics, el plantejament proposat per Gardner al Project Spectrum, sorgit dins del marc del Project Zero,  i impulsat per la Harvard University  és el que actualment està fent possible donar cabuda, ja des de l´etapa d´educació infantil a aquest tipus d´alumnat dins del sistema educatiu Nord americà:
Aquest sistema de treball permet:
1.Als educadors, identificar totes aquelles habilitats  de l´alumnat que els currículums "normals" i els tests psicomètrics passen per alt .Les habilitas poden ser avaluades d´una altra manera i cal identificar-les. No es pot permetre que un alumne amb talent  passi per l´escolaritat amb més pena que glòria  perquè el sistema educatiu no té capacitat per detectar-ho.  
2. Als alumnes,  els permet desenvolupar els coneixements i ampliar-los segons capacitat, però sempre fent una ampliació "horitzontal " / d´activitat complementària , mai" vertical"/ d´avançament curricular.

Permet potenciar la creativitat ( musical, plàstica, literària) , la investigació científica i l´autogestió del temps de treball. I quan dic investigació científica no vull dir estudiar i memoritzar el descobriment que va fer un bon dia un científic, sinó  treballar ciències de veritat: formular hipòtesi, observar, comprovar, relacionar, treure´n conclusions...


El Programa GATE Gifted & talented education és una unitat de suport integrada dins de les  escoles dels EEUU. Per entendre´ns, podríem dir que funciona de la mateixa manera que una USSE ,  l´aula d´educació especial, o l´aula d´acollida.
Els alumnes que a partir dels 12 anys demostrin tenir una capacitat especialment alta en algunes de les àrees, compaginen la seva estada a l´aula ordinària amb un pla d´estudis individual amb l´objeciu d´estimular aquelles habilitats en les que està per sobre de la mitjana, sempre tenint en compte  que les habilitats d´un estudiant a l´altre  poden ser molt variants.
El fet de veure satisfetes les seves necessitats i el seu potencial canalitzat, permet a aquests alumnes integrar-se a l´aula ordinària sense frustracions , avorriment ni conductes disruptives.
En definitiva, l´escola es converteix en un terreny de veritable aprenentatge i no en un lloc on s´ofega  als alumnes amb talent i es mata la creativitat.

FAMILIENFOTO (foto de família)

Què no ens agrada d´aquesta foto?
1.Aquest dibuix il.lustra una societat que ha sabut protegir el seu producte nacional i que ha exportat més que no pas importat.
2.Representa la decisió d´uns governants que amb encert van comprendre  que deixar la moneda nacional i passar-se a la comunitària els reportaria molts beneficis:eliminats els problemes de fluctuació monetària,  països de moneda feble que fins ara no podien comprar productes a un país amb una moneda tan forta com el marc, començarien  a comprar productes alemanys.
3.Encarna la posició del país que més contribueix al fons comunitari i que en vàries ocasions ha hagut de rescatar a altres països.

I ens molesta que quan hi ha interessos econòmics en surti beneficiat?
És un país governat per bons negociants: " jo dono si rebo alguna cosa a canvi " .Això és criticable ?
Mirem-nos els catalans: ni hem sabut defensar  l´estatut, ni la nostra  llengua, ni els interessos de Catalunya , ni res de res. Donem i no rebem res a canvi .

I ja cal que no canvïin les coses, perquè el dia que els germànics decideixin que s´ha acabat, que ja no obren més el bitlleter, el tema es pot complicar molt i molt.
Carme Rider

AVUI VULL PARLAR DE LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

Fa dies que llegeixo i analitzo el decret de direccions que desenvolupa la Llei 12/2009 del 10 de juliol . D´aquest desplegament en tinc molt per dir i molt per perfilar, però comparteixo plenament la idea de base que identifica la professionalització de la direcció com a element clau per a la qualitat del sistema educatiu:

Direccions professionalitzades amb una formació/titulació específica , amb competències demostrades per desenvolupar un lideratge educatiu i amb capacitat per fer propostes pedagògiques que garanteixin l´exel.lència educativa i l´assoliment de les competències de l´alumnat.

També parla la LEC de la rellevança del projecte de direcció :

“que ha de ser presentat a la comissió de selecció i que ha de ser una concreció del projecte educatiu de centre. Aquest projecte educatiu ha de tenir uns indicatius de progrés i ha de ser el referent a l´hora d´avaluar la funció directiva en acabar el mandat.”

Està clar que el paper ho aguanta tot .

Perquè la realitat és que malgrat l´administració s´esforça per aconseguir uns equips directius estables i seleccionats amb un projecte de direcció per tal de poder ser avaluats d´acord amb el compromís que han adquirit, el resultat és que la manca de candidatures provoca que més de la meitat de les escoles catalanes tinguin un director/a que és nomenat a dit per l´inspector, per descomptat sense cap mena de projecte de direcció per millorar la qualitat educativa del seu centre i sense haver de fer un rendiment de comptes davant de l´administració, perquè , encara gràcies que ens fa el favor, no  podem demanar pas res més !!

És evident que aquest model assambleari on l´indicador d´avaluació predominant és la satisfacció del personal docent ( pel qual també és urgent i necessari que s´estableixin mecanismes d´avaluació d´acord amb els paràmetres de dedicació al centre, innovació educativa ,incidència en  la millora dels resultats del seu alumnat i implicació en el projecte ) , perjudica molt al sistema educatiu del nostre país i només serveix per potenciar el corporativisme laboral .El director és , a efectes pràctics, un director/ company que depèn del professorat i que massa sovint té per objectiu satisfer les seves demandes: les masses han creat al líder en funció del què els convé, el líder procura no prendre decisions impopulars malgrat siguin les més necessàries pel centre, i entre tots ens protegim els uns als altres i acabem deixant en últim terme el què en realitat ha de ser el primer: la qualitat educativa del centre i la seva incidència en el desenvolupament de les competències de l´alumnat.

Aquest és un dels mals més estesos a l´escola pública.

 Ja els agradaria a molts sectors privats poder escollir els seus caps!

Que quedi clar que quan parlo d´un director professional no estic parlant d´un director autoritari, dèspota i cretí que no dialoga ni consulta, sinó d´ un director que té per objectiu la millora del seu centre i que ha de tenir la suficient capacitat per crear el clima de participació i col.laboració necessari per l´assoliment d´ aquestes fites . Perquè  la satisfació del professorat mai pot ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir la millora de resultats de l´alumnat.

EL QUI PER ACONSEGUIR EL” BON ROTLLO” INTERN OBLIDA EL FULL DE RUTA, NO ESTÀ FENT UN SERVEI AL SISTEMA, SINÓ QUE ACTUA EN BENEFICI PROPI

Carme Rider

LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT CANVI DE NOM: TORNEM A ENSENYAMENT

CANVI DE NOM DE LA CONSELLERIA : TORNEM A ENSENYAMENT .

Perquè  la paraula educació, que té  té un sentit molt ampli i  té per objectiu el desenvolupament integral i harmònic de la personalitat, ha de ser una responsabilitat compartida per tota la societat:  família- escola- mitjans de comunicació. Aquest canvi de nom de nom de la conselleria , com molt bé va explicar la mateixa Consellera al programa " el secret " de Catalunya ràdio,és un recordatori de que la tasca educativa no pot recaure  exclussivament en la institució escolar .

Els processos d´ensenyament-aprenentatge són responsabilitat única de l´escola  i a part d´impartir coneixements , matèries  i afavorir l´adquisició de les competències bàsiques , ha de contribuir a la formació integral dels infants. Hem de seguir basant-nos en el principi inclusiu que va justificar ara fa uns anys el canvi de nom d´Ensenyament a Educació,però el procés educatiu ha de començar a la família.Els models de conducta que els infants interioritzaran seran aquells que hagin vist en els seus referents més directes, i aquests referents han de ser sens dubte, els seus pares.

El govern es compromet  a dur a terme unes polítiques educatives eficients ,  a establir una bastida general que garanteixi la qualitat educativa i la reducció del fracàs escolar, però si no apliquem el principi de coresponsabilitat, no ens en sortirem.

Em vénen al cap els numerosos debats que he presenciat sobre l´exel.lència del sistema educatiu finlandès del qual hem transportat aspectes descontextualitzats que no han ajudat a res més que a confondre i a estressar als docents: que si el professorat qualificat , que si l´avaluació dels docents,que si l´equilibri entre la centralització i la descentralització,que si l´alt suport a les necessitats especials, que si més recursos per qui més els necessita...inspectors, directors, mestres i assessors. Tots ens hem vist amb cor de dir la nostra,  i vinga viatges cap a Helsinki a veure si trobem la fórmula  miraculosa!!...

Però hi ha un punt que per mi és molt important i encara no he sentit que ningú el prengui en consideració: les famílies finlandeses no pretenen que l´escola eduqui als seus fills, ells es consideren els principals responsables i entenen la institució escolar com un estament que l´estat posa a la seva disposició  per col.laborar en aquesta tasca. Penso que aquesta és una de les grans claus de l´èxit del sistema educatiu finlandès.

I si per començar a canviar la mentalitat de les famílies catalanes cal invertir uns dinerets en canviar els rètols del Departament,  doncs ho donarem per bo.

Carme Rider

LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT HA QUEDAT AIXí:
( passem de 6 direccions generals a 8 )
Departament d´Ensenyament
Secretaria General
* Direcció de Serveis
* Direcció General de Centres Públics
* Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats
* Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics
Secretaria de Polítiques Educatives
* Direcció General d’Educació Infantil i Primària
* Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
* Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial
* Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa

Nova estructura del Departament d’Ensenyament

L’educació és una aposta de país. El futur de Catalunya s’està dibuixant a les aules de les escoles i dels instituts d’arreu del territori. Les mestres i els mestres, les professores i els professors i tot el personal de suport educatiu i tècnic ens hem de sentir cridats a exercir un mestratge ferm i generós al servei dels infants i joves del nostre país. Som conscients de la important missió que tenim encomanada.


El Govern de Catalunya, en un context de crisi econòmica i de restricció pressupostària de les despeses públiques, ha volgut simbolitzar en la nova estructura del Departament la prioritat que ocupa l’ensenyament en la tasca que el poble de Catalunya li ha encarregat. Un nou organigrama que ha de reflectir l’esperit de la Llei d’educació de Catalunya, on totes les escoles i tots els nivells educatius tenen el seu lloc propi, i que respon a criteris d’austeritat i d’eficiència de l’estructura administrativa.
La Secretaria General manté les seves funcions i la Direcció General de Serveis les amplia, tot incorporant noves atribucions. Es crea una Direcció General de Centres Públics, una Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics i una Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats. La Secretaria de Polítiques Educatives i la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial continuaran en el mateix marc d’actuació. Es crea una Direcció General d’Educació Infantil i Primària i una Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Això ens permetrà un tractament específic i una qualificació més gran de cada realitat amb el propòsit últim de millorar l’eficiència de l’Administració a l’hora de gestionar el servei d’educació de Catalunya. Finalment, la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa representa la voluntat de conscienciar la ciutadania de la importància que té la implicació de pares i mares en l’educació de llurs filles i fills, tal com mostren els estudis de pedagogia comparada.
A partir d’aquesta realitat, cercarem la màxima racionalització dels processos administratius, de la interlocució social i de la presa de decisions. Estarem atents a reduir la burocràcia que envolta el món educatiu. El gest que la Presidència de la Generalitat ha fet vers l’ensenyament esdevé un imperatiu i ens impulsa a fer encara millor la nostra feina.
Irene Rigau i Oliver
Consellera d´Ensenyament

Està clar que  dins del marc de restriccions econòmiques ,aquests canvis responen a una reorientació dels recursos d´una manera reflexionada i madurada  amb l´objectiu de gestionar-los correctament . El nou govern té les prioritats clares i la nova organització té com a referent aquestes prioritats. La divisió de les diferents Direccions  generals haurà de garantir que cada etapa educativa  i tipus de centre tingui un tractament específic , evitar  que les mesures preses siguin uniformes per a tothom  i que cap d´aquests estaments quedi subordinat a un altre.

De la mateixa manena que les persones que vagin al capdavant de cada Direcció hauran de ser persones coneixedores de la realitat que els ocupa, hauran de tenir  també la suficient visió global i capacitat de coordinació que garanteixi la coherència del sistema, tant a nivell vertical ( entre etapes ) com a nivell horitzontal ( entre diferents tipus de centres).

La crida a la implicació de les famílies en l´educació dels seus fills/es a través de la Direcció general d´Atenció a la Família i a la Comunitat educativa em sembla un encert. Pretén transmetre un missatge bàsic  que ha de ser recuperat de manera urgent.

Confio que tots els canvis que es facin serveixin per donar  qualitat , coherència i estabilitat al sistema educatiu. Que les persones que ocupin els càrrecs siguin les més capacitades i que la ciutadania sigui conscient que els resultats no són immediats. Deixem fer i passat un temps, analitzem .
Carme Rider

ALGUNES CONSIDERACIONS EDUCATIVES SOBRE EL NADAL

Gairebé a totes les escoles celebrem el Nadal, ja sigui amb una perspectiva confessional o des del punt de vista de tradició popular.

Tot i la feinada que comporta ,preparem pessebres, fem cagar el Tió, cantem nadales i recitem el poema. I és clar que hem de treballar aquests símbols des de les escoles! formen part del nostre patrimoni cultural. Però si ens quedem aquí, perden el seu sentit i guanya la partida el Nadal consumista dels mitjans de comunicació.


L´escola ha d´anar més enllà i el Nadal ha de ser ocasió per treballar que la nostra cuina, la nostra llengua i la nostra religió té un origen judeocristià i que també ha rebut les influències d´altres cultures.

Conèixer l´origen dels símbols ens ajuda a comprendre la nostra identitat:

-el pessebre simbolitza tot naixement i ho representem a partir de les escriptures de Lluc i Mateu.

-Jesús humà i diví, que havia de ser fill d´una Verge perquè no podia ser fill d´un home ple d´imperfeccions.

-Els tres "savis" d´orient simbolitzen la humanitat. ( Mateu no diu que fossin tres ni parla dels seus noms)

-La cavalgata simbolitza el camí fins a Betlem.

A les escoles ens deixem portar per unes celebracions a demanda de les famílies sense saber quin és l´objectiu. Les famílies desorientades per la falta de lideratge pedagògic van demanant més i més. Segur que quedarien molt agraïdes si algú amb criteri i seguretat els pogués explicar que el Carnaval (per posar un exemple) no té cap justificació pedagògica en una societat on les restriccions quaresmals ja no són obligatòries per a ningú....El treball de la cultura tradicional ha de comptar amb la implicació de l´escola, però també s´ha de treballar des de  l´àmbit familiar i des de les entitats culturals del barri.Si la societat ens repartíssim bé la tasca d´educar als infants en el sentit de pertenyença al país, l´escola podria invertir els seus esforços en altres activitats que vagin més enllà de la "disbauxa " i aprofitar l´estona per analitzar  textos evangèlics  des d´un punt de vista absolutament intercultural :

- Partint de la figura del Rei Herodes podrem estudiar la situació sociopolítica d´una societat oprimida per l´imperi romà.

-Les semblances entre la vida i obra de Jesús i la d´altres mites sorgits d´altres religions ( Mitra,Horus, Krixna...)
- El concepte de  mite històric ( que ha servit a la societat i ha creat acció de progrés social ) i la diferència entre ell i un famós ( que només busca el seu propi èxit personal )

-El paral.lelisme establert entre la resurrecció de Jesús i el període de tres dies que els astròlegs egipcis fixen per afirmar que el sol es manté en el seu punt més baix al desembre, per això es deia que la divinitat solar estava morta durant tres dies, per després resussitar.

D´alguna manera els docents hem d´aprofitar la tradició popular per facilitar la creació de ciutadans cultes!!

També se m´acut que en aquest context de treball dels nostres orígens s´hauria d´integrar el treball de les llengües romàniques que tenen unes estructures lingüístiques molt properes entre elles. Aquest patrimoni que és únic al món no pot ser desaprofitat ja que contribueix al desenvolupament de la solidesa gramatical dels nostres alumnes i els facilitarà l´aprenentatge d´altres  llengües més llunyanes, com  l´anglès.

INTEGRAR APRENENTATGES, SABER QUÈ FEM I PER QUÈ HO FEM , contribuirà a l´adquisició de les competències necessàries per viure.

DISSENYAR ACTIVITATS SENSE UNA SEQÜENCIACIÓ LÒGICA proporcionarà a l´alumnat moltes experiències, però no garantirà el desenvolupament  de cap habilitat.

I AMB AQUEST ANÀLISI PUBLICITARI DE L´EMPRESA DE JOGUINES MÉS ANTIGA D´ESPANYA, US VULL DESITJAR UNES BONES FESTES DE NADAL

Al 1970 jo no havia nascut encara, però em faltava molt poquet. Les coses han canviat molt  des de llavors i la campanya publicitària de " las muñecas de Famosa " ha variat en la forma, però el missatge continua  sent el mateix: recull l´esperit nadalenc de les diferents èpoques.Del 1970 al 1980  el van  construir a partir  d´unes imatges molt bíbliques basades en el naixement de Jesús (Lluc 2,6-8.15-20):  la Sagrada Família i la visita dels pastors,que en aquest cas són els nens i nenes representant  la viva imatge de l´amor i la felicitat , valors molt característics  d´aquestes Festes. Qui que tingui entre 40 i 45 no s´hi sent identificat ?

L´edició del 1980 és la que jo recordo millor,es va repetir durant molts anys. Per a mi aquest sempre ha estat el genuí , sortia la meva Nancy estimada de la qual cada any en demanava una versió diferent. Segurament aquest anunci  és "l´autèntic " per  a tots aquells que , com jo, al 2011 farem quaranta primaveres.
Aquí encara es repeteix la imatge del pessebre  que després desapareixerà. L´element que s´ha mantingut intacte durant els 30 anys i que ha donat identitat al producte és la cançó original. Hi ha algú que pugui dir que no guarda la lletra d´aquesta cançó a la seva memòria ?






Mireu quin canvi d´estil el de l´any 1994! A part de que les noves tecnologies ja donaven a l´anunci un aspecte visual molt diferent, el pessebre i la Sagrada família van ser substituits  per l´arbre de Nadal i el ninot de neu.  Però és que les nines també havien desaparegut...
Bé, està clar que per seguir igual en el temps, s´ha de canviar . I això és el que van fer els publicistes: seguir transmetent el missatge nadalenc i familiar de pau , joia i felicitat, però amb un aire més actual i  europeu.



Any 2006:  Se´ls ha de felicitar. O és que  aquesta combinació de les dues  èpoques no és real ?

                                  " Nochebuena de amor, Navidad jubilosa,
                                    es el mensaje feliz de las muñecas Famosa"
                                                          BON NADAL

FEM-LOS PARTICIPAR EN LES TASQUES DE LA LLAR!

Al llarg de la meva vida professional he tingut l´oportunitat d´escoltar les preocupacions de moltes famílies. La majoria d´elles han estat parelles compromeses amb l´educació dels seus fills que han fet  els impossibles per trobar el temps per estar amb ells després de les seves jornades laborals.
En conec d´altres que han participat  en tot tipus de jornades i conferències sobre diferents aspectes relacionats amb l´educació dels fills, però a l´hora de la veritat han fracassat estrepitosament. I és que el millor regal que podem donar als fills és el nostre temps!

Un element de preocupació molt comú que ha anat en augment especialment en els últims anys, és la preocupació dels pares respecte la poca capacitat d´esforç dels seus fills i la manca de responsabilitat  i autonomia a l´hora de complir amb les seves obligacions.
És molt convenient que tots els membres de la família comparteixin les feines de casa.Tenir la responsabilitat de l´encàrrec ajuda al creixement personal,  fomenta la capacitat participativa i ajuda  als infants a a entendre millor el concepte de cooperació.

 A més  de fomentar la seva  capacitat  participativa, estem ensenyant  als nostres fills/es a pensar en els altres i donar-los suport quan cal.

A casa tenim moltes ocasions per fer-los col.laborar: des de parar la taula, baixar la brossa,buidar el rentaplats, fins ocupar-se de vestir un germà petit ,  jugar una estona amb ell per distreure´l , o fer una estoneta de companyia al tiet que acava de ser operat.

La responsabilitat a la llar ajuda a créixer en molts valors personals i comprendre la satisfació que proporciona el fet de ser útil.

En rebre la resposta positiva dels pares amb actitut de  gratitut, augmenta la seva autoestima i els ensenyem  a ser agraïts, ja que el reconeixement i l´agraïment que demostrem els pares en veure complert un encàrrec, és un dels referents per a transmetre aquesta qualitat .

Sense posar-hi paraules, infants i joves ens demanen què han de fer, volen saber quin és el seu paper dins la llar i què s´espera d´ells.

Massa sovint he vist actituts rondinàires de pares i mares que es queixen de la poca participació familiar, però quan he parlat amb ells han acabat reconeixent  que potser estaven recriminant als seus fills/es el haver fet malament unes coses que no sabien com  havien de fer.

Educar en la responsabilitat és formar persones honestes, amb conviccions profundes i fonamentades en valors. La responsabilitat personal és necessària per a tots,  i els adults hem de ser els referents:  la  nostra manera de fer, la maduresa amb que prenem les decisions i l´actitut en que afrontem les contrarietats, ens ajudarà a formar persones crítiques i madures, amb capacitat d´aplicar allò que han après.

" El treball ajuda sempre. Treballar no és realitzar allò que un s´imaginava, sinó descobrir allò que un porta dins." BORIS L. PASTERNAK

SARA, NO HO HAS SOMIAT!!

Maragall da marcha atrás y autorizará la jornada intensiva en junio en las escuelas

Los maestros ganan el pulso tras boicotear las colonias de miles de alumnos

"El departamento del consejero Ernest Maragall afirmo ayer que la autorización de la jornada intensiva tiene sentido ahora con los decretos de autonomía y de dirección de centros escolares aprobados recientemente, que dan a las escuelas más potestad para organizarse. Para desbloquear el asunto, Educación anunció que "ha dado instrucciones a los directores de los servicios territoriales para que gestionen con las direcciones de los centros educativos la organización de la jornada en el mes de junio". Educación recalca que los directores son "los profesionales en los que recae la toma de decisiones sobre el funcionamiento global del centro y la rendición de cuentas a la sociedad".

El País. 11/11/2010

´Ni els mestres han guanyat el pols , ni els decrets de direccions i d´autonomia tenen res a veure amb aquesta nova decisió: l´aprovació de la jornada intensiva ja era competència de  Consell Escolar  abans de la LEC,amb el posterior  vistiplau de la Direcció territorial . No serà que a falta  de propostes clares i coherents han de copiar les de CIU? La  Sra Irene Rigau ha dit i repetit que en cas de formar govern a partir del 28-N ,  retornarà la jornada intensiva a aquells centres que la sol.licitin .

Ai,  Maragall ! quina serà la propera? ara també suprimirà la setmana blanca,  i ens retornarà el dia 7 de gener? aquestes coses s´han de pensar abans de crear aquest malestar tan innecessari  entre pares i mestres i abocar a la crisi a les cases de colònies i sectors d´oci.

I ara ? doncs ara direm el mateix que diu CIU a veure si remontem i al.leguem que són els nous decrets els que donen sentit a aquest canvi de criteri .

És d´esperar que els representants del sector famílies en Consell Escolar autoritzin la jornada intensiva  només si els mestres es comprometen a fer colònies.

Caldria un pacte que reguli aquest tema, per evitar que torni a passar una cosa així.

Carme Rider

MIREU EL VIDEO ON L´HONORABLE CONSELLER ARGUMENTA D´UNA MANERA CONTUNDENT ELS MOTIUS PELS QUALS  LA JORNADA INTENSIVA HA DE TENIR UN CRITERI UNIFICAT DE TERRITORI I MAI HA DE QUEDAR SUBJECTA A DECISIONS INDIVIDUALS DE  CADA CENTRE.  ARA  RESULTA QUE JA POT SER DECISIÓ PARTICULAR DE CADA CONSELL ESCOLAR.  SENSE COMENTARIS.
Carme Rider

ENID BLYTON

Acabo de veure la pel.lícula de  la biografia de Enid Blyton en versió original i he quedat "morta ". Per a mi  aquesta autora anglesa ha estat la reina de la literatura infantil i juvenil. Gràcies a ella he gaudit de  moltes hores de lectura, i  no per obligació, sinó per plaer.

Abans dels 12 anys ja m´havia llegit tota la col.lecció de " Los cinco " i "los siete secretos". Més endavant "La torres de Malory" i " La escuela de Santa Clara".

Totes les col.leccions m´agradaven molt, però " las aventuras de los cinco " d´una manera especial:  la història sempre començava quan els protagonistes arribaven a casa del seu tiet " tio Quintin " a passar les vacances. L´escenari era un petit poble costaner  d´Anglaterra .El  tiet era un savi que sempre estava molt ocupat  dins del despaxt i els hi  havia posat una  barqueta a la seva disposició per accedir a una petita illa  que hi havia allà  a prop.

Com que jo vivia en una ciutat mitjana on no hi havia lloc per totes aquestes aventures, em sentia absolutament fascinada per  aquest grup de quatre nens i un gos  que passaven les vacances envoltats de natura, en un món sense adults, castells amb passadissos secrets, mapes de llacs on s´amagaven tresors, contrabandistes i tot tipus de perills que sempre acabaven per resoldre.

Devia tenir  tretze o catorze anys quan em vaig "enganxar" a " Las torres de Malory" i "La escuela de Santa Clara". Eren històries que passaven en un internat de nenes de classe alta  on les protagonistes vivien unes aventures apassionants.

El cas és que la biografia de l´autora la mostra com una dona despreciable ,inmadura i insegura que no tenia ni el més mínim instint maternal, alcohòlica, adúltera  i amb una personalitat  tremendament complexa.  Sembla ser que va quedar profundament traumatitzada per l´abandonament  dels seu pare quan tenia dotze anys i als disset va marxar de casa  per no tornar mais més. Alguns han aprofitat per voler veure en els seus llibres estereotips racistes i classistes. Bé , hem de tenir en compte que  en la època en que es van escriure aquestes obres, la globalització no era  precisament el valor dominant.

 També Mark Twain  va decidir que a Tom Sawyer el borratxo i el lladre seria l´indi . Més estereotips racistes  que hi ha a Les aventures de Tom Sawyer! on a cada casa hi havia uns quants esclaus negres amb qui els nens i nenes blancs tenien prohibit relacionar-se...!! Bé, era el reflexe  dels valors d´una determinada època i haig de dir que "Les aventures de Tom Sawyer"  em van ajudar molt a establir relacions a les classes d´història .  En aquest sentit no penso que s´hagi d´anar a buscar més enllà.

Ben mirat, potser sí que hi havia coses estranyes en els llibres de Blynton si  ens posem a pensar què feien tots aquells nens i nenes autosuficients, que voltaven sols o estaven internats? on eren els seus pares ? per què sempre estaven vigilats per algun tiet esquerp o algun tutor a qui feien més nosa que servei ? De petita , el fet que aquests nens tinguessin tanta llibertat i estiguessin tot el dia ficant-se en problemes envoltats de gossos i altres mascotes, em causava més enveja que una altra cosa, però un cop analitzat aquest fet que és una constant en tota la seva obra i després de conèixer la seva vida, se m´acut pensar que va ignorar en la seva obra allò que en el món real li havia causat dolor.L´adult.

També comprenc millor aquesta constant en la continuïtat dels personatges que tanta seguretat em donava a mi de petita: saber que en el proper llibre em tornaria a trobar amb aquells personatges que ja coneixia i m´estimava, de la mateixa manera que l´autora sabia que la continuïtat que ella no va tenir és la que dóna seguretat als infants.

Segons la biografia , la seva obra va estar vetada durant molts anys a la BBC per ser considerada una obra de segona classe, un gènere d´aventures sense cap mena de valor literari.

Com que no sóc cap experta no em posaré a valorar la qualitat literària de les obres de Blyton, però ningú no pot negar que van marcar a tota una generació. A mi, "Los cinco " em van convertir en una lectora  compulsiva. Enid Blyton sabia com fer-me sentir part de les aventures que relatava. Mentre llegia em sentia com una més, com la "sisena" d´aquells nens anglesos que, mirant-los ara amb ulls d´adult , haig de reconèixer que són una mica estereotipats, però em sentia absolutament captivada  seves personalitats quan encara era una nena.

La seva pròpia filla afirma en la biografia i referint-se a la seva mare:  " El secret del seu èxit és que escrivia com una nena amb habilitat d´adult" .

Jo devia tenir uns vuit anys quan algú em va regalar el primer llibre de " los cinco " . En Joan, deu anys més gran que jo, em va veure llegir i em va preguntar: 

- t´agrada ?

-M´encanta !! ara ja l´estic acabant.

Em va fer pujar a la seva habitació i va treure de sota el llit una capsa de cartró amb tota la col.lecció de Los cinco. - Són per a tu, em va dir. Jo ja fa anys que els he llegit. Cuida´ls.

De Los cinco vaig passar a Los siete secretos, de Los siete secretos a Las torres de Malory, després La escuela de Santa Clara .Vaig passar sense adonar-me´n  de Enid Blyton a  Gardner, Levine, Broca, Damasio i Teberosky.També Arturo Pérez-Reverte.

Potser seria igualment una apassionada de la lectura  si no m´hagués creuat amb les obres de Blyton , però en aquest cas va ser ella i no una altra, la que em va acostumar a anar sempre amb un llibre sota el braç.

Carme Rider

L´EDUCACIÓ D´AQUEST PAÍS NECESSITA QUE COMENCI EL CANVI

I quan dic l´educació d´aquest país, vull dir infants, joves, mestres, famílies...la societat en general.

Aquests set últims anys han estat el resultat d´una gestió de govern pèssima, on cadascuna de les decisions que s´han pres des de la Conselleria ( quatre Consellers en cinc anys ) han estat una contribució a fer un pas en la qualitat del sistema educatiu.

Molt preocupats pels resultats dels informes PISA ,han impulsat de manera obsessiva programes d´innovació pedagògica , però no han trobat la manera de lligar-los amb les mesures organitzatives, legislatives i econòmiques que faci possible dur-los a terme.

A tot això el fracàs escolar ens dóna unes xifres escandaloses ( un 30 % a final de l´educació primària ), però el govern segueix entossudit en gastar-se els pocs diners que ens queden en proves d´avaluació que només permeten avaluar resultats i comparar-los entre centres educatius, per comptes d´invertir-los de forma coherent en els processos d´ ensenyament-aprenentatge i els resultats ja vindrien per si mateixos.

Vam començar amb la implantació d´una sisena hora que per mi, podria tenir una justificació pedagògica si s´inverteix en el tractament de primeres i segones llengües estrangeres, treball d´estructures comunes, desenvolupament de processos matemàtics...

Aquesta mesura , que ha estat clarament electoral, no ha resolt el problema a les famílies sinó ben el contrari (alguns/es alumnes que no s´havien de quedar a dinar a l´escola, ara han de fer-ho per falta de temps). A més a provocat una despesa pública que no ens podíem permetre i , si hi afegim la reducció de l´horari lectiu del professorat de 25 hores a 23, ens trobem que per cada 3 aules necessitem un mestre més : 4 mestres més per centre  de primària de doble línia.

Jo no estic en contra de la millora de les meves condicions laborals si aquestes no van en detriment de la qualitat del sistema, però no les vull si això comporta que alumnes de primària hagin de patir les conseqüències d´una formació cada vegada més compartimentada i hagin de conèixer un bon nombre de mestres que van passant per la seva aula hora  darrera hora i que impedeix que es pugui dur a terme l´enfoc globalitzat i interdisciplinari que marca la  LOE i que tants beneficis té pel desenvolupament de les competències.

Tampoc em serveix de res una millora laboral si després em rebaixen el sou perquè les despeses del sistema són insostenibles.

No sabent com arreglar el problema que ells mateixos havien ocasionat, van proposar que els docents que de manera voluntària ho volguessin, podrien fer hores lectives extres i cobrar-les. També quedarien exempts de les reunions de coordinació d´equip.

La persona que no ha trepitjat mai una escola és la que és incapaç de veure que és impossible fer una classe de qualitat si no s´ha tingut temps de preparar-la. Fins i tot aquesta mesura podria ser ben acollida per un perfil de mestre poc compromès que podria justificar fàcilment la seva falta de planificació docent. Per sort, aquesta qüestió va quedar aturada.

Els projectes d´innovació que s´han impulsat són un altre exemple d´una aplicació de mesures sense la planificació dels recursos:

PLANS MULTILINGÜES 2007- 2015

DESPESA TOTAL:221,3 MILIONS D´EUROS

Objectiu: que l´alumnat finalitzi l´educació obligatòria amb el domini de la llengua catalana i castellana i dues llengües estrangeres. Aquest pla d´impuls ha de passar per : la introducció de l´anglès a l´etapa d´educació infantil, el suport a la llengua oral a primària,àrees no lingüístiques vehiculades amb llengua anglesa ( jo insisteixo en que s´ha de reduir a blocs de contingut que l´alumnat hagi treballat en llengua catalana al cicle anterior ) i introducció d´una segona llengua a cicle superior.

Per dur a terme aquest pla multilingüe un centre de primària de doble línia necessita 7,5 especialistes d´anglès o mestres amb competència en aquesta llengua, en aquests moments El DepEdu només en proporciona dos i s´han de fer verdaders malabarismes per aconseguir la resta.

La realitat és que per poder fer extensible el Pla multilingüe a totes les escoles públiques del país, necessitem multiplicar per quatre els especialistes d´anglès i tenir un mestre de francès a cada centre de primària.

El govern ens informa que actualment 1.500 centres s´estan beneficiant d´un Pla experimental de llengües estrangeres en alguna de les seves modalitats, que els PLANS D´IMPULS MULTILINGÜES s´hauran fet extensibles a totes les escoles a l´any 2015 i que 400.00 alumnes acabaran l´ESO aquell mateix any amb un nivell de 3r de EOI.

Optimista planificació dels objectius !!!!

D´on sortiran aquests 400.00 alumnes si les mesures que s´estan implantant només afecten a 1.500 centres i ni tant sols parlem d´un pla d´impuls coherent, seqüencial i continuat que garanteixi l´aprenentatge, sinó de Plans Experimentals subvencionats per un cicle i sense cap garantia de continuïtat?

Ens cal seguir un model d´aprenentatge de llengües estudiat i coordinat que comenci a l'últim curs d´educació infantil i acabi a l´ultim curs de secundària per comptes d´oferir Plans experimentals inconnexos que només serveixen per justificar els diners gastats davant de la ciutadania.

221,3 milions d´euros de despesa pública per impulsar les llengües i no garantim la competència al final de l´escolaritat obligatòria?Trobo que n´hi ha com per demanar responsabilitats.

PROJECTES DE BIBLIOTECA.PUNT EDU

Amb l´objectiu de reduir el fracàs escolar,el DepEdu va crear a l´any 2005 el programa de biblioteca escolar “ puntedu “ per tal de dotar als centres educatius interessats dels recursos necessaris per impulsar la biblioteca escolar com a eina de suport curricular que promou l´hàbit lector i facilita el desenvolupament de les competències comunicatives i de tractament de la informació. Fins el moment s´han seleccionat 957 projectes que , a més d´anar dotats amb un equipament informàtic , la formació del professorat i l´accés al programa Epergam de catalogació de llibres, van acompanyats d´una dotació econòmica de 2000 euros . DESPESA TOTAL 1.914.000 euros

Aquest projecte anava dotat de mitja persona extra de plantilla que s´ocuparia de convertir aquest espai en una eina integrada en el currículum de manera transversal.

FINS AQUÍ ANEM BÉ.

Una vegada més, la falta de planificació ha ocasionat que la dotació de la mitja persona no arribi, la qual cosa ha comportat que els objectius previstos a l´hora de demanar el projecte hagin de quedar reduïts, de manera forçosa, a la meitat..

Tot i així, el DepEdu ha vehiculat un estudi aplicat als 285 centres educatius que varen obtenir el Projecte “PuntEdu” a l´any 2005. Presenten de manera victoriosa els següents resultats:

a/Un 86% dels centres han donat continuïtat al projecte malgrat ja no comptin amb els recursos.

b/ Un 83% dels centres utilitzen la biblioteca un cop a la setmana amb el grup classe.

c/Un 88% dels centres té la convicció que la biblioteca ha contribuït de manera considerable al desenvolupament de la comprensió lectora.

Què vol dir té la convicció ? que els fa l´efecte que l´alumnat ha millorat la seva competència lectora , o que han establert uns criteris d´avaluació coherents amb els objectius proposats i han revisat resultats? I el DepEdu ja dóna per bona aquesta resposta per fer una valoració positiva dels diners invertits?

Bé, així anem .

PROJECTE EduCAT 1x1

Iniciat el curs 2009-2010 en els instituts d’educació secundària, es preveu que en 4 anys el projecte s´estengui a tots els alumnes de secundària i cicle superior de primària.Contempla l’ús personalitzat d’un ordinador portàtil per part de cada alumne i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.

Les despeses previstes són de 8740 euros per aula, dels quals 5840 corresponen a les despeses d´instal.lacions elèctriques i adequació de les aules i 2900 a l´adquisició de pissarres digitals . És evident que les aules s´han de digitalitzar per tal d´adaptar-se a les necessitats i formes de viure del Segle XXI. El que jo em pregunto si digitalitzar les aules vol dir que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a les aules el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital..Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial . Em pregunto també si cal un canvi estructural d´aquesta magnitud per no resoldre res.

 Diners mal gastats quan el sistema encara no està preparat ni a nivell tecnològic ni a nivell de formació del professorat. Encara no hem pogut assolir els objectius marcats en els altres projectes d´innovació iniciats que ja ens tornem a embarcar en una altra ocurrència de la Conselleria que , segons el meu entendre, només servirà per afegir més despesa pública inútil, desorientar a les famílies ,estressar als docents i contribuir a la pitjor de les crisis de les editorials.

Penso  que els recursos per implantar projectes d´innovació s´han de donar de manera prudent a aquells centres que puguin aprofitar-los i  oferir-lis una  garantia de continuïtat. Aquests centres serien referents dels altres i , una vegada demostrats els resultats ,podrien ser formadors

d´ altres centres en un aprenentatge entre iguals que faria possible poder reduir de manera considerable els pressupostos dels plans de formació de zona ( que per cert, també han patit una retallada del 20%).

La implantació del nou calendari i de la supressió de la jornada intensiva mereixen un capítol a part: Aquestes mesures aplicades sense planificació ni consens han provocat que els sindicats aprofitin la “tramuntanada” per impulsar de manera totalment irresponsable actuacions com deixar als nens sense colònies ni sortides. Moltes escoles públiques s´hi han afegit argumentant que les hores que deixen de fer al juny quedaven compensades per les excursions.que es feien durant el curs. Fapac qualifica d´inadmissible la mesura i reclama a Educació que resolgui la problemàtica.

Els moviments de renovació pedagògica han enviat un comunicat a les escoles fent una crida a la professionalitat per tal de no confondre temes d´organització amb accions pedagògiques que se´n desprenen directament del projecte educatiu. Les famílies enfadades, diuen que han perdut la confiança amb el professorat presenten les seves queixes davant de la inspecció educativa. Tot plegat, un desgavell d´una magnitud considerable que estén la crisi a un nou sector que fins ara no la patia: els de les cases de colònies i granges -tallers.

Personalment , em resulta indiferent fer o no la jornada intensiva: he treballat molts anys a l´escola privada on no hi havia ni jornada intensiva ni aire acondicionat i no m´ha passat res ni a mi ni a l´alumnat i no deixa de ser lògica la reivindicació de les famílies. Entenc però,que a un funcionariat que porta molts anys gaudint d´aquest privilegi , no se li pot reduir les condicions laborals de cop i volta sense que ofereixi resistència. En cap cas comparteixo la decisió de “castigar “ als infants sense sortides ni colònies.

Tot això sense parlar de les reduccions de plantilles docents, vetlladores i serveis de logopèdia,la supressió del batxillerat nocturn, els 6000 alumnes  que s´han quedat sense plaça a la universitat...

De les competències bàsiques tothom en parla però molts no saben què són ni com crear dinàmiques d´aula que ajudin a desenvolupar-les. La majoria diu que “ és el mateix que abans, només que ara li han canviat el nom”. Del fracàs escolar en parlaré en el següent article, no és un tema que es pugui tractar d´una manera superficial.
En fi...ho deixo aquí,tot i que en podria escriure una trilogia.

Per tot això necessitem que comenci el canvi. Un canvi iniciat per professionals responsables provinents del món educatiu, amb una visió global del mateix i coneixedors de les conseqüències que poden comportar per seves decisions a mig i llarg termini .
Un canvi que conegui les claus de l´èxit dels resultats escolars i estableixi les prioritats i  distribueixi els recursos convenientment:
1. Projecte educatiu de centre.
2. Formació del professorat ( formació inicial i continuada).
3. Direcció de centre : Una direcció professionalitzada amb competència demostrada ( la que no convé als sindicats i sí al sistema ) .
4. Avaluació de centres i de docents ( Cal canviar de manera urgent la mentalitat de molts funcionaris d´aquest país que pensen haver aprovat unes oposicions és sinònim a no haver de tornar a rendir comptes mai més.)
5. Autonomia de centres ( que permeti a cada centre avastir-se, de manera justificada, dels recursos necessaris per dur a terme el seu propi projecte educatiu.


Sistema educatiu no és només l´escola, el Departament d´Educació o la Conselleria:SISTEMA EDUCATIU som tots: famílies , mestres, mitjans de comunicació.Tots tenim la nostra part de responsabilitat ineludible.
Citaré un vell proverbi africà: PARA EDUCAR A UN NIÑO HACE FALTA UNA TRIBU ENTERA. També he llegit ( no recordo el lloc ) PARA EDUCAR BIEN A UN NIÑO HACE FALTA UNA BUENA TRIBU.