L´AVALUACIÓ PISA A CATALUNYA

CONSTATACIONS I PROPOSTES D´ACCIÓ

La Societat Catalana de Pedagogia ,filial de l´Institut d´Estudis Catalans , va celebrar el passat dia 25 de març una jornada sobre els informes PISA a Catalunya.

 Feu clic aquí per anar a l´enllaç

 Un bon nombre d´experts en el tema es van aplegar per analitzar i reflexionar sobre els resultats d´aquest programa internacional d´avaluació de l´alumnat que organitza l´OECD.( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).Va ser una bona ocasió per intercanviar impressions i discutir sobre diferents aspectes : les seves característiques,  el gran ressò mediàtic que han adquirit i com aquestes han condicionat les metodologies dins de les aules i el propi currículum dels sistemes educatius dels diferents països.

Els ponents van abordar el tema des de diferents perspectives, però tots ells van coincidir en quatre punts clau:

1. Que els resultats s´han de saber relativitzar ja que són parcials i no recullen la complexitat de cada context educatiu ni els condicionats que envolten cada procés.

2.Que el gran impacte mediàtic que tenen aquestes proves té connotacions positives i negatives: per una banda ja està bé que l´educació es converteixi en un debat social, pèrò per altra, la lectura simplista i els titulars sensacionalistes dels mitjans de comunicació redueixen aquestes proves a una simple classificació i estableixen " el ranking del top ten " comparant el rendiment  entre l´alumnat de diferents països sense analitzar els processos que han conduït a aquests resultats.

3. Que  les proves PISA no avaluen el currículum ni s´han de prendre com a baròmetre únic de rendiment.L´objectiu de l´educació no ha de ser quedar ben situats a les proves PISA, però la seva popularitat ha comportat que tothom vulgui quedar ben classificat. Atès que les proves estan dissenyades per avaluar competències, no és possible preparar a l´alumnat per obtenir un bon resultat en les mateixes fent-lo memoritzar una sèrie de continguts, l´única manera de preparar-los és creant metodologies d´aula que permetin als nois i  noies  desenvolupar els coneixements que han adquirit d´una manera autònoma i saber-los transferir a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.

Hem de considerar aquest fet com un dels principals beneficis que aquesta avaluació aporta al propi sistema.

4. La interpretació dels resultats s´ha de fer en tota la seva amplitud i ha de ser una eina d´avaluació diagnòstica que ens permeti establir mecanismes de millora prenent com a referent el treball competencial.

LES PONÈNCIES

Carme Amorós (Secretària del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu ) 

i Jordi Saura ( tècnic del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )

 Ens van oferir tota la informació de context sobre el què  és PISA 2009: el tipus de proves i la seva periodicitat,  quins objectius tenen, les competències que  s´han prioritzat i lels àmbits que s´han avaluat, països que han participat, el nombre de centres participants a Catalunya i la mostra de la població catalana, els resultats  obtinguts i amb quins criteris s´han avaluat.

Feu clic aquí per anar al document

Claudi Alsina (catedratic de la UPC),Anna M Geli ( rectora de la UdG) i Joan Perera ( professor titular de la UB)

Aquests tres professors ens van acostar a les competències que han estat objecte d´avaluació a PISA 2009 i la seva relació amb el currículum . La rectora Anna M Geli va destacar que la competència científica  implica que l´alumnat sigui capaç d´identificar , aplicar i explicar els coneixements científics en situacions de la vida real,així com relacionar informacions de fonts diferents i utilitzar evidències per prendre decisions.També ha de mostrar habilitat per comprendre amb quin model es dissenya una investigació i les variables que s´utilitzarant per tal que aquest model pugui resultar eficaç.
Properarament podreu enllaçar al document

El catedràtic Claudi Alsina  va exposar amb l´humor i amb el to irònic que el caracteritza,que el grau de competència matemàtica d´una persona s´observa quan utilitza les seves habilitats i coneixements matemàtics per resoldre problemes en una àmplia varietat de situacions.El paper dels docents ha de ser el d´afavorir que l´alumnat s´invol.lucri amb les matemàtiques . Ajudar-los a descobrir que les matemàtiques  serveixen per viure. Va remarcar que els resultats en competència matemàtica a les proves PISA 2009 no són prou bons a Catalunya perquè s´ensenyen coses que no s´avaluen i després s´avalua allò que no s´ha ensenyat. Els processos d´ensenyament-aprenentatge han de ser coherents amb la pròpia avaluació. "Per més que pesem el porc, va dir , el porc no s´engreixarà". I és ben veritat: el porc s´engreixarà si li donem de menjar, després ja el pesarem. Properament podreu enllaçar al document

Pel que fa a la competència lectora prioritzada a les proves PISA 2009, el professor Joan Perera va destacar que l´enfocament funcional en que es basa el currículum català va en consonància amb el què s´avalua a les proves PISA , però ara cal seguir treballant per tal d´implantar d´una manera generalitzada pràctiques educatives que contribuiran a la millora dels resultats.
Feu clic aquí per anar al document

Roser Canals i Elvira Borrell ( inspectores d´educació del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

A partir d´una sèrie de " Bones pràctiques " recollides de diferents centres de Catalunya, aquestes inspectores ens van mostrar com l´avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d´ensenyament i els processos d´aprenentatge. Les pràctiques presentades eren molt diverses, però totes elles tenien una sèrie de característiques comunes:

1. El treball autònom ( individual i en petit grup)
2.La recollida d´informació
3. La lectura crítica.
4.La comunicació com a eix de l´aprenentatge : necessitat d´organitzar les idees per expressar-les o argumentar una postura.
Properament podreu enllaçar al document


Joaquim Prats (catedràtic de la UB ) , Jaume Sarramona ( catedràtic emèrit de la UAB) i Joan Mateo ( president del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
A part de diverses consideracions sobre l´Avaluació dels sistemes educatius i les decisions en política educativa, vaig recollir tres punts:

D.Jaume Sarramona

Jaume Sarramona va destacar que les proves PISA han estat fins la data, l´única avaluació que ha estat capaç d´unificar un criteri curricular ( en aquest cas el competencial ) en totes les etapes de l´escolarització obligatòria.

Dr . Joaquim Prats

Joan Mateo va remarcar que al nostre país no tenim cultura avaluativa ,però l´avaluació ha de formar part del procés d´aprenentatge i s´ha d´integrar en ell. L´avaluació per si mateixa no garanteix la qualitat educativa , però ens ajuda a diagnòsticar-la  i orientar la seva millora.
Joaquim Prats va fer referència a l´Ïtaca finlandesa i va  voler insistir en que transportar fórmules d´altres països no funciona . Està bé valorar i analitzar les mesures polítiques que han pres altres països amb bon resultats, però no per copiar-les, sinó per trobar solucions adaptades a la nostra realitat social  i a la nostra tradició educativa.
Properament podreu enllaçar al document

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´Honorable consellera d´Ensenyament, Irene rigau i Oliver.
La titular del Departament va parlar de les línies d´actuació previstes per combatre el fracàs escolar:
-Detecció precoç dels transtorns d´aprenentatge.
-El suport a la lectura
-La reorientació de la formació professional
-La implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.
També va referir-se a la formació inicial dels docents, que ha de ser més exigent . "Els mestres han de ser persones cultes" , va dir.
Pel que fa  a la funció de la inspecció educativa va recordar que la inspecció ha de saber el què passa a l´aula, ja que és el lloc on interactuen els protagonistes principals del procés educatiu.
 I és que la renovació pedagògica no la farà una llei , ni l´administració. La veritable renovació vindrà del canvi metodològic i aquest canvi ha de venir  sens dubte, de l´aula.
______________________________________________________________________

PISA 2009 RESULTS

REPENSAR L´eduCAT 1x1: UNA DECISIÓ BEN ASSENYADA

EL PERIÓDICO

"RIGAU SOSTIENE QUE LA DIGITALIZACIÓN DE LAS AULAS SE HUBIERA PARALIZADO CON O SIN RECURSOS"

En primer lloc , em prendré la llibertat de polir el titular de El Periódico en el que no hi veig mala fe, però sí una certa confusió dels conceptes: digitalitzar les aules i eduCAT 1x1 no són equivalents.

I és que jo no he sentit dir en cap moment a la consellera que hem d´aturar el procés de digitalització de les aules; altra qüestió és valorar si digitalitzar les aules vol dir que  necessàriament s´hagi de substituir el llibre de paper per un llibre digital i que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a classe el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital.

Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial , i per aconseguir-ho no n´hi ha prou amb començar a repartir ordinadors per a tothom,perquè pot passar el següent:

Cal un canvi estructural i una despesa pública d´aquesta magnitud per  acabar ensenyant les taules de multiplicar igual que fa vint anys ?

Aquest és un canvi revolucionari  i no es pot començar la casa per la teulada. Les noves tecnologies ens obren un món de possibilitats sense precedent a la Història de l´educació, però per poder aprofitar els avantatges que  ens ofereixen cal pensar molt bé on som i cap on volem anar, què volem aconseguir i de quins recursos disposem.

Per engegar un projecte d´aquesta complexitat no es pot tirar pel dret i anar millorant sobre la marxa. Cal tenir madurat i molt ben planificats aspectes logístics i pedagògics que fins ara s´han improvisat:

-Els problemes de connectivitat i de manteniment de les instal.lacions han estat una constant que han dificultat el desenvolupament de l´activitat acadèmica.

-Els continguts dels llibres digitals són , al meu entendre,inadequats.N´he consultat alguns i he pogut comprovar que la majoria de les vegades les editorials  s´han limitat a passar a format PDF el llibre de paper. Altres  són de contingut pobre, falten activitats complementàries. S´observa que s´han hagut de desenvolupar de manera precipitada.

-La formació del professorat a més de voluntària, ha estat insuficient. No n´hi ha prou amb donar una formació tècnica,cal una formació dirigida al canvi metodològic, a la renovació didàctica, a una gestió de l´aula que afavoreixi la construcció del coneixement, el treball cooperatiu... aprendre d´una manera autònoma mentre el mestre acompanya a l´alumne  en aquest procés.

 Em pregunto si  els docents  estem preparats per aquest canvi organitzatiu i didàctic tan radical, quan tot just ens estem iniciant en el repte que suposa deixar de banda un aprenentatge passiu per generar aprenentatge autònom i creatiu.

Trobo que centrar-nos tant en  l´eina ens està fent perdre els objectius educatius, estem basant la innovació pedagògica en el mitjà i la  la qualitat educativa no depèn de l´ordinador, sinó del mestre.

Quan vaig assistir a la jornada de presentació del projecte eduCAT 1x1 , ens van dir una frase que em va quedar gravada al disc dur  " les noves tecnologies renovaran l´escola".

I jo vaig pensar que certament,el concepte de sala d´informàtica on cada grup classe disposa d´una franja horària setmanal per assistir-hi  està totalment obsolet, els ordinadors han d´estar a l´aula i han de ser una eina integrada a l´aprenentatge, però no podrem parlar d´una veritable integració de les TIC fins que no deixem de preguntar-nos:

"-Què puc fer jo amb l´ordinador? ".

La pregunta ha de ser:

"-Què vull que els nens aprenguin i quins recursos utiitzaré, siguin o no digitals, per tal d´aconseguir aquest objectiu.?"



Célestin Freinet  va ser pioner en la introducció
dels mitjans de comunicació a l´escola, però mai va oblidar
els principis d´utilitat i funcionalitat.
La veritat és que ara el necessitariem...segur
que ell sí seria capaç de fer una proposta d´integració
de TIC amb un veritable sentit de renovació pedagògica!



Durant aquest curs, i amb l´adquisició per l´escola d´un canó de projecció i un ordinador  per cada aula, he pogut comprovar que les noves tecnologies són una eina fantàstica que permeten una major motivació i participació de l´alumne  ,que estimulen la reflexió i el pensament crític, especialment quan es tracta de buscar informació , processar-la i comunicar-la.

 Potser  el Departament d´Ensenyament podria començar per aquí: invertir els esforços en dotar a tots els centres de canons de projeccció , ordinador per les aules i pissarres digitals.

Cal recordar però,que aquest canvi de paradigma també requereix també un esforç del professorat per formar-se fora del seu horari laboral. Aquest és un repte que demana un esforç complementari que ha de ser sostingut per  tots: mestres,  equips directius i administració. 

 

Us imagineu un netbook dins de la motxilla d´un
alumne de 1r d´ESO ?
Ep! i jo sóc de les que reivindica el dret d´un nen
d´onze anys a deixar la bossa a terra.
Deixem-los créixer i es convertiran en adults madurs!

D´aquesta manera, el professorat  tindria l´oportunitat d´anar incorporant a la seva pràctica diària noves metodologies i nous models d´activitats de manera progressiva. A mesura que es vagi revisant el procés i es comprovi que aquests canvis estan contribuint a la millora dels resultats de l´alumnat, el Departament d´Ensenyament hauria de  continuar suministrant als centres els recursos tecnològics , humans  i de formació  per tal de seguir ampliant aquestes experiències, al mateix temps que hauria de promoure acords amb editorials que garantissin que els continguts digitals fossin els adequats.

Replantejar el projecte eduCAT1x1 no és aturar el progrés, ni congelar la digitalització. Aquest projecte va ser molt criticat en el seu dia per la precipitació i la manca de planificació .Altres comunitats autònomes han optat per una versió una mica més prudent del  projecte Educa2.0 . Ni tant sols Finlàndia s´ha vist amb cor de fer una versió tan agosarada com la nostra i ha decidit digitalitzar només un 10% dels continguts curriculars!

Cal una reflexió que ens permeti una incorporació sòlida i eficaç de les TIC, la societat s´ha digitalitzat i l´escola no en pot quedar al marge, però aquesta introduccció ha de fer-se de manera assenyada i progressiva.

DISCURS DE SHAKIRA A OXFORD UNIVERSITY

Exel.lent discurs de més de deu minuts i sense cap mena de guió ni suport escrit el que va fer Shakira a  Oxford University !

What a great and intelligent speech  about the future of humankind !

Shakira va demostrar tenir totes les qualitats que defineixen un bon conferenciant :

Coneixement del tema que exposava, que estava perfectament estructurat.

Abans d´acabar els primers tres minuts ja havia aconseguit trencar el gel i  fer un resum de tot el què diria .També va saber invol.lucrar l´auditori fent-lo partícep de la causa que els uneix i l´objectiu comú per acabar  traslladant la responsabilitat del futur a tots i cadascun dels qui l´estaven escoltant.

Contingut ric i clar amb context històric: com a  l´edat mitjana  l´educació  quedava restringida a uns quants privilegiats i com aquests negaven l´accés a la cultura a les classes subordinades, sense adonar-se´n que al no haver-hi massa crítica  que pogués fer aportacions científiques ni dissenyar noves organitzacions socials que permetin a la humanitat avançar, el progrés social no es  va produir durant molts segles.

La democratització de l´educació  i els seus beneficis, no només des del punt de vista moral i ètic, sinó també des del punt de vista econòmic. La universalització de la formació com a clau per formar nacions fortes que no caiguin en els extremismes ni en el narcotràfic, especialment en aquells països com el seu , on l´educació és un luxe i no un dret.

La Fundación Pies descalzos , amb lla  que ella està invol.lucrada personalment i   el suministrament d´aliments a les escoles com element imprescindible per aconseguir que els pares escolaritzin als seus fills.

La cultura com a patrimoni universal de la humanitat...

La noia ho té tot: a part  de saber cantar , ballar i  moure les caderes com ningú , és una dona compromesa amb els seus orígens que a més de solidària , és capaç de comparèixer a l´auditori d´Oxford i fer un discurs que ja els agradaria a molts polítics saber fer!

                                           HIPS DON´T LIE
                                                ORIGINAL VIDEO

SOBREDOTACIÓ .QUAN LA INTEL.LIGÈNCIA ES CONVERTEIX EN UN PROBLEMA

- "Tu no cal que tornis a aixecar la ma, que ja sabem que t´ho saps!"

-"Deixa pensar als altres,home!"
-"Ja has acabat? doncs apa, ara descansa una mica i espera que els altres acabin, eh rei ?"

Ben aviat descobreixen la lectura com a eina 
que els permet adquirir l´aprenentatge de manera
autònoma.

Frases com aquestes són les reben a diari nens i nenes amb altes capacitats o sobredotació. Són víctimes d´un professsorat que no ha rebut la formació necessària per identificar-los o que no té l´olfacte i observància que hauria de tenir. Pateixen les conseqüències d´un sistema que s´ha oblidat d´ells i  tot i que la LOE contempla en els seus articles 76 i 77 el deure de les administracions d´identificar de forma primerenca aquests casos per poder adoptar les mesures adequades, a efectes pràctics s´acaben invertint els recursos només  en ajudar als que tenen retard en l´aprenentatge o presenten algun tipus de transtorn del mateix ( dislèxia , TDAH...etc).
Ser superdotat no és sinònim d´arribar a fer un gran descobriment científic,ni guanyar un premi literari, sinó ben al contrari: com molt bé explica el psicòleg Francisco Gaita, veure´s amb aquesta capacitat  però no poder utilitzar-la perquè no se´ls dóna la possibilitat de canalitzar-la adequadament , suposa crear ansietat , depressió, problemes de relació amb els companys  i moltes vegades ,agressivitat.

La creativitat és un tret molt comú en tots ells.
 Els adults hem d´ajudar-los a canalitzar-la.

Lamentablement, l´escola es converteix en moltes ocasions en el punt de partida de tots aquests transtorns: un nombre molt elevat fracassa acadèmicament i el més greu és que aquest fracàs no és només escolar, sinó que a la llarga acaba sent un fracàs personal, social i afectiu.
El magnífic documental emès per TVE al programa " Documentos TV " no té desperdici:( cliqueu per veure´l en sis fragments ) ens mostra les dificultats a les quals han de fer front les persones amb sobredotació .Per a la majoria d´elles , la solució ha estat marxar a EEUU. Tots ells tenen clar que el nostre sistema educatiu no té capacitat per integrar-los, per això els encobreix, els ignora, pretén posar-los a l´alçada de la resta... conduïnt-los així a  fracassar estrepitosament.

NO ELS HA QUEDAT ALTRE REMEI QUE MARXAR CAP A UN ALTRE LLOC ON LA SEVA INTEL.LIGÈNCIA NO SIGUI UN PROBLEMA.

La fuga de talents és un luxe que no es pot permetre cap país, i molt menys en  èpoques de crisi.

 En paraules de José Antonio Marina , filòsof :

" Els Americans deuen pensar que els europeus som tontos: ens gastem els diners en formar científics i després els hi traspassem perquè siguin ells els qui es puguin beneficiar d´aquest talent".

" Les nacions que inverteixen molt  en contractar futbolistes i poc en contractar científics, són molt estúpides"

VEGEU EL DOCUMENTAL

______________________________________________________________________

SUPERDOTADOS AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUSS


PRIMERA PART ,  SEGONA PART , TERCERA PART ,  QUARTA PART, CINQUENA PART,   SISENA PART

ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS:

Oficialment un infant és reconegut com a sobredotat quan té un cocient intel.lectual  que supera els 130. Representa que els qui han tingut la "sort" que els sigui reconeguda aquesta capacitat, poden "gaudir" de les tristíssimes mesures que l´administració posa a la seva disposició en el nostre país:

-Pla individualitzat adequat a les seves necessitats: dit així queda molt bé , però la realitat és que  molt pocs són els docents que coneixen les veritables necessitats d´aquest tipus d´alumnat.

-Acceleració curricular :que està més que demostrat que no és cap solució, ja que aquests infants tenen una edat intel.lectual per sobre de la normal , però a nivell emocional són nens de la seva edat i , en moltes ocasions més inestables que la resta.

Però,són realment  adequades les eines que s´utilitzen actualment per mesurar la intel.ligència?
Els tests d´intel.ligència que hem heredat de Binet i que no van ser dissenyats per mesurar la mateixa sinó per fer una detecció precoç de l´alumnat amb problemes d´aprenentatge a les escoles públiques de París, es limiten a mesurar habilitats lingüístiques i matemàtiques. Responen a un concepte d´intel.ligència basat en una visió unitària que  cada dia està més obsolet.
Jo amenomeno aquest mètode el " quatre per tres dotze, me´n porto un". I ara que ja sabem que tu ets 136, què fem ?

El concepte pluralista i múltiple de la intel.ligència plantejat per Howard Gardner ens evidencia que la intel.ligència no es pot mesurar  com un element estàtic amb instruments normalitzats en un test. Investigadors en sobredotació, creativitat i talent coincideixen en que hi ha molts tipus d´intel.ligència, per tant la sobredotació podria donar-se en un d´ells, en varis, o en algunes ocasions en tots.

Gardner  insisteix molt  en que no es tracta de mesurar la intel.ligència,sinó observar-la i desenvolupar-la, per això gran part de la seva tasca  s´ha basat en  criteris d´identificació de les diferents habilitats i disseny d´activitats per potenciar-les.

QUINS RECURSOS OFEREIX EL SISTEMA EDUCATIU NORD AMERICÀ ALS ALUMNES AMB SOBREDOTACIÓ?
Per  què aquest país es converteix en el destí inevitable dels superdotats amb possibilitats econòmiques ?

Projecte Spectrum-Projecte Zero-Programa GATE

Tot i que els Nord americans van ser els primers en veure la necessitat de mesurar la intel.ligència a partir de tests psicomètrics, el plantejament proposat per Gardner al Project Spectrum, sorgit dins del marc del Project Zero,  i impulsat per la Harvard University  és el que actualment està fent possible donar cabuda, ja des de l´etapa d´educació infantil a aquest tipus d´alumnat dins del sistema educatiu Nord americà:
Aquest sistema de treball permet:
1.Als educadors, identificar totes aquelles habilitats  de l´alumnat que els currículums "normals" i els tests psicomètrics passen per alt .Les habilitas poden ser avaluades d´una altra manera i cal identificar-les. No es pot permetre que un alumne amb talent  passi per l´escolaritat amb més pena que glòria  perquè el sistema educatiu no té capacitat per detectar-ho.  
2. Als alumnes,  els permet desenvolupar els coneixements i ampliar-los segons capacitat, però sempre fent una ampliació "horitzontal " / d´activitat complementària , mai" vertical"/ d´avançament curricular.

Permet potenciar la creativitat ( musical, plàstica, literària) , la investigació científica i l´autogestió del temps de treball. I quan dic investigació científica no vull dir estudiar i memoritzar el descobriment que va fer un bon dia un científic, sinó  treballar ciències de veritat: formular hipòtesi, observar, comprovar, relacionar, treure´n conclusions...


El Programa GATE Gifted & talented education és una unitat de suport integrada dins de les  escoles dels EEUU. Per entendre´ns, podríem dir que funciona de la mateixa manera que una USSE ,  l´aula d´educació especial, o l´aula d´acollida.
Els alumnes que a partir dels 12 anys demostrin tenir una capacitat especialment alta en algunes de les àrees, compaginen la seva estada a l´aula ordinària amb un pla d´estudis individual amb l´objeciu d´estimular aquelles habilitats en les que està per sobre de la mitjana, sempre tenint en compte  que les habilitats d´un estudiant a l´altre  poden ser molt variants.
El fet de veure satisfetes les seves necessitats i el seu potencial canalitzat, permet a aquests alumnes integrar-se a l´aula ordinària sense frustracions , avorriment ni conductes disruptives.
En definitiva, l´escola es converteix en un terreny de veritable aprenentatge i no en un lloc on s´ofega  als alumnes amb talent i es mata la creativitat.

FAMILIENFOTO (foto de família)

Què no ens agrada d´aquesta foto?
1.Aquest dibuix il.lustra una societat que ha sabut protegir el seu producte nacional i que ha exportat més que no pas importat.
2.Representa la decisió d´uns governants que amb encert van comprendre  que deixar la moneda nacional i passar-se a la comunitària els reportaria molts beneficis:eliminats els problemes de fluctuació monetària,  països de moneda feble que fins ara no podien comprar productes a un país amb una moneda tan forta com el marc, començarien  a comprar productes alemanys.
3.Encarna la posició del país que més contribueix al fons comunitari i que en vàries ocasions ha hagut de rescatar a altres països.

I ens molesta que quan hi ha interessos econòmics en surti beneficiat?
És un país governat per bons negociants: " jo dono si rebo alguna cosa a canvi " .Això és criticable ?
Mirem-nos els catalans: ni hem sabut defensar  l´estatut, ni la nostra  llengua, ni els interessos de Catalunya , ni res de res. Donem i no rebem res a canvi .

I ja cal que no canvïin les coses, perquè el dia que els germànics decideixin que s´ha acabat, que ja no obren més el bitlleter, el tema es pot complicar molt i molt.
Carme Rider

AVUI VULL PARLAR DE LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

Fa dies que llegeixo i analitzo el decret de direccions que desenvolupa la Llei 12/2009 del 10 de juliol . D´aquest desplegament en tinc molt per dir i molt per perfilar, però comparteixo plenament la idea de base que identifica la professionalització de la direcció com a element clau per a la qualitat del sistema educatiu:

Direccions professionalitzades amb una formació/titulació específica , amb competències demostrades per desenvolupar un lideratge educatiu i amb capacitat per fer propostes pedagògiques que garanteixin l´exel.lència educativa i l´assoliment de les competències de l´alumnat.

També parla la LEC de la rellevança del projecte de direcció :

“que ha de ser presentat a la comissió de selecció i que ha de ser una concreció del projecte educatiu de centre. Aquest projecte educatiu ha de tenir uns indicatius de progrés i ha de ser el referent a l´hora d´avaluar la funció directiva en acabar el mandat.”

Està clar que el paper ho aguanta tot .

Perquè la realitat és que malgrat l´administració s´esforça per aconseguir uns equips directius estables i seleccionats amb un projecte de direcció per tal de poder ser avaluats d´acord amb el compromís que han adquirit, el resultat és que la manca de candidatures provoca que més de la meitat de les escoles catalanes tinguin un director/a que és nomenat a dit per l´inspector, per descomptat sense cap mena de projecte de direcció per millorar la qualitat educativa del seu centre i sense haver de fer un rendiment de comptes davant de l´administració, perquè , encara gràcies que ens fa el favor, no  podem demanar pas res més !!

És evident que aquest model assambleari on l´indicador d´avaluació predominant és la satisfacció del personal docent ( pel qual també és urgent i necessari que s´estableixin mecanismes d´avaluació d´acord amb els paràmetres de dedicació al centre, innovació educativa ,incidència en  la millora dels resultats del seu alumnat i implicació en el projecte ) , perjudica molt al sistema educatiu del nostre país i només serveix per potenciar el corporativisme laboral .El director és , a efectes pràctics, un director/ company que depèn del professorat i que massa sovint té per objectiu satisfer les seves demandes: les masses han creat al líder en funció del què els convé, el líder procura no prendre decisions impopulars malgrat siguin les més necessàries pel centre, i entre tots ens protegim els uns als altres i acabem deixant en últim terme el què en realitat ha de ser el primer: la qualitat educativa del centre i la seva incidència en el desenvolupament de les competències de l´alumnat.

Aquest és un dels mals més estesos a l´escola pública.

 Ja els agradaria a molts sectors privats poder escollir els seus caps!

Que quedi clar que quan parlo d´un director professional no estic parlant d´un director autoritari, dèspota i cretí que no dialoga ni consulta, sinó d´ un director que té per objectiu la millora del seu centre i que ha de tenir la suficient capacitat per crear el clima de participació i col.laboració necessari per l´assoliment d´ aquestes fites . Perquè  la satisfació del professorat mai pot ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir la millora de resultats de l´alumnat.

EL QUI PER ACONSEGUIR EL” BON ROTLLO” INTERN OBLIDA EL FULL DE RUTA, NO ESTÀ FENT UN SERVEI AL SISTEMA, SINÓ QUE ACTUA EN BENEFICI PROPI

Carme Rider

LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT CANVI DE NOM: TORNEM A ENSENYAMENT

CANVI DE NOM DE LA CONSELLERIA : TORNEM A ENSENYAMENT .

Perquè  la paraula educació, que té  té un sentit molt ampli i  té per objectiu el desenvolupament integral i harmònic de la personalitat, ha de ser una responsabilitat compartida per tota la societat:  família- escola- mitjans de comunicació. Aquest canvi de nom de nom de la conselleria , com molt bé va explicar la mateixa Consellera al programa " el secret " de Catalunya ràdio,és un recordatori de que la tasca educativa no pot recaure  exclussivament en la institució escolar .

Els processos d´ensenyament-aprenentatge són responsabilitat única de l´escola  i a part d´impartir coneixements , matèries  i afavorir l´adquisició de les competències bàsiques , ha de contribuir a la formació integral dels infants. Hem de seguir basant-nos en el principi inclusiu que va justificar ara fa uns anys el canvi de nom d´Ensenyament a Educació,però el procés educatiu ha de començar a la família.Els models de conducta que els infants interioritzaran seran aquells que hagin vist en els seus referents més directes, i aquests referents han de ser sens dubte, els seus pares.

El govern es compromet  a dur a terme unes polítiques educatives eficients ,  a establir una bastida general que garanteixi la qualitat educativa i la reducció del fracàs escolar, però si no apliquem el principi de coresponsabilitat, no ens en sortirem.

Em vénen al cap els numerosos debats que he presenciat sobre l´exel.lència del sistema educatiu finlandès del qual hem transportat aspectes descontextualitzats que no han ajudat a res més que a confondre i a estressar als docents: que si el professorat qualificat , que si l´avaluació dels docents,que si l´equilibri entre la centralització i la descentralització,que si l´alt suport a les necessitats especials, que si més recursos per qui més els necessita...inspectors, directors, mestres i assessors. Tots ens hem vist amb cor de dir la nostra,  i vinga viatges cap a Helsinki a veure si trobem la fórmula  miraculosa!!...

Però hi ha un punt que per mi és molt important i encara no he sentit que ningú el prengui en consideració: les famílies finlandeses no pretenen que l´escola eduqui als seus fills, ells es consideren els principals responsables i entenen la institució escolar com un estament que l´estat posa a la seva disposició  per col.laborar en aquesta tasca. Penso que aquesta és una de les grans claus de l´èxit del sistema educatiu finlandès.

I si per començar a canviar la mentalitat de les famílies catalanes cal invertir uns dinerets en canviar els rètols del Departament,  doncs ho donarem per bo.

Carme Rider

LA NOVA ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENT D´ENSENYAMENT HA QUEDAT AIXí:
( passem de 6 direccions generals a 8 )
Departament d´Ensenyament
Secretaria General
* Direcció de Serveis
* Direcció General de Centres Públics
* Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats
* Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics
Secretaria de Polítiques Educatives
* Direcció General d’Educació Infantil i Primària
* Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
* Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial
* Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa

Nova estructura del Departament d’Ensenyament

L’educació és una aposta de país. El futur de Catalunya s’està dibuixant a les aules de les escoles i dels instituts d’arreu del territori. Les mestres i els mestres, les professores i els professors i tot el personal de suport educatiu i tècnic ens hem de sentir cridats a exercir un mestratge ferm i generós al servei dels infants i joves del nostre país. Som conscients de la important missió que tenim encomanada.


El Govern de Catalunya, en un context de crisi econòmica i de restricció pressupostària de les despeses públiques, ha volgut simbolitzar en la nova estructura del Departament la prioritat que ocupa l’ensenyament en la tasca que el poble de Catalunya li ha encarregat. Un nou organigrama que ha de reflectir l’esperit de la Llei d’educació de Catalunya, on totes les escoles i tots els nivells educatius tenen el seu lloc propi, i que respon a criteris d’austeritat i d’eficiència de l’estructura administrativa.
La Secretaria General manté les seves funcions i la Direcció General de Serveis les amplia, tot incorporant noves atribucions. Es crea una Direcció General de Centres Públics, una Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics i una Direcció General de Centres Concertats i Centres Privats. La Secretaria de Polítiques Educatives i la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial continuaran en el mateix marc d’actuació. Es crea una Direcció General d’Educació Infantil i Primària i una Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Això ens permetrà un tractament específic i una qualificació més gran de cada realitat amb el propòsit últim de millorar l’eficiència de l’Administració a l’hora de gestionar el servei d’educació de Catalunya. Finalment, la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa representa la voluntat de conscienciar la ciutadania de la importància que té la implicació de pares i mares en l’educació de llurs filles i fills, tal com mostren els estudis de pedagogia comparada.
A partir d’aquesta realitat, cercarem la màxima racionalització dels processos administratius, de la interlocució social i de la presa de decisions. Estarem atents a reduir la burocràcia que envolta el món educatiu. El gest que la Presidència de la Generalitat ha fet vers l’ensenyament esdevé un imperatiu i ens impulsa a fer encara millor la nostra feina.
Irene Rigau i Oliver
Consellera d´Ensenyament

Està clar que  dins del marc de restriccions econòmiques ,aquests canvis responen a una reorientació dels recursos d´una manera reflexionada i madurada  amb l´objectiu de gestionar-los correctament . El nou govern té les prioritats clares i la nova organització té com a referent aquestes prioritats. La divisió de les diferents Direccions  generals haurà de garantir que cada etapa educativa  i tipus de centre tingui un tractament específic , evitar  que les mesures preses siguin uniformes per a tothom  i que cap d´aquests estaments quedi subordinat a un altre.

De la mateixa manena que les persones que vagin al capdavant de cada Direcció hauran de ser persones coneixedores de la realitat que els ocupa, hauran de tenir  també la suficient visió global i capacitat de coordinació que garanteixi la coherència del sistema, tant a nivell vertical ( entre etapes ) com a nivell horitzontal ( entre diferents tipus de centres).

La crida a la implicació de les famílies en l´educació dels seus fills/es a través de la Direcció general d´Atenció a la Família i a la Comunitat educativa em sembla un encert. Pretén transmetre un missatge bàsic  que ha de ser recuperat de manera urgent.

Confio que tots els canvis que es facin serveixin per donar  qualitat , coherència i estabilitat al sistema educatiu. Que les persones que ocupin els càrrecs siguin les més capacitades i que la ciutadania sigui conscient que els resultats no són immediats. Deixem fer i passat un temps, analitzem .
Carme Rider

ALGUNES CONSIDERACIONS EDUCATIVES SOBRE EL NADAL

Gairebé a totes les escoles celebrem el Nadal, ja sigui amb una perspectiva confessional o des del punt de vista de tradició popular.

Tot i la feinada que comporta ,preparem pessebres, fem cagar el Tió, cantem nadales i recitem el poema. I és clar que hem de treballar aquests símbols des de les escoles! formen part del nostre patrimoni cultural. Però si ens quedem aquí, perden el seu sentit i guanya la partida el Nadal consumista dels mitjans de comunicació.


L´escola ha d´anar més enllà i el Nadal ha de ser ocasió per treballar que la nostra cuina, la nostra llengua i la nostra religió té un origen judeocristià i que també ha rebut les influències d´altres cultures.

Conèixer l´origen dels símbols ens ajuda a comprendre la nostra identitat:

-el pessebre simbolitza tot naixement i ho representem a partir de les escriptures de Lluc i Mateu.

-Jesús humà i diví, que havia de ser fill d´una Verge perquè no podia ser fill d´un home ple d´imperfeccions.

-Els tres "savis" d´orient simbolitzen la humanitat. ( Mateu no diu que fossin tres ni parla dels seus noms)

-La cavalgata simbolitza el camí fins a Betlem.

A les escoles ens deixem portar per unes celebracions a demanda de les famílies sense saber quin és l´objectiu. Les famílies desorientades per la falta de lideratge pedagògic van demanant més i més. Segur que quedarien molt agraïdes si algú amb criteri i seguretat els pogués explicar que el Carnaval (per posar un exemple) no té cap justificació pedagògica en una societat on les restriccions quaresmals ja no són obligatòries per a ningú....El treball de la cultura tradicional ha de comptar amb la implicació de l´escola, però també s´ha de treballar des de  l´àmbit familiar i des de les entitats culturals del barri.Si la societat ens repartíssim bé la tasca d´educar als infants en el sentit de pertenyença al país, l´escola podria invertir els seus esforços en altres activitats que vagin més enllà de la "disbauxa " i aprofitar l´estona per analitzar  textos evangèlics  des d´un punt de vista absolutament intercultural :

- Partint de la figura del Rei Herodes podrem estudiar la situació sociopolítica d´una societat oprimida per l´imperi romà.

-Les semblances entre la vida i obra de Jesús i la d´altres mites sorgits d´altres religions ( Mitra,Horus, Krixna...)
- El concepte de  mite històric ( que ha servit a la societat i ha creat acció de progrés social ) i la diferència entre ell i un famós ( que només busca el seu propi èxit personal )

-El paral.lelisme establert entre la resurrecció de Jesús i el període de tres dies que els astròlegs egipcis fixen per afirmar que el sol es manté en el seu punt més baix al desembre, per això es deia que la divinitat solar estava morta durant tres dies, per després resussitar.

D´alguna manera els docents hem d´aprofitar la tradició popular per facilitar la creació de ciutadans cultes!!

També se m´acut que en aquest context de treball dels nostres orígens s´hauria d´integrar el treball de les llengües romàniques que tenen unes estructures lingüístiques molt properes entre elles. Aquest patrimoni que és únic al món no pot ser desaprofitat ja que contribueix al desenvolupament de la solidesa gramatical dels nostres alumnes i els facilitarà l´aprenentatge d´altres  llengües més llunyanes, com  l´anglès.

INTEGRAR APRENENTATGES, SABER QUÈ FEM I PER QUÈ HO FEM , contribuirà a l´adquisició de les competències necessàries per viure.

DISSENYAR ACTIVITATS SENSE UNA SEQÜENCIACIÓ LÒGICA proporcionarà a l´alumnat moltes experiències, però no garantirà el desenvolupament  de cap habilitat.

I AMB AQUEST ANÀLISI PUBLICITARI DE L´EMPRESA DE JOGUINES MÉS ANTIGA D´ESPANYA, US VULL DESITJAR UNES BONES FESTES DE NADAL

Al 1970 jo no havia nascut encara, però em faltava molt poquet. Les coses han canviat molt  des de llavors i la campanya publicitària de " las muñecas de Famosa " ha variat en la forma, però el missatge continua  sent el mateix: recull l´esperit nadalenc de les diferents èpoques.Del 1970 al 1980  el van  construir a partir  d´unes imatges molt bíbliques basades en el naixement de Jesús (Lluc 2,6-8.15-20):  la Sagrada Família i la visita dels pastors,que en aquest cas són els nens i nenes representant  la viva imatge de l´amor i la felicitat , valors molt característics  d´aquestes Festes. Qui que tingui entre 40 i 45 no s´hi sent identificat ?

L´edició del 1980 és la que jo recordo millor,es va repetir durant molts anys. Per a mi aquest sempre ha estat el genuí , sortia la meva Nancy estimada de la qual cada any en demanava una versió diferent. Segurament aquest anunci  és "l´autèntic " per  a tots aquells que , com jo, al 2011 farem quaranta primaveres.
Aquí encara es repeteix la imatge del pessebre  que després desapareixerà. L´element que s´ha mantingut intacte durant els 30 anys i que ha donat identitat al producte és la cançó original. Hi ha algú que pugui dir que no guarda la lletra d´aquesta cançó a la seva memòria ?






Mireu quin canvi d´estil el de l´any 1994! A part de que les noves tecnologies ja donaven a l´anunci un aspecte visual molt diferent, el pessebre i la Sagrada família van ser substituits  per l´arbre de Nadal i el ninot de neu.  Però és que les nines també havien desaparegut...
Bé, està clar que per seguir igual en el temps, s´ha de canviar . I això és el que van fer els publicistes: seguir transmetent el missatge nadalenc i familiar de pau , joia i felicitat, però amb un aire més actual i  europeu.



Any 2006:  Se´ls ha de felicitar. O és que  aquesta combinació de les dues  èpoques no és real ?

                                  " Nochebuena de amor, Navidad jubilosa,
                                    es el mensaje feliz de las muñecas Famosa"
                                                          BON NADAL

FEM-LOS PARTICIPAR EN LES TASQUES DE LA LLAR!

Al llarg de la meva vida professional he tingut l´oportunitat d´escoltar les preocupacions de moltes famílies. La majoria d´elles han estat parelles compromeses amb l´educació dels seus fills que han fet  els impossibles per trobar el temps per estar amb ells després de les seves jornades laborals.
En conec d´altres que han participat  en tot tipus de jornades i conferències sobre diferents aspectes relacionats amb l´educació dels fills, però a l´hora de la veritat han fracassat estrepitosament. I és que el millor regal que podem donar als fills és el nostre temps!

Un element de preocupació molt comú que ha anat en augment especialment en els últims anys, és la preocupació dels pares respecte la poca capacitat d´esforç dels seus fills i la manca de responsabilitat  i autonomia a l´hora de complir amb les seves obligacions.
És molt convenient que tots els membres de la família comparteixin les feines de casa.Tenir la responsabilitat de l´encàrrec ajuda al creixement personal,  fomenta la capacitat participativa i ajuda  als infants a a entendre millor el concepte de cooperació.

 A més  de fomentar la seva  capacitat  participativa, estem ensenyant  als nostres fills/es a pensar en els altres i donar-los suport quan cal.

A casa tenim moltes ocasions per fer-los col.laborar: des de parar la taula, baixar la brossa,buidar el rentaplats, fins ocupar-se de vestir un germà petit ,  jugar una estona amb ell per distreure´l , o fer una estoneta de companyia al tiet que acava de ser operat.

La responsabilitat a la llar ajuda a créixer en molts valors personals i comprendre la satisfació que proporciona el fet de ser útil.

En rebre la resposta positiva dels pares amb actitut de  gratitut, augmenta la seva autoestima i els ensenyem  a ser agraïts, ja que el reconeixement i l´agraïment que demostrem els pares en veure complert un encàrrec, és un dels referents per a transmetre aquesta qualitat .

Sense posar-hi paraules, infants i joves ens demanen què han de fer, volen saber quin és el seu paper dins la llar i què s´espera d´ells.

Massa sovint he vist actituts rondinàires de pares i mares que es queixen de la poca participació familiar, però quan he parlat amb ells han acabat reconeixent  que potser estaven recriminant als seus fills/es el haver fet malament unes coses que no sabien com  havien de fer.

Educar en la responsabilitat és formar persones honestes, amb conviccions profundes i fonamentades en valors. La responsabilitat personal és necessària per a tots,  i els adults hem de ser els referents:  la  nostra manera de fer, la maduresa amb que prenem les decisions i l´actitut en que afrontem les contrarietats, ens ajudarà a formar persones crítiques i madures, amb capacitat d´aplicar allò que han après.

" El treball ajuda sempre. Treballar no és realitzar allò que un s´imaginava, sinó descobrir allò que un porta dins." BORIS L. PASTERNAK