dissabte, 24 de setembre del 2011

SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA

       JORNADA  INAUGURAL CURS 2011 2012

Societat Catalana de Pedagogia

Institut d’Estudis Catalans


APRENDRE EN CATALÀ, UN OBJECTIU EDUCATIU I SOCIAL IRRENUNCIABLE
FONAMENTACIÓ PEDAGÒGICA

L´acte se celebrarà a les 19 hores del dia 5 d´octubre a  la sala Prat de la Riba de
 l´Institut d´Estudis Catalans
Carrer del Carme 47,Barcelona
(Es prega confirmació per correu electrònic a l’adreça scp@iec.cat o al tel. 935 529 103.) 



 Vegeu  programa i cartell/ invitació al portal web de la Societat Catalana de pedagogia


És la nostra participació com a societat científica en aquest debat social propiciat per sectors, generalment foranis, en contra de la consolidació del català com a llengua de tots els ciutadans ara que amb trenta anys veiem que ha estat una alternativa eficaç, cohesionadora i respectuosa. I ja sabem que això no solament passa a Catalunya sinó a totes les terres de llengua catalana. És per això que hem volgut donar la paraula a  ciutadans acreditats acadèmicament i també per la seva trajectòria professional i cívica, coneixedors de les diferents situacions ( Martí Teixidó, president SCP)

dilluns, 5 de setembre del 2011

YO TAMBIÉN DEFIENDO EL CASTELLANO

AUTO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA EN RELACIÓN AL MODELO DE INMERSIÓN LINGÜÍSTICA DE LOS COLEGIOS CATALANES 
(leer el documento)

La "Llei de política lingüística "-1998- y la LEC -2009- establecen que, al acabar la escolarización obligatoria, el alumnado debe ser competente en las dos lenguas oficiales, es decir: catalán y castellano.
Como madre ,maestra , catalanoparlante y defensora del multilingüismo, estoy muy interesada en que mis hijos reciban un modelo de educación que garantice  la adquisición de las competencias necesarias para el futuro y no cabe la menor duda que una de esas competencias es la lengua castellana .
Rechazaría , por tanto, cualquier modelo lingüístico que obstaculizara el aprendizaje de alguna de las lenguas oficiales, que las excluyera, que las apartara. En definitiva: que negara a los alumnos su derecho a ser bilingües.

Si defiendo el modelo de inmersión de los colegios catalanes no es por orientación política  ni sentimiento patriótico; es porque puedo asegurar que este modelo ha garantizado el bilingüismo  en Cataluña durante muchos años: 
a/ el catalán para castellanoparlantes como el sr Albert Rivera de Ciudadanos, hijo de madre andaluza que no sería bilingüe si no lo hubiera aprendido en la escuela.
b/ el castellano para catalanoparlantes como yo, que no sería capaz de escribir estas líneas si el sistema educativo me hubiera impedido aprenderlo.


Con la crisis y el déficit que tenemos, ¿ cómo se pueden invertir tantos esfuerzos en cuestionar un modelo de éxito, con resultados demostrados, que ha sido reconocido por la comisión del multilingüismo de la UE como modelo referente transportable a otros paises?
Es la evaluación de los resultados del alumnado la que debe sustentar la toma de decisiones, y no presiones políticas externas sin ningún fundamento sociolingüístico ni pedagógico.

Y la realidad , aunque muchos quieran tergiversarla con argumentos que me resultan más cercanos a una película de Hollywood que a lo que que vivo día a  día , es que en Cataluña todo el mundo es bilingüe, excepto aquellos castellanoparlantes que se han negado a aprender el catalán.
  
Pero vayamos a la  argumentación que subraya que el sistema de inmersión atenta contra el derecho de las familias a elegir si quieren que sus hijos sean escolarizados en lengua materna, porque me temo que ciertos indocumentados aún no se han enterado que este mismo criterio de inmersión es el que se aplica en el resto del Estado. ¿ O es que en Madrid,Sevilla o Zaragoza se les pregunta a los hijos de inmigrantes si quieren escolarizarse en lengua materna? tampoco tengo constancia que se les pida a las familias provenientes de otros lugares de España si desean que su hijo sea escolarizado en catalán, gallego o euskera...resulta evidente pensar que se tomará como referente la lengua propia del lugar y ésta será  considerada lengua materna en un sentido colectivo. Y a nadie se le ocurrirá pensar que este modelo  perjudica la adquisición de su lengua familiar, porque todo el mundo entiende que está sobradamente garantizada. Al contrario, será una oportunidad de aprendizaje de una lógica aplastante. Pero parece ser que este modelo es positivo para todos menos para los catalanes. 

Potser ara ens toca fer la feina que no van fer en el seu moment els que l´havien de fer, però la farem. Ep! la farem sense deixar-nos portar per clams  incendiaris i  irresponsables demanant desobediència civil i insubmissió,que són igualment interessats. La farem sense crear confrontacions innecessàries  procurant que  no passi com no fa gaire,  i que  no siguin els petits catalanets els qui hagin de pagar els plats trencats.

dijous, 18 d’agost del 2011

ELS PAISATGES DE JOSEP PLA

 Nascut a Palafrugell a l´any 1897 , es definia a si mateix com un pagès sofisticat per la cultura.



Solitari,bevedor i un pèl "atramuntanat",va retratar amb paraules els bells racons mediterranis del Baix Empordà.

"Es veu a si mateix incapacitat per a  l´amistat ; només les persones que poden ensenyar-li alguna cosa desperten el seu interès. A canvi, les tolera sols una estona."
Biografia Josep Pla-Corpus literari

La descripció i la paisatgística són combinades de manera magistral amb les seves reflexions sobre el comportament humà i les relacions socials, sobre les que no deixa de mostrar el seu interès en comprendre, tot i generar-li gran desconfiança i estranyesa. És dels pocs escriptors que ha sabut reconèixer que el clima  i el vent influeixen  de manera molt directa en el caràcter dels empordanesos.

La Fundació Josep Pla, situada al carrer Nou de Palafrugell, ofereix un gran nombre de tallers adreçats a alumnes d´educació Infantil, primària i primer cicle d´ESO. Aquestes activitats tenen per objectiu acostar als alumnes a la creació literària i al plaer de llegir, conèixer els diferents tipus de text i  descobrir que tots podem esdevenir escriptors.

ELS TALLERS 
1.Ens divertim llegint  Adreçada a alumnes des de P4 fins a 3r de primària
2.El país del vent  Adreçat a alumnes des de 4t de primària fins a 2n ESO
3.Pintant amb els adjectius Adreçat a alumnes de primer cicle d´ESO
4.Perill! pirates a la vista ! Adreçada a alumnes de primer cicle d´ESO

LES RUTES JOSEP PLA
La Fundació Josep Pla també ofereix pels adults un bon nombre d´itineraris dissenyats per tal de donar a conèixer als lectors de l´obra de Pla , els  indrets que van marcar la seva obra literària.
Algunes de les rutes transcorren dins la vila, altres enfilen els camins de ronda.
Heus aquí, tres parades de la ruta Josep Pla: tres racons de l´escriptor que també són els meus:


 Far de Sant Sebastià: És un mirador extraordinari,un balcó sobre el mar situat al cim d´un penya-segat. A la dreta, Calella i Llafranc. A l´esquerra i una mica més allunyat, Tamariu. Les vistes són insuperables. De dia, el mar immensament blau . A la nit, la llum encegadora del far i el  xiulet del vent que mai deixa de bufar, allà dalt.

“Sant Sebastià és molt bonic quan hi ha gent. Quan no hi ha ningú, encara ho és més. És preciós. M’agradava de pujar-hi anys enrere, a mitja tarda, els dies de primavera. La primavera a Palafrugell sol ésser curta, però cada any tenim quinze dies primaverals –com quinze dies de tardor- en què els paisatges dels voltants de la vila arriba al seu punt més alt i mes graciós de finor.” 
El meu país-Josep Pla
" Les circumstàncies de la vida fan que un hom hagi de dependre sempre d’una cosa diferent del que demanen el temperament i l’instint. Però aquesta cadena de desharmonia, que forma el teixir i el desteixir de la Providència, explica per què com més forta és l’obligació de navegar en el safareig ciutadà més plaer dóna la contemplació del mar des d’una altura o des de la popa d’una barca. "
El meu país-Josep Pla



Calella de Palafrugell : És una petita localitat  costanera que pertany al municipi de Palafrugell. Bressol de l´havanera i  antic refugi de pescadors format per infinitat de cales, roques i penya-segats , moltes vegades molt amagats i de gran bellesa. Cases blanques i amuntegades, barques de pescadors ( teranyines, en diuen per aquí ) que dormen damunt la sorra.  Un plat típic: les "garotes" amb botifarra negra, que són garoines cuinades a l´estil empurdanès

«El xaloc ronda al sud-est i el garbí, o llebeig, arriba a la una. És a dir: a l’hora de l’aperitiu. (Hora vella, que era la bona). És en aquesta hora, si és possible en un cafè i si encara és possible davant una absenta gelada, que convé situar-se un gran dia de sol i de calor a les Voltes de Calella. Des de l’ombra dels arcs, la platja del Port Bo es veu inundada d’una llum lleonada i està com submergida dins una calma letàrgica. El mar té una reverberació que encega la mirada. Circula poca gent. El poble dina i a estones arriba un petit soroll de forquilla o de cullera xocant contra un plat, llunyà i entusiasta. Les embarcacions fondejades es balencegen imperceptiblement. Les cordes s’han afluixat i cauen com una corba humana fatigada.»

Tres guies-Josep Pla
  
Tamariu  És la més allunyada de les platges de Palafrugell, de fet, toca a Begur. De dimensions molt reduïdes i d´ambient molt familiar, Tamariu té unes magnífiques  cales que encara es troben en el seu estat més salvatge: cala Pedrosa, Aigua Gelida , Cala Marquesa... i moltes altres, algunes de les quals només s´hi pot arribar per mar. 

                 "Tamariu és un paradís llunyà, la quinta essència de la llibertat " 
                                El meu país-Josep Pla                             


"Només hi ha una cosa, en aquest país, perfecta, davant la qual no hi ha res a dir: el paisatge i la natura. "
El meu país-Josep Pla

divendres, 22 de juliol del 2011

L´ANACRONISME DEL SISTEMA EDUCATIU

Mestres i professors del segle XX , formant els futurs ciutadans  del segle XXI amb un model d´organització  escolar dissenyat  al  segle XIX.
Ken Robinson ,  especialista en creativitat i atenció personalitzada dels alumnes ens presenta  un vídeo ple d´humor on  ens ofereix elements de debat  sobre la realitat actual dels nostres sistemes educatius,les transformacions que ha patit la societat des de que es va dissenyar l´escola  que ara coneixem, i els canvis als quals ens haurem d´enfrontar per oferir un veritable suport individualitzat que ajudi a l´alumnat a descobrir i desenvolupar les seves habilitats. 
Existeix realment el TDH? Qui el pateix ? és la medicació la millor solució?  he vist molts mestres rebre aquest tipus de diagnòstics amb un cert descans, quan en realitat, del què ens allibera  un diagnòstic és de la responsabilitat que suposa pensar que l´infant  està éssent víctima  del nostre propi fracàs.



Tot i així, els engranatges  del nostre sistema educatiu reaccionen amb molta lentitud davant dels canvis socials:  quan sembla que ja hem estat capaços de desenvolupar  organitzacions i estructures amb capacitat d´afrontar nous reptes,  surgeixen noves qüestions que exigeixen altres tipus  d´adaptacions.
De moment, només s´han  pres mesures d´urgència a partir de  dades extretes de forma descontextualitzada de determinats centres  educatius i països. Són mesures que no podran satisfer les exigències que plantegen al sistema educatiu els sectors financers i econòmics, perquè no han tingut en compte el context global ni aporten una veritable renovació pedagògica.
Els governs, a falta de  poder canviar la mentalitat dels mestres i fer aportacions  que tinguin una incidència directa  en el treball que es fa dins les aules, opten per organitzar el sistema a base de lleis i decrets que no tenen per si sols cap capacitat de canvi.I a manca de visió de conjunt i direcció pedagògica , cada mestre va aplicant  mesures individuals basades en la intuició i la bona voluntat . I encara ens preguntem per què no ens acabem d´ensortir....

A vegades , les propostes de Ken Robinson són rebudes com el planteig d´un sistema on no hi ha normes, on cada alumne/a fa el què vol , I no !  els infants necessiten normes , hàbits i límits . Hem d´exigir- lis que s´esforcin i que rendeixin al màxim;però tot aprenentatge neix de la motivació, amb avorriment no hi ha esforç, l´esforç no pot anar deslligat de les ganes d´aprendre. I si no ajudem als alumnes a identificar les seves capacitats, si nosaltres mateixos no les identifiquem,si ens entossudim en que tots han de fer el mateix, a la mateixa hora i de la mateixa manera, mai podrem conèixer els diferents potencials i donar resposta a les diferents necessitats . Els estarem destinant doncs al fracàs. A un fracàs que a més d´escolar, comporta també un fracàs social i personal.

El programa REDES, que s´emet els diumenges a les 21.30 del vespre per TV2,  tracta tot sovint  temes educatius. Algunes vegades, des d´una perspectiva social, altres aporta una fonamentació científica i evolutiva a diferents aspectes de l´aprenentatge:
 
TED-¿MATAN LAS ESCUELAS LA CREATIVIDAD? Ken Robinson





 




 

dijous, 14 de juliol del 2011

EN MEMÒRIA DE CÀSTOR PÉREZ.

 Aquest any la cantada d´havaneres de Calella de Palafrugell ha quedat orfe: el passat mes de novembre ens va  deixar un gran  mestre de la cançó marinera  i del cant de taverna, Càstor Pérez.
El pare de la ja reconeguda cantant Sílvia Pérez Cruz,  ha estat un gran impulsor de la tradició popular catalana a través d´aquest gènere que ens ha arribat de l´altra banda del mar i que representa un nexe entre dues cultures germanes

La interpretació que fan pare i filla de la peça "Vestida de nit " és d´una sensibilitat que treu els sentits... 


Sense tu queden les nits d´estiu a la taverna de la Bella Lola; ens sentim hereus del teu mestratge.
Gràcies,Càstor.
Enguany la Sílvia Pérez ha tornat a cantar aquesta bonica havanera acompanyada de la guitarra de  Lluís Bofill.
Sempre ens quedarà la veu d´aquesta jove palafrugellenca, que amb el mateix sentiment ens canta una havanera o les Corrandes de l´exili, un tango o una peça del flamenc més pur i genuí.
I és que la família Pérez-Cruz ha sabut entendre que el veritable patrimoni cultural és aquell que sap trobar una identitat pròpia entre la nostra cultura d´origen i la llengua i tradicions del lloc on estem immersos. I que aquesta pluriculturalitat és precisament la que ens fa més rics i al mateix temps, més lliures. 
Què no ho hem d´aconseguir això , a les escoles ? què no hem de poder dir que no es tracta de triar en quina llengua volem aprendre , quan tenim una realitat social que ens permet aprendre´n dues? ho diuen els sociòlegs, els neuròlegs, els pedagogs...qui més  ho ha de dir? 
Que obrir-se a noves llengües i cultures no resta, sinó suma. 
I que de la bonica barreja de pobles , en surten manifestacions artístiques tan delicioses com aquesta:

dimecres, 8 de juny del 2011

ESPERANZA AGUIRRE I ELS SEUS "COLEGIOS PÚBLICOS BILINGÜES" ARRIBEN AL NEW YORK TIMES


El  New york times va publicar el passat mes de març un article  In troubled Spain, Boom time for foreign language  on ens deixa així de bé:
Comença explicant al món que davant dels elevats índexs d´atur, cada vegada són més els espanyols que busquen feina a l´estranger, però que la nostra escassa competència en llengües estrangeres ens dificulta aquesta tasca. Afirma que si bé encara hi ha alguna esperança per les generacions futures, les actuals ho tenen una mica magre. Destaca que menys  d´un 5% dels llicenciats  parla anglès fluidament  i que el nostre nivell d´anglès és pitjor que el de fa quinze anys, també fa referència a la nostra pronunciació, que qualifica de"punt dèbil " i remarca que ni el Presidente del Gobierno  ni el líder de l´oposició parlen anglès.
Tot plegat és com per posar-se a plorar. No m´estranya que els del New York Times estiguin tan preocupats per nosaltres...

En canvi, recull les mil maravilles dels Colegios Públicos Bilingües de la Comunidad de Madrid, programa impulsat per la presidenta d´aquesta comunitat, Esperanza Aguirre, que demostra  parlar anglès perfectament . Sembla ser que més d´un terç de les escoles d´aquesta comunitat ja s´han incorporat a aquest programa on es fan totes les assignatures en anglès, excepte la llengua castellana i les matemàtiques . Segons l´article, el 90% d´alumnes de la primera promoció  han superat l´exàmen de la Universitat de Cambridge, tot i que no especifica quin.
I  és clar, jo que desconeixia l´existència d´aquest programa , he pogut comprovar que no hi ha res millor que tenir l´hàbit setmanal de llegir el New York Times per enterar-te del que passa a cinc-cents quilòmetres de casa teva. M´he interessat pel tema i he recollit la següent informació:
1. Al curs 2004 -2005 el Ministerio de Educación es va adherir al Programa " Colegios Bilingües" impulsat pel British Council . Altres països com Italia o Portugal també duen a terme aquest projecte.
2. Aquest programa va dirigit a Escoles Públiques i concertades de la comunidad de Madrid. Per ser considerat  Colegio Bilingüe s´han de complir els següents requisits:
-Es poden impartir totes les classes en anglès, excepte les matemàtiques i la llengua castellana.
-La classe de llengua anglesa la impartiran mestres amb la titulació adequada, pels quals no s´exigeix l´habilitació.
-Les classes vehiculades en llengua anglesa han d´ocupar almenys, un terc de l´horari escolar.
-L´escola haurà de comptar amb el nombre de mestres necessaris que hagin obtingut la Habilitación para la ensenyanza bilingüe" en llengua anglesa que dóna la comunidad de Madrid.
-Les classes impartides en anglès han de donar-les mestres amb l´habilitació per a l´ensenyament bilingüe.
-L´escola ha de comptar, al menys, amb un auxiliar de conversación . Aquests auxiliars han de tenir l´anglès com a llengua materna i estar fent o haver finalitzat estudis universitaris.

TITULACIÓ NECESSÀRIA PER OBTENIR LA "HABILITACIÓN PARA LA ENSENYANZA BILINGÜE".
S´ha de tenir  al menys, una de les següents titulacions:
-Ser llicenciat en filologia anglesa.
-Ser llicenciat en Traducció i interpretació Anglesa
-Tenir el certificat d´aptitud d´anglès de les escoles oficials d´idiomes.
-Cambridge Certificate of Proficiency in English (CPE)
-Cambridge Certificate in Advanced English (CAE)
-Certificat del Trinity College nivells 11 /12
-Tenir un títol universitari cursat en una universitat de parla anglesa. 

I jo que  d´entrada, aplaudeixo la iniciativa d´impulsar un programa escolar que camini amb pas ferm cap al bilingüisme, em plantejo els següents interrogants:
- D´on treu la comunidad de Madrid tant personal amb aquestes titulacions per cobrir un terç de la jornada escolar a gairebé tres-centes escoles públiques? tenen el nivell i la pronunciació adequada?
-I els auxiliars de conversa? diu que n´hi ha un a cada escola...m´imagino que els proporciona el British Council. Ara entenc perquè a Catalunya no n´arriben , deuen ser tots a Madrid!
-Qui paga l´examen de Cambrigde a final de primària? el Gobierno o les famílies de manera lliure i voluntària? mira que si el  paga el Gobierno...nosaltres treient les proves de 4t d´ESO i ells pagant-se exàmens  a Cambridge! Ja cal que no ho sàpiga  la Merkel, això!
El  model educatiu , transportat i transplantat  de la British school on la Sra Aguirre va estudiar, també em genera alguns dubtes:
1. Es pot calcar  amb èxit un model d´ensenyament de llengües d´una escola privada, dirigida a les èlites, on  els mestres i professors són natius,on molts dels seus alumnes són fills de treballadors de les embaixades o directius de multinacionals que a casa tenen babysitters  que ja els parlen en aquesta llengua?
2. Com atenen a los Colegios  Públicos Bilingües els alumnes amb dislèxia ? i  els que tenen transtorns de llenguatge? i  els de lateralitat creuada? perquè a les internationals schools  aquests casos els resolen convocant als pares i convidant-los  a buscar un altre tipus d´escola que s´adapti millor a les necessitats del seu fill, o filla! això sí, amb moltíssima correcció i amabilitat, no ens pensem...
Però l´escola pública és inclusiva i no dic res de nou si recordo que  l´última cosa que es recomana a un alumne/a amb algun tipus de transtorn d´aprenentatge és que construeixi coneixement en  una llengua estrangera...per tant, s´entén que apliquen mesures individualitzades , la qual cosa comporta recursos  organitzatius i  humans. No sé com deuen anar de plantilles...
3.Com es pot oferir un nivell adequat dels continguts de ciències a uns alumnes que inicien l´aprenentatge d´una llengua estrangera a primer de primària en un país com el nostre ,on es desaprofita l´etapa de major plasticitat i elasticitat cerebral de la canalla, traduïnt tota la programació infantil incloses les pel.lícules? els nens  i nenes de Finlàndia comencen l´aprenentatge formal de les llengües estrangeres als deu anys, però s´han iniciat des de ben petits fora de l´aprenentatge reglat, amb el suport social que té la llengua anglesa a través dels mitjans de comunicació.
4.Garanteix la comunidad de Madrid que cada alumne que surt d´un centre de primària bilingüe tingui una plaça a secundària en un institut de les mateixes característiques?
________________________________________________________________________

Puc intuir certa lleugeresa per part de l´articulista a l´hora d´avalar les exel.lències d´aquest model educatiu.Ha quedat meravellat perquè a  l´aula  s´impartien ciències en anglès " amb total normalitat". Una cosa és que el mestre estigués parlant de les salibary glands i l´altra és que els alumnes recordin el vocabulari, les estructures lingüístiques i encara més, que hagin interioritzat el funcionament  de l´aparell digestiu. Ho ha comprovat això el periodista abans d´escriure l´article ? segur que ni tan sols hi ha pensat.

Un 90% d´aprovats en un examen extern de Cambrigde és una barbaritat..M´inclino a pensar que deu ser una data extreta del 15 o 20 % d´alumnes als quals els seus pares li han pagat la prova voluntàriament, que deuen ser precisament aquells alumnes que ja fan anglès a les acadèmies. Si la prova de la que parlen és una equivalent a un preliminary school  ( molt bàsica ) aplicada a un 20% de l´alumnat d´un terç de les escoles madrilenyes, doncs tampoc és com per llançar coets.
Seguiré investigant si la Comunidad de Madrid està portant a terme un projecte ben trenat o està publicitant un castell de sorra.
En qualsevol cas, a Catalunya ens urgeix un model d´aprenentatge de llengües basat en la nostra realitat, amb una direcció clara però sense rigideses igualitàries.
Un model articulat que garanteixi la continuïtat al llarg de tota l´escolaritat i que compti amb el suport social necessari per garantir-ne l´ èxit.
Ja cal que ens hi posem , perquè després de tants anys donant voltes a la paella i tants milions gastats amb iniciatives que es queden pel camí, sembla mentida que encara estiguem igual.

divendres, 13 de maig del 2011

LEARN ENGLISH RESOURCES for teachers, parents and kids

                                    BRITISH COUNCIL LEARN ENGLISH KIDS


For parents who want to help their  children with their English but are not sure how  can do it. In this section there are lots of expert advice about helping your child learn English.Fun and useful.
http://learnenglishkids.britishcouncil.org/en/parents


Classroom materials to download,  activities to full lesson plans, for teaching kids and adults. There are also articles on aspects of teaching, and teacher training materials.Very useful.
http://www.teachingenglish.org.uk/

  
SONGS ARE A GOOD TOOL TO HELP THE CHILDREN TO IMPROVE THEIR PRONUNTATION

DIFFERENT TOPICS
In the list below you´ll find  a great selection of  online resources that are useful for all aged learners : games, listening and speaking, little kids, songs,stories and reading,crafts...

http://www.kizclub.com/animalcrafts.htm
http://www.englishspace.ort.org/
http://www.makebeliefscomix.com/Comix/
http://www.storiesfromtheweb.org/
http://www.eduplace.com/
http://www.readwritethink.org/
http://www.bbc.co.uk/schools/websites/4_11/site/literacy.shtml http://www.discoveryeducation.com/
http://www.spinandspell.com/game.swf
http://www.1-language.com/memorymatchelem/index.htm
http://www.youtube.com/user/breakthruchris
http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/default.stm
http://www.elllo.org/
http://www.bbc.co.uk/cbeebies/
http://www.go4english.com/ffk/archive.php?cid=10041001
http://www.fisher-price.com/fp.aspx?st=10&e=gamesLanding&mcat=game_infant,game_toddler,game_preschool&site=us
http://www.channel4.com/learning/microsites/H/hoobs/
http://www.ps4k.com/
http://www.onlineschools.org/resources/free-online-stories-for-children/
http://www.channel4learning.com/sites/bookbox/home.htm
http://www.ipl.org/div/kidspace/
http://www.starfall.com/
http://www.signedstories.com/
http://storynory.com/
http://www.meegenius.com/
http://www.smories.com/
http://kids.yahoo.com/
http://www.enchantedlearning.com/Home.html
http://www.oxfam.org.uk/coolplanet/kidsweb/
http://www.vocabulary.co.il/

  
           Rhymes: A fun way to practise healthy habits

SCIENCE
The children's sites below help you learn all about world cultures , animals ,scientific Enquiry,life processes and living things,materials and their properties,physical processes...There are lots of cartoons, fun and games too.
http://kids.nationalgeographic.com/kids/
http://www.extremescience.com/
http://www.nasa.gov/audience/forstudents/k-4/index.html
http://yucky.discovery.com/flash/
http://www.exploratorium.edu/
http://www.bbc.co.uk/cbbc/
http://www.primaryresources.co.uk/science/science.htm
http://dep.disney.go.com/disneynature.html



The circle of life it move us all... absolutely fabulous


INTERNET
Some good advice on how to stay safe using mobiles, surfing the net, in chat rooms and file-sharing. Lots of useful information on how to use the internet safely.
http://www.kidsmart.org.uk/
http://www.childnet-int.org/kia/
http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/hi/specials/caught_in_the_web/default.stm
http://www.primaryresources.co.uk/ict/ict.htm

GAMES
Lots of really fun maths and reading games for children of all ages.Interactive games for primary and secondary aged learners. Good for reading and vocabulary practice.
http://www.agameaday.com/
 http://www.funbrain.com/
 http://www.primarygames.com/

DICCIONARY   

http://www.enchantedlearning.com/Dictionary.html
http://www.wordcentral.com/                       
http://dictionary.cambridge.org/
http://www.parkfieldict.co.uk/infant/  

ART AND CRAFTS
http://www.kizclub.com/animalcrafts.htm
http://www.enchantedlearning.com/crafts/
http://www.amazingmoms.com/htm/kidsart.htm

diumenge, 1 de maig del 2011

FOR EVERY LITTLE MIRACLE



Pot ser que sigui planejat  o no,
Pot ser que arribi tres mesos abans o deu anys més tard,
que arribi per  ciència  o per aigua,
Que la seva mare sigui adolescent  o de lloguer.
Pot ser que la seva família estigui aquí   o allà.
Que parli una llengua  o dues.
Que tingui necessitats especials o moltes necessitats.
Que hagi nascut aquí  o que acabi d´arribar.
Sigui com sigui, els de Pampers creuen que cada nadó és un petit miracle que hem de celebrar, ajudar i protegir.

Quan la tecnologia em va permetre  sentir a les set setmanes de gestació el cor del meu primer fill, em va venir al cap una feminista radical a la que dies abans havia vist reivindicar el dret a l´avortament lliure argumentant que ella " amb el seu cos feia el que li donava la gana" .En aquell moment vaig comprendre que aquell cor que bategava ja no era el meu cos, era una nova vida sobre la qual jo no tenia cap dret a decidir . El sentiment  de força que em va invadir em va permetre entendre  a totes aquelles dones, algunes d´elles adolescents , que malgrat  les adversitats socials , econòmiques i familiars van tenir  la certesa que  res no les podria  separar d´aquell nou ésser al qual havien de protegir. Perquè  les persones som raó, però també  som instint.
I vaig sentir llàstima per aquella feminista que víctima de la manipulació  , parlava de progrés , drets de les dones i alliberació.
Ens enganyen a les dones quan ens diuen que l´avortament és una opció , un dret. L´avortament , ai no ! que ara es diu IVE...doncs això l´IVE no suposa una alliberació sinó una condemna. El síndrome post-avortament  té uns símptomes molts severs que poden aparèixer a l´acte d´haver-lo practicat ( quan es pren consciència del que realment s´acava de fer) , passades algunes setmanes i en moltes adolescents apareixen passats uns anys. En la majoria dels casos perduren tota la vida.
Hem d´afrontar la realitat de l´avortament, no només pel debat absurd i fora de lloc sobre la humanitat del fetus i els terminis en que es permet l´avortament lliure, sinó també per  la crueltat de les tècniques utilitzades.
 El vídeo El grito silencioso, que no enllaço per no ferir la sensibilitat de les persones  però que està penjat a la xarxa, és un vídeo d´un avortament realitzat abans de les 23 setmanes de gestació on es veu clarament com es descuartitza brutalment a un  fetus que té cinc dits a cada extremitat, cara ulls, orelles i tot el què té un ésser humà: primer li arranquen una cama, després l´altra, mentrestant el pobre fill lluita inutil i desesperadament per la seva vida fins que al final tira el cap enrera mentre obre la boca i en un crit silenciós d´agonia i desesperació, es rendeix definitivament.
La mare avortista s´ha convertit en una afèrrima defensora de la vida i com ella mateixa diu, ha consagrat la resta de la seva existència en ajudar i orientar a altres dones per tal que no hagin de passar pel mateix que ha passat ella.
Dret a l´avortament ?  dret a la vida! dret a la maternitat! dret a que la classe política no ens destrueixi psicològicament en nom del progrés i ens pressioni a renunciar a  allò que per naturalesa ens ha estat donat .
El dret a la vida no ha de tenir res a veure amb conviccions religioses ni inclinacions polítiques. És el primer i fonamental dels drets humans, entre altres coses perquè sense aquest, tots els altres no tindrien raó de ser.
L´inici de la vida és un misteri per la ciència i un miracle pels de Pampers, però uns i altres coincideixen en que vius estem des del moment de la concepció fins el moment de la nostra mort.

dimecres, 20 d’abril del 2011

SANT JORDI 2011

FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA
Ara més que mai, demostrem que Catalunya és viva i ben viva,que hi ha país , que som nació.

Que la festa de la llengua i la cultura sigui la festa de  tots els catalans i catalanes. Sí, de tots. Fins i tot  la d´aquelles famílies que confoses i desorientades , pretenen instal.lar als seus fills en una  miopia lingüística cultural i reclamen un ensenyament en llengua castellana.
Quan Ernest Maragall va pronunciar-se ara fa  uns mesos  sobre la sentència  del TC assegurant  que el model lingüístic de les escoles catalanes no quedava afectat,vaig quedar palplantada... vaig pensar que, o no se l´havia llegit, o no l´havia sabut interpretar, o feia discurs polític .
No fem demagògia ,que l´autonomia i la identitat catalana ha quedat tocada i ben tocada!que no és una qüestió de recompte, que la sentència sobre l´Estatut del 2006 retalla encara més que l´Estatut del 1979  les competències autonòmiques, el finançament i els temes lingüístics.
Els articles que fan referència a la llengua són interpretables i  no seran declarats  inconstitucionals sempre  que s´interpretin com ells diuen que s´han d´interpretar.
I com s´han d´interpretar ? està clar que la interpretació d´uns i altres respon a dos conceptes diferents del que ha de ser Espanya i Catalunya:
Per uns , Catalunya  ha de formar part d´un estat espanyol que tingui  un veritable sentit d´estat, que tingui les idees clares sobre  la pluralitat dels pobles que el composen i que treballi en la línia  d´aconseguir una estructura política, econòmica i identitària que contempli la personalitat  diferenciada de les autonomies, al mateix temps que aquestes es comprometen a donar el suport necessari que garanteixi la governabilitat i l´estabilitat de tot l´estat.
Pels altres, Catalunya forma part d´un estat uniformador i generalitzador que no admet més nació  que la espanyola i que no està disposat a  reconèixer la  identitat catalana  ni el seu autogovern. Això sí, que col.labori amb un 9% del PIB mentre la Bavaria, que és el  Länder amb la renda més alta d´un estat federal, col.labora amb un 4%.

Després de contribuir activament durant quasi quaranta  anys a consolidar la democràcia  a Espanya i a la seva projecció dins de la Unió Europea  donant   suport incondicional en moments molt crítics , ens comencem a preguntar on ens porta aquest vaixell, si hem de reclamar que es revisi  la Constitució, si s´hauria de derogar l´Estatut del 2006 i tornar al del 1979, o bé si definitivament ha arribat l´hora de fer les maletes.
Jo  no ho sé. Ni tan sols sé si la independència de Catalunya és viable des del punt de vista econòmic. Tampoc sé si en aquests moments estem  amb capacitat  per dur a terme un programa que garanteixi el  ple desenvolupament de l´economia catalana i la seva integració a Europa dins d´un marc d´independència política. Per si de  cas, això ho deixaré pels juristes, economistes i els  politòlegs.
Però és que nosaltres, els i les mestres també hem de decidir:
Hem de decidir  si seguim reclamant que la Constitució reconegui el deure de tot ciutadà a conèixer la llengua catalana , o entre tots fem que la llengua catalana sigui llengua necessària per viure a Catalunya. 
Hem de decidir  si restem passius mentre sectors interessats en esquerdar el nostre model lingüístic desorienten a les famílies, o prenem la iniciativa i les orientem nosaltres.
Nosaltres hem d´estar per sobre de la sentència, no esperem que la plenitud de la llengua catalana ens arribi de la mà dels recursos interposats contra el TC, arribarà  de la nostra pròpia convicció .Posem-nos-hi!

dimarts, 12 d’abril del 2011

RODA DE PREMSA CONSELLERA ENSENYAMENT 11-4-2011

La consellera d'Ensenyament presenta les mesures de reorganització als centres per tal d'assumir el nou alumnat i per combatre el fracàs escolar
( resum de la roda de premsa extret del portal xtec)

· La consellera Irene Rigau ha presentat en roda de premsa 5 mesures per afrontar els principals reptes per als propers cursos en l'actual marc de contenció pressupostària

 
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.


La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat avui la proposta de les mesures de reorganització als centres educatius amb l’objectiu d’assumir el nou alumnat que s’incorporarà al sistema i alhora combatre el fracàs escolar. Les 5 mesures presentades no suposen en cap cas la pèrdua de lloc de treball dels docents actuals, i implica reorganització dels horaris als centres.


Segons la titular d’Ensenyament, es tracta de “propostes que es formulen en el marc de l’actual contenció pressupostària, que tenen voluntat de reorganització i molt poc de retallada. Hem prioritzat en tot cas la plantilla de professorat d’aquest país”.


Aquestes mesures permetran fer front a l’arribada de nou alumnat el proper curs, que es preveu en més de 15.000 alumnes, i també lluitar contra el fracàs escolar reforçant l’educació primària i secundària i el 4rt. curs d’ESO. El Departament d’Ensenyament ha iniciat avui un procés negociador amb totes les parts implicades en el procés.

Reorganització de l’horari del professorat


Així, tant a l’educació primària com a l’educació secundària es manté l’horari laboral del professorat. La distribució de l’horari a primària passarà de 23 a 24 hores de docència setmanals a l’aula, i 6 d’horari fix al centre.

En aquesta etapa també es contemplen les tasques de vigilància a l’esbarjo dins l’horari lectiu dels mestres en 2,5 hores setmanals. La vigilància als patis recaurà en tants mestres com cicles per línia d’educació primària tingui el centre i tants mestres com grups hi hagi a l’etapa infantil. Les 7 hores i 30 minuts restants es dedicaran a preparació de classes, correccions, formació permanent o reunions pedagògiques, que no s’han de fer necessàriament al centre.


Pel que fa al professorat de secundària, passarà de fer 18 hores lectives setmanals a l’aula a 19 hores el proper curs escolar, i dedicarà 6 hores d’activitats complementàries als centres d’horari fix i 5 hores d’activitats complementàries variables.


És d’aquesta manera que en aquesta etapa es destinaran recursos als programes de diversificació curricular de 4rt d’ESO.

Un altra de les mesures fa referència a la reducció horària que fins era per als majors de 55 anys i que es proposa que sigui per al personal d’entre 59 i 64 anys.


El nomenament complementari del mes de juliol també és una de les mesures contemplades. El professorat que no tingui nomenament durant els mesos de juliol i agost i que no formi part de l’acord de garanties de continuïtat i que hagi prestat 9 mesos de serveis com a substitut durant el curts rebran un nomenament corresponent durant el mes de juliol, fet que els comportarà participar en els cursos de formació d’estiu. El curs actual, aquest nomenament el professorat que ha prestat 6 o més mesos de servei com a substitut.


Sisena hora per a determinats centres
La darrera de les mesures presentades per la consellera d’Ensenyament fa referència a la sisena hora de primària als centres públics. En aquest cas, es proposa mantenir la sisena hora de caràcter no lectiu en centres d’entorns socioeconòmics desfavorits com a mesura complementària. Aquest manteniment de la sisena hora pot ser tant per tots els grups del centre com per un determinat nombre d’alumnat, en funció de les necessitats en cada cas.


Aquesta mesura permetrà dedicar una part dels recursos de la sisena hora a activitats específiques de lluita contra el fracàs escolar, específicament en el camp de la lectoescriptura, de les matemàtiques, i del pas de l’educació primària a l’educació secundària.

Segons Irene Rigau, “aquests recursos es destinaran als centres més desafavorits per lluitar contra el fracàs i en els centres ordinaris a potenciar l’adquisició de la lectoescriptura i el càlcul, i a garantir un bon pas de la primària a secundària”. La titular d’Ensenyament, “cal superar el dèficit en comprensió lectora, perquè afecta a tots els continguts i àmbits, la comprensió lectora és transversal i afecta no només a la llengua o literatura, també a la història, les matemàtiques i a totes les matèries”.

Aquesta mesura suposarà reduir el nombre de mestres que intervenen en un grup i reforçar la figura del mestre tutor, alhora que permetrà realitzar en horari post-lectiu actuacions d’atenció individualitzada o reforç per a grups reduïts. Segons la consellera Rigau, “perseguim atacar el fracàs quan aparegui, evitar que es cronifiqui perquè la repetició no és la solució al problema, el que volem sobretot és que l’alumne no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra”.


11 d’abril de 2011