LEARN ENGLISH RESOURCES for teachers, parents and kids

                                    BRITISH COUNCIL LEARN ENGLISH KIDS


For parents who want to help their  children with their English but are not sure how  can do it. In this section there are lots of expert advice about helping your child learn English.Fun and useful.
http://learnenglishkids.britishcouncil.org/en/parents


Classroom materials to download,  activities to full lesson plans, for teaching kids and adults. There are also articles on aspects of teaching, and teacher training materials.Very useful.
http://www.teachingenglish.org.uk/

  
SONGS ARE A GOOD TOOL TO HELP THE CHILDREN TO IMPROVE THEIR PRONUNTATION

DIFFERENT TOPICS
In the list below you´ll find  a great selection of  online resources that are useful for all aged learners : games, listening and speaking, little kids, songs,stories and reading,crafts...

http://www.kizclub.com/animalcrafts.htm
http://www.englishspace.ort.org/
http://www.makebeliefscomix.com/Comix/
http://www.storiesfromtheweb.org/
http://www.eduplace.com/
http://www.readwritethink.org/
http://www.bbc.co.uk/schools/websites/4_11/site/literacy.shtml http://www.discoveryeducation.com/
http://www.spinandspell.com/game.swf
http://www.1-language.com/memorymatchelem/index.htm
http://www.youtube.com/user/breakthruchris
http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/default.stm
http://www.elllo.org/
http://www.bbc.co.uk/cbeebies/
http://www.go4english.com/ffk/archive.php?cid=10041001
http://www.fisher-price.com/fp.aspx?st=10&e=gamesLanding&mcat=game_infant,game_toddler,game_preschool&site=us
http://www.channel4.com/learning/microsites/H/hoobs/
http://www.ps4k.com/
http://www.onlineschools.org/resources/free-online-stories-for-children/
http://www.channel4learning.com/sites/bookbox/home.htm
http://www.ipl.org/div/kidspace/
http://www.starfall.com/
http://www.signedstories.com/
http://storynory.com/
http://www.meegenius.com/
http://www.smories.com/
http://kids.yahoo.com/
http://www.enchantedlearning.com/Home.html
http://www.oxfam.org.uk/coolplanet/kidsweb/
http://www.vocabulary.co.il/

  
           Rhymes: A fun way to practise healthy habits

SCIENCE
The children's sites below help you learn all about world cultures , animals ,scientific Enquiry,life processes and living things,materials and their properties,physical processes...There are lots of cartoons, fun and games too.
http://kids.nationalgeographic.com/kids/
http://www.extremescience.com/
http://www.nasa.gov/audience/forstudents/k-4/index.html
http://yucky.discovery.com/flash/
http://www.exploratorium.edu/
http://www.bbc.co.uk/cbbc/
http://www.primaryresources.co.uk/science/science.htm
http://dep.disney.go.com/disneynature.html



The circle of life it move us all... absolutely fabulous


INTERNET
Some good advice on how to stay safe using mobiles, surfing the net, in chat rooms and file-sharing. Lots of useful information on how to use the internet safely.
http://www.kidsmart.org.uk/
http://www.childnet-int.org/kia/
http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/hi/specials/caught_in_the_web/default.stm
http://www.primaryresources.co.uk/ict/ict.htm

GAMES
Lots of really fun maths and reading games for children of all ages.Interactive games for primary and secondary aged learners. Good for reading and vocabulary practice.
http://www.agameaday.com/
 http://www.funbrain.com/
 http://www.primarygames.com/

DICCIONARY   

http://www.enchantedlearning.com/Dictionary.html
http://www.wordcentral.com/                       
http://dictionary.cambridge.org/
http://www.parkfieldict.co.uk/infant/  

ART AND CRAFTS

http://www.kizclub.com/animalcrafts.htm
http://www.enchantedlearning.com/crafts/
http://www.amazingmoms.com/htm/kidsart.htm

FOR EVERY LITTLE MIRACLE

Pot ser que sigui planejat  o no,
Pot ser que arribi tres mesos abans o deu anys més tard,
que arribi per  ciència  o per aigua,
Que la seva mare sigui adolescent  o de lloguer.
Pot ser que la seva família estigui aquí   o allà.
Que parli una llengua  o dues.
Que tingui necessitats especials o moltes necessitats.
Que hagi nascut aquí  o que acabi d´arribar.
Sigui com sigui, els de Pampers creuen que cada nadó és un petit miracle que hem de celebrar, ajudar i protegir.

Quan la tecnologia em va permetre  sentir a les set setmanes de gestació el cor del meu primer fill, em va venir al cap una feminista radical a la que dies abans havia vist reivindicar el dret a l´avortament lliure argumentant que ella " amb el seu cos feia el que li donava la gana" .En aquell moment vaig comprendre que aquell cor que bategava ja no era el meu cos, era una nova vida sobre la qual jo no tenia cap dret a decidir . El sentiment  de força que em va invadir em va permetre entendre  a totes aquelles dones, algunes d´elles adolescents , que malgrat  les adversitats socials , econòmiques i familiars van tenir  la certesa que  res no les podria  separar d´aquell nou ésser al qual havien de protegir. Perquè  les persones som raó, però també  som instint.

I vaig sentir llàstima per aquella feminista que víctima de la manipulació  , parlava de progrés , drets de les dones i alliberació.

Ens enganyen a les dones quan ens diuen que l´avortament és una opció , un dret. L´avortament , ai no ! que ara es diu IVE...doncs això l´IVE no suposa una alliberació sinó una condemna. El síndrome post-avortament  té uns símptomes molts severs que poden aparèixer a l´acte d´haver-lo practicat ( quan es pren consciència del que realment s´acava de fer) , passades algunes setmanes i en moltes adolescents apareixen passats uns anys. En la majoria dels casos perduren tota la vida.

Hem d´afrontar la realitat de l´avortament, no només pel debat absurd i fora de lloc sobre la humanitat del fetus i els terminis en que es permet l´avortament lliure, sinó també per  la crueltat de les tècniques utilitzades.

 El vídeo El grito silencioso, que no enllaço per no ferir la sensibilitat de les persones  però que està penjat a la xarxa, és un vídeo d´un avortament realitzat abans de les 23 setmanes de gestació on es veu clarament com es descuartitza brutalment a un  fetus que té cinc dits a cada extremitat, cara ulls, orelles i tot el què té un ésser humà: primer li arranquen una cama, després l´altra, mentrestant el pobre fill lluita inutil i desesperadament per la seva vida fins que al final tira el cap enrera mentre obre la boca i en un crit silenciós d´agonia i desesperació, es rendeix definitivament.

La mare avortista s´ha convertit en una afèrrima defensora de la vida i com ella mateixa diu, ha consagrat la resta de la seva existència en ajudar i orientar a altres dones per tal que no hagin de passar pel mateix que ha passat ella.

Dret a l´avortament ?  dret a la vida! dret a la maternitat! dret a que la classe política no ens destrueixi psicològicament en nom del progrés i ens pressioni a renunciar a  allò que per naturalesa ens ha estat donat .

El dret a la vida no ha de tenir res a veure amb conviccions religioses ni inclinacions polítiques. És el primer i fonamental dels drets humans, entre altres coses perquè sense aquest, tots els altres no tindrien raó de ser.

L´inici de la vida és un misteri per la ciència i un miracle pels de Pampers, però uns i altres coincideixen en que vius estem des del moment de la concepció fins el moment de la nostra mort.

SANT JORDI 2011

FESTA DE LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA
Ara més que mai, demostrem que Catalunya és viva i ben viva,que hi ha país , que som nació.

Que la festa de la llengua i la cultura sigui la festa de  tots els catalans i catalanes. Sí, de tots. Fins i tot  la d´aquelles famílies que confoses i desorientades , pretenen instal.lar als seus fills en una  miopia lingüística cultural i reclamen un ensenyament en llengua castellana.

Quan Ernest Maragall va pronunciar-se ara fa  uns mesos  sobre la sentència  del TC assegurant  que el model lingüístic de les escoles catalanes no quedava afectat,vaig quedar palplantada... vaig pensar que, o no se l´havia llegit, o no l´havia sabut interpretar, o feia discurs polític .

No fem demagògia ,que l´autonomia i la identitat catalana ha quedat tocada i ben tocada!que no és una qüestió de recompte, que la sentència sobre l´Estatut del 2006 retalla encara més que l´Estatut del 1979  les competències autonòmiques, el finançament i els temes lingüístics.

Els articles que fan referència a la llengua són interpretables i  no seran declarats  inconstitucionals sempre  que s´interpretin com ells diuen que s´han d´interpretar.
I com s´han d´interpretar ? està clar que la interpretació d´uns i altres respon a dos conceptes diferents del que ha de ser Espanya i Catalunya:

Per uns , Catalunya  ha de formar part d´un estat espanyol que tingui  un veritable sentit d´estat, que tingui les idees clares sobre  la pluralitat dels pobles que el composen i que treballi en la línia  d´aconseguir una estructura política, econòmica i identitària que contempli la personalitat  diferenciada de les autonomies, al mateix temps que aquestes es comprometen a donar el suport necessari que garanteixi la governabilitat i l´estabilitat de tot l´estat.

Pels altres, Catalunya forma part d´un estat uniformador i generalitzador que no admet més nació  que la espanyola i que no està disposat a  reconèixer la  identitat catalana  ni el seu autogovern. Això sí, que col.labori amb un 9% del PIB mentre la Bavaria, que és el  Länder amb la renda més alta d´un estat federal, col.labora amb un 4%.

Després de contribuir activament durant quasi quaranta  anys a consolidar la democràcia  a Espanya i a la seva projecció dins de la Unió Europea  donant   suport incondicional en moments molt crítics , ens comencem a preguntar on ens porta aquest vaixell, si hem de reclamar que es revisi  la Constitució, si s´hauria de derogar l´Estatut del 2006 i tornar al del 1979, o bé si definitivament ha arribat l´hora de fer les maletes.

Jo  no ho sé. Ni tan sols sé si la independència de Catalunya és viable des del punt de vista econòmic. Tampoc sé si en aquests moments estem  amb capacitat  per dur a terme un programa que garanteixi el  ple desenvolupament de l´economia catalana i la seva integració a Europa dins d´un marc d´independència política. Per si de  cas, això ho deixaré pels juristes, economistes i els  politòlegs.

Però és que nosaltres, els i les mestres també hem de decidir:
Hem de decidir  si seguim reclamant que la Constitució reconegui el deure de tot ciutadà a conèixer la llengua catalana , o entre tots fem que la llengua catalana sigui llengua necessària per viure a Catalunya. 
Hem de decidir  si restem passius mentre sectors interessats en esquerdar el nostre model lingüístic desorienten a les famílies, o prenem la iniciativa i les orientem nosaltres.
Nosaltres hem d´estar per sobre de la sentència, no esperem que la plenitud de la llengua catalana ens arribi de la mà dels recursos interposats contra el TC, arribarà  de la nostra pròpia convicció .Posem-nos-hi!

RODA DE PREMSA CONSELLERA ENSENYAMENT 11-4-2011

La consellera d'Ensenyament presenta les mesures de reorganització als centres per tal d'assumir el nou alumnat i per combatre el fracàs escolar
( resum de la roda de premsa extret del portal xtec)

· La consellera Irene Rigau ha presentat en roda de premsa 5 mesures per afrontar els principals reptes per als propers cursos en l'actual marc de contenció pressupostària

 

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat avui la proposta de les mesures de reorganització als centres educatius amb l’objectiu d’assumir el nou alumnat que s’incorporarà al sistema i alhora combatre el fracàs escolar. Les 5 mesures presentades no suposen en cap cas la pèrdua de lloc de treball dels docents actuals, i implica reorganització dels horaris als centres.


Segons la titular d’Ensenyament, es tracta de “propostes que es formulen en el marc de l’actual contenció pressupostària, que tenen voluntat de reorganització i molt poc de retallada. Hem prioritzat en tot cas la plantilla de professorat d’aquest país”.


Aquestes mesures permetran fer front a l’arribada de nou alumnat el proper curs, que es preveu en més de 15.000 alumnes, i també lluitar contra el fracàs escolar reforçant l’educació primària i secundària i el 4rt. curs d’ESO. El Departament d’Ensenyament ha iniciat avui un procés negociador amb totes les parts implicades en el procés.

Reorganització de l’horari del professorat


Així, tant a l’educació primària com a l’educació secundària es manté l’horari laboral del professorat. La distribució de l’horari a primària passarà de 23 a 24 hores de docència setmanals a l’aula, i 6 d’horari fix al centre.

En aquesta etapa també es contemplen les tasques de vigilància a l’esbarjo dins l’horari lectiu dels mestres en 2,5 hores setmanals. La vigilància als patis recaurà en tants mestres com cicles per línia d’educació primària tingui el centre i tants mestres com grups hi hagi a l’etapa infantil. Les 7 hores i 30 minuts restants es dedicaran a preparació de classes, correccions, formació permanent o reunions pedagògiques, que no s’han de fer necessàriament al centre.


Pel que fa al professorat de secundària, passarà de fer 18 hores lectives setmanals a l’aula a 19 hores el proper curs escolar, i dedicarà 6 hores d’activitats complementàries als centres d’horari fix i 5 hores d’activitats complementàries variables.


És d’aquesta manera que en aquesta etapa es destinaran recursos als programes de diversificació curricular de 4rt d’ESO.

Un altra de les mesures fa referència a la reducció horària que fins era per als majors de 55 anys i que es proposa que sigui per al personal d’entre 59 i 64 anys.


El nomenament complementari del mes de juliol també és una de les mesures contemplades. El professorat que no tingui nomenament durant els mesos de juliol i agost i que no formi part de l’acord de garanties de continuïtat i que hagi prestat 9 mesos de serveis com a substitut durant el curts rebran un nomenament corresponent durant el mes de juliol, fet que els comportarà participar en els cursos de formació d’estiu. El curs actual, aquest nomenament el professorat que ha prestat 6 o més mesos de servei com a substitut.


Sisena hora per a determinats centres
La darrera de les mesures presentades per la consellera d’Ensenyament fa referència a la sisena hora de primària als centres públics. En aquest cas, es proposa mantenir la sisena hora de caràcter no lectiu en centres d’entorns socioeconòmics desfavorits com a mesura complementària. Aquest manteniment de la sisena hora pot ser tant per tots els grups del centre com per un determinat nombre d’alumnat, en funció de les necessitats en cada cas.


Aquesta mesura permetrà dedicar una part dels recursos de la sisena hora a activitats específiques de lluita contra el fracàs escolar, específicament en el camp de la lectoescriptura, de les matemàtiques, i del pas de l’educació primària a l’educació secundària.

Segons Irene Rigau, “aquests recursos es destinaran als centres més desafavorits per lluitar contra el fracàs i en els centres ordinaris a potenciar l’adquisició de la lectoescriptura i el càlcul, i a garantir un bon pas de la primària a secundària”. La titular d’Ensenyament, “cal superar el dèficit en comprensió lectora, perquè afecta a tots els continguts i àmbits, la comprensió lectora és transversal i afecta no només a la llengua o literatura, també a la història, les matemàtiques i a totes les matèries”.

Aquesta mesura suposarà reduir el nombre de mestres que intervenen en un grup i reforçar la figura del mestre tutor, alhora que permetrà realitzar en horari post-lectiu actuacions d’atenció individualitzada o reforç per a grups reduïts. Segons la consellera Rigau, “perseguim atacar el fracàs quan aparegui, evitar que es cronifiqui perquè la repetició no és la solució al problema, el que volem sobretot és que l’alumne no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra”.


11 d’abril de 2011

L´AVALUACIÓ PISA A CATALUNYA

CONSTATACIONS I PROPOSTES D´ACCIÓ

La Societat Catalana de Pedagogia ,filial de l´Institut d´Estudis Catalans , va celebrar el passat dia 25 de març una jornada sobre els informes PISA a Catalunya.

 Feu clic aquí per anar a l´enllaç

 Un bon nombre d´experts en el tema es van aplegar per analitzar i reflexionar sobre els resultats d´aquest programa internacional d´avaluació de l´alumnat que organitza l´OECD.( Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).Va ser una bona ocasió per intercanviar impressions i discutir sobre diferents aspectes : les seves característiques,  el gran ressò mediàtic que han adquirit i com aquestes han condicionat les metodologies dins de les aules i el propi currículum dels sistemes educatius dels diferents països.

Els ponents van abordar el tema des de diferents perspectives, però tots ells van coincidir en quatre punts clau:

1. Que els resultats s´han de saber relativitzar ja que són parcials i no recullen la complexitat de cada context educatiu ni els condicionats que envolten cada procés.

2.Que el gran impacte mediàtic que tenen aquestes proves té connotacions positives i negatives: per una banda ja està bé que l´educació es converteixi en un debat social, pèrò per altra, la lectura simplista i els titulars sensacionalistes dels mitjans de comunicació redueixen aquestes proves a una simple classificació i estableixen " el ranking del top ten " comparant el rendiment  entre l´alumnat de diferents països sense analitzar els processos que han conduït a aquests resultats.

3. Que  les proves PISA no avaluen el currículum ni s´han de prendre com a baròmetre únic de rendiment.L´objectiu de l´educació no ha de ser quedar ben situats a les proves PISA, però la seva popularitat ha comportat que tothom vulgui quedar ben classificat. Atès que les proves estan dissenyades per avaluar competències, no és possible preparar a l´alumnat per obtenir un bon resultat en les mateixes fent-lo memoritzar una sèrie de continguts, l´única manera de preparar-los és creant metodologies d´aula que permetin als nois i  noies  desenvolupar els coneixements que han adquirit d´una manera autònoma i saber-los transferir a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.

Hem de considerar aquest fet com un dels principals beneficis que aquesta avaluació aporta al propi sistema.

4. La interpretació dels resultats s´ha de fer en tota la seva amplitud i ha de ser una eina d´avaluació diagnòstica que ens permeti establir mecanismes de millora prenent com a referent el treball competencial.

LES PONÈNCIES

Carme Amorós (Secretària del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu ) 

i Jordi Saura ( tècnic del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )

 Ens van oferir tota la informació de context sobre el què  és PISA 2009: el tipus de proves i la seva periodicitat,  quins objectius tenen, les competències que  s´han prioritzat i lels àmbits que s´han avaluat, països que han participat, el nombre de centres participants a Catalunya i la mostra de la població catalana, els resultats  obtinguts i amb quins criteris s´han avaluat.

Feu clic aquí per anar al document

Claudi Alsina (catedratic de la UPC),Anna M Geli ( rectora de la UdG) i Joan Perera ( professor titular de la UB)

Aquests tres professors ens van acostar a les competències que han estat objecte d´avaluació a PISA 2009 i la seva relació amb el currículum . La rectora Anna M Geli va destacar que la competència científica  implica que l´alumnat sigui capaç d´identificar , aplicar i explicar els coneixements científics en situacions de la vida real,així com relacionar informacions de fonts diferents i utilitzar evidències per prendre decisions.També ha de mostrar habilitat per comprendre amb quin model es dissenya una investigació i les variables que s´utilitzarant per tal que aquest model pugui resultar eficaç.
Properarament podreu enllaçar al document

El catedràtic Claudi Alsina  va exposar amb l´humor i amb el to irònic que el caracteritza,que el grau de competència matemàtica d´una persona s´observa quan utilitza les seves habilitats i coneixements matemàtics per resoldre problemes en una àmplia varietat de situacions.El paper dels docents ha de ser el d´afavorir que l´alumnat s´invol.lucri amb les matemàtiques . Ajudar-los a descobrir que les matemàtiques  serveixen per viure. Va remarcar que els resultats en competència matemàtica a les proves PISA 2009 no són prou bons a Catalunya perquè s´ensenyen coses que no s´avaluen i després s´avalua allò que no s´ha ensenyat. Els processos d´ensenyament-aprenentatge han de ser coherents amb la pròpia avaluació. "Per més que pesem el porc, va dir , el porc no s´engreixarà". I és ben veritat: el porc s´engreixarà si li donem de menjar, després ja el pesarem. Properament podreu enllaçar al document

Pel que fa a la competència lectora prioritzada a les proves PISA 2009, el professor Joan Perera va destacar que l´enfocament funcional en que es basa el currículum català va en consonància amb el què s´avalua a les proves PISA , però ara cal seguir treballant per tal d´implantar d´una manera generalitzada pràctiques educatives que contribuiran a la millora dels resultats.
Feu clic aquí per anar al document

Roser Canals i Elvira Borrell ( inspectores d´educació del Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

A partir d´una sèrie de " Bones pràctiques " recollides de diferents centres de Catalunya, aquestes inspectores ens van mostrar com l´avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d´ensenyament i els processos d´aprenentatge. Les pràctiques presentades eren molt diverses, però totes elles tenien una sèrie de característiques comunes:

1. El treball autònom ( individual i en petit grup)
2.La recollida d´informació
3. La lectura crítica.
4.La comunicació com a eix de l´aprenentatge : necessitat d´organitzar les idees per expressar-les o argumentar una postura.
Properament podreu enllaçar al document


Joaquim Prats (catedràtic de la UB ) , Jaume Sarramona ( catedràtic emèrit de la UAB) i Joan Mateo ( president del Consell Superior d´Avaluació del Sistema Educatiu )
A part de diverses consideracions sobre l´Avaluació dels sistemes educatius i les decisions en política educativa, vaig recollir tres punts:

D.Jaume Sarramona

Jaume Sarramona va destacar que les proves PISA han estat fins la data, l´única avaluació que ha estat capaç d´unificar un criteri curricular ( en aquest cas el competencial ) en totes les etapes de l´escolarització obligatòria.

Dr . Joaquim Prats

Joan Mateo va remarcar que al nostre país no tenim cultura avaluativa ,però l´avaluació ha de formar part del procés d´aprenentatge i s´ha d´integrar en ell. L´avaluació per si mateixa no garanteix la qualitat educativa , però ens ajuda a diagnòsticar-la  i orientar la seva millora.
Joaquim Prats va fer referència a l´Ïtaca finlandesa i va  voler insistir en que transportar fórmules d´altres països no funciona . Està bé valorar i analitzar les mesures polítiques que han pres altres països amb bon resultats, però no per copiar-les, sinó per trobar solucions adaptades a la nostra realitat social  i a la nostra tradició educativa.
Properament podreu enllaçar al document

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l´Honorable consellera d´Ensenyament, Irene rigau i Oliver.
La titular del Departament va parlar de les línies d´actuació previstes per combatre el fracàs escolar:
-Detecció precoç dels transtorns d´aprenentatge.
-El suport a la lectura
-La reorientació de la formació professional
-La implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills i filles.
També va referir-se a la formació inicial dels docents, que ha de ser més exigent . "Els mestres han de ser persones cultes" , va dir.
Pel que fa  a la funció de la inspecció educativa va recordar que la inspecció ha de saber el què passa a l´aula, ja que és el lloc on interactuen els protagonistes principals del procés educatiu.
 I és que la renovació pedagògica no la farà una llei , ni l´administració. La veritable renovació vindrà del canvi metodològic i aquest canvi ha de venir  sens dubte, de l´aula.
______________________________________________________________________

PISA 2009 RESULTS

REPENSAR L´eduCAT 1x1: UNA DECISIÓ BEN ASSENYADA

EL PERIÓDICO

"RIGAU SOSTIENE QUE LA DIGITALIZACIÓN DE LAS AULAS SE HUBIERA PARALIZADO CON O SIN RECURSOS"

En primer lloc , em prendré la llibertat de polir el titular de El Periódico en el que no hi veig mala fe, però sí una certa confusió dels conceptes: digitalitzar les aules i eduCAT 1x1 no són equivalents.

I és que jo no he sentit dir en cap moment a la consellera que hem d´aturar el procés de digitalització de les aules; altra qüestió és valorar si digitalitzar les aules vol dir que  necessàriament s´hagi de substituir el llibre de paper per un llibre digital i que cada alumne hagi d´adquirir un portàtil per fer a classe el mateix que abans es feia amb llibre , però ara amb ordinador. La tecnologia per si sola no garanteix l´adquisició de la competència digital.

Digitalitzar les aules vol dir crear xarxes obertes integrades dins d´un aprenentatge competencial , i per aconseguir-ho no n´hi ha prou amb començar a repartir ordinadors per a tothom,perquè pot passar el següent:

Cal un canvi estructural i una despesa pública d´aquesta magnitud per  acabar ensenyant les taules de multiplicar igual que fa vint anys ?

Aquest és un canvi revolucionari  i no es pot començar la casa per la teulada. Les noves tecnologies ens obren un món de possibilitats sense precedent a la Història de l´educació, però per poder aprofitar els avantatges que  ens ofereixen cal pensar molt bé on som i cap on volem anar, què volem aconseguir i de quins recursos disposem.

Per engegar un projecte d´aquesta complexitat no es pot tirar pel dret i anar millorant sobre la marxa. Cal tenir madurat i molt ben planificats aspectes logístics i pedagògics que fins ara s´han improvisat:

-Els problemes de connectivitat i de manteniment de les instal.lacions han estat una constant que han dificultat el desenvolupament de l´activitat acadèmica.

-Els continguts dels llibres digitals són , al meu entendre,inadequats.N´he consultat alguns i he pogut comprovar que la majoria de les vegades les editorials  s´han limitat a passar a format PDF el llibre de paper. Altres  són de contingut pobre, falten activitats complementàries. S´observa que s´han hagut de desenvolupar de manera precipitada.

-La formació del professorat a més de voluntària, ha estat insuficient. No n´hi ha prou amb donar una formació tècnica,cal una formació dirigida al canvi metodològic, a la renovació didàctica, a una gestió de l´aula que afavoreixi la construcció del coneixement, el treball cooperatiu... aprendre d´una manera autònoma mentre el mestre acompanya a l´alumne  en aquest procés.

 Em pregunto si  els docents  estem preparats per aquest canvi organitzatiu i didàctic tan radical, quan tot just ens estem iniciant en el repte que suposa deixar de banda un aprenentatge passiu per generar aprenentatge autònom i creatiu.

Trobo que centrar-nos tant en  l´eina ens està fent perdre els objectius educatius, estem basant la innovació pedagògica en el mitjà i la  la qualitat educativa no depèn de l´ordinador, sinó del mestre.

Quan vaig assistir a la jornada de presentació del projecte eduCAT 1x1 , ens van dir una frase que em va quedar gravada al disc dur  " les noves tecnologies renovaran l´escola".

I jo vaig pensar que certament,el concepte de sala d´informàtica on cada grup classe disposa d´una franja horària setmanal per assistir-hi  està totalment obsolet, els ordinadors han d´estar a l´aula i han de ser una eina integrada a l´aprenentatge, però no podrem parlar d´una veritable integració de les TIC fins que no deixem de preguntar-nos:

"-Què puc fer jo amb l´ordinador? ".

La pregunta ha de ser:

"-Què vull que els nens aprenguin i quins recursos utiitzaré, siguin o no digitals, per tal d´aconseguir aquest objectiu.?"



Célestin Freinet  va ser pioner en la introducció
dels mitjans de comunicació a l´escola, però mai va oblidar
els principis d´utilitat i funcionalitat.
La veritat és que ara el necessitariem...segur
que ell sí seria capaç de fer una proposta d´integració
de TIC amb un veritable sentit de renovació pedagògica!



Durant aquest curs, i amb l´adquisició per l´escola d´un canó de projecció i un ordinador  per cada aula, he pogut comprovar que les noves tecnologies són una eina fantàstica que permeten una major motivació i participació de l´alumne  ,que estimulen la reflexió i el pensament crític, especialment quan es tracta de buscar informació , processar-la i comunicar-la.

 Potser  el Departament d´Ensenyament podria començar per aquí: invertir els esforços en dotar a tots els centres de canons de projeccció , ordinador per les aules i pissarres digitals.

Cal recordar però,que aquest canvi de paradigma també requereix també un esforç del professorat per formar-se fora del seu horari laboral. Aquest és un repte que demana un esforç complementari que ha de ser sostingut per  tots: mestres,  equips directius i administració. 

 

Us imagineu un netbook dins de la motxilla d´un
alumne de 1r d´ESO ?
Ep! i jo sóc de les que reivindica el dret d´un nen
d´onze anys a deixar la bossa a terra.
Deixem-los créixer i es convertiran en adults madurs!

D´aquesta manera, el professorat  tindria l´oportunitat d´anar incorporant a la seva pràctica diària noves metodologies i nous models d´activitats de manera progressiva. A mesura que es vagi revisant el procés i es comprovi que aquests canvis estan contribuint a la millora dels resultats de l´alumnat, el Departament d´Ensenyament hauria de  continuar suministrant als centres els recursos tecnològics , humans  i de formació  per tal de seguir ampliant aquestes experiències, al mateix temps que hauria de promoure acords amb editorials que garantissin que els continguts digitals fossin els adequats.

Replantejar el projecte eduCAT1x1 no és aturar el progrés, ni congelar la digitalització. Aquest projecte va ser molt criticat en el seu dia per la precipitació i la manca de planificació .Altres comunitats autònomes han optat per una versió una mica més prudent del  projecte Educa2.0 . Ni tant sols Finlàndia s´ha vist amb cor de fer una versió tan agosarada com la nostra i ha decidit digitalitzar només un 10% dels continguts curriculars!

Cal una reflexió que ens permeti una incorporació sòlida i eficaç de les TIC, la societat s´ha digitalitzat i l´escola no en pot quedar al marge, però aquesta introduccció ha de fer-se de manera assenyada i progressiva.

DISCURS DE SHAKIRA A OXFORD UNIVERSITY

Exel.lent discurs de més de deu minuts i sense cap mena de guió ni suport escrit el que va fer Shakira a  Oxford University !

What a great and intelligent speech  about the future of humankind !

Shakira va demostrar tenir totes les qualitats que defineixen un bon conferenciant :

Coneixement del tema que exposava, que estava perfectament estructurat.

Abans d´acabar els primers tres minuts ja havia aconseguit trencar el gel i  fer un resum de tot el què diria .També va saber invol.lucrar l´auditori fent-lo partícep de la causa que els uneix i l´objectiu comú per acabar  traslladant la responsabilitat del futur a tots i cadascun dels qui l´estaven escoltant.

Contingut ric i clar amb context històric: com a  l´edat mitjana  l´educació  quedava restringida a uns quants privilegiats i com aquests negaven l´accés a la cultura a les classes subordinades, sense adonar-se´n que al no haver-hi massa crítica  que pogués fer aportacions científiques ni dissenyar noves organitzacions socials que permetin a la humanitat avançar, el progrés social no es  va produir durant molts segles.

La democratització de l´educació  i els seus beneficis, no només des del punt de vista moral i ètic, sinó també des del punt de vista econòmic. La universalització de la formació com a clau per formar nacions fortes que no caiguin en els extremismes ni en el narcotràfic, especialment en aquells països com el seu , on l´educació és un luxe i no un dret.

La Fundación Pies descalzos , amb lla  que ella està invol.lucrada personalment i   el suministrament d´aliments a les escoles com element imprescindible per aconseguir que els pares escolaritzin als seus fills.

La cultura com a patrimoni universal de la humanitat...

La noia ho té tot: a part  de saber cantar , ballar i  moure les caderes com ningú , és una dona compromesa amb els seus orígens que a més de solidària , és capaç de comparèixer a l´auditori d´Oxford i fer un discurs que ja els agradaria a molts polítics saber fer!

                                           HIPS DON´T LIE
                                                ORIGINAL VIDEO

SOBREDOTACIÓ .QUAN LA INTEL.LIGÈNCIA ES CONVERTEIX EN UN PROBLEMA

- "Tu no cal que tornis a aixecar la ma, que ja sabem que t´ho saps!"

-"Deixa pensar als altres,home!"
-"Ja has acabat? doncs apa, ara descansa una mica i espera que els altres acabin, eh rei ?"

Ben aviat descobreixen la lectura com a eina 
que els permet adquirir l´aprenentatge de manera
autònoma.

Frases com aquestes són les reben a diari nens i nenes amb altes capacitats o sobredotació. Són víctimes d´un professsorat que no ha rebut la formació necessària per identificar-los o que no té l´olfacte i observància que hauria de tenir. Pateixen les conseqüències d´un sistema que s´ha oblidat d´ells i  tot i que la LOE contempla en els seus articles 76 i 77 el deure de les administracions d´identificar de forma primerenca aquests casos per poder adoptar les mesures adequades, a efectes pràctics s´acaben invertint els recursos només  en ajudar als que tenen retard en l´aprenentatge o presenten algun tipus de transtorn del mateix ( dislèxia , TDAH...etc).
Ser superdotat no és sinònim d´arribar a fer un gran descobriment científic,ni guanyar un premi literari, sinó ben al contrari: com molt bé explica el psicòleg Francisco Gaita, veure´s amb aquesta capacitat  però no poder utilitzar-la perquè no se´ls dóna la possibilitat de canalitzar-la adequadament , suposa crear ansietat , depressió, problemes de relació amb els companys  i moltes vegades ,agressivitat.

La creativitat és un tret molt comú en tots ells.
 Els adults hem d´ajudar-los a canalitzar-la.

Lamentablement, l´escola es converteix en moltes ocasions en el punt de partida de tots aquests transtorns: un nombre molt elevat fracassa acadèmicament i el més greu és que aquest fracàs no és només escolar, sinó que a la llarga acaba sent un fracàs personal, social i afectiu.
El magnífic documental emès per TVE al programa " Documentos TV " no té desperdici:( cliqueu per veure´l en sis fragments ) ens mostra les dificultats a les quals han de fer front les persones amb sobredotació .Per a la majoria d´elles , la solució ha estat marxar a EEUU. Tots ells tenen clar que el nostre sistema educatiu no té capacitat per integrar-los, per això els encobreix, els ignora, pretén posar-los a l´alçada de la resta... conduïnt-los així a  fracassar estrepitosament.

NO ELS HA QUEDAT ALTRE REMEI QUE MARXAR CAP A UN ALTRE LLOC ON LA SEVA INTEL.LIGÈNCIA NO SIGUI UN PROBLEMA.

La fuga de talents és un luxe que no es pot permetre cap país, i molt menys en  èpoques de crisi.

 En paraules de José Antonio Marina , filòsof :

" Els Americans deuen pensar que els europeus som tontos: ens gastem els diners en formar científics i després els hi traspassem perquè siguin ells els qui es puguin beneficiar d´aquest talent".

" Les nacions que inverteixen molt  en contractar futbolistes i poc en contractar científics, són molt estúpides"

VEGEU EL DOCUMENTAL

______________________________________________________________________

SUPERDOTADOS AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUSS


PRIMERA PART ,  SEGONA PART , TERCERA PART ,  QUARTA PART, CINQUENA PART,   SISENA PART

ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS:

Oficialment un infant és reconegut com a sobredotat quan té un cocient intel.lectual  que supera els 130. Representa que els qui han tingut la "sort" que els sigui reconeguda aquesta capacitat, poden "gaudir" de les tristíssimes mesures que l´administració posa a la seva disposició en el nostre país:

-Pla individualitzat adequat a les seves necessitats: dit així queda molt bé , però la realitat és que  molt pocs són els docents que coneixen les veritables necessitats d´aquest tipus d´alumnat.

-Acceleració curricular :que està més que demostrat que no és cap solució, ja que aquests infants tenen una edat intel.lectual per sobre de la normal , però a nivell emocional són nens de la seva edat i , en moltes ocasions més inestables que la resta.

Però,són realment  adequades les eines que s´utilitzen actualment per mesurar la intel.ligència?
Els tests d´intel.ligència que hem heredat de Binet i que no van ser dissenyats per mesurar la mateixa sinó per fer una detecció precoç de l´alumnat amb problemes d´aprenentatge a les escoles públiques de París, es limiten a mesurar habilitats lingüístiques i matemàtiques. Responen a un concepte d´intel.ligència basat en una visió unitària que  cada dia està més obsolet.
Jo amenomeno aquest mètode el " quatre per tres dotze, me´n porto un". I ara que ja sabem que tu ets 136, què fem ?

El concepte pluralista i múltiple de la intel.ligència plantejat per Howard Gardner ens evidencia que la intel.ligència no es pot mesurar  com un element estàtic amb instruments normalitzats en un test. Investigadors en sobredotació, creativitat i talent coincideixen en que hi ha molts tipus d´intel.ligència, per tant la sobredotació podria donar-se en un d´ells, en varis, o en algunes ocasions en tots.

Gardner  insisteix molt  en que no es tracta de mesurar la intel.ligència,sinó observar-la i desenvolupar-la, per això gran part de la seva tasca  s´ha basat en  criteris d´identificació de les diferents habilitats i disseny d´activitats per potenciar-les.

QUINS RECURSOS OFEREIX EL SISTEMA EDUCATIU NORD AMERICÀ ALS ALUMNES AMB SOBREDOTACIÓ?
Per  què aquest país es converteix en el destí inevitable dels superdotats amb possibilitats econòmiques ?

Projecte Spectrum-Projecte Zero-Programa GATE

Tot i que els Nord americans van ser els primers en veure la necessitat de mesurar la intel.ligència a partir de tests psicomètrics, el plantejament proposat per Gardner al Project Spectrum, sorgit dins del marc del Project Zero,  i impulsat per la Harvard University  és el que actualment està fent possible donar cabuda, ja des de l´etapa d´educació infantil a aquest tipus d´alumnat dins del sistema educatiu Nord americà:
Aquest sistema de treball permet:
1.Als educadors, identificar totes aquelles habilitats  de l´alumnat que els currículums "normals" i els tests psicomètrics passen per alt .Les habilitas poden ser avaluades d´una altra manera i cal identificar-les. No es pot permetre que un alumne amb talent  passi per l´escolaritat amb més pena que glòria  perquè el sistema educatiu no té capacitat per detectar-ho.  
2. Als alumnes,  els permet desenvolupar els coneixements i ampliar-los segons capacitat, però sempre fent una ampliació "horitzontal " / d´activitat complementària , mai" vertical"/ d´avançament curricular.

Permet potenciar la creativitat ( musical, plàstica, literària) , la investigació científica i l´autogestió del temps de treball. I quan dic investigació científica no vull dir estudiar i memoritzar el descobriment que va fer un bon dia un científic, sinó  treballar ciències de veritat: formular hipòtesi, observar, comprovar, relacionar, treure´n conclusions...


El Programa GATE Gifted & talented education és una unitat de suport integrada dins de les  escoles dels EEUU. Per entendre´ns, podríem dir que funciona de la mateixa manera que una USSE ,  l´aula d´educació especial, o l´aula d´acollida.
Els alumnes que a partir dels 12 anys demostrin tenir una capacitat especialment alta en algunes de les àrees, compaginen la seva estada a l´aula ordinària amb un pla d´estudis individual amb l´objeciu d´estimular aquelles habilitats en les que està per sobre de la mitjana, sempre tenint en compte  que les habilitats d´un estudiant a l´altre  poden ser molt variants.
El fet de veure satisfetes les seves necessitats i el seu potencial canalitzat, permet a aquests alumnes integrar-se a l´aula ordinària sense frustracions , avorriment ni conductes disruptives.
En definitiva, l´escola es converteix en un terreny de veritable aprenentatge i no en un lloc on s´ofega  als alumnes amb talent i es mata la creativitat.

FAMILIENFOTO (foto de família)

Què no ens agrada d´aquesta foto?
1.Aquest dibuix il.lustra una societat que ha sabut protegir el seu producte nacional i que ha exportat més que no pas importat.
2.Representa la decisió d´uns governants que amb encert van comprendre  que deixar la moneda nacional i passar-se a la comunitària els reportaria molts beneficis:eliminats els problemes de fluctuació monetària,  països de moneda feble que fins ara no podien comprar productes a un país amb una moneda tan forta com el marc, començarien  a comprar productes alemanys.
3.Encarna la posició del país que més contribueix al fons comunitari i que en vàries ocasions ha hagut de rescatar a altres països.

I ens molesta que quan hi ha interessos econòmics en surti beneficiat?
És un país governat per bons negociants: " jo dono si rebo alguna cosa a canvi " .Això és criticable ?
Mirem-nos els catalans: ni hem sabut defensar  l´estatut, ni la nostra  llengua, ni els interessos de Catalunya , ni res de res. Donem i no rebem res a canvi .

I ja cal que no canvïin les coses, perquè el dia que els germànics decideixin que s´ha acabat, que ja no obren més el bitlleter, el tema es pot complicar molt i molt.
Carme Rider

AVUI VULL PARLAR DE LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

Fa dies que llegeixo i analitzo el decret de direccions que desenvolupa la Llei 12/2009 del 10 de juliol . D´aquest desplegament en tinc molt per dir i molt per perfilar, però comparteixo plenament la idea de base que identifica la professionalització de la direcció com a element clau per a la qualitat del sistema educatiu:

Direccions professionalitzades amb una formació/titulació específica , amb competències demostrades per desenvolupar un lideratge educatiu i amb capacitat per fer propostes pedagògiques que garanteixin l´exel.lència educativa i l´assoliment de les competències de l´alumnat.

També parla la LEC de la rellevança del projecte de direcció :

“que ha de ser presentat a la comissió de selecció i que ha de ser una concreció del projecte educatiu de centre. Aquest projecte educatiu ha de tenir uns indicatius de progrés i ha de ser el referent a l´hora d´avaluar la funció directiva en acabar el mandat.”

Està clar que el paper ho aguanta tot .

Perquè la realitat és que malgrat l´administració s´esforça per aconseguir uns equips directius estables i seleccionats amb un projecte de direcció per tal de poder ser avaluats d´acord amb el compromís que han adquirit, el resultat és que la manca de candidatures provoca que més de la meitat de les escoles catalanes tinguin un director/a que és nomenat a dit per l´inspector, per descomptat sense cap mena de projecte de direcció per millorar la qualitat educativa del seu centre i sense haver de fer un rendiment de comptes davant de l´administració, perquè , encara gràcies que ens fa el favor, no  podem demanar pas res més !!

És evident que aquest model assambleari on l´indicador d´avaluació predominant és la satisfacció del personal docent ( pel qual també és urgent i necessari que s´estableixin mecanismes d´avaluació d´acord amb els paràmetres de dedicació al centre, innovació educativa ,incidència en  la millora dels resultats del seu alumnat i implicació en el projecte ) , perjudica molt al sistema educatiu del nostre país i només serveix per potenciar el corporativisme laboral .El director és , a efectes pràctics, un director/ company que depèn del professorat i que massa sovint té per objectiu satisfer les seves demandes: les masses han creat al líder en funció del què els convé, el líder procura no prendre decisions impopulars malgrat siguin les més necessàries pel centre, i entre tots ens protegim els uns als altres i acabem deixant en últim terme el què en realitat ha de ser el primer: la qualitat educativa del centre i la seva incidència en el desenvolupament de les competències de l´alumnat.

Aquest és un dels mals més estesos a l´escola pública.

 Ja els agradaria a molts sectors privats poder escollir els seus caps!

Que quedi clar que quan parlo d´un director professional no estic parlant d´un director autoritari, dèspota i cretí que no dialoga ni consulta, sinó d´ un director que té per objectiu la millora del seu centre i que ha de tenir la suficient capacitat per crear el clima de participació i col.laboració necessari per l´assoliment d´ aquestes fites . Perquè  la satisfació del professorat mai pot ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir la millora de resultats de l´alumnat.

EL QUI PER ACONSEGUIR EL” BON ROTLLO” INTERN OBLIDA EL FULL DE RUTA, NO ESTÀ FENT UN SERVEI AL SISTEMA, SINÓ QUE ACTUA EN BENEFICI PROPI

Carme Rider