EL CURRÍCULUM BIMODAL - RECERCA -

RECERCA:

“MILLORA DELS RESULTATS ACADÈMICS AMB LA PISSARRA DIGITAL I EL CURRÍCULUM BIMODAL”

El proper curs 2013-2014 la SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA desenvoluparà una recerca en 10 centres pilot de primària i secundària de Catalunya adreçada a comprovar les millores en els aprenentatges i els resultats acadèmics dels alumnes que pot comportar l’aplicació del CURRÍCULUM BIMODAL.
El CURRÍCULUM BIMODAL suposa dedicar molta atenció a la comprensió, utilització i memorització del vocabulari de cada assignatura, i al mateix temps fomentar que l’alumnat utilitzi els seus apunts (i també llibres i Internet) sempre que hagi de realitzar activitats pràctiques d’aplicació de coneixements, moltes de les quals es realitzaran col.laborativament i amb el suport de la PISSARRA DIGITAL. Veure més informació:

- Què és el currículum bimodal?
- Esquemes: el nou paradigma del currículum bimodal.
- Esquemes: la praxis del currículum bimodal

Les recerques realitzades fin ara pel GRUP DIM-UAB avalan que la correcta aplicació dels principis del CURRÍCULUM BIMODAL suposa automáticament millors aprenentatges i millora dels rendiments acadèmics (notes) dels estudiants en general.

OBJECTIUS

- Identificar els millors models didàctics que es poden aplicar en el marc del CURRÍCULUM BIMODAL en aules amb PISSARRA DIGITAL.
- Identificar les problemàtiques que pot generar el CURRÍCULUM BIMODAL i establir els procediments a seguir per a minimitzar-les.
- Identificar els avantatges que el CURRÍCULUM BIMODAL pot proporcionar al professorat i a l’alumnat en els seus processos d’ensenyament i aprenentatge.
- Comprovar el seu impacte en els aprenentatges, i especialment en la millora dels resultats acadèmics dels estudiants.

PLA DE TREBALL

Els centres participants comptaran amb un "coordinador de la recerca al centre" i rebran tres seminaris formatius i de seguiment en el seu centre (un cada trimestre):

- Seminari-1, a principi de curs. S'explicarà a tots els professors participants com aplicar el CURRÍCULUM BIMODAL.
- Seminari-2, cap el final del primer trimestre (desembre/gener). Cada professor explicarà qué ha fet, quines activitats ha realitzat, què ha anat molt bé, quins problemes ha tingut... El "coordinador de centre" tractarà d'aportar solucions a les problemàtiques, i aportarà nova formació.
- Seminari-3, després de Setmana Santa (abril/maig). Els professors emplenaran el qüestionari final i comentaran la seva valoració de la experiència.

També disposaran d’un portal on-line amb orientacions i quan calgui podran fer consultes als coordinadors.
Generalment s’experimentarà amb la modalitat de “CURRÍCULUM BIMODAL amb memòria auxiliar de paper”, però quan les aules disposin a més a més d’un ordinador o tauleta digital per alumne (aules 1x1) es podrà experimentar la modalitat de “CURRÍCULUM BIMODAL amb memòria auxiliar digital a Internet”.

COMPROMÍS DELS PROFESSORS PARTICIPANTS

El compromís dels professors participants serà aplicar el CURRÍCULUM BIMODAL a les seves classes al llarg del curs 2013-14, assistir als seminaris i complimentar els qüestionaris de valoració de l’experiència.

CENTRES PARTICIPANTS

Formulari d'inscripció (estarà obert tot el mes d'abril): aquí.
Per a participar en la recerca els centres (Primaria a partir de 3r. curs o Secundaria) han de comptar amb un mínim de 5 professors que estiguin disposats a aplicar el CURRÍCULUM BIMODAL i acceptar els compromisos del pla de treball.a formació,
La participació en la recerca no suposa cap cost pels centres, que rebran gratuïtament la formació, però caldrà que es facin membres de la SOCIETAT CATALANA DE PEDAGOGIA.
S’oferiran un mínim de 10 places de centre pilot.
El mes de maig s'informarà dels centres seleccionats, i hi haurà una reunió informativa/formativa pels seus equips directius i els professors que hi puguin assistir, a la Societat Catalana de Pedagogia.

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ DE LA RECERCA
Direcció de la recerca:Dr. Pere Marquès
Coordinació de centres: Dr. Josep Palau i altres especialistes de "Didàctica, Innovació i Multimèdia".

ELS VÍDEOS DE LES JORNADES TDAH A LA VÍDEOTECA DE L´IEC

Infància i TDAH. Anàlisi multifactorial. 

Jornada 1: «El TDAH i la seva perspectiva neurobiològica»

29/1/2013

En la primera jornada del seminari, Josep Cornellà, president de la Societat de Psiquiatria de la AEP i professor de EUSES - UdF, va parlar de l'origen i la perspectiva històrica del TDAH i de la identificació i la diagnosi en la infància, així com del tractament mèdic i farmacològic. Carme Rider, secretària de la Societat Catalana de Pedagogia, va moderar un debat sobre la perspectiva del pediatre, dels pares, de la mestra i de l'inspector.

 http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=352

Infància i TDAH. Anàlisi multifactorial. 

Jornada 2: «Els canvis socials: la vida a les ciutats i el seu impacte per al cervell»

30/1/2013

En la segona jornada del seminari, Gregorio Luri, filòsof, pedagog i escriptor, va pronunciar la ponència «La societat terapèutica»; i Jordi Sunyer, codirector del CREAL i director del projecte INMA, la ponència «El TDAH: una visió des de l’epidemiologia i possibles causes ambientals. Resultats del projecte INMA». Josep Manuel Prats, pare del ConsEscCat i president de la FAPEL va moderar el debat posterior.

http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=353

Infància i TDAH. Anàlisi multifactorial. 

Jornada 3: «Propostes educatives i línies d’intervenció pedagògica»

31/1/2013

En la tercera i última jornada del seminari, Gladys Veracoechea psicòloga, terapeuta cognitivoconductual i escriptora, va pronunciar la conferència «El TDAH sense fàrmacs. Guies d’orientació a docents i famílies». Tot seguit, es van presentar diverses propostes educatives: Joan Domènech, sobre desaccelerar el procés educatiu; Berta Meneses, , de l’activitat i de la interiorització i, finalment, Núria Alart sobre la identificació de les capacitats individuals. Xavi Ureta, de la junta de la SCP, va moderar el debat posterior.

 http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=354

El TDAH AL BUTLLETÍ DE L´INSTITUT D´ESTUDIS CATALANS

 Enllaç a un article de la meva autoria publicat al Butlletí de l´Institut d´Estudis Catalans, en la seva edició del mes de març de 2013.

http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall_opinio.asp?id_noticies=760&numero=173

INFÀNCIA I TDAH - ANÀLISI MULTIFACTORIAL

                   Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica

 Què és el Tdah ?  Existeix  realment ? Són reals  tots els diagnòstics o s´està diagnosticant de tdah a nens que presenten aquesta triada simptomàtica per tenir altres trastorns o per falta de límits ? 

 

 Com es fa un bon diagnòstic diferencial i qui és el responsable de fer-ho ? serveix la comorbiditat com a justtificació davant de diagnòstics confosos ? 

 

Fins a quin punt la pressió social davant les tasses de fracàs escolar i els problemes de conducta dels alumnes, contribueixen a aquesta tendència de  psiquiatritzar problemes de la vida diària ? 

 

El desajust entre la immaduresa neurològica de l´infant i un sistema educatiu que li exigeix cremar etapes, pot explicar aquesta triada simptomàtica ?  

 

 

El Seminari d´Hivern del curs 2012-2013 de la Societat Catalana de Pedagogia, ha abordat aquesta temàtica durant els dies 29,30 i 31 de gener

Aquest seminari ha estat adreçat a mestres, professors, pedagogs, psicopedagogs i professionals de l’ensenyament en general. Amb una sèrie de ponències encarregades a experts, amb l’intercanvi d’experiències i amb el debat entre participants, s´ha fet una reflexió crítica sobre el concepte de TDAH, a partir de la integració d’aquestes tres perspectives. En primer lloc, s´ha reflexionat sobre la naturalesa del trastorn, l’origen, les causes, la diagnosi i el tractament. A continuació, s´han analitzat els canvis socials de les darreres dècades, i s´ha valorat si aquests poden arribar a modificar l’estructura del cervell i provocar desatenció generalitzada i impulsivitat. Per últim, s´han presentat propostes educatives i línies d’intervenció pedagògiques per a estimular  l’atenció i la capacitat de concentració. 

El Dr Josep Cornellà ( psiquiatre ) , va iniciar la seva intervenció amb una perspectiva històrica sobre quan la societat va començar a fixar-se per primer cop en aquells infants que, tot i tenint un desenvolupament intel.lectual normal, tenen problemes per organitzar-se i per parar atenció. 

Va parlar de l´evolució del terme , des de Hoffman al DSM, qüestionant  per quins motius els criteris del DSM s´han imposat per damunt dels del CIE-10.

En abordar el tema de la diagnosi a l´actualitat, va emfatitzar la necessitat de fer un bon diagnòstic diferencial i la necessitat d´entendre l´infant dins d´un context i dins d´un procés maduratiu. 

En relació al fàrmac,va defensar els avantatges d´un tractament adequat, però  es va mostrar crític amb alguns fàrmacs que s´estan utilitzant massa a la lleugera.
 " No tot s´hi val " . Va dir .

 També va posar de manifest els beneficis dels àcids OMEGA 3 i la fisioteràpia.

Va convidar a la reflexió al parlar de personatges històrics  amb possible TDAH que havien fet important aportacions a la ciència, com és el cas de D.Santiago  Ramon i Cajal.

  

   

El Dr Gregorio Luri ( filòsof i pedagog ) ens va oferir, des d´una perspectiva filosòfica, unes reflexions amb respecte a la nostra societat : una societat terapèutica habitada per l´home psicològic. 

A diferència dels antics, que es veien a si mateixos com a ciutadans d´una comunitat política, l´home psicològic vol veure´s directament sense cap mediació política o institucional i necessita permanentment teràpia i no vol ser jutjat per les seves accions sinó per com se sent . 

També va recordar, que malgrat avui dia els psicòlegs i terapèutes estan presents a totes les escoles, en comptes d´augmentar la salut dels infants, han incrementat el nombre de síndromes. 

El Dr Jordi Sunyer ( Co-director del CREAL) ens va fer una exposició des de l´epidemiologia i possibles causes ambientals que poden contribuir als símptomes de l´anomenat Tdah. 

Els resultats de l´estudi INMA, fet entre la població infantil de Sabadell als quatre anys, constaten que el 75% de nens seuen davant la TV més d´una hora al dia i un 30% més de dues hores. Només un 25% camina més de mitja hora al dia. 

També va presentar resultats relatius a la lactància materna (com a factor que pot prevenir el Tdah) i la contaminació ambiental ( com a factor que el pot augmentar ) 

 

 

La Dra Gladys Veracoechea ( psicòloga ) Va aportar tractaments alternatius a la medicació , com la bioteràpia. Així mateix, va  explicar els motius pels quals un diagnòstic taxonòmic és el passaport segur cap a la medicació i per què un diagnòstic descriptiu afavoreix l´administració de tractaments més adequats a les necessitats de cada infant. 

Va destacar la importància del docent com a membre fonamental de l´equip multidisciplinar i va presentar el protocol d´intervenció sense fàrmacs que aplica als seus pacients. 

En darrer lloc, va fer una revisió a factors externs que poden ajudar a desenvolupar aquesta simptomatologia, com poden ser l´excés de vídeojocs, la manca d´activitat a l´aire lliure, la falta d´experimentació i activitat motriu...   

Joan Domènech (Director del col.legi Fructuós de Gelabert ) Va parlar de la necessitat de desaccelerar el procés d´aprenentatge per contemplar el ritme singular dels processos educatius per a la comprensió. Cada aprenentatge té el seu temps i cal contemplar els diferents temps per aprendre. 
Així mateix, va remarcar com la sobrecàrrega del currículum, la homogeneitat i l´acceleració,  donen com a resultat un model escolar tecnocràtic que no afavoreix la interiorització dels aprenentatges i condueix als infants a la  hiperactivitat i a la dispersió.

 Berta Meneses ( Directora de l´escola Nostra Sra de Lurdes )  Va fer una exposició de les activitats d´interiorització que porten a terme a la seva escola per tal d´ajudar als alumnes a afrontar els canvis de la complexa vida actual, el brogir diari i totes les amenaces que els dificulten l´atenció; com el bombardeig informatiu, la sobrestimulació audiovisual....

 Va explicar com aquesta pràctica diària  ajuda als alumnes a augmentar la consciència del seu propi cos i a créixer en la capacitat d´autrospecció, autoconeixement, silenci i interiorització del propi procés d´aprenentatge.  

 Núria Alart ( professora de la UB ) Va parlar de la teoria de les inte.ligències múltiples com una intervenció pedagògica adequada per a l´alumnat diagnosticat de Tdah o susceptible de ser-ho.

La línia d´intervenció  hauria de consistir en realitzar una mirada global, oberta i flexible d’aquest alumnat, com una persona complexa amb les seves possibilitats, interessos, aficions, actituds i dificultats. Sense encasellar-los dins d´un paràmetre concret, ajudar-los a descobrir les seves habilitats, donant-los confiança en les seves capacitats d’aprenentatge i de millora.

CONCLUSIONS 

1. El Tdah està sobrediagnosticat .

2.Els seus símptomes apareixen en nens amb altres trastorns mentals i també en nens normals amb falta de límits o mancances afectives. 

3.No té marcadors biològics ni existeix cap prova mèdica que constati la seva presència, per tant el diagnòstic és clínic. 

4. En relació al diagnòstic : 

- Ha de ser descriptiu o diferencial. 

- Cal ser prudent amb la comorbiditat i s´ha de tenir present tot l´entorn de l´infant.

- Els criteris  del DSM donen unes tasses de prevalència quatre vegades més elevades que els criteris del CIE-10 i al darrera, poden haver-hi interessos econòmics.

5. L´origen és multifactorial, és una suma de factors entre una predisposició genètica i un entorn que no deixa als infants ser infants.

6. La manca d´activitat motriu, la manca de joc a l´aire lliure, l´excés de televisió,  vídeojocs i la contaminació ambiental, poder ser factors afavoridors dels símptomes.

7. Una dieta amb excés de sucre, pot ser afavoridora de la hiperactivitat. Els OMEGA 3 , poden ser un complement beneficiós per a millorar l´atenció. 

8. El nostre cos no serveix només per transportar el nostre cap. El treball i consciència del propi cos, ajuda a equilibrar les transmissions  neuronals.

9. La desacceleració del procés d´aprenentatge, l´equilibri entre l´activitat i la interioritat ,  i la identificació de les diferents habilitats;  han de ser els eixos d´adaptació del sistema escolar, a les necessitats, ritmes i individualitats dels infants.

ALGUNES CONSIDERACIONS PERSONALS AMB RESPECTE AL TDAH

A continuació , recullo el contingut de la meva responència a la ponència del Dr Cornellà. 

Com a mestra, fa aproximadament vint anys  que sóc a les aules d´infantil, primària i també al primer cicle d´ESO. Com és previsible , cada nou curs escolar conec  alumnes diagnosticats .

El cas és que , certament, quan coneixes aquests nanos, el primer que es veu és  la seva impulsivitat, la seva falta de concentració i la seva conducta disruptiva que lògicament, dificulta la dinámica de l´aula.

Però  voldria fer-vos extensives unes reflexions personals, que són fruït de l´observació  diària del comportament d´aquests infants, dins i fora de l´aula. I el que jo he pogut observar és que molts d´ells  - i dic MOLTS perquè no són tots - són infants amb moltíssima vitalitat , creativitat, i sovint tenen una habilitat molt singular ; però aquesta habilitat no és la que el sistema escolar valora, o en el millor dels casos, la valora de paraula però a efectes pràctics, la ignora; no la promou. 

 
I d´una manera intuïtiva, em pregunto si aquest tipus de comportament, és en realitat un trastorn neurològic o és la resposta que donen alguns infants a un sistema educatiu que no té present les seves necessitats. I quan dic SISTEMA EDUCATIU, no em refereixo momés a l´escola, sinó també a la familia, al barri….a la societat en general…I als mitjans de comunicació, que també eduquen , i molt!

I  intento imaginar-me com ha de ser de dur per un infant amb una sèrie de necessitats tan especifiques, adaptar-se a un sistema tan homogeni on tots els alumnes han d´aprendre el mateix, al mateix temps i de la mateixa manera….. Però és més: fins i tot m´arribo a preguntar si realment s´ha de considerar un fet NO SALUDABLE , aquesta incapacitat per adaptar-se al nostre sistema escolar. I per aquest motiu em plantejo si el que necessiten aquest tipus de nens/es, són pastilles, o bé un sistema d´ensenyament que els ajudi a canalitzar i desenvolupar les seves habilitats.

Però, la meva experiència és que no tots els alumnes diagnosticats responen a aquest perfil creatiu: n´hi ha molts amb mancances afectives o familiars que també manifesten aquestes conductes,  

I davant d´aquest perfil de nens/es, també em pregunto  si el que necessiten són pastilles o bé una intervenció educativa adequada capaç de compensar, o si més no, incidir de manera positiva en aquests factors que  estan en desequilibri.

Recentment, el Departament d´Ensenyament – en el marc de la lluita contra el fracàs escolar , ens ha proporcionat una guia als docents (encara en fase d´esborrany)  que és el PROTOCOL D´IDENTIFICACIÓ DEL TDAH.  M´he entretingut a analitzar-la i a estudiar-la, però com que disposo de pocs minuts, només comentaré que , si bé em sembla absolutament encertat i necessari que als docents se´ns ofereixin eines d´identificació per tal de poder preveure les possibles dificultats d´aprenentatge per poder intervenir des d´edats primerenques,  també és cert s´hauria de valorar l´adequació de la mateixa. 

Per començar, els criteris de freqüència que es presenten - MAI , A VEGADES, SOVINT-  són per a mi , tan subjectius, que em fan pensar que  l´infant pot arribar a  ser TDAH  o no, en funció dels ulls que l´observen. 

Per altra banda, aquests ítems només es basen en els símptomes. Com a mestra , haig de dir que parlar d´una determinada conducta sense parlar del context, no té per a mi cap sentit.

I penso que aquí els docents tenim una gran responsabilitat a l´hora de conèixer cada alumne i les seves individualitats. 

I dic això perquè segur que molts de nosaltres ens hem trobat més d´una vegada que aquell alumne que dins l´aula és el més desmotivat; resulta que quan fem una activitat d´aprenentatge fora de l´escola, és el que destaca per la seva capacitat per a  resoldre problemes, plantejar hipótesis, fer-se preguntes o fins, i tot per agafar la responsabilitat del grup. Però sovint , els tenim tan etiquetats, que ja ni ens en adonem. O pitjor encara: com que normalment no es porta bé, el castiguem sense fer la sortida, sense adonar-nos que l´estem privant  d´una experiència de descobriment de les seves pròpies capacitats que potser, aquell nen/a, necessita més que cap altre.

A Darwin el van expulsar de l´escola. Dins de l´aula era un desastre. Segurament avui dia se l´hagués diagnosticat de TDAH. Però es va embarcar en el Beagle, i tot creuant el mar va fer la teoria més reveladora de la història de la humanitat. On va aprendre Darwin a classificar, ordenar, aïllar….a l´escola? NO. Perquè en aquell context no ho necessitava per a res i per tant, no hi havia motivació. Va aprendre a fer-ho quan les circumstàncies li exigien, quan va necesitar dominar aquests procediments matemàtics  per demostrar al món la seva hipòtesi.

Des d´aquí vull fer una proposta a tots els docents : que abans de recórrer al  qüestionari de detecció del Tdah per recollir la freqüència amb què un determinat alumne NO es concentra, NO s´organitza o NO es motiva,  ens obliguem a fer un exercici que tingui per objectiu  identificar  situacions en les que aquest mateix nano Sí es motiva i SÍ es concentra i SÍ s´organitza. Podem fer servir una senzilla  llibreta de camp per anar fent anotacions a partir de la nostra observació. 

 

Jo  estic  convençuda que si cadascú de nosaltres, els docents ; que en aquest cas som com les formiguetes d´un gran exercit , des de la nostra petita parcel.la, ens proposem fer aquest treball d´observació, podrem donar resposta  a les necessitats de molts infants, en comptes d´abocar-los al món de l´etiquetatge, que és un món on només compten les respostes i que ignora tot el que he anat esbossant al llarg de la meva intervenció.